27
de novembre
del
2020
Actualitzat
a les
15:56h
El president del grup municipal d'ERC a Barcelona no ha rebut gens bé el regal que li havia fet el cap de files del PP al consistori, Josep Bou. El líder del PP va entregar aquest dijous una insígnia de la Legió a cada un dels presidents de grups municipals, amb la intenció que el lluïssin avui al ple.
Bou ho va fer coincidint amb l'impuls d'una declaració institucional impulsada pel seu grup i que pretenia reconèixer el paper del cos armat.
Finalment la declaració no ha tirat endavant per falta de suports i només Bou i Francisco Sierra (Cs) -que no és president de grup- han lluït la insígnia durant la sessió plenària.
Durant el debat de proposicions, Maragall ha apofitat per retreure a Bou el regal. "La Legió no entra a casa meva", ha etzibat, assegurant que el cos armat és "incompatible" amb la seva concepció de la societat.
Revisió dels protocols de la Guàrdia Urbana
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha acceptat el prec que ERC li ha plantejat al ple municipal d'aquest divendres per reclamar una formació específica per als agents de la Guàrdia Urbana per abordar situacions amb persones sensellar, així com l'elaboració d'un protocol específic.
Colau ha assegurat que el tiroteig de la policia local a un sensesostre el passat dissabte al passeig de Sant Joan és un "fet excepcional" i ha assegurat que l'actuació de la Guàrdia Urbana "obliga" a revisar els protocols d'actuació i la mateixa actuació.
"Estem segurs que amb una actuació diferent el desenllaç hagués estat diferent", ha assegurat el regidor d'ERC, Jordi Coronas, que ha criticat l'ampli desplegament d'agents per atendre una trucada per suposades "molèsties" provocades per l'home que va acabar ferit. "No es van avisar els serveis socials ni cap agent especialitzat", ha denunciat Coronas.
Colau ha evitat valorar l'actuació policial, justificant que hi ha una investigació en marxa, i ha defensat que la Guàrdia Urbana treballa de manera habitual amb els serveis socials municipals.
Crida a aturar tots els desnonaments
El ple municipal de Barcelona ha aprovat aquest divendres una proposició presentada en forma de declaració institucional per Barcelona en Comú i impulsada per la PAH per instar el govern espanyol a garantir l'aturada de tots els desnonaments mentre duri la pandèmia i evitar els talls de subministrament. La proposta ha rebut el suport dels comuns, ERC, JxCat i el PSC, mentre que PP i Barcelona pel Canvi hi han votat en contra i Cs s'ha abstingut. Els socialistes se sumen així per primera vegada a una crida reiterada des dels moviments pel dret a l'habitatge.
Es dona la circumstància, a més, que qui té les competències per aprovar una suspensió generalitzada dels desnonaments és el ministre del PSOE José Luis Ábalos, titular del Ministeri d'Agenda Urbana i que fins ara s'ha mostrat reticent a la mesura.
La reclamació de Barcelona arriba l'endemà que el vicepresident espanyol, Pablo Iglesias, assegurés que l'executiu del PSOE i Podem ampliarà abans de dues setmanes la moratòria de desnonaments vigent per donar cobertura a totes les famílies vulnerables. Actualment, la mesura només protegeix aquells nuclis familiars que puguin demostrar una situació de vulnerabilitat causada directament per la Covid-19.
El decret aprovat la Generalitat -amb què el govern donava per fet que els supòsits de la moratòria estatal s'ampliarien- va néixer ja amb un recorregut limitat. Els jutges s'han escudat en dubtes sobre la constitucionalitat de la mesura per deixar-la en suspens i els magistrats de Barcelona treballen per establir un posicionament conjunt que encara no s'ha definit.
Els desnonaments no s'aturen
Des de l'inici de la pandèmia, els desallotjaments no s'han aturat. Segons l'Ajuntament, del 14 de setembre al 23 d'octubre es van dictar 443 ordres de desnonament a la ciutat, que van afectar 1.211 veïns, dels quals 463 són menors d'edat. Tot i això el regidor del PSC, Joan Ramon Riera, ha defensat en el debat de la declaració institucional al ple que el govern espanyol ha aturat els desnonaments "dues vegades", en referència a l'aprovació de la moratòria al març i la seva pròrroga posterior. Riera ha assenyalat la Generalitat, assegurant que el Govern no compleix les seves obligacions en matèria de polítiques d'habitatge.
La regidora d'ERC Eva Baró ha acusat el PSC d'"hipocresia" i ha demanat als socialistes que el seu posicionament serveixi per un "canvi de posicionament real" a Madrid. Des de JxCat el regidor Jordi Martí ha demanat que la moratòria estatal no exigeixi acreditar vulnerabilitat causada per la Covid-19 i ha reclamat que es protegeixin també els interessos dels petits propietaris.
