entrevista

Cristina Monge: «Es produirà una bretxa entre els que fan teletreball i els que no»

La politòloga i experta en noves tecnologies adverteix dels riscos de la transformació digital: "La regulació de les xarxes no es pot deixar a les grans tecnològiques"

per Pep Martí, 5 de desembre de 2020 a les 19:03 |
Cristina Monge. | Cercle d'Economia
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de desembre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La pandèmia pot servir per mostrar-nos l'impacte que tindrà la bretxa digital en una societat que pateix ja fortes desigualtats. L'eclosió de la tecnoesfera en les nostres vides és molt més que una transició o una transformació, és una veritable revolució i hem d'estar preparats, assegura la politòloga Cristina Monge. 

Professora de Sociologia a la Universitat de Saragossa i Investigadora dels moviments socials, Cristina Monge ha estudiat a fons els moviments socials i ha publicat 15M: Un movimiento político para democratizar la sociedad (editat per PUZ). Fa uns dies va participar en un debat sobre l'impacte de les noves tecnologies celebrat al Palau Macaya de la Fundació la Caixa i l'hem entrevistada perquè ens doni la seva anàlisi dels canvis que ja s'estan produint a la societat, el risc de pèrdua de més drets i les regulacions que calen. 


- La tecnoesfera s'ha fet més present arran de la pandèmia. Les noves tecnologies poden ser un aliat per a la comunicació, però fins a quin punt no poden també segmentar i aïllar els individus? 

- Tot el que té a veure amb la comunicació en l'esfera digital i a través de les xarxes socials té un efecte perillós que es basa en la lògica de l'algoritme. La lògica de l'algoritme té a veure amb el que és homogeni i no amb el que és diferent. Això vol dir que si l'algoritme sap que a tu t'agrada la novel·la negra, t'oferirà moltes opcions de novel·la negra, però cap de poesia romàntica, posem per cas. Això, que ho veiem molt clar en aquest nivell comercial, genera a nivell social comunitats i bombolles autoreferencials. Aquestes bombolles qüestionen el mateix concepte de societat.


- Com l'afecten?

- L'afecten perquè la societat és un espai de comunicació. Si aquest espai salta pels aires i queda pulveritzat en milions de bombolles autoreferencials, l'espai social de comunicació es fractura i el mateix concepte de societat està en perill. Vivim cada vegada més tancats en aquestes bombolles i alhora no tenim connexió amb les altres. 


""Les bombolles digitals posen en perill el mateix concepte de societat"
  
- Això quins efectes té en l'ambit polític i social?

- Això afavoreix la polarització i dificulta la possibilitat d'arribar a acords transversals. Dibuixa una societat molt més crispada, més fracturada i amb molt més problemes de convivència.     

- La bretxa digital pot fer irreversible una major bretxa social?

- Està molt vinculat. La bretxa digital el que fa és multiplicar totes les altres. La bretxa social o la bretxa de coneixement són molt més àmplies si se'ls afegeix la bretxa digital. En aquests moments, pensem que fins i tot per sol·licitar l'ingrés mínim vital, que és una resposta a una situació social bàsica, es requereixen uns mínims coneixements tecnològics per tramitar-lo que no tothom té. Això és un problema. La gent que el necessita, encara que vagin a una oficina i accedeixin a un ordinador, tenen problemes per moure-s'hi amb habilitat. Però es necessita també per sol·licitar una cita mèdica o per renovar el DNI, o per fer alguna gestió amb el banc. Cada vegada més és necessària l'activitat tecnològica per fer qualsevol cosa a la vida.  


- Es produirà una nova bretxa entre els que poden teletreballar i els que no?

- En efecte. Ho hem vist en aquesta pandèmia. A Espanya hi havia un nivell de teletreball inferior al d'altres països europeus i ha crescut bastant. I hem vist una bretxa molt acusada entre els que podem teletreballar i els que no. Això, en condicions de pandèmia, implica també diferents possibilitats de contagi. Nosaltres, des de casa amb l'ordinador, tenim menys possibilitats de contraure la Covid que una caixera de supermercat que atén moltes persones cada dia a un metre de distància. Aquí ja hi ha una bretxa de seguretat. Però hi ha també una bretxa econòmica ja que aquells que podem teletreballar responen, no tots però sí la majoria, a unes ocupacions més vinculades a la societat del coneixement. Mentre que la majoria dels altres estan associats a treballs de caràcter manual. 

- Superada la pandèmia, aquesta bretxa s'eliminarà?

- Una part del teletreball que ara s'ha incrementat romandrà. Potser no tota, però sí una part important. I aleshores es veurà més clarament aquesta bretxa. 

- Veu a l'estat espanyol preparat per al salt tecnològic? 

- Crec que cap país està del tot preparat. El gran problema és que anem molt tard. La gran diferència entre el que suposa el salt digital en relació a les anteriors transformacions tecnològiques és la seva velocitat. Ara tot succeeix molt ràpid i els canvis que planteja la tecnologia no són lineals, sinó exponencials i acumulatius. Està transformant la nostra manera d'estudiar, la nostra manera de treballar, de comprar, de relacionar-nos amb els altres. I també d'exercir la ciutadania. La tecnoesfera és un nou espai públic que conviu amb el físic.

- Estem en un context híbrid.

- Vivim en un món híbrid i els regles del joc d'un món i l'altre són diferents. També ho és la nostra manera d'estar i de ser en aquests dos mons, el físic i el digital. Estem en un estat d'hibridació permanent. Jo soc una en l'espai físic i una altra en l'espai digital, que es constitueix a través de les petjades que vaig deixant amb tot el que faig, de les xarxes digitals als llocs que visito. Parlem de transformació digital o de transició, però en realitat vivim una revolució. És difícil dir que estem preparats. Ens estem preparant.

- Tornarà a perdre Espanya el tren de la modernitat en aquest cas?

- Espanya pot agafar aquest tren o perdre'l. En aquest sentit, els fons europeus per a la reconstrucció són una oportunitat que cal aprofitar. Sobretot pel que fa a la transformació tecnològica i la transició ecològica. Això pot ser determinant. 

- I com veu a Catalunya davant d'aquest canvi d'època?

- No en tinc totes les dades. La meva percepció és que es troba en una situació similar a la de l'estat espanyol. Però la gestió dels fons europeus seran una oportunitat, per Espanya i per Catalunya, per ajudar-nos a donar el salt tecnològic.       

"La nostra manera d'estar i de ser en el món físic i en el digital és diferent i estem en un estat d'hibridació permanent"
  
- Als Estats Units, hem vist com Twitter ha fet advertiments a tuits del president Trump davant d'afirmacions dubtoses del personatge, per exemple arran dels resultats electorals. Però això obre un debat complex. Cal una regulació? 

- Jo soc clarament partidària d'una regulació. Hi ha d'haver unes regles del joc en l'espai digital com hi són en l'espai físic. No pot ser que a partir de la nit electoral, quan ja es veia que Donald Trump emetia missatges de contingut fals, Twitter fes un advertiment i no en fes en els anys anteriors, tot i sabent que llançava missatges falsos. Això ha pervertit el debat públic i ens ha dut a l'escenari dels fets alternatius, que és verí per a la democràcia. El control de la xarxa no es pot deixar en mans d'una tecnològica. La qualitat del debat en l'esfera pública no es pot deixar en mans de les empreses tecnològiques. 


- No sembla que pugui ser una regulació fàcil. 

- No. És una regulació complexa, no és gens senzilla, però ha d'existir i des dels poders públics i amb una visió global. Una empresa radicada al Canadà pot operar aquí sense problemes. Una regulació ha d'implicar a un concert de països. No és senzill.     

- Ha estudiat el moviment del 15-M. Nou anys després d'aquella eclosió social del 2011, quin balanç en fa?

- El 15-M va inaugurar un cicle polític nou a Espanya. Quan s'enceta un nou cicle, apareixen nous actors polítics, hi ha paradigmes nous, nous referents culturals... I encara estem en aquest cicle. Vam passar d'un bipartidisme imperfecte a un sistema multipartidista, la societat va prendre un protagonisme diferent i es va produir una politizació dels joves. Potser ja s'ha tancat i ens trobem en un cicle diferent. Però això de moment no ho sabem. 

"Els moviments socials estan en una fase d'aprenentatge de com desenvolupar-se en un entorn digital"
  
- Com afectarà la Covid als moviments socials?

- De moment, ja ha passat un fet que és evident. Bona part dels moviments socials s'expressa de forma col·lectiva al carrer i aquest tipus de manifestació ha estat prohibida o es troba en dificultats arran de la pandèmia. Això ha fet que molts àmbits de la mobilització social s'han traslladat a l'àmbit digital, i això és un repte. És cert que existeix tecnologia d'una manera transversal perquè això es pugui fer. Però també ho és que requereix un aprenentatge. En aquests moments, tot el que és acció col·lectiva està en una fase d'aprenentatge de com desenvolupar-se en un entorn digital. 

Altres notícies que et poden interessar




 


 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació