Tot el que representa Canadell

Rep el butlletí cada matí al teu correu

Joan Canadell va dir ahir moltes coses. Potser massa coses, si atenem als cànons de la comunicació política. Però de totes les frases que el president de la Cambra de Comerç va pronunciar -en la compareixença per explicar com serà la transició si finalment ocupa un lloc preferent a la llista de Junts,  al costat de la candidata Laura Borràs- n'hi ha una que defineix la mutació de l'espai polític que ha capitanejat Carles Puigdemont en els últims anys. "No em considero ni de dretes ni d'esquerres, però m'identifico amb Junts", va manifestar Canadell, que aspira a ocupar una de les primeres vuit posicions en la candidatura per Barcelona de cara a les eleccions del 14-F.

El president de la Cambra de Comerç, que sap que el ganxo mediàtic és un valor en el procés intern d'un partit tan tendre en termes orgànics com difús en matèria ideològica, representa a la perfecció el reflux que ha viscut l'independentisme després de la digestió pesada de la tardor de fa tres anys, carregada de frustració i desorientació, pels errors propis i els efectes de la repressió. Canadell forma part de la fornada de dirigents que emana del magma reivindicatiu de l'1 d'octubre, partidari del xoc retòric més que de la negociació minuciosa amb l'Estat, i alliberat de l'ortodòxia dels partits que sí que han viscut els qui avui són a Waterloo o a Lledoners. La fornada que ara visualitza espais de lideratge.

No és estrany, doncs, que Canadell pensi que l'espai on millor encaixa sigui el de les noves sigles de Puigdemont, mantingui sintonia política amb Torra i entengui que Borràs és la candidata que millor el representa. Els presos, alineats amb Calvet a les primàries -l'ànima convergent de la formació va ser la clara perdedora de la votació- i procedents d'una altra cultura política, sumaran en la cursa electoral sense ser ja al nucli decisori. També és lògic que, vist el rumb que pren la llista, el PDECat decidís fa temps que faria camí en solitari. Un PDECat, per cert, que ahir es va alinear amb ERC, Bildu i PNB per aprovar els pressupostos generals de l'Estat al Congrés. Els altres quatre diputats de JxCat no van sumar-se a la fotografia.

El discurs voluntariós, irreverent i desacomplexat de Canadell, ben empès al seu moment per l'ANC, li va valer per guanyar la presidència de la Cambra, un espai de poder que sempre havia mostrat prevencions davant l'auge del procés. La mateixa audàcia l'empeny a fer el salt a la política i també li va servir ahir per dir el que un dirigent més contemporitzador mai hauria verbalitzat: que només dimitirà de la Cambra després de les eleccions, un cop sàpiga que és diputat i pugui assumir funcions en llocs de responsabilitats. "Com més responsabilitat tingui, més baixa és la probabilitat que continuï a la Cambra", va concloure sobre un eventual futur com a conseller. El de Canadell és un discurs sense filtres ni prevencions.

L'espai polític de Puigdemont va definint les cartes que exhibirà en campanya per fer dolentes les enquestes i retenir la presidència de la Generalitat. Borràs, que ahir va ser a Waterloo per primer cop des de la seva tria com a candidata a la presidència, i també Canadell seran veus destacades d'aquest projecte. Certament, com insistien els estrategs de Junts en els darrers mesos, els esforços són notoris per trencar amb l'etiqueta postconvergent.

» Aquests dies, amb NacióDigital, teniu l'ocasió d'aconseguir Per raó d'estat, el llibre de la nostra periodista Sara González, que s'ha submergit en el funcionament de les clavegueres de l'Estat per publicar un treball amb testimonis imprescindibles, com el vicepresident espanyol Pablo Iglesias i l'exministre Jorge Fernández Díaz. Si ja sou subscriptors del diari, podeu participar al sorteig per obtenir-ne un exemplar. Si no en sou, és el moment de fer-vos-en perquè us regalarem el llibre. Val la pena, tant ajudar-nos a mantenir el compromís amb la informació com llegir el llibre de la nostra companya!
 

---

Avui no et perdis

»Així seran les eleccions del 14-F: mítings a l'aire lliure, actes telemàtics i espais amplis per votar.

»La CUP es compromet a assumir les conseqüències d'un altre 1-O; per Sara González.

» El Congrés aprova els pressupostos de l'Estat amb el suport d'ERC, PDECat, PNB i Bildu.

» Opinió: «Pressupostos i independentisme boirós»; per Enric Marín i Otto.

»Catalunya no passarà de fase dilluns per l'empitjorament de l'epidèmia; per Sara González.

»El Govern permetrà la mobilitat en tot el territori les dates assenyalades de Nadal; per Sara González.

»Els accionistes de CaixaBank donen llum verda a la fusió amb Bankia.

»L'anàlisi de les restes humanes del xalet d'Alcanar no determina si Es Satty hi va morir.

» Opinió: «Els talps de Burgos»; per Jonathan Martínez.

»Les estrenes de sèries que no et pots perdre aquest desembre; per Víctor Rodrigo.
 

---

 El passadís

Al Departament d'Empresa i Coneixement, en un passadís que condueix a la zona noble de la conselleria, hi ha penjades les fotografies de tots els polítics que hi han estat al capdavant, en blanc i negre. Fins fa ben poc, la galeria de consellers incloïa també un marc amb els números 155, en record del període d'intervenció de les institucions catalanes. Això ja no és així. El quadre amb el 155 s'ha retirat de la paret i la imatge de l'última consellera, Àngels Chacón, no està penjada en la seva versió en color -com abans- sinó que s'ha substituït per una fotografia en blanc i negre. Chacón, cessada en la darrera remodelació del Govern i ara candidata del PDECat, és l'única dona que figura en la galeria de consellers. La resta, tot homes.  

Vist i llegit

La missió 78 de l'Open Arms ha arribat a port aquesta setmana. Després de gairebé un mes al mar, la vintena d'activistes que formen part de la tripulació ha tornat a Catalunya amb el record encara fresc dels tres rescats fets en aigües del Mediterrani. El col·laborador de NacióDigitalSergi Cámara ha acompanyat l'ONG en el trajecte i ha documentat l'angoixa dels rescats, pel patiment dels migrants i les víctimes que s'han quedat a l'aigua. Us recomano que recupereu el seu treball -recolzat des de la redacció del diari-, amb cròniques i fotografies que posen la pell de gallina perquè deixen constància d'una realitat crua. Cada història colpeja, com la que va narrar d'en Joseph, un nadó de sis mesos rescatat per l'Open Arms i que va perdre la vida malgrat les tasques de reanimació dels activistes. El drama del Mediterrani no pot quedar silenciat.

 El nom propi

Carles Tusquets és el president de la junta gestora del Barça. El seu pas com a timoner del club havia de ser eventual, per gestionar el trànsit entre la dimissió de la directiva de Josep Maria Bartomeu i les eleccions per escollir un nou president. Però Tusquets, que ha programat la votació per al 24 de gener, ha volgut disposar de protagonisme mediàtic. Ahir, als micròfons d'El món a RAC1, va encadenar titulars. Va avançar que el Barça no podrà pagar les nòmines dels futbolistes al gener, va afirmar que la junta gestora traslladarà al nou president factures fraudulentes difícils de justificar i, per completar el retrat d'un club en ruïna, va concloure que el Camp Nou presenta desperfectes seriosos i que "econòmicament parlant, hauria estat desitjable vendre Messi" l'estiu passat. Tusquets, per cert, era president de la Comissió Econòmica -un òrgan consultiu- durant el mandat de Bartomeu. Si voleu aprofundir en la seva figura, recupereu l'article de la sèrie Els 50 noms de NacióDigital que retrata la seva trajectòria. 

 Els imperdibles

La setmana convida a recuperar bibliografia sobre l'activitat dels poders franquistes, encara més després que en els darrers dies hagin transcendit els missatges d'alts comandaments de l'exèrcit espanyol -retirats de l'activitat militar- en què es destapa la seva afinitat amb l'extrema dreta i el franquisme, una informació que ha coincidit en el temps amb la revelació que militars amb ascendent havien enviat cartes al rei Felip VI censurant l'activitat del govern de coalició. El llibre que us recomanem avui és una investigació publicada el 2007 pel periodista Eduardo Martín de Pozuelo a partir de l'anàlisi dels documents secrets desclassificats pels Estats Units, que analitza el paper de la dictadura i la seva relació amb les grans potències. El periodista revela aLos secretos del franquismo, un treball carregat de papers confidencials, des del disgust de Franco per com havia anat la reunió amb Hitler a Hendaia fins a la preocupació nord-americana pel rol que podria jugar Carrero Blanco si succeïa el dictador. El llibre és del tot recomanable. Bon cap de setmana!   

 ​