26
de novembre
del
2020
Actualitzat
a les
18:21h
L'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, accepta comparèixer al Parlament per donar explicacions sobre les presumptes irregularitats al Consell Esportiu de l'Hospitalet. Ho ha afirmat aquest dijous, durant la roda de premsa de presentació dels pressupostos del 2021 de la Diputació de Barcelona, que també presideix, tot i que no ha volgut entrar a valorar les darreres novetats, entre les quals la detenció i posterior posada en llibertat del secretari general de l'Esport, Gerard Figueras.
La comissió d'afers institucionals (CAI) del Parlament va aprovar dimecres, a petició d'ERC i amb el suport de tots els grups excepte el PSC, reclamar la seva compareixença per les investigacions que esquitxen el seu govern municipal. Els dos regidors socialistes encausats i el denunciat també rebran una sol·licitud de compareixença, en aquest cas a petició dels republicans i els comuns i amb el mateix ampli suport de la cambra.
A preguntes de la premsa en la roda de premsa, Marín ha assegurat estar disposada a oferir "tota la informació requerida, als jutjats o al Parlament". En tot cas, ha assegurat no tenir "coneixement formal" de la petició, que no s'hauria tramitat encara i no tindria data prevista, i ha declinat entrar a valorar l'evolució del cas. "Estic a disposició absoluta del jutjat, ho he fet en el passat i segueixo així", ha assegurat, i ha afegit que desconeix els fets pels quals se li preguntaven sobre la detenció de Figueras i altres investigats. El nombre de detinguts en aquesta causa ja ha arribat a 14.
La presidenta de la Diputació de Barcelona ha fet aquestes declaracions en la roda de premsa dels pressupostos del 2021 de l'ens, els quals s'han aprovat aquest dijous amb els vots de PSC, JxCat, PP, comuns i Tot per Terrassa, i amb l'abstenció d'ERC i Cs, cosa que ha fet subratllar a Marín el "gran acord" que suposen. La despesa prevista supera els 1.000 milions d'euros, amb una base de 965 milions i 40 milions més del romanent de tresoreria, i el 80% anirà destinat directament als ciutadans i ajuntaments a través de suport econòmic o tècnic. Del total, 35,9 milions serviran per executar un pla de xoc contra els efectes del coronavirus en àmbits com l'ocupació, el benestar comunitari, la cultura, l'educació i l'esport.
Abans de la detenció de Gerard Figueras, la la Unitat de Delinqüència Econòmica (UDEF) de la Policia Nacional espanyola va entrar a la secretaria general de l'Esport de la Generalitat i a l'àrea d'esports de la Diputació de Barcelona per requerir documentació en relació amb les transferències fetes al Consell Esportiu, en especial pel que fa a les subvencions rebudes d'aquests organismes.
El Consell Esportiu és una entitat privada però en què la regidoria d'Esports ostenta la presidència i el govern municipal designa la meitat dels membres de la comissió directiva. El seu principal ingrés públic és de l'Ajuntament de l'Hospitalet, de 210.000 euros el 2018, mentre que aquell any en van arribar 107.000 de la secretaria general de l'Esport i tan sols 2.092,26 de la Diputació.
La investigació de la UDEF avança i les últimes setmanes s'han produït onze noves imputacions, per presumptes delictes de de falsedat documental, desviació de subvencions públiques, malversació i blanqueig de capitals, els mateixos pels quals estan encausats des del juny el primer secretari del PSC a l'Hospitalet de Llobregat, Cristian Alcázar, que és encara tinent d'alcaldia a l'Ajuntament, l'encara regidor i exdirector del Consell, Cristóbal Plaza, i l'actual director, Eduard Galí. Els tresorers de l'entitat, els verificadors de comptes i una secretària de la comissió directiva estan sent també investigats.
Una trama amb caixa opaca de mig milió d'euros
Segons la presumpta trama denunciada per Jaume Graells, encara regidor del PSC, el Consell Esportiu hauria registrat actes d'assemblees falsificades per justificar una caixa B de prop de mig milió d'euros anuals amb la qual es pagaven en negre nombroses retribucions a col·laboradors i directius tècnics i polítics. Alguns dels beneficiaris serien Cristian Alcázar i Cristóbal Plaza, qui a més està sent investigat per arreglar-se presumptament l'acomiadament de quan era director de l'ens per cobrar de manera fraudulenta fins a 47.000 euros.
L'alcaldessa no els ha cessat de l'equip de govern, com li reclama la majoria de l'oposició municipal, ni s'ha referit públicament al cas en els darrers mesos. Tot i això, segons Graells, Marín tenia coneixement de les possibles irregularitats des de feia molt de temps. Segons va explicar a NacióDigital, va oferir-li les proves el 14 de febrer, abans de formalitzar la denúncia, però l'alcaldessa no les hauria volgut recollir.
La comissió d'afers institucionals (CAI) del Parlament va aprovar dimecres, a petició d'ERC i amb el suport de tots els grups excepte el PSC, reclamar la seva compareixença per les investigacions que esquitxen el seu govern municipal. Els dos regidors socialistes encausats i el denunciat també rebran una sol·licitud de compareixença, en aquest cas a petició dels republicans i els comuns i amb el mateix ampli suport de la cambra.
A preguntes de la premsa en la roda de premsa, Marín ha assegurat estar disposada a oferir "tota la informació requerida, als jutjats o al Parlament". En tot cas, ha assegurat no tenir "coneixement formal" de la petició, que no s'hauria tramitat encara i no tindria data prevista, i ha declinat entrar a valorar l'evolució del cas. "Estic a disposició absoluta del jutjat, ho he fet en el passat i segueixo així", ha assegurat, i ha afegit que desconeix els fets pels quals se li preguntaven sobre la detenció de Figueras i altres investigats. El nombre de detinguts en aquesta causa ja ha arribat a 14.
La presidenta de la Diputació de Barcelona ha fet aquestes declaracions en la roda de premsa dels pressupostos del 2021 de l'ens, els quals s'han aprovat aquest dijous amb els vots de PSC, JxCat, PP, comuns i Tot per Terrassa, i amb l'abstenció d'ERC i Cs, cosa que ha fet subratllar a Marín el "gran acord" que suposen. La despesa prevista supera els 1.000 milions d'euros, amb una base de 965 milions i 40 milions més del romanent de tresoreria, i el 80% anirà destinat directament als ciutadans i ajuntaments a través de suport econòmic o tècnic. Del total, 35,9 milions serviran per executar un pla de xoc contra els efectes del coronavirus en àmbits com l'ocupació, el benestar comunitari, la cultura, l'educació i l'esport.
Abans de la detenció de Gerard Figueras, la la Unitat de Delinqüència Econòmica (UDEF) de la Policia Nacional espanyola va entrar a la secretaria general de l'Esport de la Generalitat i a l'àrea d'esports de la Diputació de Barcelona per requerir documentació en relació amb les transferències fetes al Consell Esportiu, en especial pel que fa a les subvencions rebudes d'aquests organismes.
El Consell Esportiu és una entitat privada però en què la regidoria d'Esports ostenta la presidència i el govern municipal designa la meitat dels membres de la comissió directiva. El seu principal ingrés públic és de l'Ajuntament de l'Hospitalet, de 210.000 euros el 2018, mentre que aquell any en van arribar 107.000 de la secretaria general de l'Esport i tan sols 2.092,26 de la Diputació.
La investigació de la UDEF avança i les últimes setmanes s'han produït onze noves imputacions, per presumptes delictes de de falsedat documental, desviació de subvencions públiques, malversació i blanqueig de capitals, els mateixos pels quals estan encausats des del juny el primer secretari del PSC a l'Hospitalet de Llobregat, Cristian Alcázar, que és encara tinent d'alcaldia a l'Ajuntament, l'encara regidor i exdirector del Consell, Cristóbal Plaza, i l'actual director, Eduard Galí. Els tresorers de l'entitat, els verificadors de comptes i una secretària de la comissió directiva estan sent també investigats.
Una trama amb caixa opaca de mig milió d'euros
Segons la presumpta trama denunciada per Jaume Graells, encara regidor del PSC, el Consell Esportiu hauria registrat actes d'assemblees falsificades per justificar una caixa B de prop de mig milió d'euros anuals amb la qual es pagaven en negre nombroses retribucions a col·laboradors i directius tècnics i polítics. Alguns dels beneficiaris serien Cristian Alcázar i Cristóbal Plaza, qui a més està sent investigat per arreglar-se presumptament l'acomiadament de quan era director de l'ens per cobrar de manera fraudulenta fins a 47.000 euros.
L'alcaldessa no els ha cessat de l'equip de govern, com li reclama la majoria de l'oposició municipal, ni s'ha referit públicament al cas en els darrers mesos. Tot i això, segons Graells, Marín tenia coneixement de les possibles irregularitats des de feia molt de temps. Segons va explicar a NacióDigital, va oferir-li les proves el 14 de febrer, abans de formalitzar la denúncia, però l'alcaldessa no les hauria volgut recollir.