Ciència en societat

La cursa per la vacuna: hi ha candidata a guanyar-la?

Tots els vaccins postulats fins ara tenen punts forts i fluixos, però Europa ja té alguna preferència

per Cristina Junyent , 25 de novembre de 2020 a les 10:30 |
La pandèmia ha causat amb una autèntica cursa per la vacuna | EP
En el moment en què s’han declarat gairebé seixanta milions de contagis per Covid-19, la carrera per la vacuna, iniciada pràcticament amb la pandèmia, dona resultats esperançadors. Perquè, tot i les mesures, la vacuna pot ser el factor que aturi la pandèmia i puguem retornar a una vida més normal de l’actual. Per això caldrà informar la població dels beneficis personals i socials de vacunar-se. De moment, anem a conèixer les vacunes amb un desenvolupament més avançat.

Per què les vacunes contra el coronavirus s’estan desenvolupant més de pressa que qualsevol altra vacuna? Normalment, les proves es fan de manera seqüencial: primer experimentals, després clíniques, i en cada fase en grups més grans i més diversos. Només aleshores se n’autoritza la producció i distribució. Ara bé, en el cas del coronavirus s’han autoritzat assajos clínics des de l’inici de l’estiu i en fases es paral·lel; cal avançar temps, però no perdre seguretat. I no es perd, perquè les fases es compleixen.


Segons el tipus de vacuna i la malaltia que combaten, les expectatives d’eficàcia són molt diferents. La vacuna de la pòlio protegeix pràcticament el cent per cent de les persones vacunades, mentre que la de la grip entre un 40 i un 60%. Entre les vacunes del coronavirus, les de Pfizer i Moderna declaren tenir una efectivitat del 95%. Mentre que AstraZeneca, per contra, en els seus resultats preliminars de la fase III declara una efectivitat superior al 70% i l’estima és que pugi fins al 90% en el seguiment dels casos. En tots els casos és un valor molt superior al que s’esperava inicialment, que era entorn el 50% i semblava molt acceptable.


Però l’efectivitat com a terme en brut, cal ampliar-lo. Cal veure l’eficàcia en diferents grups, d’edat, d’origen i el grau de protecció segons la gravetat dels símptomes que desenvolupin de la malaltia. Cal saber si és més efectiva en persones grans, com sembla que és la vacuna d’AstraZeneca i la Universitat d’Òxford. O si és capaç de protegir en casos greus o lleus. I això es coneix en les publicacions mèdiques, no s’indica en les notes de premsa.

També cal veure quant de temps pot durar la immunitat. Algunes vacunes protegeixen durant tota la vida, com la de la pòlio, mentre que altres vacunes protegeixen uns mesos, com la de la grip. Per ara, com els primers assajos clínics es van iniciar a principis de l’estiu, sabem que la protecció pot durar entre tres i quatre mesos, el temps que ha passat. Falta perspectiva.


Quina experiència hi ha, segons el tipus de vacuna? Les vacunes de Pfizer i de Moderna generen immunitat amb un fragment de RNA missatger víric, que ha d’estimular la immunitat. Però és un tipus de molècula que no s’ha experimentat fins ara en vacunes, i del qual tampoc no hi ha gaire experiència terapèutica.

En canvi, la vacuna d’AstraZeneca fan servir com a vehicle un virus benigne per a nosaltres, al que han inoculat material del coronavirus. És el mecanisme de la vacuna Sputnik V, de l’Institut Gamaleia de Rússia, i algunes de les desenvolupades a la Xina. L’objectiu és generar anticossos amb la inoculació del genoma del coronavirus. Ara bé, cal descartar que el nostre organisme generi també anticossos contra l’adenovirus que fa de vehicle.

Altres vacunes, com la xinesa Sinovac, fan servir el mateix virus que provoca la malaltia, el coronavirus, però inactivat. Aquest és el mecanisme de la major part de les vacunes emprades fins ara i que han aturat tantes malalties.

Un cop passades les fases dels assajos clínics, cal obtenir el permís de les agències reguladores per a fabricar-les i distribuir-les per a ús general. Per tant, caldrà valorar la capacitat de producció i de distribució en cada cas. En principi, a Europa es busca que la vacuna pugui ser fabricada aquí, perquè no hi hagi més interferències que les decisions mèdiques; és a dir, que decisions polítiques no en dificultin la distribució.


Distribució en la que juga un paper molt important la cadena del fred. La vacuna d’AstraZeneca sembla que només requereix la temperatura d’una nevera casolana, on se les pot mantenir durant sis mesos, com la Sputnik V. Mentre que les de Pfizer i Moderna requereixen temperatures molt més baixes, entorn a -70°C i -20°C, respectivament.

Tot i que pot semblar un punt menor, també és important el preu. La vacuna d’Oxford i AstraZeneca no té uns accionistes al darrera, per tant, s’estima que es pot vendre a 3€; mentre que la de Johnson i Johnson s’estima que tindrà un preu de 8,5€, més o menys com Sputnik V; mentre que la de Pfizer puja fins als 20€ i la de Moderna entorn 31€. Podria la vacuna d’Òxford fer que faci abaixar el preu de totes les altres? Massa aviat per saber-ho.

Finalment, caldrà convèncer la població per a vacunar-se. Perquè serà la vacunació global la que curarà la societat de la pandèmia: aconseguir la immunitat de grup, no la individual. Si no, doncs la pandèmia amb els efectes col·laterals que afecten a la vida normal i a l’economia, seguirà. Cal pensar en el bé comú.

I, en aquí, un altre factor a tenir en compte són les dosis necessàries. En la major part de les vacunes descrites calen dues dosi per a l’efectivitat obtinguda. És evident que en una dosi és més eficient que en dues, ja que hi pot haver desídia en repetir la inoculació.

Som davant d’una situació científicament inèdita. El que s’aprengui amb aquesta pandèmia pot canviar el desenvolupament d’altres malalties. Per començar, en la forma de fer assajos clínics. Després, en la utilització de material genètic terapèutic, que podrien guarir moltes altres malalties. En la forma global de recerca científica i de publicar els resultats de la recerca. I, per acabar, per una major transparència i col·laboració entre els científics i la comunicació al públic.

La situació és esperançadora, però encara no es té tota la informació, cal ser prudent. Ara bé, quan s’hagin publicat tots els resultats i les vacunes siguin aprovades, seran segures; en això hi ha consens. I pot ser que la gran diversitat de vacunes en desenvolupament puguin complementar els buits d’unes amb les altres. En qualsevol cas, en l’entretant no oblidem les tres m, mascaretes, rentar-se les mans i metres de distància. 

Altres notícies que et poden interessar






 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació