18
de desembre
del
2020
Actualitzat
a les
6:58h
La pandèmia ha reafirmat la necessitat de disposar d'espais naturals de qualitat a la Metròpolis Barcelona. Paratges on els valors ambientals siguin compatibles amb el seu ús públic en un context de restriccions de mobilitat. És el cas, sens dubte, del Parc Riu Llobregat: un gran espai públic lineal de 30 quilòmetres a ambdues ribes del riu i que constitueix una de les grans actuacions finançades pel programa d'actuacions en paisatges naturals i urbans (PSG) de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Invertir en paisatges naturals i urbans
El desembre del 2019 es va aprovar el pla metropolità d'inversions 2020-2023. Aquest potent instrument de l'AMB s'aplica a través de quatre programes: cohesió territorial, millora urbana, projectes i assistència tècnica, i paisatges naturals i urbans.
En aquest darrer àmbit, el programa d'actuacions en paisatges naturals i urbans (PSG) inclou una inversió total de 8,4 milions d'euros, especialment en projectes vinculats als espais fluvials metropolitans, a la recuperació de zones degradades i a la integració d'infraestructures, com el soterrament de línies elèctriques. "És el segon PSG que impulsem després del 2016-2019 i manté els mateixos eixos d'actuació", explica Martí Gullón, coordinador d'Innovació i Infraestructures de l'AMB.
El programa es basa en una realitat inqüestionable en un entorn metropolità: els paisatges naturals i urbans no s'han de considerar com dues realitats separades sinó com dos àmbits sinèrgics. I també entronca en una tendència dels últims anys: la necessitat de posar en valor les zones periurbanes i els paisatges de frontera. Espais que conformen la realitat quotidiana i són d'ús comú per part de milers de veïns de la Metròpolis Barcelona.
El Llobregat, un gran parc lineal
El gran projecte del PSG és la recuperació socioambiental del Llobregat, explica Àlvaro Sainz, tècnic d'Infraestructures de l'AMB. Aquest curs fluvial, com la majoria de rius del nostre país, ha viscut una transformació en les darreres dècades. Ha passat de ser una zona degradada i oblidada a ser un espai freqüentat on es combina l'ús públic amb valors ambientals i productius.
La recuperació del riu per a la ciutadania es concreta amb el Parc Riu Llobregat. És un gran espai d'unes 1.000 hectàrees amb visió metropolitana i cofinançat parcialment pels fons europeus FEDER. Uneix els 30 quilòmetres que separen el Pont del Diable, a Martorell, amb el Delta del Llobregat, al Prat. Ho fa per ambdues ribes en un espai pensat per recórrer en bicicleta, corrent o passejant. "Un gran parc lineal de 30 quilòmetres és destacable a nivell europeu. I el pressupost és low cost tant si ho comparem en un parc urbà com pel retorn social tan elevat d'aquest espai", destaca Jose Alonso, tècnic d'Infraestructures de l'AMB.
Les primeres actuacions van començar el 2006 i es conceben com un projecte de transformació territorial obert. "Mai és un projecte final ja que constantment cal adequar-ho a noves necessitats", explica Alonso. A Sant Vicenç dels Horts, per exemple, ja s'han estrenat alguns dels trams de "segona generació" on, a causa de l'elevada freqüentació, s'ha separat l'espai per a bicicletes del destinat a vianants.
Gestionar aquest entorn no és fàcil. El Baix Llobregat és un dels corredors d'infraestructures més potents del país i l'espai fluvial està profundament alterat i amb greus desequilibris ecològics, tant funcionals com estructurals. En aquest sentit, el riu transcorre encaixonat entre l'autopista, l'autovia, el tren convencional, l'AVE, un col·lector de salmorra i un gasoducte, entre altres elements. Aquest fet, a nivell d'ús públic, és un repte per les dificultats de connectivitat i, al mateix temps, suposa que qualsevol petit projecte necessiti l'autorització d'un gran nombre d'actors.
Una lògica metropolitana
El Parc Riu Llobregat és un projecte 100% metropolità que inclou fins a 16 termes municipals d'ambdues ribes. L'AMB no només l'impulsa sinó que completa el cicle: rep les peticions municipals, redacta els projectes, els licita i els adjudica, realitza la direcció d'obra i també n'executa el manteniment.
"Aportem una visió metropolitana ja que ni el riu ni el parc fluvial entenen de límits municipals", explica Álvaro Sainz. Actualment, per exemple, s'està avançant en adequar el camí de marge dret del tram que uneix Pallejà, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló i Sant Vicenç dels Horts. L'AMB l'ha treballat com una unitat però després, per agilitzar-lo, l'ha dividit en quatre projectes executius.
La pandèmia ha fet augmentar l'ús del Parc Riu Llobregat "Això es va notar especialment en les primeres fases de desconfinament", destaca Sainz. I és que la necessitat de disposar d'espais per passejar i fer esport ha fet que molts veïns de la Metròpolis Barcelona hagin "descobert" els parcs fluvials del Llobregat i també del Besòs.
De fet, la presència de ciclistes –i en menor mesura de persones que corren o caminen- és molt notable fins i tot un fred dia laborable de desembre. "En un futur esdevindrà una infraestructura verda que millorarà les connexions de totes les poblacions riberenques amb un eix de mobilitat sostenible", destaca Yessica Ramajo, arquitecta i tècnica d'Infraestructures de l'AMB. En aquest sentit, malgrat que el seu ús principal continuarà sent esportiu i recreatiu, també es comença a utilitzar per anar a treballar.
Un gual que superi l'efecte barrera
El camí que ressegueix el Llobregat té molta història. El feien servir els romans que patien l'efecte barrera del riu: el punt per creuar-lo més proper a la costa era el Pont del Diable de Martorell.
En èpoques més contemporànies, el riu –i especialment les infraestructures que l'envolten- han separat les poblacions d'ambdues ribes. En aquest context s'ha d'entendre un dels projectes estrella inclosos en el PSG 2016-2019: un gual per creuar el Llobregat i unir Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat i Sant Vicenç dels Horts.
Es va inaugurar el juliol de 2018 i està format per una plataforma de quatre metres d'amplada sense baranes. L'obra va tenir un pressupost d'uns 642.000 euros i és inundable: es calcula que entre 2 i 4 dies a l'any no es podrà utilitzar ja que les aigües passaran per sobre. Es tracta d'una solució molt més econòmica i amb menor impacte ambiental que un pont convencional. A més, s'ha demostrat efectiva tant per l'elevat ús que ha tingut com per "resistir" temporals com el Glòria.
Passeres i guals com el de Molins de Rei completen el projecte del Parc Riu Llobregat i afavoreixen que n'augmenti el seu ús. Abans de la seva construcció, per exemple, els passos de vianants més propers eren a Castellbisbal o Sant Boi-Cornellà de Llobregat, fet que en reduïa el potencial com a infraestructura de mobilitat sostenible.
A tocar del gual, també s'ha executat un dels projectes inclosos al PSG 2016-2019. L'adequació del camí del riu a Molins de Rei, al llarg de 3,5 quilòmetres, va finalitzar el maig del 2020. Els treballs, "amb l'objectiu d'apropar el riu als molinencs", van suposar una inversió d'uns 320.000 euros una part dels quals finançats amb el FEDER.
A banda d'afavorir-ne l'ús públic i millorar la connexió entre la ciutat i el riu, el projecte pretenia potenciar la recuperació natural de l'espai i millorar-ne la biodiversitat. En aquest sentit, s'ha apostat per gestionar l'aigua sobrant del reg del Parc Agrari –que anteriorment deixava la zona molt enfangada- per regar les noves plantacions d'espècies autòctones com freixes de fulla petita, àlbers, nogueres i garrofers. Entre els arbustos destaca el tamariu, una espècie resistent a la salinitat per adaptar-se en un terreny per on passa el col·lector de salmorres procedent de les mines del Bages.
"Són projectes que incorporen la sostenibilitat en el seu disseny: mínim reg possible, espècies adaptades, mínima artificialitat i l'aprofitament dels pluvials", explica Yessica Ramajo. "Hem de tenir sempre en compte que estem treballant en un entorn natural i que, en definitiva, es vol conservar i potenciar la biodiversitat", conclou l'arquitecta.
Invertir en paisatges naturals i urbans
El desembre del 2019 es va aprovar el pla metropolità d'inversions 2020-2023. Aquest potent instrument de l'AMB s'aplica a través de quatre programes: cohesió territorial, millora urbana, projectes i assistència tècnica, i paisatges naturals i urbans.
En aquest darrer àmbit, el programa d'actuacions en paisatges naturals i urbans (PSG) inclou una inversió total de 8,4 milions d'euros, especialment en projectes vinculats als espais fluvials metropolitans, a la recuperació de zones degradades i a la integració d'infraestructures, com el soterrament de línies elèctriques. "És el segon PSG que impulsem després del 2016-2019 i manté els mateixos eixos d'actuació", explica Martí Gullón, coordinador d'Innovació i Infraestructures de l'AMB.
Un tram del camí del Llobregat. Foto: Adrià Costa
El programa es basa en una realitat inqüestionable en un entorn metropolità: els paisatges naturals i urbans no s'han de considerar com dues realitats separades sinó com dos àmbits sinèrgics. I també entronca en una tendència dels últims anys: la necessitat de posar en valor les zones periurbanes i els paisatges de frontera. Espais que conformen la realitat quotidiana i són d'ús comú per part de milers de veïns de la Metròpolis Barcelona.
El Llobregat, un gran parc lineal
El gran projecte del PSG és la recuperació socioambiental del Llobregat, explica Àlvaro Sainz, tècnic d'Infraestructures de l'AMB. Aquest curs fluvial, com la majoria de rius del nostre país, ha viscut una transformació en les darreres dècades. Ha passat de ser una zona degradada i oblidada a ser un espai freqüentat on es combina l'ús públic amb valors ambientals i productius.
La recuperació del riu per a la ciutadania es concreta amb el Parc Riu Llobregat. És un gran espai d'unes 1.000 hectàrees amb visió metropolitana i cofinançat parcialment pels fons europeus FEDER. Uneix els 30 quilòmetres que separen el Pont del Diable, a Martorell, amb el Delta del Llobregat, al Prat. Ho fa per ambdues ribes en un espai pensat per recórrer en bicicleta, corrent o passejant. "Un gran parc lineal de 30 quilòmetres és destacable a nivell europeu. I el pressupost és low cost tant si ho comparem en un parc urbà com pel retorn social tan elevat d'aquest espai", destaca Jose Alonso, tècnic d'Infraestructures de l'AMB.
La pandèmia ha disparat l'ús públic del Parc Riu Llobregat. Foto: Adrià Costa
Les primeres actuacions van començar el 2006 i es conceben com un projecte de transformació territorial obert. "Mai és un projecte final ja que constantment cal adequar-ho a noves necessitats", explica Alonso. A Sant Vicenç dels Horts, per exemple, ja s'han estrenat alguns dels trams de "segona generació" on, a causa de l'elevada freqüentació, s'ha separat l'espai per a bicicletes del destinat a vianants.
Gestionar aquest entorn no és fàcil. El Baix Llobregat és un dels corredors d'infraestructures més potents del país i l'espai fluvial està profundament alterat i amb greus desequilibris ecològics, tant funcionals com estructurals. En aquest sentit, el riu transcorre encaixonat entre l'autopista, l'autovia, el tren convencional, l'AVE, un col·lector de salmorra i un gasoducte, entre altres elements. Aquest fet, a nivell d'ús públic, és un repte per les dificultats de connectivitat i, al mateix temps, suposa que qualsevol petit projecte necessiti l'autorització d'un gran nombre d'actors.
Una lògica metropolitana
El Parc Riu Llobregat és un projecte 100% metropolità que inclou fins a 16 termes municipals d'ambdues ribes. L'AMB no només l'impulsa sinó que completa el cicle: rep les peticions municipals, redacta els projectes, els licita i els adjudica, realitza la direcció d'obra i també n'executa el manteniment.
