CRÒNICA

El foc de la misèria crema a Badalona: «Vivíem a la nau perquè no teníem alternativa»

Les persones que vivien a l'espai, majoritàriament subsaharians, denuncien a NacióDigital la seva exclusió social mentre Albiol les criminalitza

per Andreu Merino , Badalona, 10 de desembre de 2020 a les 17:03 |
Els Bombers retiren el cos d'un dels morts | Europa Press
Aquest dijous al matí la nau ubicada a la cruïlla dels carrers Guifré i Tortosa, al barri de Gorg de Badalona, encara cremava. Ahir a la nit es va incendiar provocant tres morts i una vintena de ferits i avui desenes dels seus ocupants seguien de prop els moviments de bombers, policies i periodistes per l’entorn. Molts dels afectats s’han concentrat al carrer d’Antoni Bori, a l’altra banda de la nau. “Jo i tots els altres vivíem aquí perquè no teníem cap més alternativa”, explica el Seydou, que s’ha convertit en portaveu espontani del grup, en declaracions a NacióDigital.

Va ser ell qui ahir a les nou del vespre va trucar a emergències alertant del foc. “Una espelma va cremar un matalàs i allà va començar tot”, relata. Per ara, el conseller d’Interior, Miquel Sàmper, no ha confirmat aquesta versió. El Seydou explica també que van reaccionar intentant apagar el foc amb l’aigua que havien acumulat en garrafes. “Ens havien tallat l’aigua”, diu. Ell va ser dels que va aconseguir sortir per la porta principal. La Guàrdia Urbana va arribar primer i més tard els Bombers.


Segons els càlculs dels ocupants de la nau, allà hi vivien de manera més o menys regular entre 150 i 200 persones, tot i que diuen que la xifra no era fixa ja que algunes nits hi dormia més gent. La immensa majoria, migrants subsaharians sense possibilitats de tenir feina ni sostre. Segons les dades facilitades per l’Ajuntament de Badalona i Interior són tres els morts en l’incendi però els ocupants asseguren que no han aconseguit localitzar encara alguns dels seus companys.


Tothom que vivia a la nau s’ha buscat com ha pogut la vida aquesta nit. El Seydou ha dormit al carrer, igual que l’Essa, que vivia a la nau des de feia deu anys i explica així com va viure l’incendi:  “Jo estava a un dels pisos de dalt i vaig sentir gent cridar. Per sort vaig poder sortir a temps”.  L’Ousman i el Mame –un nom fictici- van tenir la mateixa sort. “Tot va passar molt ràpid”, diu el primer. “Jo vaig tenir la sort de ser a prop de la porta principal. Quan érem fora sentíem la gent demanant ajuda des de dins”, apunta el segon.

L’Essa explica que el foc va cremar “molt ràpid” i tat ell com el Seydou consideren que els Bombers van actuar tard. Fonts oficials d’Interior expliquen que els Bombers van trobar-se amb les “dificultats habituals” d’accés a entorns urbans amb vehicles pesants. Les mateixes fonts també neguen que al Guàrdia Urbana de Badalona posés impediments als Bombers per actuar en els primers instants, tal com asseguren alguns ocupants de la nau.


La criminalització d'Albiol i Vox

L'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, ha optat per criminalitzar els ocupants de la nau. “Venien droga i causaven problemes als veïns”, ha dit aquest matí. Albiol ha puntualitzat que deu minuts abans de l’avís del foc s’hi havia dut a terme una actuació conjunta de Guàrdia Urbana i Policia Nacional de control de l’entorn. L’incendi ha arribat després que entitats com Badalona Acull hagin denunciat reiteradament les dificultats de la gent sense domicili fix per empadronar-se a Badalona. Un obstacle que, a la pràctica, dificulta l’atenció social a aquestes persones. La reacció de Vox ha anat en la línia de la d'Albiol i el vicesecretari d'organització dels ultradretans a Barcelona, Jordi de la Fuente, ha assenyalat l"efecte crida a la immigració" com a causa de l'incendi.

Les critiques des de l’oposició no s’han fet esperar i la portaveu de Guanyem Badalona, Dolors Sabater, retreu al govern municipal que la primera atenció a les persones afectades que no havien patit ferides fos “policial”. “Quan vam arribar hi havia agents de la Guàrdia Urbana i antiavalots dels Mossos rodejant els afectats que havien pogut sortir. Fins a mitjanit aquestes persones no van rebre acompanyament social ni atenció psicològica”, afirma.

L’exaclaldessa també defensa la tasca feta durant el mandat de Guanyem, ERC i ICV-EUiA. Assegura que l’Ajuntament va fer un abordatge social de la situació i es va encarregar a la Creu Roja un “acompanyament humanitari” per satisfer necessitats bàsiques i facilitar els tràmits per regularitzar la situació administrativa a l’Estat. També defensa que es va treballar amb entitats badalonines i es va coordinar l’actuació amb la Generalitat.

Una altra de les entitats que ha treballat amb els ocupants de la nau des del 2015 és CEPAIM. El seu subdiector, Raül Martínez, explica que l’objectiu era garantir les seves necessitats bàsiques i regularitzar la seva situació administrativa. “És una missió imposible, en molts casos aquestes persones ja procedien d’altres assentaments desallotjats”, explica. Martínez lamenta que no hi hagi hagut prou coordinació entre administracions i avisa que l’única sortida que trobaran els afectats per l’incendi serà tornar a ocupar un immoble.

Des de SOS Racisme, Karlos Castilla, qualifica l'incendi de "lamentable recordatori" de quantes persones viuen en l'exclusió social, causada per la llei d'estrangeria. El primer que demana és que els ajuntament no posin traves amb el padró i també reclama no estigmatitzar els afectats: "El foc pot ser un accident, però darrere hi ha un historial de discriminació i racisme que no aconseguim combatre. Fins que no hi ha morts, no crida l'atenció". En un comunicat, SOS Racisme, les PAH catalanes i una quinzena de col·lectius més han atribuït l'incendi al "racisme institucional" i considera "còmplice necessari" l'Ajuntament de Badalona i Albiol per "promoure els discursos d'odi i xenofòbia envers una part de la població". Reclamen la regularització de totes les persones migrants, garantir l'accés als drets bàsics, un pla de xoc d'habitatge liderat per la Generalitat i garantir l'accés de tothom als subministraments.

"L'Albiol ens vol fer fora"

L’incendi al Gorg evidencia el polvorí que, com tantes altres ciutats, és Badalona. L’infrahabitatge és el pa de cada dia des de fa anys, sobretot a la zona sud,  i els efectes de la pandèmia han accentuat les situacions d’exclusió social.  “Jo vivia aquí des de fa un any. No tinc papers ni lloc on viure”, insistia aquest matí el Seydou prop de la nau. “Jo tinc papers però tot i així és molt difícil trobar feina i sostre”, diu el Mame, a qui li costa controlar la ràbia. “Ningú hauria de viure així!”, exclama.


Els ocupants de la nau amb qui ha pogut parlar NacióDigital coincideixen a l’hora d’assenyalar la deixadesa de l’Ajuntament. “Només s’han interessat per nosaltres algunes associacions, l'Albiol ens vol fer fora”, explica el Seydou. Les darreres actuacions fetes per l’Ajuntament es basaven a fer controls policials per l’entorn de la nau per demanar papers als ocupants.

És un dels compromisos que el govern municipal va adquirir abans de l’estiu en una reunió amb grups veïnals i cossos policials. Teresa Vinuesa, presidenta de l’Associació de Veïns Gorg Mar, i Toni Hernández, membre de la plataforma veïnal Gorg, eren en aquella reunió. “Feia temps que demanàvem solucions per als que vivien a la nau i per a nosaltres” diu Hernández. Vinuesa s’explica en el mateix sentit i tots dos expliquen que des de fa un parell d’anys els veïns es queixaven de sorolls procedents de la nau i de baralles entre els seus ocupants. Hernández explica, a més, que en l’última reunió l’Ajuntament s’havia compromès a pressionar el propietari de la nau -un particular- perquè denunciés l’ocupació i procedir així al desallotjament.

Des de la plataforma Sant Roc Som Badalona, que treballa a la zona sud de la ciutat, Carles Sagués reclama ampliar el focus i fixar-se en les causes que han portat aquest centenar llarg de persones a ocupar la nau Per exemple, els obstacles que planteja la llei d’estrangeria a l’hora de trobar feina i casa. Per Sagués, els últims governs municipals no han tingut voluntat o bé no han sabut com abordar la situació. “No s’ha fet prou esforç per saber com s’havia d’actuar i al final la situació s’havia normalitzat”, diu. La plataforma havia interactuat amb la gent que vivia a la nau durant el confinament, quan els facilitaven aliments. “La gent que hi vivia tenia voluntat d’integració”, defensa.

Sagués alerta també que la situació es pot repetir a altres punts de Badalona. Assegura que ja fa temps que alerten que al carrer Alfons XII, prop de la nau incendiada, hi ha talls constants de llums i molts veïns “enganxats als cables”. Un crit d’alerta que també fan altres entitats de Badalona, com la Plataforma d’Afectats per la Crisi. “S’han de garantir uns subministraments bàsics dignes perquè hi ha molts llocs propicis per a incendis, però des de l’administració s’opta per criminalitzar l’ocupació”, diu Lluís Ros. “No entenc per què hem d’esperar que passi una tragèdia així. Està cantat que això passarà a tot arreu on hi hagi gent vivint en condicions infrahumanes”, diu Pedro Jesús Fernández, de la PAH Badalona.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació