El món del futbol està de dol per la mort d'una de les seves principals llegendes. Una aturada cardiorespiratòria ha posat punt i final a la vida de Diego Armando Maradona als 60 anys, un autèntic símbol a l'Argentina, país que va portar a aconseguir el Mundial del 1986 amb diversos moments icònics.
Després d'una carrera on va tocar la glòria i era considerat un déu -D10S- pels seus compatriotes, les polèmiques en la seva vida van abocar-lo al precipici, com quan va donar positiu en un control antidòping al Mundial dels Estats Units el 1994, fet que va precedir uns anys d'escàndols i problemes legals.
El seu pas pel Futbol Club Barcelona també va ser accidentat. Una hepatitis, una greu lesió i una baralla contra l'Athletic Club van impedir que tingués un pas reeixit pel club català, però va deixar algunes mostres del seu talent.
En tot cas, el futbol mundial plora l'adeu d'una icona absoluta que ha deixat moments històrics al món de l'esport que l'han convertit en una figura que va més enllà de ser un gran jugador.
1. El fitxatge per Boca Juniors
Després de despuntar a Argentinos Juniors durant unes temporades, Maradona va rebre una oferta sucosa de River Plate, però es va decidir a fitxar per Boca Juniors, el seu etern rival, tot i les dificultats econòmiques del club. El primer partit el va jugar infiltrat i va marcar 2 gols, i en el seu primer duel contra River, amb victòria 3-0, també va veure porteria amb un gol marca de la casa. Va ser una bona carta de presentació per a una temporada on Boca acabaria guanyant el títol de la Primera divisió argentina.
2. Maradona arriba a Europa a través del Barça
L'astre argentí va aterrar al Camp Nou el 1982 a canvi de 1.200 milions de pessetes. En el seu pas pel Barça va patir diversos entrebancs, com una hepatitis que el va apartar dels terrenys de joc uns mesos i la recordada lesió contra l'Athletic Club per una entrada d'Andoni Goikoetxea. La tensió amb el club basc va anar-se alimentant fins que en la final de Copa del 1984, amb Maradona ja recuperat, el mateix jugador va iniciar una batalla campal que li va comportar una sanció de tres mesos sense competir i va precipitar la seva sortida del club. Així, en dues temporades, Maradona no va arribar als quaranta partits amb la samarreta blaugrana però va marcar més de 20 gols, alguns d'ells memorables.
3. Una era a Nàpols
Després d'Argentina, l'altre punt d'admiració absoluta cap a 'El pelusa' és Nàpols. Després d'un pas amb alts i baixos pel Barça, Maradona va aconseguir trobar el seu lloc a Europa al conjunt italià, on va passar set temporades. En aquest període, el Nàpols va guanyar les dues úniques lligues italianes de la seva història -1987 i 1990- i una Copa -1987-.
4. El partit contra Anglaterra, la consagració mundial
Si hi ha un partit clau que expliqui la llegenda de Diego Armando Maradona, aquest és el de quarts de final del Mundial de Mèxic del 1986. En un ambient especialment tens per la Guerra de les Malvines del 1982, Maradona va marcar els seus dos gols més mítics: 'La Mà de Déu' i El gol del segle'. En quatre minuts d'autèntica bogeria, l'argentí va marcar primer amb la mà, fingint que rematava de cap, i posteriorment va escapar-se de mitja selecció anglesa per marcar un gol antològic. El partit va acabar 2-1 per als argentins.
5. Campió del Mundial i ídol de tot un país
Després de l'enfrontament amb Anglaterra, Maradona va seguir liderant la selecció. Així, a les semifinals va marcar els dos gols del seu equip contra Bèlgica. A la final, contra Alemanya Federal, va assistir Burruchaga en el 3-2 definitiu i va aixecar el títol com a capità, convertint-se així en una llegenda.
6. La final perduda a Itàlia el 1990
Maradona va estar a punt de repetir la proesa del 1986 a Itàlia, el 1990, quan va tornar a liderar una Argentina que va arribar a la final, de nou contra Alemanya Federal. En aquesta ocasió, però, sense tanta superioritat. En primer lloc, classificant-se com a millors tercers en la fase de grups i posteriorment amb dues tandes de penals en les següents rondes. Maradona va rebre la pilota de bronze com a tercer millor jugador del campionat tot i haver jugat infiltrat tota la fase final.
7. La droga entra a la vida de Maradona
La temporada 1990/91 començava bé al Nàpols, amb el títol de la Supercopa italiana. Però pel març, Maradona donaria positiu en un control antidòping per cocaïna que l'allunyaria quinze mesos de la competició esportiva. Amb tot, el jugador va decidir tornar a Argentina on, setmanes després, va ser enxampat a casa seva amb droga. Mentre estava suspès, va disputar alguns partits benèfics. Després de la sanció aniria al Sevilla, on va marcar quatre gols en 26 partits.
8. La caiguda de D10S: positiu al Mundial d'Estats Units
El Mundial del 1994 va ser la fi esportiva de Diego Armando Maradona. En el debut contra Grècia va marcar el seu últim gol en un Mundial, però després del segon partit se li van detectar cinc substàncies prohibides. Els fets li van comportar una nova sanció de 15 mesos més sense competir i la selecció, afectada per la seva baixa sobtada, va ser eliminada per Romania. Maradona va defensar que les drogues es trobaven en un medicament que li va donar el seu doctor, Daniel Cerrini, i que "em van tallar les cames".
9. El comiat del 10: "La pilota no es taca"
El 2001, després d'anys retirat, Maradona va organitzar un partit de comiat a La Bombonera amb un combinat d'estrelles i la selecció argentina. Després del partit, molt emocionat, va completar un discurs molt recordat on afirmava que "jo em vaig equivocar i vaig pagar, però la pilota no es taca".
10. L'últim Mundial, a la banqueta
Després de penjar les botes, Diego Armando Maradona va fer-se entrenador i va tornar a un Mundial amb Argentina. Va ser el 2010, amb Leo Messi en un dels seus punts àlgids, però l'experiència no va ser positiva. Després de classificar-se pels pèls -i amb escàndol inclòs a la sala de premsa-, Argentina va caure estrepitosament als quarts de final contra Alemanya per 4 a 0, fet que el va empènyer a renunciar a la selecció i a emprendre diverses aventures en diferents banquetes.
