HABITATGE

El PSOE regala temps a fons d'inversió i bancs amb el bloqueig a l'aturada dels desnonaments

Els ministeris d'Economia i Justícia forcen l'ajornament de la nova moratòria, que ja havia estat pactada per Iglesias i Agenda Urbana

per Andreu Merino / Sara González, 9 de desembre de 2020 a les 16:10 |
Veïns davant un immoble amenaçat de desnonament | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de desembre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La vicepresidenta espanyola i ministra d'Economia, Nadia Calviño, ha tornat a aparèixer com a salvadora dels interessos de bancs i fons d'inversió abans que el govern espanyol aprovés aquest dimecres una ampliació de la moratòria de desnonaments fins que acabi l'estat d'alarma. No és la primera vegada que Calviño es resisteix a donar llum verda a mesures que tenen en compte la funció social de l'habitatge i ara l'aturada dels desallotjaments queda en suspens fins a nou avís. El ministre d'Agenda Urbana, José Luis Ábalos, ha assegurat avui en declaracions a mitjans que s'aprovarà abans de finals d'any.

Tot plegat després que Podem hagi fet de la mesura el seu cavall de batalla dins l'executiu i aconseguís pactar amb Ábalos -que és qui ostenta les competències en habitatge- el contingut de l'ampliació de la moratòria. El 2 de desembre, els entorns d'Iglesias i Ábalos avançaven els punts que s'haurien de veure plasmats en un decret. S'anunciava que les famílies "vulnerables" amenaçades de desnonament no podrien ser desallotjades fins que les comunitats autònomes garantissin un reallotjament en un habitatge "digne". En el cas de les famílies en "precari" -incloses les que ocupen- que viuen en habitatges de grans propietaris, s'afegia que les administracions autonòmiques tindrien tres mesos de marge per oferir una alternativa.  La vulnerabilitat l'haurien d'acreditar els serveis socials corresponents i aquesta es deslligava -a diferència de la moratòria original- d'haver d'estar causada directament per la pandèmia. Amb la informació feta pública pels dos ministeris, no s'especificava què passaria quan acabés l'estat d'alarma si les administracions no havien resolt la situació de les famílies.


Ara aquestes mesures de protecció a les famílies més empobrides queden en entredit. L'afectació sobre els propietaris era menor, ja que no se'ls exigia a ells garantir un habitatge alternatiu ni oferir un lloguer social. Els grans tenidors, però, veien com els desnonaments s'aturaven com a mínim fins al maig. És a dir, cinc mesos en què se'ls privada d'ingressar diners pels pisos afectats. Des de la patronal de propietaris de pisos en lloguer Asval, amb la participació de gegants com Blacsktone, Testa Homes o la Llave de Oro i presidida per l'exministre socialista i alcalde de Barcelona Joan Clos, han insistit que la solució no passa per aturar desnonaments sinó per facilitar ajudes directes a qui no pugui pagar.


Ara, el Ministeri d'Economia i també el de Justícia han bloquejat la seva aprovació amb l'argument d'evitar que el sector immobiliari recorri als tribunals. Des de la vicepresidència segona de Pablo Iglesias, expressen a NacióDigital el seu malestar i atribueixen la decisió d'Economia i Justícia a la voluntat de no cedir davant la reivindicació d'Iglesias -que s'ha sortit amb la seva aprovant els pressupostos amb la majoria de la investidura- i asseguren que pressionaran perquè el decret s'aprovi com a molt tard la setmana que ve.


Qui també reclama celeritat en l'aprovació del decret és el Sindicat de Llogaters, que ha format part de les negociacions des de l'inici. "Els ministres econòmics del PSOE estan sota la pressió permanent dels fons d'inversió", diu el seu portaveu, Jaime Palomera en declaracions a NacióDigital. "Els agents socials que seiem amb el govenr espanyol per negociar ens assabentem del canvi de postura per filtracions a la premsa", lamenta. Palomera assegura que segons els informes jurídics del sindicat la via judicial que podrien emprendre els grans tenidors contra la mesura tindria poc recorregut i insisteix que l'executiu de Pedro Sánchez hauria de respondre a les pressions "com si sentís ploure".

