25
de novembre
del
2020
Actualitzat
a les
12:48h
En temps de desconcert, res millor que tornar als orígens. És el que ha fet Ciutadans, el partit que va néixer per escometre contra la immersió lingüística i que ha fet quasi tots els papers de l'auca. Ara, quan afronta un escenari electoral preocupant, el partit taronja ha sortit en tromba en contra de la nova llei d'Educació. En aquest tema, ha sumat forces amb el PP i amb Vox, que van mobilitzar-se diumenge passat en trenta capitals espanyoles en contra d'un text legislatiu que ha eliminat la menció del castellà com a llengua vehicular.
Ciutadans creu haver trobat un bon tema del qual treure rèdit i s'hi ha abocat. Inés Arrimadas i Carlos Carrizosa han participat en un Encontre per la defensa de l'educació i de l'espanyol, junt amb el president de la Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Escoles Lliures de Catalunya (Fapel), Josep Manuel Prats, i el president de Societat Civil Catalana, Fernando Sánchez Costa.
Arrimadas ha afirmat que Espanya "és l'únic país d'Europa on la llengua oficial no pot ser ensenyada com a llengua vehicular". Ha dit que no entén "l'obcecació per tornar als models monolingües". "Aquesta llei és un atac a la llibertat", ha assegurat la líder unionista. Ha anunciat que batallaran al Senat i, si cal, recorreran a les instàncies europees contra una "imposició ideològica".
El discurs de Ciutadans s'ha hagut de modular. La dirigent unionista ja no s'atreveix a dir que el castellà està "perseguit". Ho ha reconegut: "El problema no és aquest -ha dit-, sinó que es conculquen els drets" de milers de persones a rebre l'educació en castellà. Inés Arrimadas ha qüestionat el concepte de llengua pròpia, que l'Estatut proclama. "No és llengua pròpia el castellà, que parla la majoria de catalans?". Ha repetit que el castellà és parlat per més catalans que no pas el català.
La presidenta de Ciutadans ha brandat l'argument que considera més contundent en contra de la nova norma: "Els més contents el dia que es va aprovar la llei eren els d'Esquerra Republicana". Ha considerat una "humiliació" les exigències d'ERC als socialistes, "però ja hi ha molta gent que se n'adona".
Carrizosa ha assegurat que "el PSOE assumeix els postulats més radicals que ataquen les libertats de les persones". El cap de l'oposició a Catalunya ha reblat també que ERC ha exigit que s'incrementin els impostos a Madrid, "però no rebaixar-los a Catalunya".
Sánchez Costa ha assegurat que el castellà "és menyspreat en el propi país". "S'ha de ser molt dogmàtic per no acceptar la normalització lingüística, que passa -ha afirmat el president de SCC- perquè sigui normal que convisquin amb normalitat el català i el c astellà a l'administració, a l'escola i al Parlament, com ho és al carrer". S'ha preguntat en quina llengua parlen Pere Aragonès i Arnaldo Otegi? "En castellà". Arrimadas ha afegit que "l'espanyol és la llengua que uneix els separatistes de tot Espanya".
El president de la Fapel ha criticat altres aspectes de la llei, com l'estatus que atorga a l'escola concertada, que segons ell es vol fer "subsidiària" en lloc de complementària de la pública. Ha afirmat que és una llei que "no resol els problemes ni augmenta els recursos" i "és un atac frontal a la llibertat dels ciutadans".
Ciutadans creu haver trobat un bon tema del qual treure rèdit i s'hi ha abocat. Inés Arrimadas i Carlos Carrizosa han participat en un Encontre per la defensa de l'educació i de l'espanyol, junt amb el president de la Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Escoles Lliures de Catalunya (Fapel), Josep Manuel Prats, i el president de Societat Civil Catalana, Fernando Sánchez Costa.
Arrimadas ha afirmat que Espanya "és l'únic país d'Europa on la llengua oficial no pot ser ensenyada com a llengua vehicular". Ha dit que no entén "l'obcecació per tornar als models monolingües". "Aquesta llei és un atac a la llibertat", ha assegurat la líder unionista. Ha anunciat que batallaran al Senat i, si cal, recorreran a les instàncies europees contra una "imposició ideològica".
El discurs de Ciutadans s'ha hagut de modular. La dirigent unionista ja no s'atreveix a dir que el castellà està "perseguit". Ho ha reconegut: "El problema no és aquest -ha dit-, sinó que es conculquen els drets" de milers de persones a rebre l'educació en castellà. Inés Arrimadas ha qüestionat el concepte de llengua pròpia, que l'Estatut proclama. "No és llengua pròpia el castellà, que parla la majoria de catalans?". Ha repetit que el castellà és parlat per més catalans que no pas el català.
La presidenta de Ciutadans ha brandat l'argument que considera més contundent en contra de la nova norma: "Els més contents el dia que es va aprovar la llei eren els d'Esquerra Republicana". Ha considerat una "humiliació" les exigències d'ERC als socialistes, "però ja hi ha molta gent que se n'adona".
Carrizosa ha assegurat que "el PSOE assumeix els postulats més radicals que ataquen les libertats de les persones". El cap de l'oposició a Catalunya ha reblat també que ERC ha exigit que s'incrementin els impostos a Madrid, "però no rebaixar-los a Catalunya".
Sánchez Costa ha assegurat que el castellà "és menyspreat en el propi país". "S'ha de ser molt dogmàtic per no acceptar la normalització lingüística, que passa -ha afirmat el president de SCC- perquè sigui normal que convisquin amb normalitat el català i el c astellà a l'administració, a l'escola i al Parlament, com ho és al carrer". S'ha preguntat en quina llengua parlen Pere Aragonès i Arnaldo Otegi? "En castellà". Arrimadas ha afegit que "l'espanyol és la llengua que uneix els separatistes de tot Espanya".
El president de la Fapel ha criticat altres aspectes de la llei, com l'estatus que atorga a l'escola concertada, que segons ell es vol fer "subsidiària" en lloc de complementària de la pública. Ha afirmat que és una llei que "no resol els problemes ni augmenta els recursos" i "és un atac frontal a la llibertat dels ciutadans".