28
de novembre
del
2020
Actualitzat
el
29
de novembre
a les
20:44h
Els jutges de primera instància de Barcelona ja han establert un criteri comú per aplicar el darrer decret antidesnonaments del Govern, aprovat el 3 de novembre. Els magistrats -que són els encarregats d'acceptar les ordres de desallotjament a la ciutat- estableixen, segons l'acord al qual ha pogut tenir accés NacióDigital, que el decret és una eina vàlida però demanen a tots els jutjats aplicar-lo de manera "restrictiva". L'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona ja ha fet arribar l'acord als seus col·legiats i fonts oficials del Tribulal Superior de Justícia de Catalunya confirmen a aquest diari el contingut de l'acord.
A la pràctica, això vol dir que els jutges de primera instància no aplicaran una aturada generalitzada dels desnonaments però sí que interrompran processos de desallotjament quan grans propietaris no ofereixin lloguer social a famílies vulnerables. L'acord fa referència a les disposicions addicionals afegides a la llei 24/2015 arran dels últims decrets del Govern, que deixen clares les obligacions d'aturar aquest tipus de desnonaments, no de manera permanent sinó mentre duri l'estat d'alarma o les restriccions de mobilitat.
La consideració de gran propietari s'aplica a tota empresa o persona física que tingui més de 15 habitatges en propietat. L'únic matís és que en el cas d'ocupacions, els únics que tenen obligació d'oferir lloguer social són bancs, entitats financeres, immobiliàries i fons d'inversió, no els propietaris particulars independentment dels pisos que tinguin en cartera. Els jutges, a més, deixen clar que les persones afectades hauran d'acreditar la seva vulnerabilitat i situació d'exclusió residencial, sent necessari un informe dels serveis socials corresponents.
Amb aquest acord, els jutges de Barcelona accepten aplicar per primera vegada una normativa de la Generalitat que modifica la normativa processal, en principi competència exclusiva de l'Estat. El posicionament comú que han consensuat insisteix que el decret antidesnonaments planteja "seriosos dubtes" de constitucionalitat, que fins i tot han reconegut membre de l'executiu català, que donaven per fet que no disposaven de les competències necessàries per aturar desnonaments. L'acord dels jutges avisa que la normativa "no sembla fonamentar-se" ni tan sols remotament, en cap particularitat del Dret substantiu propu de Catalunya".
El document, firmat pel delegat del deganat en matèria de dret civil, Roberto García Ceniceros, obre la porta a la possibilitat que algun magistrat presenti una qüestió de constitucionalitat al Tribunal Constitucional perquè aquest aclareixi si la norma es pot aplicar o no. Un cop el TC es pronunciés, el seu posicionament seria d'obligat compliment pels jutges.
Ara, l'acord pres pels magistrats no és vinculant però segons diu el document recull l'opinió "majoritària" dels jutges de primera instància de la capital. Asseguren que l'objectiu és reduir la "litigiositat" i donar "seguretat jurídica".
El posicionament comú dels jutges avança que hauran de verificar si l'oferta de lloguer social està "verificada i acreditada" però no entraran a valorar si l'oferta s'ha de presentar o no a la família afectada de desnonament, excepte que això es dedueixi de "manera notòria" per les actuacions fetes prèviament. Els jutges avisen que tampoc valoraran si l'oferta que es presenta s'ajusta o no a la llei ni si el propietari de l'habitatge comet alguna infracció en aquest sentit. Com a molt, el jutjat podria avisar alguna de les administracions competents perquè aquesta valorés si s'ha d'obrir un expedient sancionador.
L'acord també estableix que el jutge decidirà si un demandant és gran propietari o no a partir de la documentació presentada per les parts i, per tant, no actuarà d'ofici per comprovar-ho. L'única excepció es farà quan la persona afectada no estigui personada a la causa amb advocat i procurador.
El Govern es mostra "satisfet" del posicionament
El Govern s'ha mostrat "satisfet" del posicionament favorable dels jutges d'instrucció de Barcelona al decret antidesnonaments aprovat el passat 3 de novembre. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha assegurat que aquesta posició comuna "beneficia directament" a totes aquelles famílies "vulnerables", ja que posa el poder judicial "al costat i al servei" de les persones en el context actual de crisi sanitària i econòmica.
