28
de novembre
del
2020
Actualitzat
a les
11:30h
Fins a 5.128 persones tenen entre mans la decisió de qui serà el candidat efectiu de Junts per Catalunya (JxCat) a la presidència de la Generalitat. Els associats del partit liderat des de Waterloo per Carles Puigdemont estan cridats a votar aquest cap de setmana -des de les vuit del vespre d'aquest divendres fins a les vuit del vespre de diumenge- en les primàries que serviran per escollir el presidenciable de la formació a les eleccions del 14-F.
Les dues paperetes que poden escollir les bases de Junts són les de Laura Borràs i Damià Calvet, després que aquest divendres s'apartés de la cursa el tercer aspirant, l'advocat Jordi Ferrés, que ha demanat el vot per Borràs. Les bases, doncs, hauran de triar entre la portaveu de JxCat al Congrés, pertanyent a l'ànima més independent de la formació; o es decanten pel conseller de Territori, un perfil amb una trajectòria de partit més consolidada, perquè procedeix de l'antiga Convergència.
Tots dos dirigents es disputen el lloc de presidenciable després d'una campanya de guant blanc, en què han evitat fer esment de les diferències i han preferit emfatitzar que a tots dos els uneix la voluntat de treballar per la independència des d'una posició guanyadora en els propers comicis. Puigdemont, que encara ha d'aclarir si serà cap de llista, s'ha mantingut neutral en les primàries: no s'ha manifestat a favor de cap dels dos aspirants. Junts aspira a desmentir els pronòstics demoscòpics que situen la candidatura d'ERC, encapçalada per Pere Aragonès, com a vencedora.
Com a prèvia de la batalla contra el seu soci del Govern, tant Borràs com Calvet han atiat el dubte de si els republicans exploraran majories alternatives fora del perímetre independentista, projectant l'ombra d'un possible pacte d'esquerres. Tots dos dirigents, a més, han marcat distàncies amb un PDECat escindit de Junts, que es converteix en un rival en l'espai del centredreta. El PDECat podria esgarrapar algun escó crucial en la batalla per la presidència.
Una altra coincidència dels dos possibles presidenciables de Junts és el discurs que rebaixa la fita que els partits independentistes assoleixin el llindar del 50% dels vots, un objectiu definit en la ponència política del congrés fundacional de la formació, celebrat a l'octubre. Borràs i Calvet han remarcat que no renuncien a l'objectiu del 50%, però que en qualsevol cas l'objectiu és que l'independentisme guanyi els comicis i Junts obtingui la primera posició. Els dos dirigents s'han compromès a pactar amb ERC i a buscar també el suport de la CUP.
Borràs concorre a les primàries amb l'aval de la seva popularitat entre les bases, com ho demostra que va ser la quarta candidata més votada en l'elecció de membres de la direcció del partit, després de Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull. També ha rebut el suport del president inhabilitat Quim Torra. El repte de la dirigent, si és l'elegida, serà configurar un projecte polític combatiu com el que la va dur a superar les expectatives electorals de JxCat en les darreres eleccions estatals.
Calvet, per la seva banda, concorre a les primàries amb l'aval de la seva llarga trajectòria en càrrecs públics a l'àmbit local i nacional, i amb el suport de Josep Rull, Joaquim Forn i el mateix Turull. El conseller de Territori, amic personal de Rull, va formar part de la Crida Nacional i va sumar-se des del principi al projecte de Junts. En la campanya interna ha posat el focus en la necessitat d'un govern fort que gestioni "amb mentalitat d'estat" l'autonomia i demana "sumar victòries" com ara l'amnistia en el camí cap a l'estat propi.
Puigdemont no s'ha descartat com a cap de llista
Qui guanyi les primàries podria no ser el cap de llista del partit, ja que el reglament de les primàries no reserva una posició concreta de la candidatura al presidenciable. Junts no ha descartat encara que Puigdemont pugui encapçalar la llista, per reforçar el pes polític del projecte, però en cap cas aspira a ser el candidat efectiu, ja que hauria d'abandonar l'escó d'eurodiputat i perdria la immunitat que li permet realitzar la seva tasca internacional.
Puigdemont no serà el presidenciable, però la seva presència en campanya servirà d'esquer electoral del partit en uns comicis en què es disputa l'hegemonia dins del camp independentista i el partit es presenta per primer cop sense el PDECat, que emprèn una aventura en solitari amb Àngels Chacón com a candidata i un discurs de centredreta que abjura de la unilateralitat. El paper de l'expresident, segons va dir quan va descartar presentar-se com a candidat a la presidència, serà el de "liderar un equip".
Les primàries no acaben aquest diumenge, ja que amb la tria del candidat a la presidència de la Generalitat comença una segona fase per escollir els primers llocs de les llistes electorals. Estan en joc els vuit primers llocs de la llista de Barcelona, els quatre primers de la de Girona, i els 3 primers de les de Lleida i Tarragona. És en aquesta segona votació, prevista per als dies 15 i 16 de desembre, quan es podrien postular alguns dels dirigents presents a les travesses de presidenciables, però que no van arribar a fer el pas.
És el cas del conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró; i també del conseller d'Empresa, Ramon Tremosa, que tot i no estar associat a Junts, podria presentar-se al procés intern com a independent, després d'un aterratge al Govern en què es va erigir com el defensor d'un aixecament més ràpid de les restriccions quan encara estava vigent el tancament de l'hostaleria i la cultura. També caldrà veure si el derrotat la nit de diumenge participa en la segona votació, a la qual acudiria coneixent ja la seva tirada entre els associats.
Qui sí que s'ha postulat ja com a candidat a la segona fase de les primàries és Albert Batet, president del grup parlamentari de JxCat. A l'exalcalde de Valls el podria acompanyar en la cursa per un lloc a les llistes un altre dirigent procedent del Camp de Tarragona, Eusebi Campdepadrós, que coordina el partit a la vegueria i podria aspirar a encapçalar la llista de la demarcació. Un altre nom que podria postular-se per ocupar un dels primers llocs a les llistes, en aquest cas per Girona, és el de Marta Madrenas.
També caldrà veure si opta a un lloc Elsa Artadi, que a priori està centrada en l'àmbit municipal com a presidenta de JxCat a Barcelona, però que manté la presència en la política nacional com a vicepresidenta i portaveu de Junts. Precisament, diumenge al vespre Artadi compareixerà amb Borràs i Calvet en la roda de premsa en què es proclamarà el presidenciable de la formació, una compareixença en què també participarà Sànchez com a secretari general de la formació.
Les dues paperetes que poden escollir les bases de Junts són les de Laura Borràs i Damià Calvet, després que aquest divendres s'apartés de la cursa el tercer aspirant, l'advocat Jordi Ferrés, que ha demanat el vot per Borràs. Les bases, doncs, hauran de triar entre la portaveu de JxCat al Congrés, pertanyent a l'ànima més independent de la formació; o es decanten pel conseller de Territori, un perfil amb una trajectòria de partit més consolidada, perquè procedeix de l'antiga Convergència.
Tots dos dirigents es disputen el lloc de presidenciable després d'una campanya de guant blanc, en què han evitat fer esment de les diferències i han preferit emfatitzar que a tots dos els uneix la voluntat de treballar per la independència des d'una posició guanyadora en els propers comicis. Puigdemont, que encara ha d'aclarir si serà cap de llista, s'ha mantingut neutral en les primàries: no s'ha manifestat a favor de cap dels dos aspirants. Junts aspira a desmentir els pronòstics demoscòpics que situen la candidatura d'ERC, encapçalada per Pere Aragonès, com a vencedora.
Com a prèvia de la batalla contra el seu soci del Govern, tant Borràs com Calvet han atiat el dubte de si els republicans exploraran majories alternatives fora del perímetre independentista, projectant l'ombra d'un possible pacte d'esquerres. Tots dos dirigents, a més, han marcat distàncies amb un PDECat escindit de Junts, que es converteix en un rival en l'espai del centredreta. El PDECat podria esgarrapar algun escó crucial en la batalla per la presidència.
Una altra coincidència dels dos possibles presidenciables de Junts és el discurs que rebaixa la fita que els partits independentistes assoleixin el llindar del 50% dels vots, un objectiu definit en la ponència política del congrés fundacional de la formació, celebrat a l'octubre. Borràs i Calvet han remarcat que no renuncien a l'objectiu del 50%, però que en qualsevol cas l'objectiu és que l'independentisme guanyi els comicis i Junts obtingui la primera posició. Els dos dirigents s'han compromès a pactar amb ERC i a buscar també el suport de la CUP.
