El petit comerç és clau per la cohesió social | AMB
Branded content

Objectiu: reduir al màxim els comerços que abaixin la persiana a la Metròpolis Barcelona

L'AMB impulsa un pla de 16,6 milions per finançar projectes municipals de reactivació després de la pandèmia

El petit comerç és clau per la cohesió social | AMB
En un moment on es comença veure el llum al final del túnel de la crisi sanitària, es redoblen els esforços per intentar mitigar l'efecte social i econòmic de la pandèmia. També ho fa l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) que ha engegat un ambiciós pla, de 16,6 milions d'euros i dos anys d'execució, pensat per aquells col·lectius o sectors econòmics que ja tenien més mancances abans de l'impacte de la Covid.

Un pla de 16,6 milions d'euros


A l'hora d'analitzar com contribuir a la reactivació socioeconòmica de la Metròpolis Barcelona, des de l'AMB es tenia clar que l'actual crisi no tenia res a veure amb la del 2008. "Ara no podíem apostar per fer plans d'ocupació ja que la prioritat ha de ser salvar el màxim del teixit econòmic", explica Héctor Santcovsky, director de l'àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de la institució metropolitana.

En aquest sentit, es volia treballar en diversos camps que la pandèmia ha mostrat la seva vulnerabilitat: el comerç i la petita empresa, la bretxa digital i la digitalització, i col·lectius com les dones i els joves. Són grups socials que s'havien anat reincorporant al mercat laboral després de l'última crisi, però que en un context com l'actual són els més febles tant per la precarietat com per qüestions vinculades a la conciliació laboral.

D'aquesta reflexió va néixer el pla ApropAMB, aprovat per unanimitat el passat mes de juliol. Té una dotació de 16,6 milions d'euros dels quals un 25% s'invertiran aquest mateix any, un 50% el 2021 i la resta el primer semestre del 2022. "És una inversió bastant important que se sumen als 22,5 milions en polítiques socials per aquest mateix període", destaca Anna Hernández, directora de l'Agència de Desenvolupament Econòmic de l'AMB.

Com es reparteixen els recursos?


El pla ApropAMB es vehicula a partir de projectes d'iniciativa municipal. Els 16,6 milions s'han repartit entre els 35 ajuntaments metropolitans en funció de la població i d'elements correctors com la renda familiar i l'atur. En aquest sentit, les ciutats més grans tenen més de 2 milions disponibles mentre que els municipis més petits se situen a l'entorn dels 50.000 euros. Cada ajuntament presenta els seus projectes i la tasca de l'AMB, a part de finançar-los, és d'acompanyament i d'adequar-los a les bases. 

"Ens interessen projectes fruit de col·laboració público-privada", explica Hernández a NacióDigital En aquest sentit recorda que l'entitat metropolitana els finança al 100% però que també es poden confinançar amb altres fons. "És important destacar que no són subvencions. És un treball conjunt que acaba generant un projecte transversal en l'àmbit social i econòmic", afegeix.

Fins ara, els ajuntaments ja han presentat 96 projectes. Molts aposten per l'àmbit de la transició digital i altres per l'economia verda i solidària. Evidentment, el comerç és una de les temàtiques clau, mentre que l'atenció a col·lectius vulnerables i els projectes vinculats a dones i joves ocupen també algunes de les propostes municipals.

"El pla ApropAMB és una resposta eficaç a la pandèmia del coronavirus. Per a l'AMB és molt important posar el focus en temes bàsics per a la ciutadania i, especialment, per als col·lectius més afectats en els darrers mesos. Ara toca posar reforçar el comerç i la bretxa digital i donar suport als joves, a les dones i a la gent gran", conclou Montserrat Ballarín, vicepresidenta de l'àrea de Desenvolupament Social i Econòmic.

Apostar pel comerç més que mai


El sector comercial és un dels grans perjudicats per la pandèmia. Als períodes de tancament, restriccions d'aforament o bé confinaments territorials que en limiten l'afluència de clients, se li suma l'auge definitiu del comerç electrònic.

"El comerç de proximitat és cohesió social. Si hi apostem sempre, com no ho hem de fer ara en plena pandèmia?", es pregunta retòricament Héctor Santcovsky. En aquest sentit, recorda la seva importància per col·lectius vulnerables com la gent gran però també destaca que alguns dels projectes presentats volen treballar en com fidelitzar els joves com a clients.

L'objectiu és, en definitiva, minimitzar els comerços que, un cop superada la pandèmia, baixin la persiana definitivament. I és que, malgrat que encara no disposen d'una radiografia completa de l'impacte al sector, des de l'AMB són conscients que les dades seran molt negatives.

El comerç tradicional s'ha de digitalitzar sí o sí. Foto: AMB


Projectes molt transversals


L'aposta pel comerç forma part de l'eix suport a les xarxes d'activitat econòmica dels municipis.del pla ApropAMB. Entre altres, es volen fomentar campanyes de promoció de la compra i el consum de proximitat, els ajuts per l'adaptació digital dels establiments, els mecanismes de protecció sanitària pels productors, les despeses de lloguer d'espai –màxim del 50% de la subvenció i durant sis mesos-, ajuts per al manteniment de llocs de treball i millora de l'eficiència energètica, del consum d'aigua i de la gestió de residus.

Actualment, el debat sobre petit comerç i grans plataformes de comerç electrònic és molt viu tant a la Metròpolis Barcelona com al conjunt d'Europa. En aquest sentit, més enllà de l'elecció individual, des de l'AMB es té molt clar que la botiga tradicional difícilment podrà superar l'actual crisi sense haver fet el salt a Internet.

Molts projectes pretenen acompanyar les botigues en aquesta transició. "Oferim al comerç tres grans elements: plataforma de venda electrònica, passarel·la de pagament i gestió de les dades", explica Anna Hernández.

Ara bé, en alguns casos es vol anar més enllà i diversos projectes municipals aposten per la transversalitat. Un exemple de proposta molt madura és la que vincula la digitalització del comerç amb la capacitació de dones en l'àmbit TIC, per ser el col·lectiu més afectat pels possibles tancaments en el sector. També s'inclouen pràctiques d'aquestes dones en els establiments del municipi, la creació de la pàgina web de l'associació de comerciants i el pagament del 50% del lloguer dels locals, entre altres.




Una producció de l'equip de brand
Arnau Urgell (coordinació i textos)
Guillem Bellafont (disseny)
Nadina Urgell (contacte)
Amb el suport de

 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

Participació