entrevista

A. Garrigues Walker: «Hem de conviure amb la voluntat de Catalunya de tenir més sobirania»

L'advocat publica "Sobrevivir para contarla", una reflexió sobre la societat que surt de la pandèmia, i vindica el liberalisme: "L'espai liberal continua orfe a Espanya"

per Pep Martí , 12 de desembre de 2020 a les 10:33 |
Antonio Garrigues Walker. | Grupo Planeta
Hi ha poques veus dins de l'elit espanyola que tinguin un discurs dialogant envers Catalunya. Però una d'elles és la d'Antonio Garrigues Walker (Madrid, 1934), un exponent del que es pot anomenar sense forçar-ho gens la burgesia il·lustrada espanyola. Amb arrels nord-americans (la seva mare era ciutadana dels EUA), és fill i germà d'exministres carismàtics durant la Transició. L'any 1986, va liderar junt amb Miquel Roca l'operació Reformista, que no va tenir sort a les urnes, però que parlava (potser per això?) d'una altra manera de fer Espanya. 

Sobrevivir para contarla (Deusto) -un homenatge al títol de les memòries de García Márquez, Vivir para contarla- és l'aportació de Garrigues Walker a l'escenari post-Covid. President d'honor d'un dels bufets més potents i prestigiosos de l'estat espanyol, acaba de superar la pandèmia i ha escrit un assaig reflexiu sobre els reptes que comporta i com s'ha d'afrontar el futur immediat.  


- Ha sobreviscut a la Covid. La primera pregunta és obligada: com es troba?

- Millor. Estic en el post-Covid. Com li passa a molta gent, superem la malaltia, però després ens retorna d'alguna forma. En el meu cas, m'ha afectat una mica a la son i tinc dolor als ossos. Però vaja, en general estic bé i no em queixo.   


- Una reflexió que fa sobre els efectes psicològics de la pandèmia és que, en contra del que a vegades ens han volgut fer creure, som éssers històrics, no pas postbiològics. Som cossos fràgils i ens morim. 

- Exacte. La pandèmia ens ha agafat del tot desprevinguts i ens hem adonat que som éssers humans i que les pandèmies poden aparèixer. Com va haver-hi l'epidèmia de la grip espanyola, que semblava una cosa allunyada. Però hi ha l'esperança de la vacuna, que serà un fet important tant en el pla sanitari com econòmic. Si així desapareix la Covid, es generarà una tendència d'eufòria i d'alegria social significativa. Però ens queda un any difícil. Tots haurem d'aportar molta solidaritat i responsabilitat social.


- La Covid ens obligarà a replantejar-nos com ens organitzem com a societat? 

- La Covid ha fet entendre el principi que si tu et protegeixes, em protegeixes a mi. I això és un fet positiu. Ens ha fet prendre consciència que no podem ser irresponsables.    

- Denuncia que la pandèmia ha agreujat problemes preexistents i posa en el centre de les prioritats públiques la preservació de la cohesió social. No està malament venint d'un liberal.

- És que els liberals creiem en la cohesió social. El liberalisme és una ideologia que ajuda a la cohesió. Té una càrrega ètica important. No hi ha cap contradicció entre ser liberal i defensar la cohesió social, que permet afrontar problemes com aquest de manera més eficaç.

- La frase preferida del neoliberalisme més radical, allò de "la societat no existeix" de Margaret Thatcher, s'ha demostrat del tot falsa.  

- És una frase que es va dir en un moment determinat amb uns objectius molt concrets, però crec que és una afirmació que no se sosté. 

- En aquest debat entre llibertat i eficàcia en què alguns han entrat, vostè desmitifica el model xinès de resposta a la pandèmia. 

- Més que desmitificar, intento combatre la percepció que a menys llibertat, més eficàcia. Això simplement no és veritat. La llibertat política és la que genera més eficàcia. La idea que cal seguir l'exemple xinès perquè millorin les coses em sembla una idea perillosa. Perquè per començar, la Xina va cometre errors: en un primer moment, va silenciar i represaliar els primers metges que van alertar del perill. Jo reconec que la societat xinesa està fent un esforç enorme, també està millorant en termes de llibertat, val a dir que més econòmicament que política. El tema de la llibertat és molt important i hi ha gent que no n'és conscient. Que algú pugui pensar que reduint la llibertat política augmentarem l'eficàcia econòmica em sembla una actitud perillosíssima.


"Catalunya és la comunitat més rica, més culta i més convivencial"

- Sosté que és incongruent que alguns es preocupin per la cohesió de l'Estat i assenyalin als nacionalismes perifèrics i, en canvi, no assumeixin la urgència de problemes com l'Espanya Buidada.  

- En efecte. Així ho penso. Els conflictes de cohesió territorial a Espanya van molt més enllà de la situació a Catalunya, tot i que és el tema més delicat. No ens enganyem. Qui cregui que Catalunya abandonarà el seu desig de tenir més sobirania i capacitat de decisió s'equivoca. Catalunya mantindrà aquesta voluntat, com també ho farà el País Basc. I amb aquest desig hem de conviure-hi.   

- Veu una sortida política al conflicte de Catalunya amb l'Estat?

- Jo la veig clarament. Una sortida que ha de ser raonable i civilitzada en la idea d'Ortega de "conllevar" aquest tema. Jo soc dels que aprecien i admira Catalunya, que és la comunitat més rica, més culta i més convivencial. Jo he treballat tot el que he pogut perquè la relació entre Catalunya i Espanya fos fructífera.

"A Espanya hi ha pocs liberals, però també a Europa"

- Fa anys, vostè va participar en política, en l'estructuració d'un espai d'ideologia liberal. Creu que aquest espai liberal continua orfe o està representat?

- Aquest espai continua orfe, però no només a Espanya sinó també en molts països d'Europa. Continuo creient que la ideologia liberal és molt vàlida i és progressista, però tenim certa incapacitat per dur-la a terme i plasmar-la en el pla polític. El que ens va passar a Miquel Roca i a mi és que vam presentar un projecte reformista liberal que implicava assumir molta capacitat autocrítica per part de la ciutadania i assumir la mateixa responsabilitat. I jo crec que a la societat espanyola un plantejament així no acaba de quallar. Hi ha la idea que és l'Estat el que ha de resoldre tots els problemes. 

- Hi ha pocs liberals a Espanya?

- La veritat és que no n'hi ha gaires. Però no és només un problema d'Espanya, eh. El mateix passa a Europa. Vaig conversar molt amb Hans-Dietrich Genscher, que va ser líder dels liberals alemanys, i em deia el difícil que era consolidar un espai liberal entre el bloc socialista i el bloc conservador.

- Vostè coneix a fons la societat nord-americana. La seva mare era nord-americana. Com ha viscut les eleccions als Estats Units?

- Ha estat profundament positiva la derrota de Donald Trump, a qui ha votat la part més conservadora i menys culta dels EUA, mentre que a Joe Biden l'han recolzat més les dues costes, amb una gran capacitat política i econòmica. El triomf de Biden és molt rellevant. Pensem que Trump no creia en absolut en la relació atlàntica i apostava per una Amèrica autàrquica creient que tenia capacitat per afrontar sola els seus problemes. Crec que Biden recuperarà el vincle atlàntic i actuarà amb una visió global dels problemes planetaris. Hem de ser conscients, i ho han de ser sobretot els joves, que vivim en un món global i els reptes que tenim només els podem superar si anem tots junts.

"El populisme triomfa només quan els no-populistes no oferim a la ciutadania alternatives atractives"

- La sortida d'escena de Trump suposarà un afebliment dels populismes de dretes que han proliferat?    

- Esperem que sí perquè estem vivint una època complicada. Ho hem vist a la Gran Bretanya amb el Brexit, i també amb l'emergència de l'extrema dreta a Alemanya. Però sobre el populisme també hem de tenir clar que triomfa només quan els no-populistes no oferim a la ciutadania alternatives atractives. La responsabilitat de l'èxit populista és també dels no-populistes. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació