27
de novembre
del
2020
Actualitzat
el
28
de novembre
a les
8:16h
Recull el refranyer popular català que, per Nadal, cada ovella al seu corral. Probablement mai aquesta dita havia pres tanta dimensió en sentit literal com de cara a les pròximes festes, marcades per la pandèmia de coronavirus i per les restriccions per prevenir els contagis. La consigna dels epidemiòlegs és clara: en termes sanitaris, renunciar a les trobades i reduir-les al màxim és la millor de les opcions. Però tenint present també el factor social i emocional d'aquestes dates, els governs busquen un difícil equilibri entre celebrar el Nadal amb un altre format, salvar la temporada en termes econòmics i mantenir a ratlla les dades de l'epidèmia.
És possible trobar el punt exacte d'aquesta balança sense assumir el risc de caure en una tercera onada al gener, just després de les festes? El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha estat contundent aquesta setmana a l'hora d'advertir que, si no es compleixen les mesures, una tercera onada pot arribar entre Nadal i Reis o just després. També deixant clar que la reobertura de la restauració no respon en cap cas a una bona situació de la pandèmia, sinó a una urgència econòmica davant la falta de recursos per compensar el sector si el tancament s'allargava més. "Una bona causa com reunir-se amb la família pot acabar amb una tragèdia", ha resumit també el director del Servei Català de la Salut, Adrià Comella.
Amb l'objectiu d'evitar aquesta tercera onada, hi ha diferents propostes sobre la taula per superar un Nadal que poc tindrà a veure amb els anteriors, o almenys així es demana des de les autoritats sanitàries i administracions. El pla de reobertura progressiu que va arrencar aquest dilluns serà un banc de proves sobre fins a quin punt la relaxació d'algunes mesures permeten mantenir o no un descens dels contagis i les hospitalitzacions. Les dades seran clau per determinar si es poden flexibilitzar o no les restriccions per Nadal i el Govern ja ha advertit que, si es constata la setmana que ve que empitjoren, podria frenar-se en sec la flexibilització.
Els diferents esbossos sobre com hauríem de celebrar les festes s'han fet públics aquesta setmana, tot i que els punts discrepants han abocat el Ministeri de Sanitat a donar més marge per arribar a un consens per a les autonomies. La previsió és que les recomanacions acordades es facin públiques dimecres que ve, tot i que en base a aquestes els diferents territoris podran fer adaptacions. Catalunya espera tancar la seva proposta aquest mateix cap de setmana. En tots els casos, però, hi haurà un pilar fonamental al qual apel·len tots els governs: la "responsabilitat" de tothom. La consigna és que aquest Nadal "sigui diferent" per poder celebrar "més Nadals". A continuació, la pauta sobre com hem d'encarar el pròxim Nadal.
1. Renunciar a trobar-nos o bé fer-ho en petit format. La situació sanitària obliga a reduir les interaccions socials i la mobilitat. Per aquest motiu, renunciar als típics àpats de Nadal amb la família és, segons experts i epidemiòlegs, la millor prevenció i contribució per reduir els contagis i la pressió hospitalària. Ara bé, sent conscients de la dificultat col·lectiva que suposa demanar a tothom que no celebri les festes, la recomanació és que es facin poques trobades, curtes i amb un número reduït de persones.
Si el límit ha de ser de sis persones o de deu és una de les qüestions que està a debat. El pla que projecta la Generalitat preveu, si les dades epidemiològiques ho permeten, que les reunions puguin ser de fins a deu persones de dues bombolles de convivència. És a dir, de les persones que visquin en dues llars. En canvi, la proposta que fa el govern espanyol a les autonomies és que es fixi un topall de sis. El Govern ha reivindicat que serà ell qui acabi de definir el criteri.
2. Distància, mans i mascareta també a casa. També hi ha pautes a seguir en les trobades de petit format amb persones de fora del nucli de convivència. Evitar el contacte físic, mantenir la distància durant els àpats i la mascareta posada mentre no es beu o es menja continuen sent les instruccions encara que la trobada sigui amb familiars o persones de confiança. A mesura que s'ha anat avançant en la investigació del virus s'ha anat determinant com d'important és la ventilació dels espais tancats per reduir el risc de transmissió. Per això, en cas de celebrar àpats nadalencs, es recomana que prioritàriament se celebrin a l'exterior i, en cas de fer-ho dins de casa, obrir finestres.
3. Tenir present la gent gran. La consigna general de no trobar-se per Nadal pot tenir efectes adversos en col·lectius com les persones grans, que formen part del col·lectiu més vulnerable davant del virus. És per això que l'epidemiòloga de l'Hospital Clínic, Anna Vilella, ha fet notar que cal tenir present qüestions sociològiques, com la solitud en la qual es poden trobar persones grans en aquestes dates tan assenyalades. "L'aïllament pot ser encara pitjor", avisava en una anàlisi a NacióDigital, on defensava la necessitat de "trobar l'equilibri" amb un canvi de format de les trobades. En aquest sentit, alguns epidemiòlegs com Oriol Mitjà han defensat la utilització massiva dels tests ràpids d'antígens per poder garantir trobades segures.
4. A les deu, tothom a casa? De moment, tal com està dissenyat el pla de reobertura, no hi haurà restriccions de mobilitat territorial, però tothom hauria de ser a les deu de la nit a casa també per Nadal i Cap d'Any, restricció que dissuadeix la celebració de sopars. Amb tot, s'està posant sobre la taula fer una excepció del toc de queda per aquests dos dies en concret. La proposta del Ministeri de Sanitat és que la nit de Nadal i la de Cap d'Any la restricció comenci a partir de la una de la matinada i fins a les sis del matí. La Generalitat no ha definit encara cap canvi, però sí que ha admès que s'estudia fer alguna excepció tenint present que consideren que s'ha de ser "sensible" amb aquestes dates.
5. Amb cavalcada o sense, aquesta és la qüestió. Des de l'inici de la pandèmia, totes les restriccions han anat encaminades a evitar les aglomeracions. Això explica per què suscita tant debat la cavalcada de reis. Diferents dirigents polítics n'han parlat, fins i tot apuntant a propostes contradictòries. Mentre algunes ciutats arreu de l'Estat les han descartat per complet, d'altres pretenen mantenir-les però en un format diferent. En el cas de Barcelona, per exemple, no hi haurà el tradicional recorregut dels Reis de l'Orient, però sí que es retransmetrà l'arribada per la televisió. A més, hi haurà un espai fix al Fòrum per poder lliurar les cartes als patges durant el mes de desembre.
La consellera de Cultura, Àngels Ponsa, va considerar precipitada la decisió de Barcelona en una entrevista a RAC1 el 15 de novembre, tot apuntant que es podrien estudiar cavalcades amb altres formats o, fins i tot, amb cita prèvia. Aquesta setmana, la portaveu del Govern, Meritxell Budó, va assegurar que l'objectiu serà que cap infant es quedi sense veure els Reis d'una manera o altra.
És possible trobar el punt exacte d'aquesta balança sense assumir el risc de caure en una tercera onada al gener, just després de les festes? El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha estat contundent aquesta setmana a l'hora d'advertir que, si no es compleixen les mesures, una tercera onada pot arribar entre Nadal i Reis o just després. També deixant clar que la reobertura de la restauració no respon en cap cas a una bona situació de la pandèmia, sinó a una urgència econòmica davant la falta de recursos per compensar el sector si el tancament s'allargava més. "Una bona causa com reunir-se amb la família pot acabar amb una tragèdia", ha resumit també el director del Servei Català de la Salut, Adrià Comella.
Amb l'objectiu d'evitar aquesta tercera onada, hi ha diferents propostes sobre la taula per superar un Nadal que poc tindrà a veure amb els anteriors, o almenys així es demana des de les autoritats sanitàries i administracions. El pla de reobertura progressiu que va arrencar aquest dilluns serà un banc de proves sobre fins a quin punt la relaxació d'algunes mesures permeten mantenir o no un descens dels contagis i les hospitalitzacions. Les dades seran clau per determinar si es poden flexibilitzar o no les restriccions per Nadal i el Govern ja ha advertit que, si es constata la setmana que ve que empitjoren, podria frenar-se en sec la flexibilització.
Els diferents esbossos sobre com hauríem de celebrar les festes s'han fet públics aquesta setmana, tot i que els punts discrepants han abocat el Ministeri de Sanitat a donar més marge per arribar a un consens per a les autonomies. La previsió és que les recomanacions acordades es facin públiques dimecres que ve, tot i que en base a aquestes els diferents territoris podran fer adaptacions. Catalunya espera tancar la seva proposta aquest mateix cap de setmana. En tots els casos, però, hi haurà un pilar fonamental al qual apel·len tots els governs: la "responsabilitat" de tothom. La consigna és que aquest Nadal "sigui diferent" per poder celebrar "més Nadals". A continuació, la pauta sobre com hem d'encarar el pròxim Nadal.