Ciutadans, que s'ha abstingut, ha reclamat a Barcelona en Comú que no es col·loqui "darrere les pancartes" i han retret a l'alcaldessa, Ada Colau, que el seu govern no sàpiga gestionar "el problema de l'habitatge". Óscar Ramírez, del PP, ha assegurat que les polítiques d'habitatge de Barcelona són "erràtiques" i que l'Ajuntament "traspassen el problema" als propietaris. La regidora de Barcelona pel Canvi, Eva Parera, ha denunciat que la declaració no té en compte els drets dels propietaris i el dret a la propietat privada.
La regidora d'Habitatge, Lucía Martín, ha acusat Cs, Barcelona pel Canvi i el PP de "donar l'esquena" al dret a l'habitatge. Martín ha recordat que la resistència veïnal i la tasca de la unitat antidesnonaments de l'Ajuntament són moltes vegades les úniques eines que permeten aturar desallotjaments.
Llum verda a l'expropiació de la Casa Buenos Aires
L'Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest divendres la modificació urbanística necessària per expropiar la Casa Buenos Aires, una finca de Vallvidrera propietat de la congregació dels Pares Paüls i que ha estat ocupada per moviments veïnals durant un any i mig fins al seu desallotjament el passat 28 d'octubre.
Barcelona en Comú, PSC i ERC han votat a favor de la mesura, mentre que JxCat s'ha abstingut i Ciutadans, Barcelona pel Canvi i el PP han votat en contra. Els Pares Paüls tenien la intenció de construir un hotel de luxe a l'espai i ara l'Ajuntament modificarà els usos per fer-hi habitatge dotacional i convertir-lo en un equipament públic i protegir el patrimoni de la finca.
La tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, ha defensat la mesura assegurant que la via de l'expropiació és "l'única eina possible" per dotar d'ús públic la Casa Buenos Aires. Sanz ha aprofitat per criticar que la Generalitat no aturés el desallotjament del 28 d'octubre executat pels Mossos d'Esquadra.
Sanz ha qualificat d'"anomalia" que la finca no estigués protegida patrimonialment fins ara i hi ha coincidit el regidor d'ERC Coronas. El republicà ha celebrat l'aprovació de la mesura però ha lamentat que la conversió de finques en equipaments públics depengui de les reivindicacions que facin els veïns de cada zona. "Per què la Buenos Aires sí i Can Raventós no?", ha preguntat.
Des de JxCat, el regidor Jordi Martí ha assegurat que l'Ajuntament no es va interessar en la finca de Vallvidrera fins que va començar l'ocupació el març del 2019. "No es pot expropiar sense diàleg amb la propietat", ha dit. Un argument que també ha fet servir el portaveu de Barcelona pel Canvi, Manuel Valls, que ha demanat apostar per la col·laboració público-privada.
Des de Ciutadans, Celestino Corbacho ha qualificat les polítiques de l'Ajuntament d"urbanisme" de caprici mentre que Óscar Ramírez (PP) ha acusat de "blanquejar" l'ocupació de la Casa Buenos Aires.
El CAP Raval Nord, a la Misericòrdia
L'Ajuntament de Barcelona ha aprovat a la sessió plenària d'aquest divendres l'últim tràmit urbanístic per traslladar el CAP Lluís Sayé del Raval Nord a la Capella de la Misericòrdia. El consistori ha modificat la definició urbanística de l'espai per incorporar l'ús sanitari i assistencial. Ara se cedirà l'espai al Servei Català de la Salut (CatSalut), que haurà de construir el nou ambulatori.
Tots els grups han votat a favor de l'aprovació del tràmit, posant punt final a un conflicte que fa més d'una dècada que dura. Des del 2008 el CAP està pendent de trasllat i durant el mandat passat només Barcelona en Comú i la CUP van votar favorablement al trasllat a la Misericòrdia.
La resta de grups prioritzaven que l'espai fos per a l'ampliació del Macba. Finalment, un acord entre totes les parts per ampliar el museu a la plaça dels Àngels va deixar via lliure per al trasllat del cap a la capella, ubicada al carrer Montalegre.
El CAP ha assolit el seu objectiu després de constituir una plataforma conjunta de treballadors i veïns, que ha protagonitzat diverses mobilitzacions i va ocupar la capella durant diversos mesos per reclamar el trasllat. Tràmits burocràtics i la pandèmia han fet que el desenllaç s'hagi allargat respecte el calendari previst.
Avui tots els grups han votat a favor de la modificació urbanística, tot i que alguns no s'han estalviat retrets al govern municipal, especialment als comuns, a qui responsabilitzen d'haver generat el conflicte oferint primer la capella al Macba i després al CAP. ERC, PP i Barcelona pel Canvi han qualificat de "millorable" el paper del govern municipal.
Bou ho va fer coincidint amb l'impuls d'una declaració institucional impulsada pel seu grup i que pretenia reconèixer el paper del cos armat.
Finalment la declaració no ha tirat endavant per falta de suports i només Bou i Francisco Sierra (Cs) -que no és president de grup- han lluït la insígnia durant la sessió plenària.
Durant el debat de proposicions, Maragall ha apofitat per retreure a Bou el regal. "La Legió no entra a casa meva", ha etzibat, assegurant que el cos armat és "incompatible" amb la seva concepció de la societat.
Revisió dels protocols de la Guàrdia Urbana
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha acceptat el prec que ERC li ha plantejat al ple municipal d'aquest divendres per reclamar una formació específica per als agents de la Guàrdia Urbana per abordar situacions amb persones sensellar, així com l'elaboració d'un protocol específic.
Colau ha assegurat que el tiroteig de la policia local a un sensesostre el passat dissabte al passeig de Sant Joan és un "fet excepcional" i ha assegurat que l'actuació de la Guàrdia Urbana "obliga" a revisar els protocols d'actuació i la mateixa actuació.
"Estem segurs que amb una actuació diferent el desenllaç hagués estat diferent", ha assegurat el regidor d'ERC, Jordi Coronas, que ha criticat l'ampli desplegament d'agents per atendre una trucada per suposades "molèsties" provocades per l'home que va acabar ferit. "No es van avisar els serveis socials ni cap agent especialitzat", ha denunciat Coronas.
Colau ha evitat valorar l'actuació policial, justificant que hi ha una investigació en marxa, i ha defensat que la Guàrdia Urbana treballa de manera habitual amb els serveis socials municipals.
Crida a aturar tots els desnonaments
El ple municipal de Barcelona ha aprovat aquest divendres una proposició presentada en forma de declaració institucional per Barcelona en Comú i impulsada per la PAH per instar el govern espanyol a garantir l'aturada de tots els desnonaments mentre duri la pandèmia i evitar els talls de subministrament. La proposta ha rebut el suport dels comuns, ERC, JxCat i el PSC, mentre que PP i Barcelona pel Canvi hi han votat en contra i Cs s'ha abstingut. Els socialistes se sumen així per primera vegada a una crida reiterada des dels moviments pel dret a l'habitatge.
Es dona la circumstància, a més, que qui té les competències per aprovar una suspensió generalitzada dels desnonaments és el ministre del PSOE José Luis Ábalos, titular del Ministeri d'Agenda Urbana i que fins ara s'ha mostrat reticent a la mesura.
La reclamació de Barcelona arriba l'endemà que el vicepresident espanyol, Pablo Iglesias, assegurés que l'executiu del PSOE i Podem ampliarà abans de dues setmanes la moratòria de desnonaments vigent per donar cobertura a totes les famílies vulnerables. Actualment, la mesura només protegeix aquells nuclis familiars que puguin demostrar una situació de vulnerabilitat causada directament per la Covid-19.
El decret aprovat la Generalitat -amb què el govern donava per fet que els supòsits de la moratòria estatal s'ampliarien- va néixer ja amb un recorregut limitat. Els jutges s'han escudat en dubtes sobre la constitucionalitat de la mesura per deixar-la en suspens i els magistrats de Barcelona treballen per establir un posicionament conjunt que encara no s'ha definit.
Els desnonaments no s'aturen
Des de l'inici de la pandèmia, els desallotjaments no s'han aturat. Segons l'Ajuntament, del 14 de setembre al 23 d'octubre es van dictar 443 ordres de desnonament a la ciutat, que van afectar 1.211 veïns, dels quals 463 són menors d'edat. Tot i això el regidor del PSC, Joan Ramon Riera, ha defensat en el debat de la declaració institucional al ple que el govern espanyol ha aturat els desnonaments "dues vegades", en referència a l'aprovació de la moratòria al març i la seva pròrroga posterior. Riera ha assenyalat la Generalitat, assegurant que el Govern no compleix les seves obligacions en matèria de polítiques d'habitatge.
La regidora d'ERC Eva Baró ha acusat el PSC d'"hipocresia" i ha demanat als socialistes que el seu posicionament serveixi per un "canvi de posicionament real" a Madrid. Des de JxCat el regidor Jordi Martí ha demanat que la moratòria estatal no exigeixi acreditar vulnerabilitat causada per la Covid-19 i ha reclamat que es protegeixin també els interessos dels petits propietaris.
Ciutadans, que s'ha abstingut, ha reclamat a Barcelona en Comú que no es col·loqui "darrere les pancartes" i han retret a l'alcaldessa, Ada Colau, que el seu govern no sàpiga gestionar "el problema de l'habitatge". Óscar Ramírez, del PP, ha assegurat que les polítiques d'habitatge de Barcelona són "erràtiques" i que l'Ajuntament "traspassen el problema" als propietaris. La regidora de Barcelona pel Canvi, Eva Parera, ha denunciat que la declaració no té en compte els drets dels propietaris i el dret a la propietat privada.
La regidora d'Habitatge, Lucía Martín, ha acusat Cs, Barcelona pel Canvi i el PP de "donar l'esquena" al dret a l'habitatge. Martín ha recordat que la resistència veïnal i la tasca de la unitat antidesnonaments de l'Ajuntament són moltes vegades les úniques eines que permeten aturar desallotjaments.
Llum verda a l'expropiació de la Casa Buenos Aires
L'Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest divendres la modificació urbanística necessària per expropiar la Casa Buenos Aires, una finca de Vallvidrera propietat de la congregació dels Pares Paüls i que ha estat ocupada per moviments veïnals durant un any i mig fins al seu desallotjament el passat 28 d'octubre.
Barcelona en Comú, PSC i ERC han votat a favor de la mesura, mentre que JxCat s'ha abstingut i Ciutadans, Barcelona pel Canvi i el PP han votat en contra. Els Pares Paüls tenien la intenció de construir un hotel de luxe a l'espai i ara l'Ajuntament modificarà els usos per fer-hi habitatge dotacional i convertir-lo en un equipament públic i protegir el patrimoni de la finca.
La tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, ha defensat la mesura assegurant que la via de l'expropiació és "l'única eina possible" per dotar d'ús públic la Casa Buenos Aires. Sanz ha aprofitat per criticar que la Generalitat no aturés el desallotjament del 28 d'octubre executat pels Mossos d'Esquadra.
Sanz ha qualificat d'"anomalia" que la finca no estigués protegida patrimonialment fins ara i hi ha coincidit el regidor d'ERC Coronas. El republicà ha celebrat l'aprovació de la mesura però ha lamentat que la conversió de finques en equipaments públics depengui de les reivindicacions que facin els veïns de cada zona. "Per què la Buenos Aires sí i Can Raventós no?", ha preguntat.
Des de JxCat, el regidor Jordi Martí ha assegurat que l'Ajuntament no es va interessar en la finca de Vallvidrera fins que va començar l'ocupació el març del 2019. "No es pot expropiar sense diàleg amb la propietat", ha dit. Un argument que també ha fet servir el portaveu de Barcelona pel Canvi, Manuel Valls, que ha demanat apostar per la col·laboració público-privada.
Des de Ciutadans, Celestino Corbacho ha qualificat les polítiques de l'Ajuntament d"urbanisme" de caprici mentre que Óscar Ramírez (PP) ha acusat de "blanquejar" l'ocupació de la Casa Buenos Aires.
El CAP Raval Nord, a la Misericòrdia
L'Ajuntament de Barcelona ha aprovat a la sessió plenària d'aquest divendres l'últim tràmit urbanístic per traslladar el CAP Lluís Sayé del Raval Nord a la Capella de la Misericòrdia. El consistori ha modificat la definició urbanística de l'espai per incorporar l'ús sanitari i assistencial. Ara se cedirà l'espai al Servei Català de la Salut (CatSalut), que haurà de construir el nou ambulatori.
Tots els grups han votat a favor de l'aprovació del tràmit, posant punt final a un conflicte que fa més d'una dècada que dura. Des del 2008 el CAP està pendent de trasllat i durant el mandat passat només Barcelona en Comú i la CUP van votar favorablement al trasllat a la Misericòrdia.
La resta de grups prioritzaven que l'espai fos per a l'ampliació del Macba. Finalment, un acord entre totes les parts per ampliar el museu a la plaça dels Àngels va deixar via lliure per al trasllat del cap a la capella, ubicada al carrer Montalegre.
El CAP ha assolit el seu objectiu després de constituir una plataforma conjunta de treballadors i veïns, que ha protagonitzat diverses mobilitzacions i va ocupar la capella durant diversos mesos per reclamar el trasllat. Tràmits burocràtics i la pandèmia han fet que el desenllaç s'hagi allargat respecte el calendari previst.
Avui tots els grups han votat a favor de la modificació urbanística, tot i que alguns no s'han estalviat retrets al govern municipal, especialment als comuns, a qui responsabilitzen d'haver generat el conflicte oferint primer la capella al Macba i després al CAP. ERC, PP i Barcelona pel Canvi han qualificat de "millorable" el paper del govern municipal.