Les explicacions de Marín

El testimoni de l'alcaldessa al Parlament sobre el cas de frau al Consell Esportiu de l'Hospitalet és un deure al contribuent. També són notícia Àngels Chacón i Laura Borràs, el realisme de Josep Maria Argimon, el tribut de Valdano a Maradona i Juan Villoro

27 de novembre del 2020
Actualitzat a les 6:34h

Rep el butlletí cada matí al teu correu

L'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat i presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, va comparèixer ahir per presentar el pressupost de l'ens provincial per al 2021. Les preguntes de la premsa, però, es van centrar quasi exclusivament en el cas del Consell Esportiu de l'Hospitalet: la investigació d'una caixa B de mig milió d'euros que implica dos regidors del PSC, acusats de presumptes delictes de malversació de fons públics, falsedat documental i blanqueig de capitals. El cas, àmpliament documentat per NacióDigital des del mes de juliol -setmanes després de les primeres detencions-, s'ha fet definitivament gran. I l'alcaldessa oferirà explicacions al Parlament.

Marín, que fins ara havia adoptat un perfil baix malgrat les reiterades peticions de l'oposició, s'explicarà al Parlament. Així ho va assegurar ahir, poques hores després de la detenció i posada en llibertat del secretari general de l'Esport, Gerard Figueres, en la recerca d'informació del cas. De fet, la comissió d'afers institucionals (CAI) del Parlament ja va aprovar dimecres, a petició d'ERC i amb el suport de tots els grups excepte el PSC, reclamar la compareixença de l'alcaldessa per les investigacions que esquitxen el seu govern municipal. Els dos regidors socialistes encausats -Cristóbal Plaza i Cristian Alcázar- també rebran una sol·licitud per oferir el seu testimoni a la cambra catalana. Aquest novembre hi ha hagut una desena d'imputacions més, fruit dels avenços de la investigació.

La presidenta de la Diputació ha actuat de forma cautelosa. Pocs dies després dels escorcolls i les detencions de l'estiu, en va informar els grups municipals i va explicar públicament l'estat de la situació. Però després es va imposar la prudència, traduïda en silenci institucional. Plaza i Alcázar no han estat apartats del govern municipal, i l'alcaldessa sempre ha esgrimit que no disposava de més informació perquè no formava part de la causa. El cert, però, és que el PSC va rebutjar en l'inici de la investigació que l'Ajuntament exercís el dret de personar-s'hi i Marín tampoc ha retirat la confiança política als regidors assenyalats, que sí que tenen tots els detalls del cas. El mateix Jaume Graells, el regidor socialista que va denunciar el frau del Consell Esportiu, va relatar a aquest diari que veia "poc compromís de l'aparell del PSC per aclarir les irregularitats.

Què passava al Consell Esportiu de l'Hospitalet de Llobregat? Segons la documentació aportada en exclusiva per aquest diari i que figura en el sumari, s'haurien produït nombroses irregularitats comptables, en les quals hi estarien implicats tant càrrecs tècnics com polítics. Els fitxers en mans dels investigadors evidenciarien que es van falsificar actes dels òrgans de direcció per crear una caixa B, amb la qual es pagaven en negre sobresous i despeses personals. La comptabilitat opaca i sense tributar era possible perquè s'haurien falsificat actes de l'ens esportiu, fins al punt que la documentació traslladada al Consell Català de l'Esport no era la mateixa que es presentava a les entitats integrants de l'organisme local. D'aquí la detenció de Figueres, en llibertat sense càrrecs. La UDEF volia saber com és que l'ens esportiu de l'Hospitalet actuava sense control.

Gairebé mig any després de les detencions, Marín ha accedit públicament a oferir explicacions en seu parlamentària. El seu testimoni és rellevant per conèixer si Plaza i Alcázar van actuar per lliure, valent-se del descontrol públic. El compromís amb el contribuent és inexcusable. 
 

Avui no et perdis

»Abaixar impostos i mantenir ingressos? Així practica Madrid el dúmping fiscal; per Roger Tugas Vilardell.

»Cs anuncia el «no» als pressupostos: «Sánchez ha preferit la mà de Junqueras i Otegi»; per Sara González.