1. Renunciar a trobar-nos o bé fer-ho en petit format. La situació sanitària obliga a reduir les interaccions socials i la mobilitat. Per aquest motiu, renunciar als típics àpats de Nadal amb la família és, segons experts i epidemiòlegs, la millor prevenció i contribució per reduir els contagis i la pressió hospitalària. Ara bé, sent conscients de la dificultat col·lectiva que suposa demanar a tothom que no celebri les festes, la recomanació és que es facin poques trobades, curtes i amb un número reduït de persones.
Si el límit ha de ser de sis persones o de deu és una de les qüestions que està a debat. El pla que projecta la Generalitat preveu, si les dades epidemiològiques ho permeten, que les reunions puguin ser de fins a deu persones de dues bombolles de convivència. És a dir, de les persones que visquin en dues llars. En canvi, la proposta que fa el govern espanyol a les autonomies és que es fixi un topall de sis. El Govern ha reivindicat que serà ell qui acabi de definir el criteri.
2. Distància, mans i mascareta també a casa. També hi ha pautes a seguir en les trobades de petit format amb persones de fora del nucli de convivència. Evitar el contacte físic, mantenir la distància durant els àpats i la mascareta posada mentre no es beu o es menja continuen sent les instruccions encara que la trobada sigui amb familiars o persones de confiança. A mesura que s'ha anat avançant en la investigació del virus s'ha anat determinant com d'important és la ventilació dels espais tancats per reduir el risc de transmissió. Per això, en cas de celebrar àpats nadalencs, es recomana que prioritàriament se celebrin a l'exterior i, en cas de fer-ho dins de casa, obrir finestres.
3. Tenir present la gent gran. La consigna general de no trobar-se per Nadal pot tenir efectes adversos en col·lectius com les persones grans, que formen part del col·lectiu més vulnerable davant del virus. És per això que l'epidemiòloga de l'Hospital Clínic, Anna Vilella, ha fet notar que cal tenir present qüestions sociològiques, com la solitud en la qual es poden trobar persones grans en aquestes dates tan assenyalades. "L'aïllament pot ser encara pitjor", avisava en una anàlisi a NacióDigital, on defensava la necessitat de "trobar l'equilibri" amb un canvi de format de les trobades. En aquest sentit, alguns epidemiòlegs com Oriol Mitjà han defensat la utilització massiva dels tests ràpids d'antígens per poder garantir trobades segures.
4. A les deu, tothom a casa? De moment, tal com està dissenyat el pla de reobertura, no hi haurà restriccions de mobilitat territorial, però tothom hauria de ser a les deu de la nit a casa també per Nadal i Cap d'Any, restricció que dissuadeix la celebració de sopars. Amb tot, s'està posant sobre la taula fer una excepció del toc de queda per aquests dos dies en concret. La proposta del Ministeri de Sanitat és que la nit de Nadal i la de Cap d'Any la restricció comenci a partir de la una de la matinada i fins a les sis del matí. La Generalitat no ha definit encara cap canvi, però sí que ha admès que s'estudia fer alguna excepció tenint present que consideren que s'ha de ser "sensible" amb aquestes dates.
5. Amb cavalcada o sense, aquesta és la qüestió. Des de l'inici de la pandèmia, totes les restriccions han anat encaminades a evitar les aglomeracions. Això explica per què suscita tant debat la cavalcada de reis. Diferents dirigents polítics n'han parlat, fins i tot apuntant a propostes contradictòries. Mentre algunes ciutats arreu de l'Estat les han descartat per complet, d'altres pretenen mantenir-les però en un format diferent. En el cas de Barcelona, per exemple, no hi haurà el tradicional recorregut dels Reis de l'Orient, però sí que es retransmetrà l'arribada per la televisió. A més, hi haurà un espai fix al Fòrum per poder lliurar les cartes als patges durant el mes de desembre.
La consellera de Cultura, Àngels Ponsa, va considerar precipitada la decisió de Barcelona en una entrevista a RAC1 el 15 de novembre, tot apuntant que es podrien estudiar cavalcades amb altres formats o, fins i tot, amb cita prèvia. Aquesta setmana, la portaveu del Govern, Meritxell Budó, va assegurar que l'objectiu serà que cap infant es quedi sense veure els Reis d'una manera o altra.