Núria Marín, més que esquitxada

Rep el butlletí cada matí al teu correu

El 22 de juliol d'aquest any, una setmana després que NacióDigital avancés una sèrie de tres articles sobre les presumptes irregularitats comptables al Consell Esportiu de l'Hospitalet de Llobregat que implicaven dos regidors del PSC del govern municipal -amb ingent documentació per falcar-la-, vam posar el focus en el silenci de Núria Marín. Explicàvem que el perfil baix de l'alcaldessa era un exemple paradigmàtic de la dificultat de ser exemplaritzant quan les irregularitats les cometien els de casa. La investigació periodística, firmada per Roger Tugas, revelava l'existència d'una caixa B de mig milió d'euros a l'ens esportiu de la segona ciutat del país per pagar sobresous i despeses personals, en la qual estaven implicats Cristóbal Plaza i Cristian Alcázar. Tots dos regidors van mantenir l'acta i Marín no els va apartar del govern municipal mentre la UDEF continuava investigant. Mig any després, no s'han pres decisions.

La presidenta de la Diputació -que també ho és del PSC- va pensar que el temporal amainaria. Tenia arguments per actuar d'aquesta manera, per bé que ja notava l'alè de l'oposició. Malgrat les proves rellevants aportades per aquest diari, es va produir el silenci mediàtic a escala nacional i la cúpula nacional del PSC tampoc va ser exigent, com denunciava Jaume Graells, el regidor que va destapar la trama. Marín no es va veure exigida a oferir explicacions més enllà de l'Hospitalet durant mesos. Fins que una altra informació recent de NacióDigital, que alertava de noves detencions, va actualitzar el cas i el va fer més gran. El Parlament va requerir el testimoni de l'alcaldessa, tot i l'oposició del PSC, i Marín va comprometre's a explicar-se. La UDEF, però, ha mogut fitxa abans.

Aquest dijous va arribar la detenció de Marín després que comparegués a declarar com a testimoni. La dirigent del PSC en va sortir en llibertat al migdia, però ja com a investigada per malversació, prevaricació i omissió del deure de perseguir un delicte. La presidenta de la Diputació no s'esperava el desenllaç i va rectificar els plans previstos. Pretenia reunir-se amb els grups municipals durant el dia per informar-los de l'evolució del cas, però va haver d'organitzar a correcuita una roda de premsa a la tarda en la qual va insistir que no pensa dimitir. Diu l'alcaldessa que té ganes d'explicar-se aviat davant la jutge, i que els regidors Plaza i Alcázar no han de plegar per respectar la "presumpció d'innocència". Certament, les seves explicacions són rellevants per entendre l'abast de la trama i comprendre també la contemporització exhibida fins ara pel PSC.

És molt probable que Marín no hagi posat la mà a la caixa ni hagi jugat cap paper en el cas del Consell Esportiu de l'Hospitalet, i d'aquí la fermesa en les declaracions. Però també és cert que hi ha nombroses proves que incriminen els seus regidors, de la mateixa manera que el comportament del partit és discutible. En lloc de voler aclarir els fets ha semblat com si els socialistes pretenguessin limitar el cas a una simple "irregularitat administrativa", en paraules de Miquel Iceta. Graells, l'edil del PSC que va assenyalar el que es coïa a l'Hospitalet, ja va explicar públicament que al febrer va oferir proves dels fets a l'alcaldessa, però que Marín les va rebutjar.

És precisament aquesta inacció que investiga la UDEF -si la presidenta dels socialistes catalans va cometre omissió en el deure públic de perseguir un delicte- la que ha fet moure fitxa als adversaris polítics. ERC ja ha demanat la dimissió de la presidenta de la Diputació i ha brandat una possible moció de censura si no hi ha moviments mentre insta Junts per Catalunya (JxCat) a trencar un pacte que els republicans sempre van considerar una punyalada. El cas de l'Hospitalet s'ha fet gran i a Marín, que ja no és un personatge secundari del serial, li toca explicar-se. A NacióDigital ho continuarem documentant, com hem fet des del primer dia.
 

---

Avui no et perdis

»Núria Marín rebutja dimitir i reclama declarar aviat davant la jutge; per Roger Tugas Vilardell.

» Perfil: Núria Marín, la veïna de la Torrassa que va renegar del seu padrí; per Sara González.

» La CUP i Guanyem encarrilen l'entesa per a les eleccions del 14-F amb Sabater de cap de llista; per Sara González.

» Opinió: «L'obstacle principal»; per Francesc-Marc Álvaro.

» Dades | La Rt estarà més d'un mes distorsionada: així impacten els festius en el càlcul d'un indicador clau; per Roger Tugas Vilardell.

»La UE desbloqueja els fons de recuperació per la Covid-19.

»Més de 45.000 persones van morir en la primera onada del coronavirus a l'Estat.

» El Govern obre un expedient sancionador a la residència de Tremp per «importants mancances»; per Jordi Ubach Llorens.

»Foment impulsarà un recurs d'inconstitucionalitat contra l'impost de patrimoni per «confiscatori»; per Pep Martí.

»L'Hospital Clínic fa el primer trasplantament d'úter a l'estat espanyol.

» Test | Aprovaries matemàtiques i ciències de primària? Posa't a prova!
 

---

 El passadís

Pere Aragonès i Laura Vilagràvan concedir a NacióDigital la primera entrevista conjunta. Va ser a Santpedor, municipi del qual la número dos de la llista d'ERC en va ser alcaldessa. I en la conversa a la Capella de Sant Andreu, que data del 1364, els gestos van delatar detalls dels plans del partit si les urnes li atorguen la capacitat de formar govern. A la pregunta directa de si Vilagrà seria una bona candidata per a la conselleria de Treball i Afers Socials, el vicepresident no va poder dissimular un somriure previ a la resposta. A ERC, però, hi ha veus que la situen a la conselleria de la Presidència, com un puntal d'Aragonès si aconsegueix ser president. A Vilagrà, en qualsevol cas, se la compta com a consellera, ja sigui en el departament que ha de relacionar-se amb el tercer sector -on acumula experiència de gestió- o a Palau, si el 14-F somriu a ERC. 

Vist i llegit

Cada diumenge, des del 22 de setembre del 2019, al diari desgranem la història i els perfils dels noms propis de la burgesia catalana. La sèrie Els 50 noms, que piloten Miquel Macià i Pep Martí, arriba aquest cap de setmana al seu final. Els protagonistes de l'última entrega seran Jaume Roures i Tatxo Benet, fundadors del gegant català de la producció audiovisual, Mediapro. Des de la primera entrega dedicada a la família Samaranch, ja fa més d'un any, la sèrie ha repassat en articles de lectura reposada les figures que ajuden a entendre les ramificacions de poder del país. S'han escrutat les trajectòries tant d'Isidre Fainé -últim article publicat- com dels Millet, passant per Emilio Cuatrecases, els Suqué Mateu, Isak Andic, Carles Sumarroca, els Carulla, els Tous o els Godó. Aquí podeu recuperar tots els textos publicats. I no us perdeu l'última entrega, la que fa 50. Serà diumenge.

 El nom propi

Xavier García Albiol és l'alcalde de Badalona, però ahir no es va comportar com a tal, perquè no va pensar en totes les persones que viuen -i malviuen- a la seva ciutat. Albiol, que va informar de les novetats de l'incendi mortal a Badalona en successives compareixences -com també va fer el Govern-, va acusar des de primera hora els ocupants de la nau calcinada de generar "problemes" de convivència amb els veïns i de vendre droga. La criminalització del col·lectiu, majoritàriament d'origen subsaharià i amb recursos escassos, va generar la reacció ràpida de les entitats socials que treballen en l'acollida. La indignació contra l'alcalde també va prendre forma de manifestació a la tarda. La recepta discursiva d'Albiol no persegueix les solucions sinó l'assenyalament dels problemes. Des de l'estiu ha augmentat el patrullatge per fer identificacions i ha pressionat la propietat perquè denunciés, amb l'objectiu de desallotjar els migrants. La reubicació del col·lectiu no era, però, la prioritat. Albiol no troba el matís ni quan es produeixen desgràcies. Per entendre la realitat de fons, submergiu-vos en aquesta crònica escrita sobre el terreny per Andreu Merino.

 Els imperdibles

La recomanació literària d'aquest divendres ens porta a recuperar la millor obra del malaguanyat David Colomer, que el 2001 va publicar Danys col·laterals (Quaderns Crema), segurament un dels millors llibres de narracions escrit en català de les dues últimes dècades. Només la mort prematura del periodista i escriptor -el 2003 a Portbou, després de precipitar-se per un barranc- va impedir una carrera prolífica en èxits. Colomer excel·lia en la crònica esportiva i també despuntava com a talent literari. Ho va demostrar a Préssecs i dièsel (La Magrana, 1991) i ho va certificar en el títol que avui us recomanem. Hi descobrireu relats punxants sobre el dolor i la felicitat, i un gran escriptor. Bon cap de setmana! 

 ​