Barcelona: serveis socials

La saturació als serveis socials de Barcelona obre la porta a la vaga

Els sindicats del consorci exigeixen més recursos i millores mentre s'insisteix en la necessitat de canviar el model d'atenció als barris més empobrits

per Andreu Merino , 8 de desembre de 2020 a les 17:18 |
El personal del Centre de Serveis Socials de Poble Sec atén un usuari. | ACN
La situació als serveis socials de Barcelona està arribant al límit. La pandèmia ha tensionat el seu funcionament i els treballadors acumulen queixes i reivindicacions dirigides tant a l'Ajuntament com a la Generalitat, que comparteixen el consorci. Aquesta setmana s'ha obert una votació telemàtica perquè els empleats decideixen si volen fer vaga o no i, de fons, continua viva la demanda d'un canvi de model, sobretot als barris més empobrits. 

Des del 19 de novembre els sindicats CCOO, Intersindical-CSC i CGT mantenen una crida a fer una aturada parcial de l'atenció telemàtica. La pandèmia ha provocat que els treballadors alternin setmanalment el treball presencial amb la feina a distància, però no tots han rebut els ordinadors i telèfons necessaris per poder-ho fer i en alguns casos treballen amb els dispositius personals. Fonts oficials de l'Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) asseguren que ja s'han repartit a més de la meitat de la plantilla dispositius telemàtics i que els que falten ja s'han comprat i s'acabaran de repartir a finals de gener. 


Fins aleshores, però, l'IMSS ha instat als treballadors que encara no en disposen a treballar des de dependències municipals i a no fer teletreball. Un gest que els sindicats veuen com un "càstig" a l'aturada parcial. La secció sindical de CCOO a l'Ajuntament ha denunciat la mesura a Inspecció de Treball.


"No s’ha pogut verificar per part dels delegats de prevenció la idoneïtat d’aquestes mesures a tots els centres, però s’ha detectat que no se’ls han donat mascaretes, no hi ha gel hidroalcohòlic, no s’ha fet neteja prèvia en alguns dels establiments i es sobrepassa per molt l’aforament que estableix el mateix pla de prevenció", es pot llegir a la denúncia a la qual ha tingut accés NacióDigital. La reacció a l'aturada telemàtica parcial -que inicialment va aparèixer com a eina de pressió a l'Ajuntament després de mesos de reivindicacions arran de l'arribada de la pandèmia- ha acabat provocant més malestar entre els treballadors. 

Els sindicats reclamen l'"adequació" dels centres de serveis socials i la contractació de més personal tècnic i administratiu. També la cobertura immediata de les baixes que s'allarguin més de quinze dies, el reconeixement i increment del complement d’atenció salarial a les professionals de la unitat de gestió administrativa i una compensació per als professionals amb jornada reduïda que van fer jornada completa durant el confinament. També un registre on es facin comptar les hores extres, l'establiment urgent de canals i protocols eficaços de coordinació amb altres administracions i "cohesió política" dels partits per implementar polítiques socials "compromeses". Tot i que la possibilitat de fer vaga està sobre la taula els sindicats creuen oportú fer abans una mobilització davant l'Ajuntament.


Entre el 16 de març i el 30 de setembre -últim balanç disponible- els serveis socials de la capital han atès 56.192 persones. D'aquestes, el 30% (16.858) que s’estan fent als centres de serveis socials són de persones que mai hi havien anat o bé feia més d’un any que no ho requerien, segons dades de l'Ajuntament. A més, moltes de les atencions fan preveure una cronificació de la pobresa, ja que molts dels requeriments tenen a veure amb la dificultat o impossibilitat de pagar un habitatge. 

El Raval, punt calent

Nou Barris, amb 27.815 atencions entre març i setembre, i Ciutat Vella, amb 24.270, són els dos districtes on la pandèmia colpejat més fort. No és casualitat que sigui en aquestes zones on els treballadors de serveis socials han alçat més la veu, com en el cas del Raval. Ja al juliol, el col·lectiu Raval Social, que agrupa treballadors de serveis socials del barri, va visibilitzar les seves demandes de més recursos i canvi de model.


Per ara l'Ajuntament ha respost contractant 10 nous professionals a Ciutat Vella i en el global de la ciutat la plantilla ha passat dels 321 a 348. "No n'hi ha prou", asseguren fonts de Raval Social, que no es fixen tant en la quantitat de treballadors de què es disposa sinó en la manera de treballar. "No ens serveix que reforcin el servei de primera acollida perquè el problema el tenim quan els casos passen aquest primer filtre: no tenim prou mans per fer-ne seguiment. És més, si s'amplia la primera atenció però no es reforça la resta, s'acaba generant un embut i no podem atendre tothom que passa per la porta", diuen.

Per això reclamen un canvi més profund que aposti pel treball comunitari. "Entenem que en la situació actual és inevitable fer assistencialisme però pensem que la millor manera de treballar al barri és en xarxa i en grup", reclamen. Fins que això no passi, diuen, la dinàmica continuarà igual. "No hem pogut atendre correctament tots els casos d'infància en risc o de violència", lamenten. Una consulta a través del Whatsapp a diversos treballadors del barri, permet fer-se ràpidament una idea de la situació. "Molta població del Raval treballa en economia submergida o restauració, dues activitats directament afectades pel confinament", diu un. "Ens preocupa la impossibilitat de pagar el lloguer, que suposarà desnonaments a mitjà i llarg termini, i la disjuntiva de pagar habitatge o alimentació", apunta un altre.

Atenció comunitària o de finestreta?

"El fet que altres organismes com el Servei d'Ocupació Estatal no estigui donant resposta deixa a molta gent desprotegida sense possibilitats de tramitar ni cobrar", assenyala un treballador. Un extrem al qual també fa referència l'Ajuntament. "Hem de fer front moltes vegades a peticions derivades de la desatenció o retards en els serveis d’altres administracions, com poden ser tràmits relacionats amb l’obtenció de la Renda Garantida de Ciutadania o l’Ingrés Mínim Vital", diuen.

L'Ajuntament defensa que l'IMSS ha "multiplicat recursos" per atendre fins i tot necessitats que no són de la seva competència. "Mantenim i volem seguir mantenint una relació fluida amb els diversos representants sindicals, amb qui abordem directament les demandes o queixes que puguin tenir i treballem per solucionar-les", asseguren. Les fonts municipals consultades argumenten que s'ha aconseguit convertir els serveis socials en un "dic de contenció", però cada cop hi ha més treballadors que alerten que aquest dic no serà prou resistent si no es fan canvis.

"Amb l'arribada de la Covid-19 s'ha visibilitzat un sector de població que abans no demandava res", diu un treballador, fent referència a prostitutes, venedors ambulants o treballadores domèstiques amb feines precàries. "No podem tancar els ulls", demana. Un altre empleat insisteix en la necessitat de l'IMSS de canviar l'estratègia. "L'acció comunitària i grupal seria bàsica però es prioritza l'atenció de finestreta", critica. En reunions amb treballadors l'Ajuntament s'ha compromès, sense posar-ho per escrit, a estudiar la possibilitat d'introduir canvis en el model d'atenció al llarg del 2021. Una responsabilitat que no és només seva sinó també de la Generalitat. Les dues administracions comparteixen competències al Consorci de Serveis Socials de Barcelona, encarregat de planificar el tipus d'atenció que es presta.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació