El destí dels presos polítics torna a la taula de Marchena

El Suprem analitza els recursos contra el tercer grau i els permisos per treballar, però no preveu fer pública la decisió aquest mateix dijous

Els presos, a les portes de Lledoners.
Els presos, a les portes de Lledoners. | ACN
26 de novembre del 2020
Actualitzat a les 9:33h

Una vegada més, el destí dels presos polítics passa per la signatura de Manuel Marchena. La sala segona del Tribunal Suprem analitza a partir de les 10h els recursos contra el tercer grau dels líders de l'1-O i els permisos per sortir a treballar o fer tasques de voluntariat. Sobre la taula hi ha la possibilitat de flexibilitzar la condemna dels presos, d'entre nou i tretze anys de presó, i acceptar les sortides amb el tercer grau o amb l'article 100.2. Tot apunta, veient el criteri exhibit fins ara, que el Suprem tombarà el règim de semillibertat els permisos dels dirigents independentistes i es farà seus els arguments de la Fiscalia.

En tot cas, Marchena podria tenir demà l'última oportunitat per rebaixar la pressió contra l'independentisme. Fonts del Suprem consultades per NacióDigital apunten que l'alt tribunal podria no fer pública la decisió aquest mateix dijous. Tot anirà en funció de si els magistrat tenen enllestida ja l'argumentació sobre si accepten o no el tercer grau, però no preveuen fer pública avui mateix la decisió. 

El Suprem abordarà la qüestió després de quatre mesos d'espera, cosa que ha irritat les defenses. Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez estudien presentar una querella contra Marchena per aquesta demora. Tots tres, amb la resta de presos polítics de Lledoners, es troben empresonats des de mitjans d'agost, després que l'alt tribunal canviés les regles del joc i el jutjat de vigilància penitenciària deixés en suspens el tercer grau després dels recursos presentats per la Fiscalia. No va passar el mateix amb Carme Forcadell i Dolors Bassa, que fins avui han pogut gaudir del règim de semillibertat malgrat que el ministeri fiscal també s'hi ha oposat. En el seu cas, però, el jutge ha decidit no suspendre'l fins que es pronunciï el Suprem.

Actualment els presos de Lledoners es troben en una situació de segon grau sense cap mesura de flexibilització. No poden sortir per treballar ni fer tasques de voluntariat, i viuen a la presó condicionats per les dures restriccions arran de la pandèmia. Les famílies han denunciat aquesta situació i asseguren que estan "pitjor que mai". Només hi ha una via per sortir puntualment de la presó: els permisos ordinaris, als quals només poden accedir Sànchez, Cuixart, Forn i Rull perquè han complert una quarta part de la condemna. La resta de presos hauran d'esperar al 2021. 

Si bé és cert que les juntes de tractament de la presó podrien acordar concedir de nou l'article 100.2 o bé un altre tercer grau, ara per ara això no s'ha fet. En tot cas, totes dues vies desembocarien de nou en el Suprem, després que aquest estiu decidís canviar la manera de fer dels últims anys. Fins aleshores, el 100.2 -una estratègia eficaç que va permetre sortides habituals dels presos durant sis mesos- es revisava a les Audiències Provincials, però l'alt tribunal va considerar que calia canviar la pràctica habitual i atribuir-se'n la competència.

Aquest dijous, el Suprem aborda l'última oportunitat per relaxar la pressió sobre l'independentisme abans que siguin les vies polítiques les que en determinin el seu futur.

Els indults, en tràmit

I quines són aquestes vies? Principalment dues. La decisió del Suprem arriba en plena tramitació dels indults. L'alt tribunal ja té sobre la taula els informes favorables de les presons i haurà de donar el seu punt de vista sobre si procedeix o no concedir aquest perdó als líders independentistes. No és vinculant, però sí que pot condicionar la decisió que ha de prendre el govern espanyol. No hi ha un termini establert, però el magistrat emèrit José Antonio Martín Pallín apuntava aquest cap de setmana a NacióDigital que els indults ja s'haurien pogut concedir i, en tot cas, que és segur que el consell de ministres els acceptarà. Si Marchena opta per tombar el tercer grau, pot donar-se la situació que els presos puguin sortir finalment de la presó gràcies a aquest mecanisme, en què el Suprem no tindria marge de maniobra.

A l'horitzó hi ha també la reforma de la sedició, que PSOE i Podem preveuen abordar abans d'acabar l'any i que té per objectiu modificar aquest delicte, de tal manera que no es pugui atribuir als presos polítics o bé que impliqui una rebaixa de la pena que els permeti sortir en llibertat. Si es fa "bé", els experts asseguren que no donaria marge de maniobra al Suprem, que hauria de refer la sentència d'acord al nou article i acceptar la rebaixa de penes i, en cas que correspongui, permetre l'alliberament dels líders de l'1-O. Com en els cas dels indults, els presos podrien sortir de la presó i Marchena no hi podria fer res. L'opció desitjada per l'independentisme és l'amnistia, que ara com ara no és viable perquè el PSOE no hi dona suport i no hi ha cap majoria alternativa que ho permeti tirar endavant.