25
de novembre
del
2020
Actualitzat
el
27
de novembre
a les
10:12h
Tres peces del tauler d'escacs espanyol que es mouen estratègicament per destronar la dama de Cs. És la culminació d'una jugada preparada a foc lent entre Podem, ERC i Bildu. El sí per sorpresa dels abertzales als pressupostos i l'acord anunciat per Gabriel Rufián i concretat per Pere Aragonès aquest dimecres serveixen per oferir alternativa progressista a Sánchez i deixar Arrimadas sola a l'altar. La líder de Cs basava la seva supervivència en aquest acord pressupostari. Sense entesa, Arrimadas perd la posició i ha de pujar a l'autobús de la dreta, on PP i Vox acaparen tots els seients.
L'objectiu de Podem, ERC i Bildu, però, va més enllà de deixar Inés Arrimadas fora de joc. Es tracta de consolidar el pes estratègic de Podem, escorar la legislatura a l'esquerra i oferir a Sánchez una aliança estable per a una nova etapa a l'Estat. L'oferta de subscripció a l'opció d'esquerres és temptadora: tres anys d'estabilitat i de via lliure per fer polítiques progressistes, tot just el que el president espanyol havia promès al seu electorat.
El primer beneficiari de l'operació és Pablo Iglesias. El líder de Podem sap que la seva influència a l'executiu tenia data de caducitat: el 31 de desembre del 2020. Un cop aprovats els pressupostos, Sánchez pot prorrogar els comptes en cas de necessitat. Amb Cs i el PNB com a crossa no li caldrien suports extra i podria fer realitat el vell somni de la geometria variable per anar consolidant el seu lideratge amb Iglesias com a convidat de pedra.
El moviment de Bildu i d'ERC, però, busca avortar qualsevol intent de convertir el partit d'Inés Arrimadas en l'alternativa "moderada" a Podem. Sense pactes amb el govern ni força d'oposició, Ciutadans s'esllangueix a la guerra de blocs i ho té difícil per recuperar la consideració d'antídot contra Iglesias. Els 57 diputats d'Albert Rivera no tornaran, i sense pacte Sánchez ha de jugar sempre per la columna esquerra.
El segon beneficiari és ERC, i especialment Gabriel Rufián, que ha posat tots els ous a la cistella del diàleg amb Sánchez. Amb l'horitzó electoral del 14 de febrer, ERC necessita alguna cosa més que pagarés per part del president espanyol. L'acord per l'esquerra no només aporta rèdits en forma de polítiques socials, inversions i la gestió de l'Ingrés Mínim Vital (IMV). Passa també per assegurar que les promeses del ministre Campo sobre la reforma del delicte de sedició i els possibles indults prosperin adequadament.
El primer pagament: el projecte de llei del codi penal abans de cap d'any. El segon: la tramitació -seriosa- dels indults, que ja han arribat a la fase del Suprem i que alguns ministres del PSOE valoren com a opció real. A canvi, ERC ofereix també un horitzó d'estabilitat a Catalunya. No hi haurà cap retorn a la tardor del 2017. La nova prioritat és la gestió de la pandèmia i la justícia social. Una versió remasteritzada d'aquell "avui paciència, demà independència".
El nou paper d'ERC a Madrid, però, va molt més enllà del peix al cove de perfil tàctic de la vella CiU o del PNB. ERC busca imprimir un gir social a les polítiques de l'Estat i revertir -des de dins- les dinàmiques que han castigat Catalunya en els últims 40 anys. És una aposta de llarg abast arriscada que la situa a expenses del president més eteri de la democràcia espanyola, però també una opció de futur per obrir nous espais.
Mentrestant, Sánchez prepara una remodelació del seu equip que previsiblement s'activarà després dels pressupostos. Els assenyalats: Carmen Calvo, que es jubila, i Margarita Robles, que ha protagonitzat durs enfrontaments amb Iglesias i que busca una cadira al TC. També el ministre de Ciència, Pedro Duque. Es tracta de reduir ministeris en un govern que actualment té 23 cadires: quatre vicepresidències i 18 ministres. Massa equip per encarar amb eficàcia la segona volta del mandat.
El president espanyol té ara obertes les portes de la legislatura, però sap també que sense l'alternativa de Ciutadans dependrà de Podem i d'un partit -ERC- que considera poc fiable quan la situació a Catalunya es complica. La seva elecció determinarà el futur de la política catalana i l'estabilitat d'un Estat amb totes les institucions erosionades. ERC i Sánchez tenen a les seves mans fer un reset i actualitzar les relacions Catalunya-Espanya. És un pacte valent o temerari, segons es vegi, que es basa en la promesa -simple però complicada- d'un nou temps.
L'objectiu de Podem, ERC i Bildu, però, va més enllà de deixar Inés Arrimadas fora de joc. Es tracta de consolidar el pes estratègic de Podem, escorar la legislatura a l'esquerra i oferir a Sánchez una aliança estable per a una nova etapa a l'Estat. L'oferta de subscripció a l'opció d'esquerres és temptadora: tres anys d'estabilitat i de via lliure per fer polítiques progressistes, tot just el que el president espanyol havia promès al seu electorat.
El primer beneficiari de l'operació és Pablo Iglesias. El líder de Podem sap que la seva influència a l'executiu tenia data de caducitat: el 31 de desembre del 2020. Un cop aprovats els pressupostos, Sánchez pot prorrogar els comptes en cas de necessitat. Amb Cs i el PNB com a crossa no li caldrien suports extra i podria fer realitat el vell somni de la geometria variable per anar consolidant el seu lideratge amb Iglesias com a convidat de pedra.
El moviment de Bildu i d'ERC, però, busca avortar qualsevol intent de convertir el partit d'Inés Arrimadas en l'alternativa "moderada" a Podem. Sense pactes amb el govern ni força d'oposició, Ciutadans s'esllangueix a la guerra de blocs i ho té difícil per recuperar la consideració d'antídot contra Iglesias. Els 57 diputats d'Albert Rivera no tornaran, i sense pacte Sánchez ha de jugar sempre per la columna esquerra.
El segon beneficiari és ERC, i especialment Gabriel Rufián, que ha posat tots els ous a la cistella del diàleg amb Sánchez. Amb l'horitzó electoral del 14 de febrer, ERC necessita alguna cosa més que pagarés per part del president espanyol. L'acord per l'esquerra no només aporta rèdits en forma de polítiques socials, inversions i la gestió de l'Ingrés Mínim Vital (IMV). Passa també per assegurar que les promeses del ministre Campo sobre la reforma del delicte de sedició i els possibles indults prosperin adequadament.
El primer pagament: el projecte de llei del codi penal abans de cap d'any. El segon: la tramitació -seriosa- dels indults, que ja han arribat a la fase del Suprem i que alguns ministres del PSOE valoren com a opció real. A canvi, ERC ofereix també un horitzó d'estabilitat a Catalunya. No hi haurà cap retorn a la tardor del 2017. La nova prioritat és la gestió de la pandèmia i la justícia social. Una versió remasteritzada d'aquell "avui paciència, demà independència".
El nou paper d'ERC a Madrid, però, va molt més enllà del peix al cove de perfil tàctic de la vella CiU o del PNB. ERC busca imprimir un gir social a les polítiques de l'Estat i revertir -des de dins- les dinàmiques que han castigat Catalunya en els últims 40 anys. És una aposta de llarg abast arriscada que la situa a expenses del president més eteri de la democràcia espanyola, però també una opció de futur per obrir nous espais.
Mentrestant, Sánchez prepara una remodelació del seu equip que previsiblement s'activarà després dels pressupostos. Els assenyalats: Carmen Calvo, que es jubila, i Margarita Robles, que ha protagonitzat durs enfrontaments amb Iglesias i que busca una cadira al TC. També el ministre de Ciència, Pedro Duque. Es tracta de reduir ministeris en un govern que actualment té 23 cadires: quatre vicepresidències i 18 ministres. Massa equip per encarar amb eficàcia la segona volta del mandat.
El president espanyol té ara obertes les portes de la legislatura, però sap també que sense l'alternativa de Ciutadans dependrà de Podem i d'un partit -ERC- que considera poc fiable quan la situació a Catalunya es complica. La seva elecció determinarà el futur de la política catalana i l'estabilitat d'un Estat amb totes les institucions erosionades. ERC i Sánchez tenen a les seves mans fer un reset i actualitzar les relacions Catalunya-Espanya. És un pacte valent o temerari, segons es vegi, que es basa en la promesa -simple però complicada- d'un nou temps.