Bernat Solé: «L'acusació de la Generalitat a independentistes? No hem de participar de la repressió»

Bernat Solé (Agramunt, 1975) té com a prioritat fer que les eleccions del 14 de febrer es puguin celebrar amb totes les garanties. La competència de processos electors penja de la conselleria d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència. Però abans d'aquesta data, Solé s'enfronta a un judici per la col·laboració amb la votació de l'1 d'octubre, quan era alcalde d'Agramunt. Dilluns compareixerà davant del tribunal, al TSJC, acompanyat de la cúpula d'ERC.

En aquesta conversa amb NacióDigital, el conseller fixa posició sobre la causa judicial que l'afecta i també valora el paper que ha de jugar la Generalitat en els processos oberts contra manifestants independentistes, motiu de controvèrsia pel paper de l'administració com a acusació particular. Més enllà de la carpeta judicial, Solé desgrana en l'entrevista els preparatius dels comicis del febrer, respon al debat obert al Govern en relació a l'expedient d'Alfred Bosch -el seu predecessor en el càrrec- i defensa l'estratègia negociadora amb l'Estat del seu partit.

- Dilluns està programat el seu judici pels fets de l'1-O. Vostè era en aquell moment alcalde d'Agramunt. Tem per la inhabilitació?

- Estic tranquil perquè ser al costat de la ciutadania no pot ser considerat un acte de desobediència. Evidentment, el tribunal té l'última paraula, però jo vaig fer el que havia de fer.

- Quina serà la seva estratègia de defensa?

- Com la majoria d'alcaldes i alcaldesses del país, davant d'un acte multitudinari com va ser l'1 d'octubre, vam ser al costat de la ciutadania. I això no hauria de ser motiu de delicte. L'1 d'octubre no és de cap alcalde ni alcaldessa, representa la capacitat de conjurar-nos entre ciutadania i institucions per fer possible que la gent pogués decidir el seu futur lliurement.

- Té pensat fer algun discurs que vagi en la línia del que va expressar, per exemple, el president Torra en el judici al TSJC, en què va defensar el seu acte desobediència?

- No considero que ser al costat de la ciutadania sigui un acte de desobediència. Al contrari, vaig obeir una majoria d'aquest país que vol decidir el seu futur lliurement. I en cap moment considero que això sigui un delicte.

- Ara ens parlava del seu judici. Però el Govern ha d'afrontar una situació incòmoda pel fet que exerceix l'acusació particular en una quarantena de casos de manifestants independentistes. La setmana que ve, la mateixa en la qual el jutgen a vostè, un jove de Badalona, Marcel Vivet, s'enfronta a quatre anys i nou mesos de presó -és el que demana la Generalitat com a acusació particular- per atemptat contra l'autoritat i lesions durant la manifestació contra Jusapol. Ho troba lògic?

- El que no entenc és que estiguem davant d'una causa general contra l'independentisme i, per tant, el que reitero és que un conflicte polític s'ha de resoldre políticament i mai des de la judicialització. La solució passa per una via política, per una via negociada. Tots els conflictes polítics, tard o d'hora, s'han resolt a través de la negociació i el diàleg i mai judicialitzant-los, perquè això ens porta a la confrontació.

"[Sobre el fet que la Generalitat exerceixi l'acusació particular contra militants independentistes] Mai hem de sentir-nos arrossegats per la repressió"

- Insisteixo. A banda del que argumenta, la Generalitat hi té un paper aquí. Exerceix l'acusació particular en molts casos, reclamant penes de presó. Advocats com els d'Alerta Solidària apunten que aquesta defensa que fa la Generalitat dels funcionaris -en la majoria de casos, agents dels Mossos-, no és una obligació de l'administració sinó només una possibilitat. Què defensa?

- Defensem que no hem de participar d'aquesta causa general, en aquest estat de repressió. Els fets que siguin denunciables s'han de denunciar, però mai hem de sentir-nos arrossegats per la repressió.
 
- Per tant, la Generalitat no hauria d'exercir l'acusació particular en els casos en què hi hagin implicats manifestants independentistes?

- Mai una causa general contra l'independentisme, mai un estat de repressió, ens pot fer entrar en contradiccions. Mai un Govern de la Generalitat ha d'entrar en contradiccions i, per tant, el que hem de fer és fer front a aquesta situació d'una manera conjunta i coordinada contra aquesta causa general que descric.

- La conselleria d'Interior va argumentar que treballaria per limitar les acusacions a delictes de lesions, en lloc d'acusar per desordres públics o atemptat a l'autoritat. Veu viable que això estigui definit i acordat abans de les eleccions?

- Vull esperar que el Departament d'Interior i també el conjunt del Govern actuarà amb coherència i amb valors democràtics. I, per tant, vull creure que es prendrà la millor decisió.

- Com s'explica que Laura Borràs digui que JxCat retirarà les acusacions dels casos que afectin manifestants independentistes mentre el Govern continua reclamant penes de presó, com en l'exemple que li posava de Marcel Vivet, que afronta un judici la setmana que ve?

- Som un Govern i, per tant, el Govern prendrà les millors decisions.

- Parlem de responsabilitats del seu departament, com les de processos electorals. Preveuen supòsits segons els quals s'haurien de posposar les eleccions. Aquesta, però, és una possibilitat remota?

- Permeti'm posar èmfasi en totes aquelles possibilitats, en tots aquells escenaris, en què es poden mantenir les eleccions.

- Fins a set escenaris, segons el document elaborat per la seva conselleria.

- Sí, correcte. A dia d'avui el departament treballa fermament perquè el 14 de febrer puguem celebrar les eleccions segures, on es garanteixi el dret a vot de tothom, unes eleccions plenament legítimes. I, per tant, ens hem de dotar de tots aquells instruments i protocols que ens permetin assolir aquests objectius. La situació epidemiològica ha ser l'únic element que pugui posar en perill, de forma excepcional, la celebració de les eleccions.
 
- Aquesta decisió s'ha de prendre només en el marc del Procicat?

- Precisament, amb la voluntat d'estendre la mà a les formacions polítiques, perquè l'observació internacional ens demostra que en aquells països on hi ha hagut consens les eleccions han estat més ben percebudes per la ciutadania i la participació ha estat més alta, el primer que hem fet ha estat vincular les decisions a la mesa de partits per buscar el diàleg. És evident que la decisió final la té el Govern, però si aquesta decisió porta al darrere un consens entre partits, molt millor.

- La reunió amb els partits del 21 de desembre serà definitiva per saber com seran les eleccions?

- Ja tenim molt camí avançat. En l'última mesa de partits ja es va demostrar que, en els elements importants, tenim consens. Ara cal afinar aspectes tècnics que van sorgir a la reunió i que han de servir per millorar els protocols. Tenim clar que celebrarem unes eleccions en plena pandèmia i han de ser plenament segures.

"Tenim clar que celebrarem unes eleccions en plena pandèmia i han de ser plenament segures"

- Amb el marc de decisió que ens dibuixa, s'entén que el que demanava el Síndic de Greuges de crear un comitè d'experts independents queda aparcat.

- No és que quedi aparcat, el mateix Procicat ja representa l'expertesa del Govern. Hi ha representats els departaments amb el seu bagatge i coneixement. Per tant, prenem en consideració la proposta del Síndic, però ja diem que el mateix Govern disposa d'aquesta expertesa.

- Es va obrir la possibilitat que la votació de les eleccions s'allargués durant dos dies, però això requeria retocar la llei electoral. Vostè ho descartava des del primer moment perquè ho veia inviable?

- Sí. De fet, abans de plantejar-nos la reforma de la llei electoral necessària per aquest plantejament, el que cal veure és què ens aporta la celebració d'unes eleccions en més d'un dia. Un cop valorat des del punt de vista sanitari, com que aquesta opció no ens aporta el que busquem per garantir unes eleccions segures, i les eleccions en un dia són el més semblant a uns comicis habituals, optem per la via escollida perquè no hem de tenir cap problema per garantir la seguretat dels votants.

- Es veu amb cor de garantir avui que el dispositiu electoral no fallarà?

- Treballem perquè així sigui i, a dia d'avui, no tenim cap indici objectiu per tal de posar-les en dubte.
 
- Ens referíem abans al seu judici. Molts alcaldes, de diferent color polític, van implicar-se en l'1-O. Ara, però, l'independentisme viu una etapa de desunió, sense estratègia compartida ni objectiu a curt termini. Aquesta desunió quedava reflectida, per exemple, en l'article de Carles Puigdemont a La Vanguardia. Sent que participa del "pactisme màgic"?

- El que sento és que la manera d'avançar cap a la República catalana, tot fent front a la repressió, passa per una unitat estratègica. El fet que ens hàgim posat d'acord per impulsar una llei d'amnistia demostra aquesta capacitat d'entendre'ns. Aquests són moments en què és més important posar sobre la taula allò que ens uneix que allò que ens separa.

- La practica ERC aquesta unitat? Els seus propis socis de Govern repeteixen habitualment que no és així.

- ERC sempre s'ha mostrat predisposada a acordar estratègies, a recórrer aquest camí conjuntament. I també és evident que ERC posa en valor la diversitat del moviment independentista, com no pot ser d'una altra manera.

- És transitable la via que proposa ERC o entén que és un "autoengany que cronifica el conflicte", com argumentava el mateix Puigdemont?

- El que cronifica el conflicte és la incapacitat de diàleg, i ho hem vist quan l'estat espanyol no ha aportat cap solució. Nosaltres insistim en el fet que tots els conflictes polítics es resolen des de la negociació i és del diàleg. I treballem per aquesta taula de negociació, per posar-hi aquesta llei d'amnistia i aquest referèndum acordat.

"El que cronifica el conflicte és la incapacitat de diàleg, i ho hem vist quan l'estat espanyol no ha aportat cap solució"

- Però de la negociació, sobre els pressupostos generals de l'Estat, per posar un exemple, n'han sorgit crítiques argumentades i d'altres de més ferotges. Alguns electes de JxCat han insinuat que a ERC eren "patriotes espanyols".

- Hem de ser capaços de fer valer les fortaleses que tenim, cadascú des del seu àmbit polític. I si posem aquestes fortaleses sobre la taula, podrem avançar. Els retrets no ens porten enlloc, ens debiliten. Hem de treballar per una estratègia conjunta i deixar de banda els retrets.
 
- ERC ha d'obrir el ventall dels pactes postelectorals més enllà de Junts?

- ERC sempre està disposada a parlar de pactes amb tothom que sigui sobiranista. Tot allò que ens permeti avançar cap al sobiranisme, cap a la capacitat de decidir el nostre futur lliurement, ha de ser motiu d'acords.

"ERC sempre està disposada a parlar de pactes amb tothom que sigui sobiranista"

- Creu que la via de la confrontació amb l'Estat pot fer créixer també cert independentisme essencialista que fins ara ha estat minoritari?

- Si l'independentisme té un suport majoritari a les urnes, i el 14-F en tenim l'oportunitat, l'Estat es veurà obligat a asseure's i a aportar solucions.

- El Consell per la República, pensat per a la internacionalització del conflicte, ha convocat un acte pel 19 de desembre a Argelers. Li sembla que és un acte per enfortir l'estratègia internacional o un acte electoral?

- Tot allò que serveixi per internacionalitzar el conflicte és bo. ERC valorarà quin paper ha de tenir en l'acte i sempre tindrem en compte tot el que ens permeti avançar d'una forma conjunta. El que formi part d'una estratègia electoral o partidista, ha de quedar emmarcada en l'àmbit de partit.

- No m'ha acabat de respondre. En el passat ja va haver-hi un acte a Perpinyà. En aquella ocasió, el paper d'ERC va ser testimonial.

- En aquells espais en què ens sentim plenament representats i hi són presents els objectius estratègics que abans comentava, hi serem sempre.

- Parlem d'un cas que interpel·la directament la conselleria que dirigeix. ERC ha intentat frenar l'aplicació d'un expedient sancionador a Alfred Bosch pel cas d'assetjament a Exteriors?

- ERC ha demostrat d'una forma molt clara que, davant de situacions com aquestes, pren decisions. En aquest cas, el conseller va dimitir. La dimissió és una prova d'aquest posicionament que té ERC. La decisió que ha de prendre el Govern ha de ser fonamentada i amb el màxim d'informació i possible. Decisions complicades requereixen temps i una bona anàlisi.
 
- La mateixa portaveu del Govern, Meritxell Budó, va dir dimecres en roda de premsa que havia estat el vicepresident Pere Aragonès qui havia retirat de l'ordre del dia del consell executiu l'informe del comitè de funció pública. Aquest informe arribava a una conclusió diferent que el del comitè assessor d’ètica pública. Amb el que va dir Budó s'assenyalava ERC de frenar un expedient sancionador?

- El Govern som un tot. Les decisions que es prenen al Govern són decisions preses per tot el Govern.

"El cas de l'expedient a Alfred Bosch? Les decisions complicades requereixen temps i una bona anàlisi"

- Què acabarà pesant més en aquest cas, l'informe del comitè de funció pública, que arriba a una conclusió, o el del comitè assessor d’ètica pública, que en planteja una altra?

- No és qüestió de valorar quin pesa més o menys. S'han d'analitzar els informes i, si cal algun tipus d'aclariment de l'àmbit jurídic, s'ha de demanar, perquè la decisió és prou important.

- Per tant, s'ha de demanar un tercer informe per desempatar?

- El que diem nosaltres és que la decisió ha de ser molt meditada. Si cal demanar més informació, es demanarà.

- El cas s'arrossega des de fa temps. Ja deu fer tres mesos que està elaborat l'informe de funció pública. No s'està dilatant molt en el temps?

- Cal una bona anàlisi, insisteixo. És el que estem fent i estic segur que prendrem la millor decisió.

- Un informe procedeix d'una conselleria governada per JxCat, la del conseller Jordi Puigneró, i l'altre informe està elaborat en un espai de decisió on ERC té majoria. Som davant d'una nova picabaralla entre socis?

- Fem un flac favor a la funció pública quan posem etiquetes als departaments o organismes que acaben elaborant els informes. Per sort, el Govern de la Generalitat té una funció pública compromesa amb el país i essencialment professional. I això ho posem en valor, també la seva objectivitat. I defugim posar etiquetes a un informe o un altre. No serveix de res.
 
- Per tant, aquí els partits no hi han intervingut.

- No hi han intervingut ni hi han d'intervenir, com no pot ser en un Govern que es vol mostrar essencialment transparent.

- Vostè creu, però, que s'ha de sancionar Bosch per la seva conducta en el cas que afectava un alt càrrec d'Exteriors?

- Prendrem la decisió conjuntament al Govern i serà la millor decisió.

- Quin resultat n'espera del 14-F. Un resultat que li permeti a ERC governar en solitari o pensa que el més probable és un nou acord de govern amb Junts?

- És aviat per imaginar possible escenaris. El nostre projecte polític garanteix els pilars fonamentals d'un idea republicana, com el benestar, la igualtat d'oportunitats, el feminisme i un model econòmic i social sostenible. Aquests grans valors els posarem a disposició de la ciutadania.

- La seva voluntat és repetir com a conseller d'Exteriors després del 14-F si no es produeix una inhabilitació?

- Avui soc conseller i tinc molta feina encara a fer. Aquesta és la màxima prioritat.