» Opinió: «Madrid, Otegi i la sopa d’all»; per Francesc-Marc Álvaro.

»L'Eurocambra rebutja incloure la defensa del dret a l'autodeterminació en l'informe sobre drets fonamentals.

»El Consell per la República prepara una reunió al desembre per aprovar el full de ruta.

» Mapes | On són els 637 centres amb aules confinades pel coronavirus?; per Roger Tugas.

» La Generalitat sosté que la restauració no hauria reobert si l'Estat hagués aportat més ajuts.

» Opinió: «Cadena alimentària i incoherències polítiques»; per Joan Caball.

» Entrevista a Ferran Busquets, director d'Arrels Fundació: «Està clar que la Guàrdia Urbana va fallar disparant al sensesostre»; per Andreu Merino.

»Mainat s'explica per primer cop: «Tinc por»
 

 El passadís

Els aspirants a la presidència de la Generalitat han multiplicat la seva activitat en les últimes setmanes. La precampanya és intensa i, respectant les restriccions, tothom recorre tant com pot el país, a la recerca de vots. Dimarts, la candidata del PDECat, Àngels Chacón, i Laura Borràs, que concorre a les primàries de Junts, van coincidir a Reus, després de visitar un mercat. Totes dues havien integrat com a conselleres el Govern de Quim Torra i ara competeixen en projectes separats, després de l'escissió en l'espai postconvergent. Però, malgrat la disputa política, conserven una relació cordial. Els qui van presenciar l'escena de Reus relaten que el contacte de Chacón i Borràs va ser efusiu, amb abraçada inclosa, tot i les prevencions que reclama la pandèmia.

Vist i llegit

La mort de Diego Armando Maradona s'ha plorat arreu del planeta. Per això resulta tan difícil escollir un article per davant d'un altre. La selecció, injusta de partida, ens porta al text que Jorge Valdano firma a El País, perquè retrata la difícil convivència entre la persona i el mite, i ho fa amb coneixement de causa. Valdano va guanyar el Mundial del 1986 al costat de Maradona, i l'ha viscut en la glòria i l'infern. Per això, defensa en la seva columna que no sabria expressar retrets al 10. "El futbolista no tenia defectes i l'home va ser una víctima. De qui? De mi o de vostè, per exemple, que segurament en algun moment el vam elogiar sense pietat", conclou l'exjugador i comentarista. Adeu Diego, Adeu Maradona.

 El nom propi

Josep Maria Argimon acostuma a parlar clar. I en l'entrevista que li va fer aquest dijous Lídia Heredia a Els Matins de TV3, el secretari de Salut Pública no va poder ser més diàfan per explicar les raons socials i econòmiques associades a la pandèmia. Argimon va descriure els vasos comunicants que hi ha entre salut i economia, i va argumentar per què les mesures que pren l'administració s'adapten a totes les circumstàncies. "Si poguéssim pagar, no estaríem reobrint [bars i restaurants]", va exposar el portaveu de Salut per comparar la situació de Catalunya i França, que manté la restauració tancada. "Catalunya no és un país ric", va recordar Argimon, per fer entendre que no totes les decisions pivoten només en els arguments sanitaris. Sobre aquesta injecció de realitat, llegiu la reflexió de Sara González.

 Els imperdibles

La setmana convida a recomanar un llibre que parli de la transcendència del futbol, intensos com són els records que ens ha deixat en herència Maradona. I com que la mort de l'astre argentí ha despertat portades nietzcherianes -cap de tan ben trobada com la de l'Equipe-, si del que es tracta és d'aprofundir en l'estima al futbol com la més popular de les religions, val la pena recuperar Dios es redondo (Anagrama), de Juan Villoro. L'autor mexicà, devot de Maradona, li rendeix tribut en aquesta obra, un tresor per al lector àvid de literatura esportiva. Villoro ha excel·lit en la crònica i en l'assaig de la passió que arrossega més adeptes, la que gira al voltant de la pilota. Bon cap de setmana!

 
Joan Serra Carné
redactor en cap de NacióDigital

Vols rebre els butlletins de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per subscriure-t'hi