Investir un independentista?

Rep El Despertador cada matí al teu correu

No tinc gens clar que l'independentisme, per la forma com ha gestionat aquests tres anys el seu fracàs el 27-O i l'autonomia -i singularment la pandèmia-, es mereixi guanyar les eleccions i seguir governant Catalunya com si res no hagués passat i sense revisar a fons la seva estratègia i model de governança. És, però, encara menys clar que l'oposició, incapaç de presentar solucions polítiques que generin consensos més grans o arraconin la repressió i alternatives viables, mereixi rellevar Junts i ERC. Fa temps que al diari expliquem, amb peces d'opinió i d'anàlisi, que uns i altres segueixen condemnats a entendre's, ja sigui en el mateix format, amb suports externs o incorporant altres formacions. Però a entendre's, en definitiva. 

Era evident que els pactes serien motius de controvèrsia: que Junts faria córrer que ERC vol un tercer tripartit amb el PSC i els comuns; i que ERC diria que Carles Puigdemont i companyia són capaços de repetir al Govern el pacte de la Diputació de Barcelona amb el PSC. Un acord que, per cert, i a diferència del de la Generalitat, té salut de ferro tot i les tensions dins i fora dels partits, tal com va evidenciar la presentació de pressupostos de la setmana passada a càrrec de Núria Marín.

El cert és que no havien passat ni dotze hores de l'elecció de Laura Borràs com a cap de cartell de Junts que el debat es va tornar a posar ahir damunt la taula. La candidata defensa un govern independentista, però pel que sembla només si és ella qui el presideix, ja que va evitar comprometre's a garantir la investidura a Pere Aragonès si resulta vencedor el 14-F. Sembla que Esquerra no és ara prou independentista malgrat que els seus vots sempre es posen al sarró del "sí" per afirmar que "ja en som prous".

Una amenaça de bloqueig que, arribat el cas, podria obligar ERC a triar entre buscar suports estables o puntuals de socis que no vol (seria una estafa electoral), o a una repetició d'eleccions que situaria en el paroxisme de l'autolesió la política catalana. I és que això allargaria com a mínim fins a l'estiu de 2021 l'interinatge polític en què vam entrar el gener de 2020 quan Torra va donar per acabada la legislatura. Déu n'hi do si això passés estant en una situació d'emergència política, sanitària, econòmica i social com la que han provocat el procés en el primer assumpte i el coronavirus en els altres.

Borràs no es compromet i ERC intenta polaritzar tant com pot afirmant que es tracta de triar entre Iceta, que podria beneficiar-se del bloqueig polític del bloc republicà, i Aragonès. Si en la candidata de Junts hi falta generositat per garantir, si convé a contracor, un govern independentista encara que no el lideri, en el republicà hi falta realisme. Els comuns poden pactar amb ERC, és clar, però cal assumir que no es comprometran en cap fórmula que inclogui a Junts, tal com pretén el vicepresident.

El model Lleida no es podrà exportar a l'àmbit nacional. Tal vegada Jéssica Albiach hauria d'explicar per què mai té problemes per defensar pactes amb el PSC més conservador de la seva història i, en canvi, segueix sent tabú fer-ho amb Junts i Borràs, que han desprovist de dogmatisme ideològic la seva formació. El recent debat al Parlament sobre la regulació del preu dels lloguers, amb el vot en contra del PSC, en va ser un exemple.

Els líders independentistes van tirar la tovallola i van descartar un acord sobre com procedir i què fer amb els vots abans del 14-F, que podrien superar el 50%. Un acord que podria haver implicat més a la CUP i a altres actors i que, lògicament, hauria d'incloure garantir el suport a la llista més votada. No s'ha fet i es corre el risc d'embrutar encara més la campanya. Els partits, però, segueixen els seus ritmes. Els dirigents de Junts van fent el pas de presentar-se a les primàries per configurar unes llistes on, lògicament, ser mediàtic tindrà el premi de les bases d'un partit que és orgànicament tendre. ERC va configurant, per contra, una candidatura que expliqui la seva oferta. En aquesta lògica, la d'apostar per la gestió i la fiabilitat, s'emmarca la tria de Laura Vilagrà, un perfil gens mediàtic, com a número dos de Pere Aragonès.  

» I ara amb NacióDigital teniu l'ocasió d'aconseguirPer raó d'estat, el llibre de la nostra periodista Sara González, que s'ha submergit en el funcionament de les clavegueres i signa un treball d'investigació amb testimonis imprescindibles. Si ja sou subscriptors del diari, podeu participar al sorteig per guanyar-ne un. Si no en sou, és el moment de fer-vos-en perquè us en regalarem un exemplar. Val la pena, tant ajudar-nos com llegir-lo!
 

---

Avui no et perdis

»Els vetos de Junts i comuns barren el pas al govern ampli que reclama ERC; per Sara González.

»L'ona expansiva de la victòria de Borràs a les primàries de Junts; per Jordi Velert.

» Opinió: «Convèncer»; per Jordi Mir.

» Fil directe: «Sense full de ruta i buscant traïdors»; per Pep Martí.

»És segura i eficient una vacuna feta en un any quan normalment es pot trigar 10 cops més?

» Mapes | El risc de rebrot segueix caient al 79% de comarques i el 89% de ciutats; per Roger Tugas Vilardell.

»Salut demana reduir les interaccions: «Si puja la corba, no tindrem Nadal»; per Andreu Merino.

» Opinió: «Covid-19: política i ciència»; per Marina Geli.
 

---

 El passadís

Lourdes Ciuró és una de les cares més conegudes de Junts a les comarques de Barcelona. Propera a Carles Puigdemont, prové, com ell, de CDC i del PDECat i ha estat diputada a Madrid. Ara és la portaveu de Junts a l'Ajuntament de Sabadell i es presenta a les concorregudes primàries del partit per ocupar un lloc principal a les eleccions al Parlament per Barcelona. Però, si bé Junts promou la "confrontació intel·ligent" amb l'Estat, evita els acords a Madrid i avisa contra els pactes amb el PSC o amb qualsevol formació no independentista, ella ho adapta a la seva manera. De fet, ha votat els pressupostos de l'alcaldessa socialista Marta Farrés i l'equip de govern espera que s'hi acabi integrant. Passat el 14-F, això sí.

El darrer acord, sens dubte positiu, que ha aconseguit la portaveu és perquè la ciutat vallesana opti a la capitalitat de la Cultura Catalana 2024. A les xarxes, Ciuró es va felicitar del suport a la iniciativa amb un discurs que, tal vegada, però, no quadra massa amb la filosofia del partit. "La cooperació sempre guanya a la confrontació", va deixar dit.  

Vist i llegit

Fa uns dies l'Associació de Mestres Rosa Sensat va premiar a Catorze, el nostre diari associat de continguts culturals, amb el premi Marta Mata 2020. Gemma Ventura, mestra de primària i redactora de temes d'educació al diari que dirigeix Eva Piquer, va recollir el guardó i va llegir 14 apunts sobre educació que de ben segur interessen a pares,  mestres i a qualsevol que estigui interessat en una societat millor (no us deixaran indiferents). Felicitats! 

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1994 els Mossos d'Esquadra començaven a assumir les competències de seguretat ciutadana a Catalunya. Després d'uns primers anys dedicats a preparar la seva expansió pel territori i a tasques d'escorta i vigilància d'edificis, la policia catalana es convertia en integral malgrat que en alguns assumptes, com ara el terrorisme o el control d'infraestructures crítiques, ha de conviure encara amb els cossos estatals. El desplegament va començar a la comarca d'Osona. Tres anys després, i fruit del pacte del Majestic entre el PP i CiU, assumirien també les competències de trànsit. Els Mossos, un cos de 18.000 agents, van acabar de cobrir el territori l'any 2008 amb les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona. Fa uns dies que Josep Lluís Trapero va ser restituït al capdavant del cos. Aquí podeu recuperar la història dels Mossos.

 L'aniversari

L'1 de desembre de 1935, avui fa 85 anys, naixia a Nova York el director de cine Woody Allen. És un mestre de la comèdia i un dels cineastes més respectats i influents. Ha intentat fer una pel·lícula cada any, una gesta que ha aconseguit durant la majoria de la seva carrera. Ha obtingut quatre Oscar, un com a director i tres al guió original. També ha actuat com a clarinetista. Es va consagrar amb la pel·lícula Manhattan i Nova York ha estat la seva ciutat icònica. Si em deixeu aconsellar-vos-en una, trio Match Point encara que passés a Londres. El 2008 va estrenar Vicky Cristina Barcelona després de rodar a la nostra capital. La seva autobiografia ha estat molt polèmica per les acusacions d'abusos sexuals, on ell mateix explica la seva versió. Toni Vall va escriure aquest article en defensa de la seva trajectòria. Us deixo amb l'inici de Manhattan.

 ​Fes clic aquí per rebre'l