08
de desembre
del
2020
Actualitzat
el
09
de desembre
a les
21:13h
L'1 de desembre passat, el Cercle d'Economia va acollir una conferència del president valencià, el socialista Ximo Puig, que va inaugurar el cicle Espanya en el context geopolític de la postpandèmia. Una aposta per un diàleg que tingui com a final un "federalisme pràctic", crítiques a dojo contra el Gran Madrid i la seva concentració de poder, apel·lació a una "Espanya catalana" i a una aliança amb Catalunya... El discurs de Puig ressona molt bé al Cercle, que aposta sense embuts per una estratègia que superi el bloqueig i asseguri un encaix dins de l'Estat.
El Cercle, presidit per Javier Faus, jugarà a fons en els propers mesos a favor del que es pot anomenar una "via austriacista" per Catalunya. D'això n'és un exemple el cicle encetat, en el qual es vol convidar figures rellevants de la política espanyola. Perquè un dels objectius de l'entitat és que Barcelona torni a ser un lloc on hagin de passar els primers espases de la societat espanyola i s'hi facin propostes de fons.
Membres del Cercle expliquen a NacióDigital que l'entitat serà "bel·ligerant" enfront l'hegemonia de Madrid i la concentració de poder que s'hi ha anat produint, tema convertit en cavall de batalla per part del sector més sensible de la burgesia catalana. D'aquí l'elecció de Ximo Puig per encetar el cicle esmentat, ja que es tracta d'un dels polítics que més sintonitza amb les inquietuds d'una tercera via catalana.
La junta de Javier Faus vol que, amb motiu de les properes eleccions catalanes, els partits parlamentaris expliquin els seus projectes. No tant els seus programes electorals, sinó la seva visió de país de cara als propers deu anys. Al Cercle no esperen canvis en l'actual polarització, però sí que confien que després que s'hagi aclarit l'horitzó electoral, s'obriran pas concepcions més a llarg termini.
Properament intervindrà en l'entitat el president andalús, Juan Manuel Moreno Bonilla, mentre que d'altres dirigents polítics han mostrat interès per parlar des d'aquesta tribuna. Un altre dirigent que parlarà al Cercle és Luis Garicano, eurodiputat de Ciutadans i figura destacada dins de la Internacional Liberal.
"Madrid no és només el BOE"
L'entitat econòmica fa un diagnòstic crític sobre la pèrdua de pes de Catalunya, però no l'atribueix al procés sobiranista -o no en exclusiva-, sinó que ve de més lluny, de fa vint anys. Considera que cal reaccionar davant de les transformacions que s'estan produint en el context global, amb un model de societat més basada en els serveis que en la indústria, que és només el 16% del PIB espanyol. En un país de tradició tan industrial com Alemanya, és de poc més del 20%. És necessari fer un esforç per la reindustrialització, però sent conscients -asseguren veus del Cercle- que no suposarà anar més enllà d'un increment de 3 o 4 punts en el PIB.
La ciutat de Madrid ha jugat amb avantatge, ha tingut un Estat a favor i no ha pagat el cost de formar part d'una comunitat autònoma més gran, el que l'ha alliberat d'haver d'assumir problemes com la crisi demogràfica i la despoblació de l'Espanya Buidada. Però també ha entès millor que Catalunya els senyals del món que venia. Aquest seria el resum de com es veu al Cercle l'eclosió del model Madrid. Entre d'altres coses, no ha hagut de fer la transició d'un model industrial a un model de serveis.
"Madrid no és només el BOE", assegura un membre del Cercle, que considera que "és un tema que va molt més enllà de la fiscalitat". En aquest sentit, va cridar l'atenció la referència que va fer Ximo Puig en favor de les empreses com a grans creadores d'ocupació. Una afirmació que va fer mirant a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
Jornades i pau interna
Faus ha encarrilat la vida interna del Cercle i ha tancat la crisi que es va produir en l'inici del seu mandat. Precisament un dels temes que va generar opinions enfrontades va ser el possible canvi de seu de les jornades anuals que organitza l'entitat i que fins ara es feien a Sitges. S'ha creat una comissió per estudiar aquesta qüestió i en aquests moments el tema resta obert. Sí que seran, en tot cas, el mes de maig.