Borràs concorre a les primàries amb l'aval de la seva popularitat entre les bases, com ho demostra que va ser la quarta candidata més votada en l'elecció de membres de la direcció del partit, després de Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull. També ha rebut el suport del president inhabilitat Quim Torra. El repte de la dirigent, si és l'elegida, serà configurar un projecte polític combatiu com el que la va dur a superar les expectatives electorals de JxCat en les darreres eleccions estatals.
Calvet, per la seva banda, concorre a les primàries amb l'aval de la seva llarga trajectòria en càrrecs públics a l'àmbit local i nacional, i amb el suport de Josep Rull, Joaquim Forn i el mateix Turull. El conseller de Territori, amic personal de Rull, va formar part de la Crida Nacional i va sumar-se des del principi al projecte de Junts. En la campanya interna ha posat el focus en la necessitat d'un govern fort que gestioni "amb mentalitat d'estat" l'autonomia i demana "sumar victòries" com ara l'amnistia en el camí cap a l'estat propi.
Puigdemont no s'ha descartat com a cap de llista
Qui guanyi les primàries podria no ser el cap de llista del partit, ja que el reglament de les primàries no reserva una posició concreta de la candidatura al presidenciable. Junts no ha descartat encara que Puigdemont pugui encapçalar la llista, per reforçar el pes polític del projecte, però en cap cas aspira a ser el candidat efectiu, ja que hauria d'abandonar l'escó d'eurodiputat i perdria la immunitat que li permet realitzar la seva tasca internacional.
Puigdemont no serà el presidenciable, però la seva presència en campanya servirà d'esquer electoral del partit en uns comicis en què es disputa l'hegemonia dins del camp independentista i el partit es presenta per primer cop sense el PDECat, que emprèn una aventura en solitari amb Àngels Chacón com a candidata i un discurs de centredreta que abjura de la unilateralitat. El paper de l'expresident, segons va dir quan va descartar presentar-se com a candidat a la presidència, serà el de "liderar un equip".
Les primàries no acaben aquest diumenge, ja que amb la tria del candidat a la presidència de la Generalitat comença una segona fase per escollir els primers llocs de les llistes electorals. Estan en joc els vuit primers llocs de la llista de Barcelona, els quatre primers de la de Girona, i els 3 primers de les de Lleida i Tarragona. És en aquesta segona votació, prevista per als dies 15 i 16 de desembre, quan es podrien postular alguns dels dirigents presents a les travesses de presidenciables, però que no van arribar a fer el pas.
Puigneró, Tremosa i Artadi podrien participar en la segona fase de les primàries
És el cas del conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró; i també del conseller d'Empresa, Ramon Tremosa, que tot i no estar associat a Junts, podria presentar-se al procés intern com a independent, després d'un aterratge al Govern en què es va erigir com el defensor d'un aixecament més ràpid de les restriccions quan encara estava vigent el tancament de l'hostaleria i la cultura. També caldrà veure si el derrotat la nit de diumenge participa en la segona votació, a la qual acudiria coneixent ja la seva tirada entre els associats.
Qui sí que s'ha postulat ja com a candidat a la segona fase de les primàries és Albert Batet, president del grup parlamentari de JxCat. A l'exalcalde de Valls el podria acompanyar en la cursa per un lloc a les llistes un altre dirigent procedent del Camp de Tarragona, Eusebi Campdepadrós, que coordina el partit a la vegueria i podria aspirar a encapçalar la llista de la demarcació. Un altre nom que podria postular-se per ocupar un dels primers llocs a les llistes, en aquest cas per Girona, és el de Marta Madrenas.
També caldrà veure si opta a un lloc Elsa Artadi, que a priori està centrada en l'àmbit municipal com a presidenta de JxCat a Barcelona, però que manté la presència en la política nacional com a vicepresidenta i portaveu de Junts. Precisament, diumenge al vespre Artadi compareixerà amb Borràs i Calvet en la roda de premsa en què es proclamarà el presidenciable de la formació, una compareixença en què també participarà Sànchez com a secretari general de la formació.