sentència de l'1-O

Ni 100.2 ni tercer grau: com poden sortir de la presó els líders independentistes?

El Suprem bloqueja les principals vies per les sortides dels líders de l'1-O, que esperen que opcions com l'indult o la reforma de la sedició, encara una incògnita, puguin tenir efecte

per Bernat Surroca / Joan Serra Carné , 4 de desembre de 2020 a les 10:12 |
Oriol Junqueras, Raül Romeva i Joaquim Forn entrant a la presó després de la suspensió del tercer grau | ACN
Era el més previsible i finalment s'ha confirmat. L'endemà de l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat al Congrés, el Tribunal Suprem ha tombat el tercer grau dels presos polítics i deixa els nou líders independentistes -també Forcadell i Bassa, que tornaran aquest divendres a la presó i ja no en podran sortir- de nou a la casella de sortida: en segon grau, sense sortides per treballar ni fer voluntariat i amb les restriccions arran de la Covid-19. A la pràctica, això es tradueix en més de 20 hores diàries a la cel·la. 

L'estratègia del 100.2, criticada al seu moment pels presos de Junts, que reclamaven el tercer grau, va funcionar durant uns mesos fins que el Suprem va canviar les regles del joc i es va atribuir la capacitat de decidir sobre aquesta qüestió. El tercer grau va durar poques setmanes en el cas dels presos de Lledoners, i ha estat en vigor fins ara per a Forcadell i Bassa. Repassem a continuació les vies dels líders de l'1-O per sortir de la presó:


El 100.2, en mans del Suprem. Les juntes de tractament, formades per professionals de l'àmbit penitenciari i que pren decisions seguint criteris tècnics, pot reunir-se i acordar de nou l'aplicació de l'article 100.2 per als presos polítics. Això els permetria sortir per treballar o fer tasques de voluntariat. Quin problema hi ha? En ple estiu el Suprem va dictar una resolució que va canviar radicalment les regles del joc i es va adjudicar la capacitat per decidir sobre aquest article del reglament penitenciari, i va tombar el de Carme Forcadell. Fins aleshores era competències de les Audiències Provincials resoldre sobre la qüestió, i tenien fins i tot sales especialitzades en la normativa penitenciària. En mans del Suprem, la via del 100.2 també queda molt limitada i malgrat que seria possible tindria molt poc recorregut.

En la resolució de l'alt tribunal, s'argumenta que es denega l'aplicació del 100.2 ara mateix per la "falta de connexió" amb el procés de reinserció. "Aquesta falta de connexió entre el programa de tractament i els delictes comesos fan injustificable un règim de semillibertat", exposa el Suprem, que "no posa en dubte el bon comportament" dels presos ni "tampoc la seva trajectòria acadèmica i professional" prèvia a la condemna. "El procés de reinserció social del penat, com és obvi, no pot ser aliè als delictes comesos", afegeix el tribunal per justificar la decisió presa en relació al règim de semillibertat.



Un nou tercer grau, inviable a curt termini. Les juntes de tractament també poden proposar un nou tercer grau per als presos independentistes, però veient la resolució del Suprem que el descarta -insistint en la idea que els presos polítics "van dinamitar les bases de la convivència"- es fa difícil d'imaginar que en tant poc temps es torni a posar sobre la taula aquesta opció. En cas que es fes, tindria un recorregut limitat perquè la Fiscalia hi presentaria recurs i el jutjat de vigilància penitenciària podria deixar-lo en suspens -com ja ha fet en el cas dels presos de Lledoners- i en última instància seria de nou el Suprem que prendria una decisió i, com ha fet ara, el tombaria. Les maniobres de l'alt tribunal suggereixen un intent d'aplicar una clàusula -no inclosa a la sentència tot i la voluntat de la Fiscalia- segons la qual els presos no podran accedir a permisos per sortir fins que compleixin la meitat de la condemna per sedició i malversació. 


Permisos ordinaris, limitats. L'única via que queda en l'àmbit penitenciari són els permisos ordinaris. En segon grau, els presos tenen 36 permisos l'any, però ara mateix només hi poden accedir Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Quim Forn i Josep Rull, perquè ja han complert una quarta part de la condemna. La resta de presos no podran utilitzar aquesta via fins l'any que ve. A més, en el cas de Sànchez i Cuixart, que hi van accedir a principis d'any, veuen com se'ls estan acabant els permisos i és per això que miren de dedicar-los a qüestions privades o familiars. A principis de l'any vinent se'ls renovaran els permisos i en tindran 36 més un altre cop. La Fiscalia, almenys en el cas dels Jordis, ha rebaixat la pressió i ja no s'oposa sistemàticament a tots els permisos. 

Les opcions "polítiques". Paral·lelament a les mesures d'àmbit penitenciari, sobre la taula hi ha tres vies perquè els presos puguin sortir de la presó: l'indult, la reforma de la sedició i l'amnistia. Tot apunta que l'opció més ràpida serà la de l'indult, que ho decideix en consell de ministres i s'entén com un "perdó". És, però, una mesura incomplerta i que no resoldria el problema de fons. La reforma de la sedició pot trigar més temps i s'aprova per la via del Congrés dels Diputats i també podria facilitar la sortida de la presó dels líders de l'1-O perquè les penes es rebaixarien. L'amnistia, que seria la solució de més abast i podria beneficiar tots els represaliats, és ara com ara una quimera perquè no té els suports necessaris. Repassem aquestes vies a continuació: 

L'indult, ràpid però incomplert. Els indults ja estan sobre la taula i tot apunta que s'acabaran concedint. Es tracta d'un perdó que atorgar el consell de ministres i que ha de signar el rei. El Tribunal Suprem ja té sobre la taula els informes de les presons catalanes a favor d'indultar els líders de l'1-O, i la Fiscalia i l'alt tribunal hauran d'emetre una opinió no vinculant argumentant perquè se'ls hauria de concedir o no aquesta mesura de gràcia. En última instància, la qüestió es porta al consell de ministres que és qui ha de prendre la decisió. No es pot concedir un indult general i s'ha d'analitzar cas per cas. El magistrat emèrit del Suprem, José Antonio Martín Pallín, es mostrava convençut, en una entrevista a NacióDigital, que els indults es concediran i es "dosificaran". 


La reforma de la sedició. Aquesta opció, abanderada pel dirigent d'En Comú Podem Jaume Asens, té més profunditat que no pas els indults i es podria abordar abans d'acabar l'any. En els darrers dies, però, els propis comuns han lamentat la passivitat del ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, que ha refredat el calendari d'aquesta via que passa pel Congrés. La reforma de la sedició implicar revisar el codi penal i, concretament, el delicte pel qual s'ha condemnat els presos polítics, afegint alguns requisits -com ara la violència armada- i rebaixant-ne la pena. En funció de com s'articuli el nou delicte, s'haurà d'aplicar retroactivament als condemnats i se'ls rebaixaria la pena de presó de tal manera que podrien sortir en llibertat. Experts consultats per aquest diari apunten que, si es fa bé, el Suprem no tindria marge de maniobre per bloquejar l'alliberament dels presos polítics. De tota manera, Pallín sosté que "és més complicat del que sembla" i que és una via "que no resoldrà res". 

L'amnistia, sense majoria. Aquesta és l'opció que reclama l'independentisme, una llei d'amnistia que afecti tots els represaliats per la tardor de 2017. És, però, la via menys factible ara com ara, per la senzilla raó que el PSOE no hi està a favor i sense els socialistes no hi ha majoria absoluta al Congrés, que és qui l'hauria d'aprovar. Seria, però, el mecanisme més ampli per resoldre el conflicte i suposaria una decisió política que evidenciaria una voluntat d'abordar la qüestió catalana i trobar-hi una solució. Per Pallín, és "la millor i l'única solució" per resoldre el conflicte. Ara bé, els partits independentistes no han avançat tampoc en una llei d'amnistia al Parlament que es pugui traslladar al Congrés, i la legislatura s'acaba per les eleccions del 14-F. De fet, el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, ha enviat reiterats missatges a les formacions sobiranistes per assolir un acord a la cambra catalana que demostri unitat en la reivindicació.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació