Entrevista

«Confiem en l'absolució, els mossos van amenaçar i pressionar la Mireia»

L'advocat de la fotoperiodista, Marc Pérez, explica com afronten el judici d'aquest dimecres

per Marc Solé , Terrassa, 1 de desembre de 2020 a les 14:22 |
L'advocat Marc Pérez al seu despatx del centre de Terrassa. | Marc Solé
La fotoperiodista Mireia Comas va ser detinguda el 13 d'octubre quan cobria un desnonament a Terrassa. Una agent dels Mossos d'Esquadra i la Fiscalia l'acusen d'atemptat contra l'autoritat per, presumptament, haver agredit violentament la policia fins a ser reduïda per dos efectius. Ella nega els fets, denuncia amenaces dels Mossos d'Esquadra per voler fotografiar l'acció i considera l'acusació desproporcionada. Aquest dimecres, 2 de desembre, Comas s'enfronta a un judici en què se li demana un any de presó i una compensació de 170 euros per a la presumpta víctima.

Amb vista al judici, NacióDigital entrevista a l'advocat de la fotoperiodista, Marc Pérez. Especialista en dret penal amb molta experiència, condueix un gabinet al centre de Terrassa des de fa 26 anys. Hores abans del cara a cara amb l'acusació, es mostra confiat en l'absolució de la seva clienta i explica l'estratègia que seguiran per intentar aconseguir-la.


- Quines expectatives tenen per al judici de dimecres?

- Confiem aconseguir l'absolució per la Mireia. Volem fer valdre el context d'amenaces i de pressió policial previ a la detenció i així contrariar la versió del fiscal i l'agent, que es presenten com a acusació per acreditar un presumpte atemptat contra l'autoritat. Ens trobem amb dues versions: l'agent i la Fiscalia sostenen que la Mireia va clavar-li cops i li va donar una espenta. I per altra banda, la nostra: acceptem que va haver-hi un petit contacte físic quan ella intentava marxar d'una situació que l'estava estressant, però ràpidament va ser detinguda sense oposar resistència.


- L'agent es presenta com a acusació particular?

- Sí, hi participarà com a testimoni i alhora com a acusació particular. Es va presentar a posteriori que la Fiscalia anunciés la petició d'un any de presó i multa per la Mireia. No ha presentat cap escrit i li han rebutjat una prova: ella i la seva defensa s'hauran de basar en l'acusació del fiscal, ja que exposar nous fets constituiria una vulneració del dret a defensa.


"Buscarem contradiccions als petits detalls per constatar si el que diuen se sosté amb la resta de testimonis i amb la nostra versió"

- Què sosté la versió d'aquesta agent i de la Fiscalia?

- Diuen que la Mireia va ser molt violenta intentant fugir dels policies i a l'agent que es presenta com a acusació, la va encastar contra la paret i li va colpejar repetidament l'espatlla fins a ser reduïda i detinguda per dos agents. Suposem que mantindran aquesta versió al judici, ja que és el que diu l'atestat policial. Nosaltres sostenim que l'assetjaven dins l'edifici i l'amenaçaven de prendre-li la càmera sense que ella hagués pres cap foto. Va voler marxar, i després d'un petit contacte físic amb una agent que li va voler barrar el pas, va ser detinguda de forma exagerada per aquesta.


- On aniran a incidir, en la defensa?

- Intentarem anar a buscar contradiccions als petits detalls per constatar si el que diuen se sosté amb la resta de testimonis i amb la nostra versió. Estarem molt pendents a l'hora de comparar l'atestat policial i judicial amb les declaracions. Tots estan obligats a dir la veritat.

- L'agent va assegurar a la primera vista amb la Fiscalia que les agressions de la Mireia li havien causat una baixa de quatre dies.

- No tenim constància de cap informe mèdic sobre la baixa de quatre dies. No ens costa que s'hagi tramitat una baixa laboral, només existeix una prova pericial en què l'agent explica la seva versió al forense, i basant-se en l'explicació, aquest determina una recuperació d'un dia per les presumptes afectacions físiques que ella explica.


- Els atestats policials han de dir la veritat.

- En dret es fa més cas a la fiabilitat que a la credibilitat, sempre tenint en compte el context, les proves i els testimonis. Al cap i a la fi, és una hipòtesi contra l'altra i el jutge haurà de decidir quina té més sentit.

- Tenen testimonis que donin suport a la versió de la seva clienta?

- Tenim un testimoni, una persona que era allà. El jutge l'ha acceptat i vindrà a declarar. És una noia que va veure tota la seqüència, i fins i tot va prendre una fotografia que també aportarem. Confiem que la seva declaració ens doni la raó.

- Quins altres testimonis hi ha?

- Són quatre agents dels Mossos i el propietari del pis desnonat. L'altra detinguda també té judici, però no té res a veure amb el nostre cas.

- Quins drets considera que es violen, amb la detenció de la Mireia?

- Amb la intimidació i pressió sobre la Mireia s'hauria vulnerat el dret a la informació, malgrat que no va prendre cap fotografia. Si aconseguim provar aquest primer, també provarem l'incompliment del dret a la llibertat per detenció il·legal i injustificada.


- Mediten denunciar els Mossos per una mala actuació?

- Primer ens centrem en el judici i, depèn com acabi, no tanquem la porta a fer-ho partint d'una possible mala praxi policial per detenció il·legal o mals tractes, entre d'altres.

- En una entrevista en aquest mitjà, la seva clienta explicava que un cop detinguda, un agent va proposar alliberar-la, però un company va afirmar que fer-ho "crearia precedent". Aquest dilema és recurrent en les actuacions policials?

- Existeixen el que en diem "falsos atemptats". Moltes vegades els Mossos qualifiquen d'atemptat una simple desobediència o una falta de desconsideració. No és una actuació afortunada ni professional: si realment s'ha produït un delicte, no poden existir dubtes entre els agents. En aquest cas, diu molt de com s'ha desenvolupat i quines han estat les causes de la detenció.

- Pot ser la prova definitiva?

- Tenim precedents en què s'ha acusat una persona d'atemptat i després ha estat absolta o acusada de desobediència, - Amb la intimidació i pressió sobre la Mireia s'hauria vulnerat el dret a la informació, malgrat que no va prendre cap fotografia. Si aconseguim provar aquest primer, també provarem l'incompliment del dret a la llibertat per detenció il·legal i injustificada, però sempre rebaixant-se les pretensions de l'acusació. Qualsevol contacte físic amb un policia pot ser considerat atemptat, però s'ha de tenir en compte les maneres i el context.

"Si perseguim l'absolució, ho farem fins al final: en primera instància o en segona"

- Quan es coneixerà la decisió del jutge?

- La sentència es coneixerà una setmana o deu dies després del judici, per tant, a mitjans de desembre. Després, serà el moment de presentar recursos, si una de les parts ho creu convenient.

- Presentaran recurs si el jutge es pronuncia en contra la seva clienta?

- En cas que es condemnés a la Mireia, s'han d'estudiar les raons exactes que han portat al jutge a fer-ho, i veure si efectivament s'ha vulnerat el principi de fiabilitat del que abans parlava. Tot i això, si perseguim l'absolució, ho farem fins al final: en primera instància o en segona.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació