El SEM traspassa fronteres i llengües: així s'atenen les persones sordes

Des de fa un any hi ha servei adreçat aquest col·lectiu, a més compta amb atenció en una norantena de llengües

Un moment de l'atenció a una usuària amb llengua de signes
Un moment de l'atenció a una usuària amb llengua de signes | Martí Urgell
06 de desembre del 2020
Actualitzat el 07 de desembre a les 21:40h

"Hola, des d’on truca? Em facilita les seves dades personals, si us plau”. Aquest podria ser l’inici d’una conversa qualsevol quan un ciutadà truca al 112 o 061. Però, i si qui està a l’altra banda del telèfon és una persona sorda? El Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) va posar en marxa fa una mica més d’un any una línia d’atenció per atendre aquest segment de la població, que segons l’Idescat a Catalunya el 2018 eren 32.315 persones.

“Faltava cobrir aquest perfil”, assegura la cap del 061, Núria Torres, i afegeix, “al cap i a la fi tenen els mateixos problemes de salut. La sordesa implica problemes d’accessibilitat, però no que en tinguin diferents de salut”. Així, des del SEM es disposa d’un equip que atén els usuaris amb llengua de signes. Un contacte que neix a través de Telegram, i a partir d’aquí, a través de Lifesize, s’estableix la videotrucada.
 
Per això, “s’han de tenir aquestes dues aplicacions”, subratlla la intèrpret de llengua de signes al 061 Salut Respon, Sara Costa. Un cop està en marxa la comunicació, “se segueix el mateix protocol que amb les trucades de veu: localització i dades personals, i si és dubte administratiu o necessitat d’assistència sanitària”, descriu. El procediment, però, a partir d’aquí canvia.

"Fem la veu de les persones sordes i som les mans del personal sanitari"

S’activa “la interpretació”, recalca Costa. Un cop s’ha contactat amb el professional sanitari i està preparat, la seva veu entra pels auriculars dels assistents i a la pantalla hi ha l’usuari que cal atendre “i anem interpretant tant l’un com l’altre”, detalla. “Fem la veu de les persones sordes i som les mans del personal sanitari”, resumeix la intèrpret.

 
Valoració d’una usuària
 
Simona Segimon és una d’aquestes usuàries a les quals va adreçat el servei, “et dona més independència, no cal que depenguis de ningú”, especialment “amb la situació actual”, destaca. “Els sords també ens posem malalts o patim un accident”, assenyala i recorda que va viure un episodi en què “un familiar no podia respirar,  però ni ella ni una altra persona podien trucar i van acabar en un taxi, perquè no podien demanar una ambulància”. Sortosament, tot plegat va quedar en un ensurt.
 
És per això que posa en valor aquesta iniciativa del SEM, però adverteix que “els sords tenim vida diària i totes les administracions haurien de tenir-ho, no tenim autonomia” quan han de dur qualsevol tràmit i troba que és “un problema lingüístic”.
 

L'espai d'atenció a persones sordes a la central del SEM Foto: Martí Urgell


Un projecte pensat des de “feia temps” 
 
Torres assegura que la introducció de l’atenció a persones “feia temps” que figurava en els plans i es va començar, fa cosa d’un any, a treballar la implantació amb una “associació petita per veure quines eres les problemàtiques que podien sorgir” i un cop superada aquesta prova pilot es va estendre a altres entitats. Malgrat que la formació de personal per fer les atencions va ser lenta, l’esclat de la pandèmia va accelerar el procés.
 
La cap del 061 precisa que el servei no es limita a l’atenció telefònica, també es posa a disposició amb “d’altres actors del sistema sanitari”, és a dir, fer una “interpretació” en una visita en un CAP i a l’hospital, entre d’altres. “Hem fet una passa molt important en l’accessibilitat del servei, estem donant resposta a ciutadans que abans no la tenien”, diu Torres i espera que de cara al futur es pugui treballar amb una aplicació pròpia i “faciliti” una mica més l’accés.

​  
Des d’octubre de 2019, quan va arrencar el servei, s’han fet més de 500 videotrucades, al voltant d’un 30% de Barcelona ciutat (154). L’àrea metropolitana concentra  el gruix del percentatge restant, amb Terrassa (39), Badalona (27), Mataró (23) i Sabadell (20), les ciutats que més n’acumulen. La demarcació de Girona n’ha aplegat 27, sent Lloret de Mar el municipi amb el nombre més gran (10), però també Girona ciutat, Salt, Corçà, Cassà de la Selva i Calonge. A Tarragona, amb Cambrils, Cunit, Llorenç del Penedès i Reus. Per últim a Lleida, dues i centralitzades a la capital del Segrià.

Un 60% de les atencions han respost a dubtes administratius, mentre que l’aproximadament 40% restant han estat consultes mèdiques, ja siguin urgents o de caràcter informatiu. Un total de deu ambulàncies han actuat per una trucada d’una persona sorda.   
 

La intèrpret Sara Costa atenent una emergència Foto: Martí Urgell


Atenció amb llengües del món
 
La transversalitat del SEM també traspassa fronteres i disposa d’atenció amb una norantena d’idiomes per ciutadans que “no tenen per què saber ni català ni castellà”, explica Torres. Funciona de dues maneres, quan la petició arriba d’un professional de la xarxa pública i s’estableix una conversa a tres, entre el sanitari, el traductor i el pacient, i quan el mateix usuari truca i un dels gestors atén en anglès.
 
El servei requereix una licitació, perquè no “podem tenir tants traductors”, puntualitza la responsable del 061, i tot i la complexitat aparent de connexions, “en menys de cinc minuts, i fins i tot menys temps, s’estableix la trucada a tres”. L’Hospital del Mar de Barcelona és un dels centres que opera amb aquesta opció i la voluntat és anar estenent-lo arreu. Torres concreta que el 2019 va haver-hi una mitjana de 200 atencions mensuals, mentre que enguany, marcat per la pandèmia, durant la primera onada va haver-hi uns 120 i a l’octubre han estat més de 500, sent, per aquest ordre els més demandats: anglès, àrab i xinès mandarí.