"Aportem una visió metropolitana ja que ni el riu ni el parc fluvial entenen de límits municipals", explica Álvaro Sainz. Actualment, per exemple, s'està avançant en adequar el camí de marge dret del tram que uneix Pallejà, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló i Sant Vicenç dels Horts. L'AMB l'ha treballat com una unitat però després, per agilitzar-lo, l'ha dividit en quatre projectes executius.
El Parc Riu Llobregat està envoltat d'infraestructures. Foto: Adrià Costa
La pandèmia ha fet augmentar l'ús del Parc Riu Llobregat "Això es va notar especialment en les primeres fases de desconfinament", destaca Sainz. I és que la necessitat de disposar d'espais per passejar i fer esport ha fet que molts veïns de la Metròpolis Barcelona hagin "descobert" els parcs fluvials del Llobregat i també del Besòs.
De fet, la presència de ciclistes –i en menor mesura de persones que corren o caminen- és molt notable fins i tot un fred dia laborable de desembre. "En un futur esdevindrà una infraestructura verda que millorarà les connexions de totes les poblacions riberenques amb un eix de mobilitat sostenible", destaca Yessica Ramajo, arquitecta i tècnica d'Infraestructures de l'AMB. En aquest sentit, malgrat que el seu ús principal continuarà sent esportiu i recreatiu, també es comença a utilitzar per anar a treballar.
Un gual que superi l'efecte barrera
El camí que ressegueix el Llobregat té molta història. El feien servir els romans que patien l'efecte barrera del riu: el punt per creuar-lo més proper a la costa era el Pont del Diable de Martorell.
En èpoques més contemporànies, el riu –i especialment les infraestructures que l'envolten- han separat les poblacions d'ambdues ribes. En aquest context s'ha d'entendre un dels projectes estrella inclosos en el PSG 2016-2019: un gual per creuar el Llobregat i unir Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat i Sant Vicenç dels Horts.
Es va inaugurar el juliol de 2018 i està format per una plataforma de quatre metres d'amplada sense baranes. L'obra va tenir un pressupost d'uns 642.000 euros i és inundable: es calcula que entre 2 i 4 dies a l'any no es podrà utilitzar ja que les aigües passaran per sobre. Es tracta d'una solució molt més econòmica i amb menor impacte ambiental que un pont convencional. A més, s'ha demostrat efectiva tant per l'elevat ús que ha tingut com per "resistir" temporals com el Glòria.
El nou gual que connecta Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat i Sant Vicenç dels Horts. Foto: Adrià Costa
Passeres i guals com el de Molins de Rei completen el projecte del Parc Riu Llobregat i afavoreixen que n'augmenti el seu ús. Abans de la seva construcció, per exemple, els passos de vianants més propers eren a Castellbisbal o Sant Boi-Cornellà de Llobregat, fet que en reduïa el potencial com a infraestructura de mobilitat sostenible.
A tocar del gual, també s'ha executat un dels projectes inclosos al PSG 2016-2019. L'adequació del camí del riu a Molins de Rei, al llarg de 3,5 quilòmetres, va finalitzar el maig del 2020. Els treballs, "amb l'objectiu d'apropar el riu als molinencs", van suposar una inversió d'uns 320.000 euros una part dels quals finançats amb el FEDER.
A banda d'afavorir-ne l'ús públic i millorar la connexió entre la ciutat i el riu, el projecte pretenia potenciar la recuperació natural de l'espai i millorar-ne la biodiversitat. En aquest sentit, s'ha apostat per gestionar l'aigua sobrant del reg del Parc Agrari –que anteriorment deixava la zona molt enfangada- per regar les noves plantacions d'espècies autòctones com freixes de fulla petita, àlbers, nogueres i garrofers. Entre els arbustos destaca el tamariu, una espècie resistent a la salinitat per adaptar-se en un terreny per on passa el col·lector de salmorres procedent de les mines del Bages.
"Són projectes que incorporen la sostenibilitat en el seu disseny: mínim reg possible, espècies adaptades, mínima artificialitat i l'aprofitament dels pluvials", explica Yessica Ramajo. "Hem de tenir sempre en compte que estem treballant en un entorn natural i que, en definitiva, es vol conservar i potenciar la biodiversitat", conclou l'arquitecta.