06
de desembre
del
2020
Actualitzat
el
07
de desembre
a les
21:41h
Al març la vida va canviar gairebé d'un dia per l'altre. La Covid-19 desbordava el sistema sanitari i obligava la població a confinar-se a casa. Nou mesos després, l'impacte emocional de la pandèmia s'agreuja i fins i tot l'Organització Mundial de la Salut ha encunyat el terme de fatiga pandèmica per definir el cansament després de mesos d'emergència sanitària, restriccions a les activitats i desfeta econòmica.
Por, angoixa, tristor, desídia i fins i tot símptomes d'ansietat o depressió són cada cop més freqüents i de vegades acaba sent necessària l'ajuda d'un terapeuta per sobreposar-s'hi. "La pandèmia deixarà una onada de cansament", assegura Dolors Liria, vocal de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, que apunta com a causa del malestar la "sensació de manca de control" i la "incertesa", que impedeix fer plans.
"Abans de l'estiu no sabíem si podríem anar de vacances, i fins fa poc els que viuen lluny dels familiars no sabien si podrien tornar a casa per Nadal, i aquesta incertesa genera malestar", exemplifica la psicòloga, especialitzada en psicoteràpia i salut professional.
Des dels treballadors que han hagut d'adaptar-se a una nova forma telemàtica de treballar fins als nens, que van passar mesos sense anar a escola i ara conviuen amb mesures de seguretat estrictes, la Covid-19 ha deixat empremta en l'estat emocional de gairebé tothom. Una de les vies d'escapament són els medicaments per a l'ansietat, el consum dels quals va créixer a Espanya un 4% entre el gener i el setembre, segons dades de la consultora farmacèutica IQVIA.
Persones grans i joves, els grans damnificats
Però alguns grups han patit un impacte afegit en la seva salut emocional. És el cas de les persones grans, que han perdut trobades amb amics o per visitar i cuidar els nets, una de les oportunitats que els permetia "seguir connectats socialment", com destaca Liria. Per a pal·liar la solitud, de vegades aquest col·lectius recorre a serveis com el Telèfon de l'Esperança, que ara rep més trucades que abans de la Covid. A més, la Generalitat va llançar una aplicació de salut mental pels problemes derivats de la pandèmia.
Els joves també han patit l'impacte de la pandèmia per les limitacions per socialitzar en una etapa vital en què el contacte amb els altres forma part del seu creixement com a persones. A més, els sanitaris han patit un xoc emocional extraordinari pel context d'emergència als hospitals, en especial durant la primera onada en primavera.
Moltes persones que han viscut la mort d'un familiar o amic durant la pandèmia han hagut d'iniciar el dol amb el malestar de no haver-se'n pogut acomiadar, fet que "implica no poder connectar amb la pèrdua", segons Liria. La psicòloga indica que cal trobar maneres alternatives per dir adeu, com ara una reunió telemàtica amb altres persones properes per recordar qui ha faltat, o escriure una carta de comiat.
Quan tot just emergeix la crisi econòmica derivada del coronavirus, un altre grup especialment afectat és el de les persones a l'atur que en alguns casos se senten culpables per la pèrdua de la feina. "Els pot afectar l'insomni, la irascibilitat, la ràbia, la tristor o la manca de gana, i a vegades tendeixen a aïllar-se", explica Liria, que apunta que sovint apareix un bloqueig emocional que "cal trencar" buscant el suport dels altres i si cal, atenció psicològica.
Una cobertura insuficient en el sistema de salut
La visita al psicòleg ha esdevingut telemàtica en alguns casos, un canvi que implica avantatges i inconvenients. Si bé a escala sensorial una trobada presencial aporta una informació insubstituïble, la teràpia a distància "ha permès continuar amb tractaments" durant els pitjors mesos de la pandèmia, assenyala. Un dels handicaps és que alguns pacients no tenen un espai amb prou privacitat a les seves llars per connectar-se amb el terapeuta.
Però no tothom que vol anar al psicòleg pot fer-ho, perquè no tothom té recursos per pagar una consulta privada i els recursos de la sanitat pública són escassos. Espanya pateix una cobertura insuficient de l'atenció psicològica en el sistema de salut, amb una ràtio de psicòlegs per població tres cops més baixa que la d'altres estats de l'entorn.
Por, angoixa, tristor, desídia i fins i tot símptomes d'ansietat o depressió són cada cop més freqüents i de vegades acaba sent necessària l'ajuda d'un terapeuta per sobreposar-s'hi. "La pandèmia deixarà una onada de cansament", assegura Dolors Liria, vocal de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, que apunta com a causa del malestar la "sensació de manca de control" i la "incertesa", que impedeix fer plans.
"Abans de l'estiu no sabíem si podríem anar de vacances, i fins fa poc els que viuen lluny dels familiars no sabien si podrien tornar a casa per Nadal, i aquesta incertesa genera malestar", exemplifica la psicòloga, especialitzada en psicoteràpia i salut professional.
Des dels treballadors que han hagut d'adaptar-se a una nova forma telemàtica de treballar fins als nens, que van passar mesos sense anar a escola i ara conviuen amb mesures de seguretat estrictes, la Covid-19 ha deixat empremta en l'estat emocional de gairebé tothom. Una de les vies d'escapament són els medicaments per a l'ansietat, el consum dels quals va créixer a Espanya un 4% entre el gener i el setembre, segons dades de la consultora farmacèutica IQVIA.
Persones grans i joves, els grans damnificats
Però alguns grups han patit un impacte afegit en la seva salut emocional. És el cas de les persones grans, que han perdut trobades amb amics o per visitar i cuidar els nets, una de les oportunitats que els permetia "seguir connectats socialment", com destaca Liria. Per a pal·liar la solitud, de vegades aquest col·lectius recorre a serveis com el Telèfon de l'Esperança, que ara rep més trucades que abans de la Covid. A més, la Generalitat va llançar una aplicació de salut mental pels problemes derivats de la pandèmia.
Els joves també han patit l'impacte de la pandèmia per les limitacions per socialitzar en una etapa vital en què el contacte amb els altres forma part del seu creixement com a persones. A més, els sanitaris han patit un xoc emocional extraordinari pel context d'emergència als hospitals, en especial durant la primera onada en primavera.
Moltes persones que han viscut la mort d'un familiar o amic durant la pandèmia han hagut d'iniciar el dol amb el malestar de no haver-se'n pogut acomiadar, fet que "implica no poder connectar amb la pèrdua", segons Liria. La psicòloga indica que cal trobar maneres alternatives per dir adeu, com ara una reunió telemàtica amb altres persones properes per recordar qui ha faltat, o escriure una carta de comiat.
Quan tot just emergeix la crisi econòmica derivada del coronavirus, un altre grup especialment afectat és el de les persones a l'atur que en alguns casos se senten culpables per la pèrdua de la feina. "Els pot afectar l'insomni, la irascibilitat, la ràbia, la tristor o la manca de gana, i a vegades tendeixen a aïllar-se", explica Liria, que apunta que sovint apareix un bloqueig emocional que "cal trencar" buscant el suport dels altres i si cal, atenció psicològica.
Una cobertura insuficient en el sistema de salut
La visita al psicòleg ha esdevingut telemàtica en alguns casos, un canvi que implica avantatges i inconvenients. Si bé a escala sensorial una trobada presencial aporta una informació insubstituïble, la teràpia a distància "ha permès continuar amb tractaments" durant els pitjors mesos de la pandèmia, assenyala. Un dels handicaps és que alguns pacients no tenen un espai amb prou privacitat a les seves llars per connectar-se amb el terapeuta.
Però no tothom que vol anar al psicòleg pot fer-ho, perquè no tothom té recursos per pagar una consulta privada i els recursos de la sanitat pública són escassos. Espanya pateix una cobertura insuficient de l'atenció psicològica en el sistema de salut, amb una ràtio de psicòlegs per població tres cops més baixa que la d'altres estats de l'entorn.