En aquest sentit, el conseller ha apuntat que "no pateixen" per una eventual inconstitucionalitat perquè els jutges hi són "per aplicar les lleis". "L'únic que pot pronunciar-se sobre aquest fet és el Tribunal Constitucional (TC) si es presentessin recursos, i no ens consta se n'hagi presentat cap" ha afirmat.
Acord d'unificació de criteris jutges Barcelona by Naciodigital on Scribd
A la pràctica, això vol dir que els jutges de primera instància no aplicaran una aturada generalitzada dels desnonaments però sí que interrompran processos de desallotjament quan grans propietaris no ofereixin lloguer social a famílies vulnerables. L'acord fa referència a les disposicions addicionals afegides a la llei 24/2015 arran dels últims decrets del Govern, que deixen clares les obligacions d'aturar aquest tipus de desnonaments, no de manera permanent sinó mentre duri l'estat d'alarma o les restriccions de mobilitat.
La consideració de gran propietari s'aplica a tota empresa o persona física que tingui més de 15 habitatges en propietat. L'únic matís és que en el cas d'ocupacions, els únics que tenen obligació d'oferir lloguer social són bancs, entitats financeres, immobiliàries i fons d'inversió, no els propietaris particulars independentment dels pisos que tinguin en cartera. Els jutges, a més, deixen clar que les persones afectades hauran d'acreditar la seva vulnerabilitat i situació d'exclusió residencial, sent necessari un informe dels serveis socials corresponents.
Amb aquest acord, els jutges de Barcelona accepten aplicar per primera vegada una normativa de la Generalitat que modifica la normativa processal, en principi competència exclusiva de l'Estat. El posicionament comú que han consensuat insisteix que el decret antidesnonaments planteja "seriosos dubtes" de constitucionalitat, que fins i tot han reconegut membre de l'executiu català, que donaven per fet que no disposaven de les competències necessàries per aturar desnonaments. L'acord dels jutges avisa que la normativa "no sembla fonamentar-se" ni tan sols remotament, en cap particularitat del Dret substantiu propu de Catalunya".
El document, firmat pel delegat del deganat en matèria de dret civil, Roberto García Ceniceros, obre la porta a la possibilitat que algun magistrat presenti una qüestió de constitucionalitat al Tribunal Constitucional perquè aquest aclareixi si la norma es pot aplicar o no. Un cop el TC es pronunciés, el seu posicionament seria d'obligat compliment pels jutges.
Ara, l'acord pres pels magistrats no és vinculant però segons diu el document recull l'opinió "majoritària" dels jutges de primera instància de la capital. Asseguren que l'objectiu és reduir la "litigiositat" i donar "seguretat jurídica".
El posicionament comú dels jutges avança que hauran de verificar si l'oferta de lloguer social està "verificada i acreditada" però no entraran a valorar si l'oferta s'ha de presentar o no a la família afectada de desnonament, excepte que això es dedueixi de "manera notòria" per les actuacions fetes prèviament. Els jutges avisen que tampoc valoraran si l'oferta que es presenta s'ajusta o no a la llei ni si el propietari de l'habitatge comet alguna infracció en aquest sentit. Com a molt, el jutjat podria avisar alguna de les administracions competents perquè aquesta valorés si s'ha d'obrir un expedient sancionador.
L'acord també estableix que el jutge decidirà si un demandant és gran propietari o no a partir de la documentació presentada per les parts i, per tant, no actuarà d'ofici per comprovar-ho. L'única excepció es farà quan la persona afectada no estigui personada a la causa amb advocat i procurador.
El Govern es mostra "satisfet" del posicionament
El Govern s'ha mostrat "satisfet" del posicionament favorable dels jutges d'instrucció de Barcelona al decret antidesnonaments aprovat el passat 3 de novembre. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha assegurat que aquesta posició comuna "beneficia directament" a totes aquelles famílies "vulnerables", ja que posa el poder judicial "al costat i al servei" de les persones en el context actual de crisi sanitària i econòmica.
En aquest sentit, el conseller ha apuntat que "no pateixen" per una eventual inconstitucionalitat perquè els jutges hi són "per aplicar les lleis". "L'únic que pot pronunciar-se sobre aquest fet és el Tribunal Constitucional (TC) si es presentessin recursos, i no ens consta se n'hagi presentat cap" ha afirmat.