Des de Más País, Iñigo Errejón sortia al pas del bloqueig a la moratòria assegurant que si s'acabava produint registrarien al Senat una esmena als pressupostos i demanarien a tots els partits que fessin el mateix. Per aprovar l'esmena caldrien els vots del PP, la qual cosa fa difícil preveure que els pressupostos hagin de tornar a ser debatuts al Congrés. El compromís d'aturar tots els desnonaments va ser el que va permetre al PSOE tirar endavant els pressupostos. Podem, ERC i Bildu van donar per bona la paraula dels socialistes i van retirar l'esmena antidesnonaments als comptes, acceptant que la mesura s'aprovés per decret.

Les resistències reiterades del PSOE

El debat sobre la moratòria antidesnonaments arriba després que el govern espanyol aprovés un primer decret en aquest sentit al març i el prorrogués el setembre. La moratòria, però, s'ha evidenciat insuficient, principalment pel fet que només se'n podia beneficiar qui acredités una vulnerabilitat causada directament per la Covid-19. La prova més evident que la moratòria no ha servit a tothom és que tot i descendre respecte de l'any anterior, durant el segon trimestre del 2020 es van fer 1.383 desnonaments a l'Estat, 148 dels quals a Catalunya. El tercer trimestre els llanaments van ser més, arribant als 7.096, tot i que continuaven sent inferiors al mateix període del 2019.

Des de l'inici de la pandèmia, doncs, el govern de Pedro Sánchez no ha garantit una aturada efectiva dels desnonaments. El president ha delegat en Calviño per expressar les resistències del PSOE. La vicepresidenta econòmica va acusar Podem de  voler crear "conflicte" entre els socis de l'executiu i va reivindicar que una aturada de desnonaments no es podia aprovar sense garantir la seva "seguretat jurídica". Un argument similar a l'exposat per Ábalos en plena negociació de la mesura, segons van indicar des del Sindicat de Llogaters.

Calviño també ha estat la ministra que més oposició ha mostrat a la regulació del preu dels lloguers, una mesura que ja apareixia al pacte de govern entre PSOE i Podem. La ministra ha arribat a qualificar la mesura de "vareta màgica" que no solucionarà els problemes d'accés a l'habitatge i s'ha mostrat partidària d'incrementar l'oferta. Una aposta que l'apropa, novament, a les demandes del sector immobiliari. Per ara Calviño i el PSOE han aconseguit deixar en suspens la regulació dels lloguers i també l'ampliació de la moratòria de desnonaments, mentre els seus socis de Podem opten per pressionar públicament per materialitzar dues mesures que ja estaven pactades.

A Catalunya, pendents dels jutges

El bloqueig a l'ampliació de la moratòria arriba mentre a Catalunya el Govern també ha aprovat un decret per aturar desnonaments mentre duri l'estat d'alarma o les restriccions de mobilitat. La mesura modifica aspectes de la Llei d'Enjudiciament Civil, que és competència de l'Estat, i els jutges ja han avisat que l'aplicaran de manera restrictiva.

Tot i la via restrictiva, els jutges han donat per bona -almenys de moment- una mesura que obliga els grans propietaris a oferir lloguer social abans de desnonar mentre duri l'estat d'alarma. "Entenem que en el cas de Catalunya aquest decret serà compatible amb el que aprovi l'Estat per ampliar la moratòria de desnonaments", diu Palomera. 

L'Ajuntament de Barcelona ha sortit al pas de l'ajornament de l'ampliació de la moratòria estatal i fonts oficials de la regidoria d'Habitatge asseguren que la mesura és "urgent". "És inadmissible que ara es plantegin dubtes des d’altres ministeris quan només a Barcelona cada setmana tenim entre 60 i 80 ordres de desnonament", diuen. La regidoria xifra en un 90% el percentatge de desnonaments que l'Ajuntament pot frenar però reclama materialitzar ja el canvi legislatiu. 

Des del Govern el conseller d'Interior, Miquel Sàmper, assegura que Ábalos ha explicat al Govern que la moratòria "s'aprovarà abans de finals d'any" però en la mesura que hi ha "molts ministeris implicats" el govern espanyol necessita "un marge més ampli de temps.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació