24
de novembre
del
2020
Actualitzat
a les
14:50h
Aquest dimarts s'ha presentat a la llibreria Ona una de les novetats editorials més ambicioses d'aquesta tardor, Vides catalanes que han fet història, un conjunt de 120 biografies de figures destacades del país escrites per un centenar d'especialistes. L'obra ha estat coordinada per l'historiador Borja de Riquer, qui ha destacat que han buscat "gent coneguda i no tan coneguda amb personatges relativament rellevants i altres que cal rescatar perquè és necessari que el gran públic els conegui".
Entre les figures biografiades hi ha Guifré el Pelós, Jaume I, Ramon Berenguer IV, Ausias Marc, els Güell, Jaume Balmes, Joan Prim, Francesc Pi i Maragall, Valentí Almirall, Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer, Lluís Companys, Salvador Dalí o Mercè Rodoreda. Però al costat de figures destacades, algunes de poc conegudes però representatives d'una època o d’un grup social determinat, "hi ha itineraris ortodoxos, altres d’heterodoxos i transgressors, trajectòries complexes i polèmiques, reflex de la varietat i pluralitat del país".
Borja de Riquer creu que la capacitat de penetració que pot tenir una biografia és superior a molts dels llibres canònics d'història més acadèmica. L'obra, ha explicat, combina les darreres aportacions i tesis sovint polèmiques i discutibles. "Alguns autors entren al debat del personatge i hi diuen la seva amb un cert rigor". Ha apuntat que inclou biografies innovadors amb idees noves i s'han inclòs autors veterans i autors més joves.
Ha posat com exemple alguns dels articles com el dedicat a Agustí Calvet, Gaziel, escrit per Manuel Llanas, on es publica una carta inèdita fins ara de Gaziel, en la qual diu que l'ha "decebut d'Espanya" i "convertit en separatista platònic perquè la independència és impossible, però estar amb Espanya també".
Sense polítics vius
Borja de Riquer ha destacat que han fet un esforç per incloure el màxim de dones que creien que tenien rellevància o que eren representatives d'un grup social o d'una circumstància. "A vegades no són noms molt coneguts, però sí molt representatius d'un moment, d'una professió o unes circumstàncies". Així mateix, ha afegit, també hi ha noms coneguts i importants. Han deixat fora aquells que s'havien tractat amb un cert aprofundiment a 'Història mundial de Catalunya'.
Pel que fa el món contemporani, Borja de Riquer ha explicat que entre els personatges posteriors a la Guerra Civil hi ha dos polítics, que són Joan Antoni Samaranch i Josep Benet. "No hem entrat a més contemporanis a la transició perquè la majoria estan vius. Jo no volia posar polítics vius en aquest llibre".
Un equip divers d'assessors
Entre els assessors del llibre hi ha, Joaquim Albareda, catedràtic d’Història Moderna de la Universitat Pompeu Fabra i autor de La guerra de Sucesión de España (2010); Margarida Casacuberta, doctora en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i professora de literatura catalana contemporània a la Universitat de Girona; Isabel Rodà, catedràtica d’Arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Josep M. Salrach, professor d’Història Medieval a la Universitat de Barcelona i catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra.
Entre les figures biografiades hi ha Guifré el Pelós, Jaume I, Ramon Berenguer IV, Ausias Marc, els Güell, Jaume Balmes, Joan Prim, Francesc Pi i Maragall, Valentí Almirall, Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer, Lluís Companys, Salvador Dalí o Mercè Rodoreda. Però al costat de figures destacades, algunes de poc conegudes però representatives d'una època o d’un grup social determinat, "hi ha itineraris ortodoxos, altres d’heterodoxos i transgressors, trajectòries complexes i polèmiques, reflex de la varietat i pluralitat del país".
Borja de Riquer creu que la capacitat de penetració que pot tenir una biografia és superior a molts dels llibres canònics d'història més acadèmica. L'obra, ha explicat, combina les darreres aportacions i tesis sovint polèmiques i discutibles. "Alguns autors entren al debat del personatge i hi diuen la seva amb un cert rigor". Ha apuntat que inclou biografies innovadors amb idees noves i s'han inclòs autors veterans i autors més joves.
Ha posat com exemple alguns dels articles com el dedicat a Agustí Calvet, Gaziel, escrit per Manuel Llanas, on es publica una carta inèdita fins ara de Gaziel, en la qual diu que l'ha "decebut d'Espanya" i "convertit en separatista platònic perquè la independència és impossible, però estar amb Espanya també".
Sense polítics vius
Borja de Riquer ha destacat que han fet un esforç per incloure el màxim de dones que creien que tenien rellevància o que eren representatives d'un grup social o d'una circumstància. "A vegades no són noms molt coneguts, però sí molt representatius d'un moment, d'una professió o unes circumstàncies". Així mateix, ha afegit, també hi ha noms coneguts i importants. Han deixat fora aquells que s'havien tractat amb un cert aprofundiment a 'Història mundial de Catalunya'.
Pel que fa el món contemporani, Borja de Riquer ha explicat que entre els personatges posteriors a la Guerra Civil hi ha dos polítics, que són Joan Antoni Samaranch i Josep Benet. "No hem entrat a més contemporanis a la transició perquè la majoria estan vius. Jo no volia posar polítics vius en aquest llibre".
Un equip divers d'assessors
Entre els assessors del llibre hi ha, Joaquim Albareda, catedràtic d’Història Moderna de la Universitat Pompeu Fabra i autor de La guerra de Sucesión de España (2010); Margarida Casacuberta, doctora en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i professora de literatura catalana contemporània a la Universitat de Girona; Isabel Rodà, catedràtica d’Arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Josep M. Salrach, professor d’Història Medieval a la Universitat de Barcelona i catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra.