11
de desembre
del
2020
Actualitzat
a les
16:44h
"Ja sé que tu em dius que no hi podeu fer més, però és que jo estic farta de callar i no puc evitar cridar que ens fan fora perquè som pobres". Això li ha dit Fadoua Yamini a la treballadora de la unitat antidesnonaments de l'Ajuntament de Barcelona que aquest matí ha anat a visitar el número 42 del carrer Gayarre de Barcelona, ocupat per quatre famílies i amb una ordre de desnonament que es pot executar en qualsevol moment fins al 22 de desembre. Els veïns, coordinats pel Grup d'Habitatge de Sants (GHAS), s'han conjurat per aturar-la i per això fan guàrdia ininterrompudament al bloc des del dia 7.
Yamini és una de les persones que viu a la finca. En total hi ha quatre famílies, inclosos menors. Fa gairebé dos anys el GHAS va impulsar l'ocupació de l'edifici. Hi van entrar sis famílies, després que l'empresa Bardon Services comprés el bloc. El va adquirir del fons d'inversió MK Premium, amb la intenció de reformar-lo i vendre'l a un preu més alt. El juny del 2019 va contractar l'empresa Desokupa per fer fora les famílies i, finalment, va tancar un acord amb dues d'elles perquè marxessin a canvi de diners. Les que queden demanen un lloguer social, però la propietat no hi accedeix.
Amb l'ordre de desnonament amb data oberta el desallotjament es pot produir en qualsevol moment. Aquest tipus de desnonament s'han ideat, precisament, per esquivar la resistència però els veïns i el GHAS han decidit no moure's de l'edifici durant dues setmanes. Com a mínim una vintena de persones dormen cada nit al terra dels pisos i cada dia s'han programat activitats per mantenir la guàrdia.
Aquest divendres al matí, després de l'esmorzar, tocava classe de zumba, però el programa s'ha vist alterat pel temor que fos el dia escollit per la comitiva judicial. A través de grups de Whatsapp i Telegram veïns han alertat de la presència de furgons antiavalots dels Mossos d'Esquadra i això ha posat tothom en alerta. Yamini ha sortit al balcó amb el micròfon mentre el Daniel, un altre dels veïns, aprofitava per portar els fills a l'escola. "Si ve la policia, no vull que ho vegin", deia. "El que ho porta pitjor és el meu fill gran, no pot dormir gairebé. Estem destrossats", explicava. Fa pocs dies, ell i la seva dona han estat pares d'una nena.
Mentre tothom esperava una possible arribada de la comitiva judicial acompanyada de la policia, Joan Gómez s'ho mirava assegut en una cadira davant del portal. Gómez va a tots els desnonaments que pot, després d'haver estat víctima d'assetjament immobiliari a casa seva. Vinculat al GHAS i a la Xarxa d'Habitatge de l'Esquerra de l'Eixample des de fa anys, finalment ha aconseguit guanyar la seva batalla al carrer Entença, al cor de la Barcelona més "cool", i ara confia que el seu suport serveixi a les famílies de Gayarre.
"Fixa't si és antic aquest edifici que l'estructura és de fusta", exclama, mentre assenyala les obres que hi ha en marxa just al costat del número 42. "Mira, aquests ja han aconseguit el que ara volen fer aquí: tirar-ho tot a terra, fer-ho nou i vendre-ho més car", resumeix.
"És una burrada"
A mig matí, i quan sembla que l'amenaça de desnonament imminent es dilueix, comencen a sortir de l'edifici les persones que hi han dormit. Llum Oliver és una d'elles. Explica que per ara estan satisfets amb el suport que reben i esperen que no defalleixi. "Confiem que si arriba el moment del desnonament, la gent de Sants respondrà", diu.
Oliver explica que els desnonaments amb data oberta obliguen els grups d'habitatge a reinventar-se. Ja no n'hi ha prou amb convocar poc abans de l'hora prevista del desnonament, perquè no se sap, i això obliga a plantejar una logística molt més complicada, perquè la comitiva pot arribar en qualsevol moment. "És una burrada", valora.
Les advocades de les famílies ja han presentat un recurs contra l'ordre de desnonament. Ja van aconseguir ajornar l'anterior, que havia arribat al novembre, i ara tornen a insistir al jutjat de primera instància de Barcelona 4 amb els mateixos arguments: la necessitat d'assabentar-se de l'ordre amb prou marge i la il·legalitat que representen els desnonaments amb data oberta. L'Ajuntament també s'ha compromès a intervenir per intentar frenar el desallotjament.
Els desnonaments oberts van començar a incrementar-se a Barcelona a partir del 2018 quan n'hi va haver 47. El primer semestre del 2019 -últimes dades disponibles- la xifra pujava fins als cinc de mitjana al mes. La desprotecció que provoquen els desnonaments oberts van fer que el govern espanyol mogués fitxa i reformés la llei d'enjudiciament civil a principis del 2019 per especificar que els desnonaments s'havien de comunicar amb dia i hora "exactes".
Una reforma de la qual el TSJC ha fet cas omís. Els jutges interpreten que la mesura només afecta el primer avís de desnonament, però no els següents. Entre altres coses, defensen que presentar-se sense avisar és l'única manera de no suspendre desnonaments de manera continuada. Els veïns de Gayarre, però no es rendeixen i confien que la seva guàrdia de dues setmanes aconsegueixi que les quatre famílies es quedin a casa.
Yamini és una de les persones que viu a la finca. En total hi ha quatre famílies, inclosos menors. Fa gairebé dos anys el GHAS va impulsar l'ocupació de l'edifici. Hi van entrar sis famílies, després que l'empresa Bardon Services comprés el bloc. El va adquirir del fons d'inversió MK Premium, amb la intenció de reformar-lo i vendre'l a un preu més alt. El juny del 2019 va contractar l'empresa Desokupa per fer fora les famílies i, finalment, va tancar un acord amb dues d'elles perquè marxessin a canvi de diners. Les que queden demanen un lloguer social, però la propietat no hi accedeix.
Amb l'ordre de desnonament amb data oberta el desallotjament es pot produir en qualsevol moment. Aquest tipus de desnonament s'han ideat, precisament, per esquivar la resistència però els veïns i el GHAS han decidit no moure's de l'edifici durant dues setmanes. Com a mínim una vintena de persones dormen cada nit al terra dels pisos i cada dia s'han programat activitats per mantenir la guàrdia.
Aquest divendres al matí, després de l'esmorzar, tocava classe de zumba, però el programa s'ha vist alterat pel temor que fos el dia escollit per la comitiva judicial. A través de grups de Whatsapp i Telegram veïns han alertat de la presència de furgons antiavalots dels Mossos d'Esquadra i això ha posat tothom en alerta. Yamini ha sortit al balcó amb el micròfon mentre el Daniel, un altre dels veïns, aprofitava per portar els fills a l'escola. "Si ve la policia, no vull que ho vegin", deia. "El que ho porta pitjor és el meu fill gran, no pot dormir gairebé. Estem destrossats", explicava. Fa pocs dies, ell i la seva dona han estat pares d'una nena.
Mentre tothom esperava una possible arribada de la comitiva judicial acompanyada de la policia, Joan Gómez s'ho mirava assegut en una cadira davant del portal. Gómez va a tots els desnonaments que pot, després d'haver estat víctima d'assetjament immobiliari a casa seva. Vinculat al GHAS i a la Xarxa d'Habitatge de l'Esquerra de l'Eixample des de fa anys, finalment ha aconseguit guanyar la seva batalla al carrer Entença, al cor de la Barcelona més "cool", i ara confia que el seu suport serveixi a les famílies de Gayarre.
"Fixa't si és antic aquest edifici que l'estructura és de fusta", exclama, mentre assenyala les obres que hi ha en marxa just al costat del número 42. "Mira, aquests ja han aconseguit el que ara volen fer aquí: tirar-ho tot a terra, fer-ho nou i vendre-ho més car", resumeix.
"És una burrada"
A mig matí, i quan sembla que l'amenaça de desnonament imminent es dilueix, comencen a sortir de l'edifici les persones que hi han dormit. Llum Oliver és una d'elles. Explica que per ara estan satisfets amb el suport que reben i esperen que no defalleixi. "Confiem que si arriba el moment del desnonament, la gent de Sants respondrà", diu.
Oliver explica que els desnonaments amb data oberta obliguen els grups d'habitatge a reinventar-se. Ja no n'hi ha prou amb convocar poc abans de l'hora prevista del desnonament, perquè no se sap, i això obliga a plantejar una logística molt més complicada, perquè la comitiva pot arribar en qualsevol moment. "És una burrada", valora.
Les advocades de les famílies ja han presentat un recurs contra l'ordre de desnonament. Ja van aconseguir ajornar l'anterior, que havia arribat al novembre, i ara tornen a insistir al jutjat de primera instància de Barcelona 4 amb els mateixos arguments: la necessitat d'assabentar-se de l'ordre amb prou marge i la il·legalitat que representen els desnonaments amb data oberta. L'Ajuntament també s'ha compromès a intervenir per intentar frenar el desallotjament.
Els desnonaments oberts van començar a incrementar-se a Barcelona a partir del 2018 quan n'hi va haver 47. El primer semestre del 2019 -últimes dades disponibles- la xifra pujava fins als cinc de mitjana al mes. La desprotecció que provoquen els desnonaments oberts van fer que el govern espanyol mogués fitxa i reformés la llei d'enjudiciament civil a principis del 2019 per especificar que els desnonaments s'havien de comunicar amb dia i hora "exactes".
Una reforma de la qual el TSJC ha fet cas omís. Els jutges interpreten que la mesura només afecta el primer avís de desnonament, però no els següents. Entre altres coses, defensen que presentar-se sense avisar és l'única manera de no suspendre desnonaments de manera continuada. Els veïns de Gayarre, però no es rendeixen i confien que la seva guàrdia de dues setmanes aconsegueixi que les quatre famílies es quedin a casa.