perfil

Joan Canadell, l'home que no tenia por de l'Íbex

El president de la Cambra de Comerç, convertit en un dels malsons de les elits barcelonines, competirà per fer tàndem amb Laura Borràs

per Pep Martí , 2 de desembre de 2020 a les 21:16 |
Joan Canadell. | Adrià Costa
Joan Canadell no s'atura. Acaba de confirmar el que ja era més que un rumor: el seu pas a la política catalana, presentant la seva candidatura a les primàries de Junts per a les pròximes eleccions al Parlament. L'objectiu és formar part dels vuit primers llocs de la llista que vol fer Laura Borràs presidenta. Per això haurà de competir amb altres primers espases, de Meritxell Budó a Elsa Artadi passant per Jaume Alonso-Cuevillas o Jordi Puigneró. 

Canadell va entrar en els somnis de les elits de Barcelona el 8 de maig del 2019. Ho va er per despertar-los d'un sobresalt. La victòria de la candidatura que liderava, Eines de País, a les eleccions de la Cambra de Comerç, va agafar per sorpresa els poders de sempre a la Cambra, els poders fàctics de Catalunya, la classe política i els grans despatxos.


L'equip guanyador, que tenia el suport logístic de l'ANC i de la seva presidenta, Elisenda Paluzie, de qui ha acabat distanciat, va trigar uns dies per decidir qui es faria amb la presidència, però el seu nom es donava com a molt probable per encapçalar una de les corporacions del patriciat. Per molts, allò va ser com una profanació. Dins de l'independentisme més militant es va veure com una conquesta de transcendència enorme. Probablement, es tractava simplement d'un canvi.  


Qui era aquell personatge que gosava plantar cara als senyors de tota la vida? Canadell (Barcelona, 1967), petit empresari soci de Petrolis Independents, feia temps que havia esdevingut un dels rostres de l'activisme sobiranista en el teixit associatiu. Ho va ser com a impulsor del Cercle Català de Negocis, entitat que va denunciar el tracte fiscal que patia Catalunya i va intentar penetrar en l'endogàmic teixit econòmic del país. També va moure's a la Pimec, on va ser membre de la seva direcció. Des de l'entitat s'assegura que va plantejar-se una candidatura a la presidència el 2014, que finalment no va presentar, però ell ho nega rotundament. Seria la Cambra el lloc on desplagaria les seves inquietuds, que anaven més enllà de la incidència associativa.

Des del seu accés al lideratge cameral, Canadell s'ha mostrat hiperactiu en l'aposta per reforçar l'argumentari independentista en el pla econòmic, un tret que s'ha accentuat des de l'inici de la pandèmia. Els qui l'elogien destaquen com s'ha abocat a desplegar tot el potencial de la Cambra per ajudar les empreses davant la crisi, com mostren moltes de les iniciatives engegades per la Cambra. També es valora que hagi preservat la feina del Gabinet d'Estudis de la institució, que gaudeix de reconeixement i prestigi.


Al costat d'això, a Canadell l'acompanya la controvèrsia. En una entrevista a NacióDigital immediatament després de la seva victòria electoral, ja explicava que no li feia por fer fora de la Cambra a les empreses de l'Íbex i que si les grans empreses volien influir a l'entitat, que es presentessin a les eleccions.

Poc després, va topar frontalment amb la Cambra d'Espanya, presidida per un altre català. Un comunicat de la cambra catalana en favor d'una resposta de país a la sentència de l'1-O, va provocar la reacció irada de Bonet, que va exigir a Canadell lleialtat institucional i va recordar una declaració de principis de la Cambra d'Espanya en favor de la "unitat nacional" i la monarquia. Va ser una crisi diplomàtica en tota regla.

A Canadell, i això ja ho deuen haver notat els seus contradictors, la polèmica no li molesta. Més aviat sembla que li serveixi de reconstituent. Una de les més sorolloses va ser quan, l'abril passat, mentre la Covid mostrava el seu rostre més mortífer, va dir que "Espanya és atur i mort, Catalunya vida i futur". La darrera polèmica ha vingut a tomb de la seva campanya perquè la llei de Cambres sigui aprovada abans d'esgotar la legislatura. La seva referència a la Pimec com una patronal que no celebra eleccions des de fa 25 anys li ha comportat una querella criminal. 

Ara, Canadell serà candidat. La possibilitat que pugui acabar fent tàndem amb Borràs i anar de número dos de Junts no és una simple hipòtesi. Una inhabilitació de Borràs per la causa que se segueix sobre la seva gestió a la Institució de les Lletres pot fer imaginable que l'avui president de la Cambra canviï la Llotja pel Palau de la Generalitat. Als senyors de Barcelona -i algunes persones més- els esperen dies d'angoixa.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació