24
de novembre
del
2020
Actualitzat
a les
22:49h
Un "preacord" amb la Moncloa per aprovar els pressupostos. Aquest és l'anunci que ha fet ERC aquest dimarts en una jugada que ha deixat descol·locat Ciutadans en plena negociació quan falta una setmana perquè els comptes se sotmetin a la prova definitiva al Congrés. Després del sí de Bildu i del PNB, el moviment d'ERC encarrila la majoria de la investidura per aprovar els comptes. Segons ha pogut saber NacióDigital, aquest principi d'entesa inclou que la Generalitat gestioni l'ingrés mínim vital (IMV), una prerrogativa que fins ara només tenen Euskadi i Navarra.
Els republicans explicaran aquest dimecres més detalls del marc de l'acord, però la gestió d'aquest ajut per als col·lectius més vulnerables serà un dels principals compromisos estrella. També ho serà l'aixecament del control per part de l'Estat de les despeses de la Generalitat, obligada a enviar cada mes un certificat de l'interventor, un compromís que ja ha estat avançat pels republicans.
La gestió de l'IMV es tracta d'una reivindicació que fa el Govern des de finals de maig, quan la prestació va ser aprovada pel govern espanyol, ja que l'executiu català entén que és ell qui té la competència per portar les regnes d'una prestació d'aquestes característiques. Així ho va reivindicar el mateix Quim Torra en una conferència de presidents durant la primera onada de la pandèmia i, de fet, el Govern va anunciar al juliol que portaria aquest conflicte competencial al Tribunal Constitucional.
En cas de materialitzar-se aquest traspàs de la gestió, dependrà de la Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies, a càrrec del conseller Chakir el Homrani, que fins ara ha gestionat la renda garantida de ciutadania -subsidiària d'aquest nou ingrés estatal- i que acumula retards en les concessions denunciades àmpliament pels col·lectius impulsors. Que la Generalitat assumeixi la batuta de l'IMV implica que es faci càrrec de la tramitació i concessió de l'ajut a partir de la transferència dels recursos estatals corresponents. Els pressupostos de l'Estat preveuen 3.000 milions d'euros per a aquesta prestació en l'exercici del 2021.
Amb tot, caldrà veure com s'afronta, ja que Catalunya és el territori de tot l'Estat amb menys plantilla de l'Institut Nacional de la Seguretat Social, amb un total de 1.212 treballadors. És a dir, 15,8 per cada 100.000 habitants mentre la mitjana estatal és de 21,6 per cada 100.000. De fet, quan es va aprovar l'ingrés mínim vital, en l'articulat ja es va preveure que aquest fos gestionat per les autonomies que ho sol·licitessin. Només el PNB va aconseguir arrencar al PSOE la cessió de la gestió per a Euskadi i Navarra abans del 31 d'octubre a canvi del seu suport a la mesura durant els equilibris que Sánchez va haver de fer al Congrés per prorrogar l'estat d'alarma. L'acord va ser criticat per Ciutadans, que aleshores ho va titllar de "privilegi territorial".
La posada en marxa de l'IMV, que Pablo Iglesias ha exhibit com el seu gran triomf des de l'arribada a la Moncloa després d'un llarg estira-i-arronsa amb el PSOE, no ha estat exempta de polèmica. Primer, pel retard en la concessió dels ajuts, ja que els tràmits burocràtics han acabat derivant en un tap d'ampolla, així com en la dificultat dels més vulnerables per acreditar la seva situació. En la nòmina d'octubre l'ajut arribava a 140.000 llars, que suposen 400.000 persones, quan la previsió inicial era arribar aquest any a 850.000 famílies, 100.000 d'elles a Catalunya.
De fet, el retard en les concessions va ser un dels motius de major disputa entre el PSOE i Podem per tancar l'avantprojecte de pressupostos. Després d'una forta topada amb el ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, Iglesias va arrencar a Sánchez in extremis una agilització dels tràmits, a més d'un increment de l'1,8% de la prestació.
Els republicans explicaran aquest dimecres més detalls del marc de l'acord, però la gestió d'aquest ajut per als col·lectius més vulnerables serà un dels principals compromisos estrella. També ho serà l'aixecament del control per part de l'Estat de les despeses de la Generalitat, obligada a enviar cada mes un certificat de l'interventor, un compromís que ja ha estat avançat pels republicans.
La gestió de l'IMV es tracta d'una reivindicació que fa el Govern des de finals de maig, quan la prestació va ser aprovada pel govern espanyol, ja que l'executiu català entén que és ell qui té la competència per portar les regnes d'una prestació d'aquestes característiques. Així ho va reivindicar el mateix Quim Torra en una conferència de presidents durant la primera onada de la pandèmia i, de fet, el Govern va anunciar al juliol que portaria aquest conflicte competencial al Tribunal Constitucional.
En cas de materialitzar-se aquest traspàs de la gestió, dependrà de la Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies, a càrrec del conseller Chakir el Homrani, que fins ara ha gestionat la renda garantida de ciutadania -subsidiària d'aquest nou ingrés estatal- i que acumula retards en les concessions denunciades àmpliament pels col·lectius impulsors. Que la Generalitat assumeixi la batuta de l'IMV implica que es faci càrrec de la tramitació i concessió de l'ajut a partir de la transferència dels recursos estatals corresponents. Els pressupostos de l'Estat preveuen 3.000 milions d'euros per a aquesta prestació en l'exercici del 2021.
Amb tot, caldrà veure com s'afronta, ja que Catalunya és el territori de tot l'Estat amb menys plantilla de l'Institut Nacional de la Seguretat Social, amb un total de 1.212 treballadors. És a dir, 15,8 per cada 100.000 habitants mentre la mitjana estatal és de 21,6 per cada 100.000. De fet, quan es va aprovar l'ingrés mínim vital, en l'articulat ja es va preveure que aquest fos gestionat per les autonomies que ho sol·licitessin. Només el PNB va aconseguir arrencar al PSOE la cessió de la gestió per a Euskadi i Navarra abans del 31 d'octubre a canvi del seu suport a la mesura durant els equilibris que Sánchez va haver de fer al Congrés per prorrogar l'estat d'alarma. L'acord va ser criticat per Ciutadans, que aleshores ho va titllar de "privilegi territorial".
La posada en marxa de l'IMV, que Pablo Iglesias ha exhibit com el seu gran triomf des de l'arribada a la Moncloa després d'un llarg estira-i-arronsa amb el PSOE, no ha estat exempta de polèmica. Primer, pel retard en la concessió dels ajuts, ja que els tràmits burocràtics han acabat derivant en un tap d'ampolla, així com en la dificultat dels més vulnerables per acreditar la seva situació. En la nòmina d'octubre l'ajut arribava a 140.000 llars, que suposen 400.000 persones, quan la previsió inicial era arribar aquest any a 850.000 famílies, 100.000 d'elles a Catalunya.
De fet, el retard en les concessions va ser un dels motius de major disputa entre el PSOE i Podem per tancar l'avantprojecte de pressupostos. Després d'una forta topada amb el ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, Iglesias va arrencar a Sánchez in extremis una agilització dels tràmits, a més d'un increment de l'1,8% de la prestació.