El Cercle, presidit per Javier Faus, jugarà a fons en els propers mesos a favor del que es pot anomenar una "via austriacista" per Catalunya. D'això n'és un exemple el cicle encetat, en el qual es vol convidar figures rellevants de la política espanyola. Perquè un dels objectius de l'entitat és que Barcelona torni a ser un lloc on hagin de passar els primers espases de la societat espanyola i s'hi facin propostes de fons.
Membres del Cercle expliquen a NacióDigital que l'entitat serà "bel·ligerant" enfront l'hegemonia de Madrid i la concentració de poder que s'hi ha anat produint, tema convertit en cavall de batalla per part del sector més sensible de la burgesia catalana. D'aquí l'elecció de Ximo Puig per encetar el cicle esmentat, ja que es tracta d'un dels polítics que més sintonitza amb les inquietuds d'una tercera via catalana.
La junta de Javier Faus vol que, amb motiu de les properes eleccions catalanes, els partits parlamentaris expliquin els seus projectes. No tant els seus programes electorals, sinó la seva visió de país de cara als propers deu anys. Al Cercle no esperen canvis en l'actual polarització, però sí que confien que després que s'hagi aclarit l'horitzó electoral, s'obriran pas concepcions més a llarg termini.
Properament intervindrà en l'entitat el president andalús, Juan Manuel Moreno Bonilla, mentre que d'altres dirigents polítics han mostrat interès per parlar des d'aquesta tribuna. Un altre dirigent que parlarà al Cercle és Luis Garicano, eurodiputat de Ciutadans i figura destacada dins de la Internacional Liberal.
"Madrid no és només el BOE"
L'entitat econòmica fa un diagnòstic crític sobre la pèrdua de pes de Catalunya, però no l'atribueix al procés sobiranista -o no en exclusiva-, sinó que ve de més lluny, de fa vint anys. Considera que cal reaccionar davant de les transformacions que s'estan produint en el context global, amb un model de societat més basada en els serveis que en la indústria, que és només el 16% del PIB espanyol. En un país de tradició tan industrial com Alemanya, és de poc més del 20%. És necessari fer un esforç per la reindustrialització, però sent conscients -asseguren veus del Cercle- que no suposarà anar més enllà d'un increment de 3 o 4 punts en el PIB.
La ciutat de Madrid ha jugat amb avantatge, ha tingut un Estat a favor i no ha pagat el cost de formar part d'una comunitat autònoma més gran, el que l'ha alliberat d'haver d'assumir problemes com la crisi demogràfica i la despoblació de l'Espanya Buidada. Però també ha entès millor que Catalunya els senyals del món que venia. Aquest seria el resum de com es veu al Cercle l'eclosió del model Madrid. Entre d'altres coses, no ha hagut de fer la transició d'un model industrial a un model de serveis.
"Madrid no és només el BOE", assegura un membre del Cercle, que considera que "és un tema que va molt més enllà de la fiscalitat". En aquest sentit, va cridar l'atenció la referència que va fer Ximo Puig en favor de les empreses com a grans creadores d'ocupació. Una afirmació que va fer mirant a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
Jornades i pau interna
Faus ha encarrilat la vida interna del Cercle i ha tancat la crisi que es va produir en l'inici del seu mandat. Precisament un dels temes que va generar opinions enfrontades va ser el possible canvi de seu de les jornades anuals que organitza l'entitat i que fins ara es feien a Sitges. S'ha creat una comissió per estudiar aquesta qüestió i en aquests moments el tema resta obert. Sí que seran, en tot cas, el mes de maig.