coronavirus

Vacuna contra la Covid-19: obligar o persuadir?

Les autoritats ja anuncien calendaris de vacunacions mentre bona part de la població rebutja rebre tractament

per Andreu Merino , 23 de novembre de 2020 a les 20:31 |
La vacunació de a Covid-19 reobre un debat a l'àmbit de la bioètica | KIATTISAKCH/ISTOCK
Els terminis per disposar d'una vacuna efectiva contra la Covid-19 s'escurcen i les administracions ja es pronuncien públicament sobre possibles calendaris de vacunació. Aquest dilluns el secretari de Salut Pública de la Generalitat, Josep Maria Argimon, ha afirmat que a finals de gener es podrien vacunar 175.000 catalans i arribar a un 70% de la població durant el 2021. Més enllà dels avanços en els estudis clínics, la vacunació de la població també depèn de la voluntat o no de molts ciutadans de vacunar-se. 

Un 47% dels enquestats en el baròmetre del CIS de novembre afirma que no estarien disposats a vacunar-se immediatament quan hi hagi vacuna. En canvi, un 36% respon que sí que s'hi avindria. El percentatge de rebuig ha anat creixent de baròmetre en baròmetre, coincidint amb els passos endavant de Pfizer o Moderna per disposar d'una vacuna a curt termini.  En la darrera enquesta un 13,4% dubta o no sap si ho faria, per bé que un altre 1,4% se la posaria només si hi ha garanties i està provada, un 0,3% ho faria si ho aconsellessin autoritats, científics o sanitaris, i un 0,1% ho faria en funció del seu origen.


Per ara el govern espanyol ha descartat l'obligatorietat de la vacunació. Tant la vicepresidenta Carmen Calvo com el ministre de Sanitat, Salvador Illa, han assegurat que seria contraproduent i han posat en dubte que hi hagi marge legal per fer-ho. En realitat la llei de bases de la sanitat nacional del 1944 i la llei 3/1986 de mesures especials per garantir la salut pública donarien empara a una ordre de vacunar-se obligatòriament. Des del sector mèdic, però, mostren reticències a optar per aquesta estratègia i demanen apostar per la pedagogia i la generació de confiança entre la ciutadania. 


"La vacuna, des del punt de vista bioètic, no es pot imposar. De la mateixa manera que no es pot imposar cap tractament mèdic o fins i tot una transfusió de sang", valora el membre del Comitè d’Ètica de la UAB i membre de l’Observatori de Bioètica i Dret de la UB, Josep Santaló. "Seria una mesura molt contundent i sempre recomanem trobar-ne d’altres", diu la presidenta de la comissió de deontologia del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, Montserrat Esquerda.

Tots dos reconeixen que la pandèmia ha comportat decisions polítiques que no entraven dins el marc mental de la ciutadania abans del passat mes de març, com el confinament domiciliari, el toc de queda o el confinament perimetral. Amb tot, insisteixen que hi ha camí per recórrer en el terreny de la persuasió per aconseguir que la quantitat de ciutadans vacunar sigui el màxim possible. "És una qüestió de solidaritat", defensa Santaló. Per aquest expert en bioètica, els sectors antivacunes s'aprofiten de la solidaritat de la resta: "Quan la societat està vacunada per sobre del 60% o el 70%, la protecció és generalitzada".


Tant ell com Esquerda demanen a les autoritats que centrin el seu discurs en explicar que tot i els riscos que comporta qualsevol vacuna, el benefici és més alt. "Més enllà dels negacionistes, tenim un problema de confiança envers el sistema sanitari", diu Esquerda. Com es pot solucionar, doncs? La responsable del Consell de Col·legis de Metges apunta cap a la necessitat de garantir la transparència i la pedagogia dels estudis clínics que treballen en projectes de vacuna. "Cal explicar a la població que abans d'arribar a la població, les vacunes passen per agències reguladores. També cal explicar tots els detalls del procés perquè anem camí de tenir una de les vacunes més ràpides de la història i això pot generar desconfiança", valora.

El precedent de Granada

Què passaria si la pedagogia no fos suficient per garantir una vacunació generalitzada? No seria la primera vegada que a l'Estat s'opta per una vacunació obligatòria en el passat recent, tot i que va ser a petita escala. 


Va passar el 2010 a Granada, quan un jutge va obligar a posar la vacuna del xarampió a 35 infants, els pares dels quals s'hi havien negat. L'objectiu era frenar un brot detectat a una escola de la ciutat andalusa. "Això es tractava d'un lloc concret però és impossible obligar a vacunar tothom. Fins i tot operativament seria desproporcionat", considera Esquerda.

Precisament, el que passa a les escoles obre la porta a una possibilitat a mig camí entre l'obligació i la persuasió. "A algunes llars d'infants no es permet apuntar nens que no estiguin vacunats", apunta Santaló. "Es pot fer una incentivació positiva i oferir accés a alguns serveis a la gent que accedeixi a vacunar-se", conclou Esquerda. 

Altres notícies que et poden interessar






 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació