URBANISME

Calvet dona suport a Marín per tirar endavant la reforma de la Gran Via tot i el cop judicial

Dues sentències del TSJC han anul·lat la el projecte urbanístic de l'Hospitalet però Ajuntament i Govern recorreran

per NacióDigital , 30 de novembre de 2020 a les 17:13 |
Damià Calvet, en una imatge d'arxiu | Adrià Costa
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i l'alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marín, han anunciat aquest dilluns que es posaran a treballar "immediatament" en la tramitació d'un nou PDU de la Gran Via després que dues sentències del TSJC l'hagin declarat nul. El projecte l'havien tramitat l'Ajuntament i el Govern i les dues administracions no tiren la tovallola. Tot i el cop judicial, presentaran un recurs de cassació.

Generalitat i Ajuntament doncs preparen un pla A i un pla B. El primer passa per confiar que el recurs prosperi i el segon per esmenar allò que ha motivat les sentències judicials. "Tornarem a fer els deures si no els hem fet prou bé", ha assegurat Marín.


El conseller de Territori ha qualificat de "temes menors i que es poden corregir" els que han servit al TSJC per declarar nul de ple dret el PDU de la Gran Via en dues sentències i s'ha mostrat convençut de poder revertir la situació actual.

Sobre la sentència que afirma que la Generalitat no tenia competències per tramitar un pla que corresponia impulsar a l'AMB, el conseller ha deixat clar que el PDU de la Gran Via és un "projecte de país" que, "per generació de PBI i creació de llocs de feina", té un interès que "va molt més enllà del municipi de l'Hospitalet i de l'àrea metropolitana de Barcelona".


Calvet s'ha mostrat menys preocupat per la sentència que posa en dubte la funcionalitat d'algunes zones verdes incloses al PDU. Aquí, el conseller ha destacat que el projecte compta amb més de mig milió de metres quadrats de zones verdes i que un problema amb una petita part d'aquestes "no pot qüestionar la totalitat del PDU".

El PDU afecta el 8% del terme municipal de la ciutat i planteja la cobertura d'un tram de la Gran Via, a més de crear un pol biomèdic que connecti l'Hospital de Bellvitge, l'Institut Català d'Oncologia i l'institut d'Investigació Biomèdica. Tot plegat construint fins a 640.000 metres quadrats de sostre, un 60% dedicats a l'activitat econòmica i un 40% per a hotels i comerç. La zona podria acollir fins a 26 gratacels.


Les dues sentències del TSJC han estat rebudes amb satisfacció per partits i entitats que s'han oposat al projecte des de l'inici. Els motius del seu rebuig són la voluntat de preservar l'últim espai agrícola de la ciutat i la d'evitar una densitat de població encara més alta i que la reforma urbanística vagi acompanyada d'especulació immobiliària.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació