El despertador: 25 de novembre

El pacte del «mentrestant»

La legislatura serà llarga, hi ha molts pactes a fer i ERC no podrà convertir en estable el suport a Sánchez si no hi ha avenços en la resolució del conflicte o contrapartides voluminoses. Avui també són notícia el fora de joc de Ciutadans, l'ingrés mínim vital que serà català, Calvet que exposa projecte, militars a les redaccions i Pinochet

per Ferran Casas , 25 de novembre de 2020 a les 06:00 |

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Esquerra va anunciar ahir un pacte de pressupostos amb el govern del PSOE i Podem. El grup que lidera al Congrés Gabriel Rufián assumeix riscos, però és coherent amb l'aposta estratègica manifestada en campanya i bloqueja Ciutadans com a possible aliat del PSOE. Suma els seus vots afirmatius als del PNB i Bildu, que aquests dies també han tancat acords. El pacte, del que avui en sabrem el detall, ha de contenir quantitats econòmiques en àmbits com ara les infraestructures més enllà dels 18 milions de beques pendents.

Vam saber, això sí, mesures i conseqüències polítiques pròpies de la necessitat de gestionar "el mentrestant" i de les urgències socials derivades de la pandèmia. Caldrà veure les concrecions i com les fan casar amb un procés polític boquejat i se'n surten de les previsibles crítiques que els republicans rebran de Junts i la CUP, que descarten arribar a acords amb el govern espanyol.

En l'acord hi destaca que, per una banda, Catalunya assumirà, tal com us expliquem en primícia i va exigir en el seu moment Quim Torra, la gestió de l'ingrés mínim vital. Ha de ser compatible amb la renda bàsica que la passada legislatura va instaurar el departament que aleshores dirigia Dolors Bassa i que és la mesura estrella de "l'escut social" pel qual va pressionar Pablo Iglesias a Pedro Sánchez. La gestió, que fins ara tenien assegurada només Euskadi i Navarra, és important, però encara ho és més que no passi com amb la llei de la Dependència i que hi hagi recursos suficients per protegir a qui menys té.

Es pacta això i també la fi de la intervenció dels comptes catalans després de la brutal ofensiva de Mariano Rajoy que el PSOE va secundar i que s'havia anat aixecant de forma parcial.

Aquests dos aspectes són importants pel que fa als continguts de l'acord a falta de partides que es concretaran, algunes en el tràmit de la votació de les esmenes. Però hi ha també un moviment de fons que reforça de forma extraordinària la línia marcada per Pablo Iglesias i desarma l'ala més conservadora del PSOE, que preferia els pactes amb Ciutadans. La legislatura serà llarga i hi ha molts pactes a fer. ERC és encara en la fase de fer prosperar la seva estratègia, que implica mullar-se en votacions com les dels pressupostos a canvi de convertir el diàleg en negociació. Però sap que no pot fer estable el seu suport al govern espanyol si no hi ha avenços en la resolució del conflicte o contrapartides molt voluminoses. El "mentrestant" no es pot eternitzar. 
 

Avui no et perdis

» Primícia | El pacte pressupostari d'ERC amb Sánchez inclou la gestió catalana de l'ingrés mínim vital; per Sara González.

» Entrevista a Damià Calvet: «Fer la independència exigeix una feina perseverant, no n'hi ha prou de declarar‑la»; per Ferran Casas i Jordi Velert.

» Fil directe: «El català, aglutinant de la dreta espanyola»; per Pep Martí.

» Dades | Caiguda dràstica de les aules confinades: quatre cops menys que a finals d'octubre; per Roger Tugas Vilardell.

» El Pacte d’estat contra la violència masclista, estancat tres anys després; per Mireia Expósito.

» Dades | Les trucades al telèfon contra la violència masclista s'han disparat un 57% des del confinament; per Roger Tugas Vilardell.

» La versió policial del tiroteig al sensesostre a Barcelona es desmunta; per Andreu Merino.

» Montserrat Carulla: «El cel, l'infern i el purgatori són en aquesta vida»; recuperem l'entrevista d'Eva Piquer a l'actriu.
 

 El passadís

El PSOE i Podem s'han mogut de pressa per tancar l'acord pressupostari. Van lligar els vots de Bildu fa uns dies, dilluns els del PNB i ahir els d'ERC. La jugada ha agafat a contrapeu Ciutadans, que esperava tenir una mica de protagonisme i recorregut en la negociació. És pràcticament impossible que la formació espanyolista doni ara suport als comptes acordats amb els socis de la investidura. L'anunci de Rufián els va agafar despistats. Fins al punt que van haver d'improvisar una roda de premsa del seu portaveu al Congrés, Edmundo Bal. Van convocar als mitjans a les 16.38... per les 16.45h. Els professionals dels mitjans no van encaixar massa bé tanta precipitació.    

Vist i llegit

Ahir es van donar a conèixer els Premis Nacionals de Comunicació 2020. El Tot és comèdia de la Ser, La Mira o l'InfoK de TV3 van ser alguns dels premiats. Felicitats a tots ells! M'aturo, però, en el guardonat en periodisme de proximitat: SomGarrigues, el periòdic quinzenal de la comarca de les Garrigues, una de les més deprimides econòmicament de Catalunya. El Som, impulsat fa vint anys per una associació de persistents militants de la comarca i el país, ha aconseguit gairebé un miler de subscriptors en un territori que, sumant els nou pobles del Segrià garriguencs d'ànima i conreu, té poc més de 20.000 habitants.

Les Garrigues lluita contra l'envelliment i la despoblació i per fer valdre el seu patrimoni. La seva gent ha trobat en el Som una forma d'explicar-se a ella mateixa, de vertebrar-se i de reivindicar-se. El diari s'ha dotat d'una estructura professional, arriba a tots els racons i destaca per la seva qualitat informativa i profunditat. Aquí podeu consultar la seva web.    

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1905 un grup de militars espanyols assaltaven i saquejaven a Barcelona les redaccions i la seu del setmanari satíric ¡Cu-Cut! i de La Veu de Catalunya. El primer havia publicat un acudit que va indignar la milícia. El govern espanyol va suspendre garanties constitucionals i va impulsar la llei de Jurisdiccions, que limitava les llibertats. La resposta va ser la Solidaritat Catalana, una coalició catalanista que incloïa de carlins a republicans (entre ells Francesc Macià i Francesc Cambó) i que va arrasar a les eleccions a les Corts de 1907. Aquest reportatge de TV3 ens atansa a la història del !Cu-Cut!

 L'aniversari

El 25 de novembre de 1915 va néixer el dictador xilè Augusto Pinochet. Va morir el 2006 després d'haver presidit el país entre 1973 i 1990. A Pinochet no el van deposar, va cedir el poder i va seguir uns anys com a cap de les forces armades i senador vitalici. Com a Espanya, on el dictador Franco va morir al llit, la memòria històrica encara és motiu de controvèrsia a Xile, un país que ha viscut fortes tensions darrerament. Pinochet va arribar al poder després de dirigir, amb suport de l'administració Nixon, el cop militar contra el socialista Salvador Allende. Prefereixo no enllaçar-vos cap contingut del dictador, culpable de milers de morts i desapareguts. Optaré pel darrer discurs radiofònic d'Allende aquell 11 de setembre de 1973 quan els pinochetistes eren a la porta del Palacio de la Moneda. "La història és nostra i la fan els pobles", va deixar dit.

 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació