24
de novembre
del
2020
Actualitzat
a les
17:41h
La comunitat universitària està convocada a les urnes per elegir nou rector de la Universitat de Barcelona (UB). La primera volta serà per votació electrònica els dies 11 i 12 de desembre. Aquest dimarts ha donat inici la campanya electoral, i ho ha fet amb un debat entre els tres aspirants: l'actual rector, el catedràtic de Matemàtiques Joan Elias; Joan Guàrdia, catedràtic de Metodologia de les Ciències del Comportament, i David Vallespín, catedràtic de Dret Processal.
Els efectes de la Covid en la vida universitària, com ha afectat la presencialitat de les classes, i el paper que ha de jugar la UB en la societat catalana en un moment d'excepcionalitat política han estat els temes centrals del debat. El primer debat entre candidats s'ha produït després que un jutge del contenciós-administratiu hagi condemnat la UB pel manifest aprovat pel claustre en suport als presos polítics.
Sobre el posicionament polític de la UB, el rector Joan Elias ha estat molt rotund al dir que "la política s'ha de fer on toca". Però ha agafat l'autonomia universitària com a bandera. Sobre la condemna judicial, Elias ha recordat que la UB ha recorregut al TSJC. Ha dit que defensarà la veu del claustre fins allà on sigui perquè és la defensa del dret de la UB a pronunciar-se: "Arribarem fins a on sigui, si cal anirem al Tribunal Constitucional i a les instàncies europees".
Guàrdia ha manifestat que "la UB no es pot posar de perfil" i ha afirmat que la universitat no s'ha de posicionar només en moments d'excepcionalitat sinó que s'ha de posicionar "davant de situacions injustes". Guàrdia ha defensat que la UB sigui un espai de llibertat: "S'hi ha de poder parlar de tot".
David Vallespín ha dit que, en cas de guanyar les eleccions, com a govern de la UB es pronunciarien sempre que els drets fonamentals siguin atacats i ha recordat la Caputxinada, però ha estat el candidat que més ha insistit en la voluntat de romandre al marge de la política.
Defensa de la gestió
El rector Joan Elias ha defensat la seva gestió enmig de fortes dificultats i, malgrat les quals, la UB ha fet "un gran salt endavant", assenyalant l'estabilització de la plantilla, el rejoveniment en sis anys de l'edat mitjana del personal docent i investigador (que ha passat de 59 a 53 anys), i el desbloqueig dels concursos del PAS, el personal no docent. Elias ha destacat el compromís amb els objectius del desenvolupament sostenible i s'ha fet fort en la idea d'estabilitzar la plantilla com a base del seu projecte.
A la UB "li cal un canvi, un canvi tranquil", ha assegurat Joan Guàrdia. La necessitat de transformar la UB per liderar els reptes que hi ha com a societat, des de la pandèmia a la digitalització, reclama "governar per a tots i totes". Els models de lideratge que ha generat la UB els darrers anys -ha afirmat- no encaixen amb el que exigeixen els temps actuals: la pluralitat i el debat obert sense exclusions. Guàrdia ha dit que els problemes no es poden amagar sota la realitat de les dificultats de gestió i les mancances de la universitat.
Guàrdia ha defensat la necessitat que la UB sigui un espai d'acollida de totes les veus de la comunitat universitària, cosa que ara no succeeix, segons el catedràtic de Psicologia. Ha reclamat una "major transparència" i "menys immobilisme", i ha subratllat que la UB requereix un tarannà diferent i un projecte que posi fi a la desil·lusió que ara impera a la institució.
David Vallespín ha criticat la "manca de projecte" de l'actual equip rectoral i la "frustració" que sent bona part de la comunitat universitària. Ha destacat que la seva candidatura vol situar-se lluny de "tota incidència política", fent bona la projecció tecnocràtica i "apolítica" que vol tenir la seva opció. Ha subratllat la presència majoritària de dones de la seva candidatura.
La "generació Covid"
La crisi pandèmica i com ha afectat tots els integrants de la comunitat universitària ha centrat bona part del debat. Guàrdia ha estat el més crític amb la manca d'una política adreçada al capital humà. Ha propugnat de fer un bon diagnòstic de "la situació de les persones" que formen la UB, cosa que ha assegurat que no s'ha fet. S'ha referit a l'esforç fet per tothom, també dels alumnes, enmig de la pandèmia.
Vallespín s'ha referit a la urgència d'un relleu generacional del personal docent com a element essencial. Ha anunciat que, en cas de ser elegit, el primer que faria és una reunió amb totes les juntes de personal i negociar millor amb la Generalitat per garantir el finançament de la UB. "La universitat està infrafinançada", ha sostingut, queixant-se dels "brindis al sol" que se solen fer en aquest tema sense cap canvi de prioritat. S'ha referit al concepte de "generació Covid" per referir-se als aliumnes que han patit els efectes de la crisi pandèmica.
Elias ha recordat les dificultats enormes que pateix el sistema universitari pel que fa al seu finançament i com els fons de la Generalitat no cobreixen més enllà del 80% de les nòmines. Un fet que ha incrementat les dificultats provocades per la Covid. L'actual rector ha manifestat el desig que les classes es facin el més aviat possible de forma presencial, tot i que ha reconegut que això no seria fàcil. Una voluntat compartida pels altres candidats.
El rector ha defensat la resposta donada per la UB al sotrac que ha suposat la Covid-19 i n'ha destacat el suport donat als alumnes tècmicament, amb el lliurament de 600 ordinadors a alumnes, així com el programa de suport psicològic elaborat per la Facultat de Psicologia.
Més de 50.000 persones estan cridades a les urnes. Hi ha quatre col·lectius d'electors, que voten amb un sistema de vot ponderat: el professorat doctor amb vinculació permanent (amb un valor del 51% del total); altre personal docent i investigador (9%); alumnat d’ensenyaments de primer i segon cicle i de doctorat (30%) i personal d’administració i serveis (10%).
Els efectes de la Covid en la vida universitària, com ha afectat la presencialitat de les classes, i el paper que ha de jugar la UB en la societat catalana en un moment d'excepcionalitat política han estat els temes centrals del debat. El primer debat entre candidats s'ha produït després que un jutge del contenciós-administratiu hagi condemnat la UB pel manifest aprovat pel claustre en suport als presos polítics.
Sobre el posicionament polític de la UB, el rector Joan Elias ha estat molt rotund al dir que "la política s'ha de fer on toca". Però ha agafat l'autonomia universitària com a bandera. Sobre la condemna judicial, Elias ha recordat que la UB ha recorregut al TSJC. Ha dit que defensarà la veu del claustre fins allà on sigui perquè és la defensa del dret de la UB a pronunciar-se: "Arribarem fins a on sigui, si cal anirem al Tribunal Constitucional i a les instàncies europees".
Guàrdia ha manifestat que "la UB no es pot posar de perfil" i ha afirmat que la universitat no s'ha de posicionar només en moments d'excepcionalitat sinó que s'ha de posicionar "davant de situacions injustes". Guàrdia ha defensat que la UB sigui un espai de llibertat: "S'hi ha de poder parlar de tot".
David Vallespín ha dit que, en cas de guanyar les eleccions, com a govern de la UB es pronunciarien sempre que els drets fonamentals siguin atacats i ha recordat la Caputxinada, però ha estat el candidat que més ha insistit en la voluntat de romandre al marge de la política.
Defensa de la gestió
El rector Joan Elias ha defensat la seva gestió enmig de fortes dificultats i, malgrat les quals, la UB ha fet "un gran salt endavant", assenyalant l'estabilització de la plantilla, el rejoveniment en sis anys de l'edat mitjana del personal docent i investigador (que ha passat de 59 a 53 anys), i el desbloqueig dels concursos del PAS, el personal no docent. Elias ha destacat el compromís amb els objectius del desenvolupament sostenible i s'ha fet fort en la idea d'estabilitzar la plantilla com a base del seu projecte.
A la UB "li cal un canvi, un canvi tranquil", ha assegurat Joan Guàrdia. La necessitat de transformar la UB per liderar els reptes que hi ha com a societat, des de la pandèmia a la digitalització, reclama "governar per a tots i totes". Els models de lideratge que ha generat la UB els darrers anys -ha afirmat- no encaixen amb el que exigeixen els temps actuals: la pluralitat i el debat obert sense exclusions. Guàrdia ha dit que els problemes no es poden amagar sota la realitat de les dificultats de gestió i les mancances de la universitat.
Guàrdia ha defensat la necessitat que la UB sigui un espai d'acollida de totes les veus de la comunitat universitària, cosa que ara no succeeix, segons el catedràtic de Psicologia. Ha reclamat una "major transparència" i "menys immobilisme", i ha subratllat que la UB requereix un tarannà diferent i un projecte que posi fi a la desil·lusió que ara impera a la institució.
David Vallespín ha criticat la "manca de projecte" de l'actual equip rectoral i la "frustració" que sent bona part de la comunitat universitària. Ha destacat que la seva candidatura vol situar-se lluny de "tota incidència política", fent bona la projecció tecnocràtica i "apolítica" que vol tenir la seva opció. Ha subratllat la presència majoritària de dones de la seva candidatura.
La "generació Covid"
La crisi pandèmica i com ha afectat tots els integrants de la comunitat universitària ha centrat bona part del debat. Guàrdia ha estat el més crític amb la manca d'una política adreçada al capital humà. Ha propugnat de fer un bon diagnòstic de "la situació de les persones" que formen la UB, cosa que ha assegurat que no s'ha fet. S'ha referit a l'esforç fet per tothom, també dels alumnes, enmig de la pandèmia.
Vallespín s'ha referit a la urgència d'un relleu generacional del personal docent com a element essencial. Ha anunciat que, en cas de ser elegit, el primer que faria és una reunió amb totes les juntes de personal i negociar millor amb la Generalitat per garantir el finançament de la UB. "La universitat està infrafinançada", ha sostingut, queixant-se dels "brindis al sol" que se solen fer en aquest tema sense cap canvi de prioritat. S'ha referit al concepte de "generació Covid" per referir-se als aliumnes que han patit els efectes de la crisi pandèmica.
Elias ha recordat les dificultats enormes que pateix el sistema universitari pel que fa al seu finançament i com els fons de la Generalitat no cobreixen més enllà del 80% de les nòmines. Un fet que ha incrementat les dificultats provocades per la Covid. L'actual rector ha manifestat el desig que les classes es facin el més aviat possible de forma presencial, tot i que ha reconegut que això no seria fàcil. Una voluntat compartida pels altres candidats.
El rector ha defensat la resposta donada per la UB al sotrac que ha suposat la Covid-19 i n'ha destacat el suport donat als alumnes tècmicament, amb el lliurament de 600 ordinadors a alumnes, així com el programa de suport psicològic elaborat per la Facultat de Psicologia.
Més de 50.000 persones estan cridades a les urnes. Hi ha quatre col·lectius d'electors, que voten amb un sistema de vot ponderat: el professorat doctor amb vinculació permanent (amb un valor del 51% del total); altre personal docent i investigador (9%); alumnat d’ensenyaments de primer i segon cicle i de doctorat (30%) i personal d’administració i serveis (10%).