Reportatge

Les «disfuncions» del sistema de rastreig, el maldecap de Salut que no desapareix

La conselleria atribueix a desajustos tècnics els errors en el seguiment de casos sospitosos i manté que està en "vies de resolució" mentre el Col·legi de Metges alerta de la descoordinació entre l'atenció primària i Ferrovial

per Joan Serra Carné / Andreu Merino , 6 de desembre de 2020 a les 20:30 |
Professionals sanitaris, en el cribratge massiu fet a Manlleu | Adrià Costa
L'experiència de la primera onada de la Covid-19 va advertir de la necessitat de disposar d'un sistema eficient de rastreig de contagis, que permetés tenir localitzats els positius i els seus contactes estrets per agrupar el màxim d'informació sobre la situació epidemiològica. Al juny, la Generalitat va adjudicar el servei de rastreig a Ferroser, filial de Ferrovial, per 17,7 milions d'euros. Mig any després -i en plena segona onada, amb la velocitat de contagi accelerada i un altre fre en el pla de desescalada-, treballadors de l'atenció primària, pacients afectats per la Covid-19, sindicats i el Col·legi de Metges de Barcelona han constatat dèficits en el seguiment de contactes de persones contagiades. És una preocupació perenne del Departament de Salut, les "disfuncions" en el sistema de rastreig, que la conselleria assegura que estan en "vies de resolució".

Funciona el control dels contactes estrets dels positius detectats? Salut manté que s'ha fet un salt endavant, per bé que no amaga els "problemes" detectats a principis d'octubre, i té una explicació per les trucades que arriben amb retard -de fins a un mes- a casos sospitosos que ja han superat la quarantena, com ha documentat NacióDigital. El departament d'Alba Vergés relata que això es continua produint per desajustos tècnics en el canvi d'estratègia en els tests, que fa que s'activin trucades de bosses d'expedients antics. "Ho vam detectar i s'està resolent", subratlla Marc Ramentol, secretari general de Salut, que no amaga les dificultats viscudes aquesta tardor, però evita dibuixar un escenari d'endarreriments en el control de casos.


Des que la conselleria va activar el protocol associat als tests d'antígens, el control dels positius és "més senzill" -sosté Ramentol-, perquè ja no cal escrutar contactes estrets dels casos amb sospita clínica sinó tan sols els dels contagiats, amb poc marge de temps entre la prova i el resultat. El canvi d'estratègia en relació a les PCR, però, no ha estat plàcid per les "disfuncions" tècniques de la centraleta de rastreig, que ha generat confusió en familiars de pacients i també en els equips mèdics de l'atenció primària. Des dels CAP s'ha fet feina que correspon als rastrejadors -que depenen de Ferrovial- davant de queixes d'usuaris desconcertats. "Es poden haver duplicat trucades", exposa Ramentol, conscient que l'atenció primària ha actuat de forma "proactiva" quan veia que no es funcionava al dia.


Hi ha exemples sobrats del desconcert. "Pel que hem parlat amb els pacients, no tenim constància que Ferrovial faci la seva feina i, a més a més, no tenim manera de contactar amb ells. Al final hem optat per fer nosaltres el seguiment perquè veiem que el sistema no funciona", explica el metge de família d'un CAP de Barcelona. En el cas dels ambulatoris, els gestors Covid són els encarregats d'introduir les dades del positiu i els contactes, però les deficiències del sistema fan que en alguns casos també assumeixin les trucades que haurien de recaure en els rastrejadors.

"Hi ha pacients a qui els han trucat quan ja havien acabat l'aïllament", explica una metgessa de família de Barcelona. No són casos aïllats. "Saben a través nostre que han estat en contacte amb positiu, es fan la prova, s'aïllen i quan ja han acabat tot el procés, els truquen", relata aquesta doctora, que prefereix mantenir l'anonimat. "En algun cas, hem trucat a algun contacte i ja l'havien avisat des de Ferrovial, però en la majoria de casos, no", afirma un sanitari d'un CAP de Barcelona.


La Laia, que treballa com a administrativa en un hospital comarcal de la demarcació de Barcelona, és un cas paradigmàtic de les deficiències del sistema de rastreig. Els seus pares van donar positiu per Covid i, immediatament, va trucar al CAP del seu municipi per advertir que ella, la seva parella i els seus dos fills eren contactes directes de contagiats. Va insistir per poder-se fer proves PCR. Els van convocar aquell mateix cap de setmana en un hospital de la capital més propera. Els resultats: ella i el seu fill de 5 anys van resultar positius mentre que el marit i la filla de dos anys, negatius. Fins aquí, tot correcte. Però després de les proves, el seguiment va ser pràcticament nul. "Ningú ha preguntat per saber com estem", exposa la Laia per relatar la seva experiència.

El fet que treballi en tasques administratives en un hospital comarcal ha facilitat que el seu cas estigués sota control, però no ha passat el mateix amb la resta de la seva família: "No puc anar a treballar si no tinc una PCR negativa. A mi, per tant, m'han fet seguiment. Als meus pares, en canvi, no els han contactat per res, tot i ser població de risc. I, per la meva filla, em van trucar 21 dies després de tot plegat, quan ja havíem fet la quarantena junts i havia tornat a l'escola", relata la Laia. "El problema no és que el CAP no et pugui respondre. La qüestió és que, qui ho ha de fer, no et fa seguiment", afegeix per il·lustrar els dèficits detectats en el rastreig.


Les carències del servei també les han constatades persones que havien estat en contacte amb un positiu fora de l'àmbit familiar. "Va haver-hi un positiu a l'escola del meu fill i vam fer bé l'aïllament perquè coneixíem el protocol, però han passat dues setmanes i encara no ens ha trucat ningú", explica en Jaume. Un altre testimoni -que respon al nom d'Ariadna- va viure una situació similar quan la seva filla també es va haver d'aïllar per un positiu a l'escola. "Va estar aïllada del 23 d'octubre al 2 de novembre i la primera trucada la vam rebre el 24 de novembre", recorda.

La Clara també ha comprovat els retards en primera persona. "Vaig ser positiu el 13 d'octubre i el meu únic contacte estret era la meva parella. Abans de fer-se la PCR li van trucar, però no hi van contactar de nou fins al 7 de novembre, quan ja feia dies que treballava", relata. Des de Metges de Catalunya, sindicat majoritari entre els facultatius, qualifiquen el sistema de "nebulosa". "Ningú ens ha aclarit com hauria de ser el funcionament òptim", assegura el seu responsable d'atenció primària, Javier O'Farrill, que explica que el rastreig funciona més o menys en funció del territori.

"En principi els CAP no hauríem d’assumir el rastreig perquè Ferrovial està contractat per això, però a la pràctica ho estem fent", diu el representant de Metges de Catalunya. O'Farrill és crític amb la decisió del Govern d'externalitzar el servei. "En teoria, això hauria de servir per solucionar la sobrecàrrega que patim, però d'altra banda es perd la relació directa amb la comunitat que atenem", defensa. Des de la conselleria s'ha insistit -tant per boca de la consellera Vergés com de l'estructura tècnica- que enmig de la crisi sanitària no es pot prescindir del servei que presta avui Ferrovial. "Monitorem cada dia les trucades i les demores", exposa Ramentol per explicar el control exercit sobre l'operador.

Salut defensa que el sistema s'ha perfeccionat

Davant la radiografia exposada per professionals sanitaris, sindicats i pacients, el missatge de Salut és clar: el sistema s'ha perfeccionat i ofereix una resposta més eficient. "Estem trucant al dia [als contactes]. Els rastrejadors fan 40.000 trucades diàries", detalla el secretari general del departament, que aporta més dades per documentar els resultats obtinguts en el control dels contactes estrets. "Abans [de la segona onada], un 60% dels contactes estrets complia bé la quarantena. Des dels canvis, la quarantena l'està seguint un 74% dels casos detectats", afirma Ramentol.

I quins canvis s'han aplicat? A banda de l'expansió dels tests d'antígens -que permet agilitzar la detecció- i també dels cribratges massius, Salut va posar en marxa el 18 de novembre els missatges de contactes estrets, a partir de la informació facilitada pels positius al mateix CAP on es fan la prova. Els anomenats gestors Covid contacten de forma immediata amb els noms introduïts al sistema per traslladar consells bàsics i tramitar baixes. Es tracta d'aïllar des del primer moment. Fins ara, s'han enviat 37.000 missatges d'aquest tipus. En el capítol de personal disponible, a més dels rastrejadors de Ferrovial i dels gestors Covid, 440 professionals de salut pública practiquen enquestes diàries a contagiats -amb trucades de 40 minuts de durada- per obtenir dades que perfilin la detecció de casos. "Són bones notícies", insisteix Ramentol per aportar una radiografia completa de l'escenari.

El Col·legi de Metges, a l'aguait

Malgrat els avenços apuntats per Salut, la preocupació de les últimes setmanes ha fet que el Col·legi de Metges de Barcelona -tal com confirma el seu president, Jaume Padrós- hagi alertat de les deficiències que es continuen produint en el rastreig de casos. "No es pot negar l'evidència", diu. La seva diagnosi és que no hi ha una bona coordinació entre el sistema externalitzat i l'atenció primària. "No va prou fi i és millorable. S'ha creat una estructura nova i cal reconduir la situació", exposa per fotografiar el moment.

Padrós explica que ha traslladat la demanda a Salut. "Han acceptat que s'ha de millorar", afirma. El president del Col·legi de Metges considera "difícil" valorar l'impacte de les disfuncions del rastreig en l'increment de contagis i insisteix que el repunt de casos s'ha produït, sobretot, pel relaxament de les restriccions de mobilitat. La xarxa de seguretat del rastreig, però, ha continuat sent un maldecap. Un maldecap que no acaba de desaparèixer.

Altres notícies que et poden interessar





 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació