Educació

Barcelona, Cervera, Cerdanyola i Polinyà: front comú contra el tancament d'aules i escoles

Les escoles Can Clos, Polinyà, Jaume Balmes i Les Fontetes uneixen esforços per evitar que Educació tregui recursos als seus centres

per Andreu Merino , 5 de desembre de 2020 a les 19:27 |
Pancartes contra el tancament de l'escola Can Clos | Cedida
Les famílies de les escoles Can Clos de Barcelona, Les Fontetes de Cerdanyola del Vallès, Jaume Balmes de Cervera i Polinyà, del poble homònim, han unit forces per evitar que el Departament d'Educació -i també l'Ajuntament de Barcelona en el cas de la capital- tanquin o suprimeixin línies dels centres on estudien els seus fills. Argumenten que decisions d'aquest tipus debiliten el sistema públic d'educació i aboquen la ciutadania a optar per la concertada.

"Amb l'argument d'optimització de recursos, es tanquen escoles que funcionen", diuen els afectats. Tots ells comparteixen una reivindicació principal: aprofitar la reducció de demanda als centres baixa per abaixar ràtios a les aules en comptes de suprimir línies o fusionar centres. Fonts oficials del Departament d'Educació asseguren a NacióDigital que el criteri de cara al curs vinent és "no tancar ni fusionar escoles si no hi ha un acord amb la comunitat educativa". Més enllà del que passi a curt termini als seus centres, però, les famílies reclamen un compromís ferm del Govern en l'aposta per la continuïtat d'aquestes escoles. 


De les quatre, la que penja més d'un fil és la Can Clos, al barri de la Marina de Barcelona. El Consorci d'Educació de Barcelona tenia l'objectiu de fusionar el centre amb l'Enric Granados, al passeig de la Zona Franca. Fonts oficials del Consorci asseguren que l'ajornament arriba a causa de la "tensió" que suposa la pandèmia a les comunitats educatives afectades i la decisió arriba després que aquestes s'hagin mobilitzat en contra de la decisió. 

El Consorci assegura que vol iniciar un procés participatiu per aconseguir consens i ja sap quina és la posició de famílies i veïns, agrupats en la Plataforma de Suport a Can Clos. "Les dues escoles són de màxima complexitat i la voluntat de fusionar-les arriba després de trenta anys sense invertir a Can Clos", diu Marc Garcia, un dels seus membres. La plataforma tem que una fusió entre els dos centres acabi comportant un procés de "guetització".


Garcia assegura que un dels objectius de la plataforma és que el Consorci es comprometi per escrit a oferir línia de P3 el curs que ve i insisteix que si l'escola té menys demanda es pot aprofitar per baixar ràtios. Per ara, Educació assegura que mantindrà l'oferta al centre i que no hi ha cap cas aprovat d’oferta inferior a P3 a cap escola de Catalunya. "La planificació encara s’està treballant a tots els territoris", asseguren.

L'eventual supressió de línies de P3 és, en molts casos, l'inici d'un procés de tancament.  "Si no hi ha demanda, s’han de retallar els concerts i passar aquests recursos a la pública", reclama Garcia. En el cas concret de Can Clos, la plataforma també indica que la fusió no és coherent amb l'objectiu de l'Ajuntament de reduir la contaminació al voltant de les escoles. El centre està rodejat de natura, mentre que l'Enric Granados està en un entorn amb alts índexs de pol·lució.


Pagar el preu d'una "política d'errors"

Katjuscia Mattu és presidenta de l'Associació de Famílies d'Alumnes (AFA) de l'escola Les Fontetes de Cerdanyola. La Generalitat va posar sobre la taula el curs passat no oferir places de P3, argumentant poca demanda. Una possibilitat que Educació ara assegura que no està prevista. "La nostra és l'escola gueto del poble", diu Mattu. La presidenta de l'AFA considera que si la pèrdua de línia es consuma, les famílies estaran pagant el preu d'una "política" d'errors per part d'Educació.

"Que aquesta escola s'hagi convertit en un centre que el barri rebutja no és culpa nostra, alguna cosa s'ha fet malament", lamenta. Igual que les famílies de Can Clos, Mattu aposta per abaixar ràtios i, a més, en aquest cas insisteix en la necessitat de "revitalitzar el centre". De fet, la seva pressió va ser clau per aconseguir crear una comissió amb l'Ajuntament i els Serveis Territorials d'Educació amb aquest objectiu. Al setembre, però, van veure com el departament destinava part de les aules de l'edifici d'educació infantil per posar-hi despatxos. "No entenem com quadra això amb un procés de revitalització" diu Mattu. "No volem que Educació es limiti a fer passa el temps mentre es buiden les aules", reclama.

L'escola Jaume Balmes de Cervera ha viscut una situació similar. Enguany el departament va anunciar que suprimiria l'alternança d'una línia que el centre feia amb una altra escola del municipi i que l'escola es quedaria només amb una i s'aprofitaria per convertir aules en despatxos. Finalment la decisió no s'ha fet efectiva. "El curs que ve continuarem com fins ara, però no sabem quant durarà", diu Sílvia Salsench, presidenta de l'AMPA. "L'alternança de línia s'ha de mantenir perquè l'escola no perdi qualitat. Si baixa la demanda, que s'aprofiti per abaixar ràtios", insisteix. Salsench, a més, assegura que Educació no té en compte els infants d'altres municipis propers que trien l'escola i la matrícula viva d'alumnes que arriben un cop iniciat el curs. "Al municipi hi ha tres escoles i dues tenen dues línies. Només són necessaris quatre grups i s'està alternant la reducció de línies. El curs passat va tocar reduir una línia de P3 al Jaume Balmes. El curs vinent de moment redueixen a l'escola Mossèn Josep Arques", diuen des del departament.

Igual que la Can Clos, la proposta d'Educació per a l'Escola Polinyà passava per una fusió, en aquest cas amb la Pere Calders. Les famílies i el professorat dels dos centres van rebutjar l'opció per preservar el model educatiu de cadascuna. El departament va fer marxa enrere i finalment va comunicar, segons asseguren les famílies, la voluntat de no obrir línia de P3 a la Polinyà. Una decisió que ha enfadat les famílies. "Volem que la nostra escola tingui continuïtat", diu la presidenta de l'AMPA, Mariona Soler. A més, recorda que des del seu naixement el 2011 l'escola està en barracons i el promès edifici definitiu no ha arribat mai. Des del departament asseguren que el centre mantindrà l'oferta actual per al curs que ve.

El precedent de la Mar Nova

Totes quatre escoles tenen present el precedent de la Mar Nova, a Premià de Mar, que va aconseguir mantenir-se oberta tot i l'amenaça del Departament d'Educació de tancar-la el curs 2017-2018. En aquell cas, el procés començava amb la supressió d'una línia de P3 i acabava amb una proposta de fusió amb l'escola Montserrat. El motiu era una davallada demogràfica al municipi maresmenc.

Professorat i famílies ràpidament van crear una plataforma per mobilitzar-se contra la decisió del departament. La pressió va ser constant i es van convocar manifestacions a Premià de Mar i davant del Parlament. El clímax de la protesta va ser l'ocupació de l'oficina dels Serveis Territorials d'Educació al Maresme i el Vallès Oriental, a Mataró. Can Clos Les Fontetes, Polinyà i Jaume Balmes s'emmirallen en l'objectiu aconseguit per la Mar Nova a l'hora de traçar el seu camí. De moment, ja estan mantenint converses amb tots els grups parlamentaris per intentar que la continuïtat dels centres es debati a la cambra.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació