memòria històrica

El Comissariat de Propaganda, llavor de la comunicació política a Catalunya

Una exposició al Palau Robert mostra la tasca duta a terme per l'organisme de la Generalitat en plena Guerra Civil, que va ser pionera en el seu àmbit

per Pep Martí , 5 de desembre de 2020 a les 11:19 |
L'exposició «Aixafem el feixisme», al Palau Robert | Helena Margarit
Quan el gener del 1939, el dirigent falangista Dionisio Ridruejo va entrar a la seu del Comissariat de Propaganda de la Generalitat, a la Diagonal, no va poder amagar un sentiment d'admiració. Ridruejo sempre va considerar que la tasca d'aquest organisme, creat per la Generalitat l'octubre del 1936, havia estat molt superior a la dels franquistes. A tocar d'on havia tingut la seu, al Palau Robert, ara podem conèixer allò que va impressionar Ridruejo gràcies a l'exposició Aixafem el feixisme. El Comissariat de Propaganda de Catalunya, 1936-1939, que es pot veure fins al 5 d'abril.

La mostra ha estat organitzada per la direcció general de Difusió de la Vicepresidència de la Generalitat i està comissariada per Ester Boquera, una periodista que va fer la tesi sobre el comissariat i que ens el presenta des del punt de vista comunicatiu: "Va ser la llavor de la comunicació política a Catalunya, que va ser pionera en aquest àmbit".


El recorregut per l'exposició permet fer-se una idea del que va representar la tasca del Comissariat, dirigit des de l'inici i fins a la fi de la Guerra Civil per Jaume Miravitlles, una figura carismàtica que va mantenir la cohesió del comissariat, integrat per prop de 300 treballadors de totes les tendències del bàndol republicà. 

Miravitlles tenia molt clara la importància de la propaganda per fer prevaler la veu de la Generalitat republicana enfront l'esforç comunicatiu dels revoltats. Però també davant l'intent del govern de la República de reduir al mínim la rellevància política de la Generalitat.


El Comissariat va ser pioner i va entendre -ens ho explica Ester Boquera- la importància de segmentar el missatge. No era el mateix adreçar-se a la rereguarda que a l'opinió pública internacional o a la gent que combatia al front. Un referent de la propaganda en temps de guerra va ser l'àrea creada pel govern nord-americà amb motiu de l'entrada dels EUA en la Primera Guerra Mundial el 1916. En el cas de Catalunya, va ser cabdal l'obra de Perer Prat Gaballí La publicidad científica (s'hi pot veure un exemplar al Palau Robert). 

Es pot veure a la mostra la feina feta adreçada a la població madrilenya per contrarestar la brama que des de Catalunya es feia poc esforç per ajudar als combatents madrilenys. El discurs del president Lluís Companys -de qui ara s'han complert 80 anys del seu afusellament- dirigit als republicans de la capital espanyola ("Madrileños, Cataluña os ama") n'és un exemple i a l'exposició es pot escoltar la veu del president. 



En el cas de la propaganda dirigida a Madrid, es manifestava la solidaritat amb el poble madrileny, i alhora s'explicava com Catalunya s'abocava amb armes a la lluita al front madrileny, que va estar a punt de caure en mans dels revoltats en els primers mesos de la Guerra Civil. També s'incidia en la política d'acollida de refugiats que fugien de la capital i trobaven rebuda a Catalunya.

Butlletins en llatí

Es van emetre missatges dirigits a sectors molt específics. Així, es van publicar uns butlletins religiosos en diversos idiomes, que incloïen versions en llatí, com també butlletins especials per al públic protestant, que podien ser molt ben acollits en el món anglosaxó. Aquest era un tema sensible degut a la persecució que van patir sacerdots i religiosos en zona republicana, un tema que era utilitzat pel bàndol franquista per atacar la República. 
 

Cartell anunciador de l'exposició "7 mesos de guerra", organitzada pel Comissariat de Propaganda. Foto: Fotografia de Brangulí, cedida per l’Arxiu Nacional. Fons Brangulí


L'oficina de Miravitlles va obrir seus a Brussel·les, París, Londres i Estocolm (a Suècia es van enrolar molts brigadistes per combatre a la guerra). L'ambició del Comissariat va ser enorme. "Amb el Comissariat es van establir les bases del que volien que fos una indústria de publicitat i comunicació per a després de la guerra -assegura Ester Boquera- i ja contemplaven la televisió, tot i que encara estava a les beceroles".

Però res d'això seria possible. L'última acció del Comissariat la van dur a terme a les darreries de la Guerra Civil, quan ja tan sols hi treballaven Miravitlles, Carles Fontserè i dos periodistes més i van penjar al centre de Figueres uns cartells acomiadant-se de les persones que fugien cap a la frontera. L'exposició al Palau Robert avança de manera cronològica i les sales de la mostra van perdent llum a mesura que s'acosta al final que anuncia la negror de la dictadura. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació