11
de desembre
del
2020
Actualitzat
a les
12:38h
El president de Pimec, Josep González, ha explicat aquest divendres les raons per les quals l'entitat va presentar una querella criminal contra el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, després que aquest afirmés que la patronal de la petita i mitjana empresa no celebrava eleccions en els darrers 25 anys.
González ha assegurat que Canadell ha llançat "atacs i mentides contra la Pimec" amb l'objectiu de "perjudicar" l'entitat. El líder empresarial ha assegurat que celebren eleccions cada quatre anys, "altra cosa és que es presentin o no altres candidatures". Ha afirmat que el mateix Canadell ha admès que el 2014 va intentar una canddiatura, que finalment no va presentar.
Josep González s'ha referit a la llei de Cambres tramitada al Parlament i l'ha criticat durament, assegurant que el text suposa "un clar intent d'ingerència de les cambres" i al·ludint a una "manifesta desproporció en les seves demandes". En aquest sentit, González ha volgut separar la presentació de la querella criminal contra Canadell, que ha dit que era "personal", del debat entorn la llei de Cambres.
Ha qualificat de "dubtosa legalitat" que Canadell pugui compatibilitzar la seva activitat política amb la seva continuïtat com a dirigent cameral, però també de "dubtosa ètica". Ha explicat que les cambres són entitats de dret públic i això dificulta simultanejar dues activitats d'aquest tipus. González ha recordat que quan un directiu de la Pimec ha decidit passar a fer política, ha abandonat el càrrec a la patronal. Això "és una pràctica de temps antics", ha dit el president de la Pimec.
González ha fet aquestes declaracions en una compareixença en què ha fet un balanç de l'any que conclou i com ha afectat la crisi pandèmica a la petita i mitjana empresa. Ha comparegut acompanyat del secretari general, Antoni Cañete, i del gerent Àngel Hermosilla.
Dues de cada tres pimes no resistiran més restriccions
Durant l'acte s'ha presentat la novena enquesta feta per la patronal Pimec des de l'inici de la crisi pandèmica i que aporta dades significatives sobre l'impacte en el teixit productiu. De l'enquesta s'extreuen dades sensibles. Una d'elles és que dues de cada tres petites i mitjanes empreses asseguren que no podran resistir noves restriccions en una tercera onada. Un 16,8% afirma que en aquest cas hauran de deixar la seva activitat. És una de les conclusions i que aquest divendres ha presentat Josep González, el president de l'organització.
Un 60,6% de les pimes mantenen una activitat del 50% o més respecte de l'any passat i un 29,6% tenen una activitat menor al 50%. Una dada especialment preocupant és que prop del 10%, un 9,8% no manté cap activitat, el que suposa un empitjorament respecte del setembre, quan era el 5,2%.
Dues terceres parts de les petites i mitjanes empreses i dels autònoms (66,8%) consideren que la caiguda de les comandes i les vendes és el principal problema que han d'afrontar. Una de cada tres asseguren que el principal repte és assumir el pagament d'impostos i les cotitzacions socials.
D'ERTO a ERO
Una de les dades que reflecteix l'enquesta és que un 79,1% de les empreses que s'han acollit a un ERTO preveuen que podran reincorporar el seu personal quan acabi l'ERTO. Però hi ha un 20.9% que manifesta que hauran de presentar un expedient de regulació d'ocupació (ERO).
El president de Pimec ha valorat positivament que els pressupostos generals de l'Estat estiguin encarrilats. "És bo que comencem l'any amb uns comptes aprovats", ha assegurat, destacant que inclouen 27.000 milions dels fons europeus. També ha valorat que s'hagi desencallat el bloqueig de Polònia i Hongria, que fins a les darreres hores ha dificultat un acord final dins de la UE.
González ha reclamat algunes de les mesures necessàries per superar la crisi. Ha destacat, en línia del que demana la patronal des del primer moment de la pandèmia, que cal evitar un increment d'impostos, que s'ha ampliar els terminis dels ERTO i no conèixer les ampliacions a darrera hora, assolir una rebaixa del preu de l'energia, que és dels llocs on és més cara de tot Europa.
El secretari general de l'entitat, Antoni Cañete, ha destacat la tasca feta per l'organització davant de la Covid i que des del primer moment van decidir no fer cap ERTO i abocar tot el personal a atendre les necessitats dels associats i el teixit empresarial. Ha recordat el lliurament fet de mascaretes i termòmetres als associats, la moratòria de quotes als socis i els servei d'atenció continuada.
González ha assegurat que Canadell ha llançat "atacs i mentides contra la Pimec" amb l'objectiu de "perjudicar" l'entitat. El líder empresarial ha assegurat que celebren eleccions cada quatre anys, "altra cosa és que es presentin o no altres candidatures". Ha afirmat que el mateix Canadell ha admès que el 2014 va intentar una canddiatura, que finalment no va presentar.
Josep González s'ha referit a la llei de Cambres tramitada al Parlament i l'ha criticat durament, assegurant que el text suposa "un clar intent d'ingerència de les cambres" i al·ludint a una "manifesta desproporció en les seves demandes". En aquest sentit, González ha volgut separar la presentació de la querella criminal contra Canadell, que ha dit que era "personal", del debat entorn la llei de Cambres.
Ha qualificat de "dubtosa legalitat" que Canadell pugui compatibilitzar la seva activitat política amb la seva continuïtat com a dirigent cameral, però també de "dubtosa ètica". Ha explicat que les cambres són entitats de dret públic i això dificulta simultanejar dues activitats d'aquest tipus. González ha recordat que quan un directiu de la Pimec ha decidit passar a fer política, ha abandonat el càrrec a la patronal. Això "és una pràctica de temps antics", ha dit el president de la Pimec.
González ha fet aquestes declaracions en una compareixença en què ha fet un balanç de l'any que conclou i com ha afectat la crisi pandèmica a la petita i mitjana empresa. Ha comparegut acompanyat del secretari general, Antoni Cañete, i del gerent Àngel Hermosilla.
Dues de cada tres pimes no resistiran més restriccions
Durant l'acte s'ha presentat la novena enquesta feta per la patronal Pimec des de l'inici de la crisi pandèmica i que aporta dades significatives sobre l'impacte en el teixit productiu. De l'enquesta s'extreuen dades sensibles. Una d'elles és que dues de cada tres petites i mitjanes empreses asseguren que no podran resistir noves restriccions en una tercera onada. Un 16,8% afirma que en aquest cas hauran de deixar la seva activitat. És una de les conclusions i que aquest divendres ha presentat Josep González, el president de l'organització.
Un 60,6% de les pimes mantenen una activitat del 50% o més respecte de l'any passat i un 29,6% tenen una activitat menor al 50%. Una dada especialment preocupant és que prop del 10%, un 9,8% no manté cap activitat, el que suposa un empitjorament respecte del setembre, quan era el 5,2%.
Dues terceres parts de les petites i mitjanes empreses i dels autònoms (66,8%) consideren que la caiguda de les comandes i les vendes és el principal problema que han d'afrontar. Una de cada tres asseguren que el principal repte és assumir el pagament d'impostos i les cotitzacions socials.
D'ERTO a ERO
Una de les dades que reflecteix l'enquesta és que un 79,1% de les empreses que s'han acollit a un ERTO preveuen que podran reincorporar el seu personal quan acabi l'ERTO. Però hi ha un 20.9% que manifesta que hauran de presentar un expedient de regulació d'ocupació (ERO).
El president de Pimec ha valorat positivament que els pressupostos generals de l'Estat estiguin encarrilats. "És bo que comencem l'any amb uns comptes aprovats", ha assegurat, destacant que inclouen 27.000 milions dels fons europeus. També ha valorat que s'hagi desencallat el bloqueig de Polònia i Hongria, que fins a les darreres hores ha dificultat un acord final dins de la UE.
González ha reclamat algunes de les mesures necessàries per superar la crisi. Ha destacat, en línia del que demana la patronal des del primer moment de la pandèmia, que cal evitar un increment d'impostos, que s'ha ampliar els terminis dels ERTO i no conèixer les ampliacions a darrera hora, assolir una rebaixa del preu de l'energia, que és dels llocs on és més cara de tot Europa.
El secretari general de l'entitat, Antoni Cañete, ha destacat la tasca feta per l'organització davant de la Covid i que des del primer moment van decidir no fer cap ERTO i abocar tot el personal a atendre les necessitats dels associats i el teixit empresarial. Ha recordat el lliurament fet de mascaretes i termòmetres als associats, la moratòria de quotes als socis i els servei d'atenció continuada.