23
de novembre
del
2020
Actualitzat
el
26
de desembre
a les
15:21h
Les primeres vacunes contra el coronavirus ja són aquí. L'atenció primària començarà subministrant la de Pfizer i la Generalitat espera que, durant el 2021, un 70% dels catalans ja la tinguin al cos. Un fet ara complicat, i no per dificultats tècniques o logístiques, sinó perquè caldrà vèncer moltes reticències entre la població. Segons els baròmetres de setembre i octubre, prop d'un 42% d'espanyols rebutja posar-se-la un cop arribi, i fins i tot Catalunya és el territori on hi ha més oposició, amb un 47,8% en contra i només un 38,4% que hi està disposat. Quin és el perfil dels antivacunes?
En el gràfic anterior només hi apareixen aquells territoris en què, en els dos sondejos citats, s'hi van fer més de 200 entrevistes, havent-se'n realitzat a Catalunya 903 en total, una xifra rellevant que certifica que és un dels focus d'oposició principals a aquesta mesura. De fet, només a Castella-la Manxa i a Galícia sembla que hi hagi xifres que s'apropen al 50% de favorables a la vacuna, tot i que sense arribar-hi. Al País Valencià, Madrid o el País Basc, les tornes semblen equilibrades, cosa que és igualment mala notícia si es pretén aconseguir nivells del 70% de vacunació.
En tot cas, el rebuig encara serà previsiblement major un cop es pugui comptabilitzar en aquestes estadístiques els resultats del baròmetre de novembre, més recent i encara sense les dades en obert per analitzar-lo per autonomies. En tot cas, el "no" a la vacuna creix en aquest cas fins al 47% a nivell estatal, molt per damunt que els mesos anteriors, per un 36,8% del "sí". Les notícies sobre la proximitat d'aquesta cura, per tant, no sembla que n'alleugin els recels.
En tot cas, hi ha diferències clares entre diversos col·lectius, si s'analitza a nivell estatal aquesta predisposició. Així, mentre un 49,8% d'homes es posaria la vacuna quan arribés i un 37,5% no ho faria, les tornes es capgiren entre les dones, amb només un 35,2% que ho faria i un 46,3% que ho rebutja.
Pel que fa a les edats, els menors de 25 anys i els de 65 o més són els que més clar tenen que es vacunarien, amb percentatges del 46,4% i el 47,7%, respectivament. En canvi, el grup que més rebuig reconeix és el d'entre 25 i 34 anys, amb només un 35,3% que es vacunaria i un 52,7% que no ho faria, més de 17 punts de diferència. Entre els 35 i els 54, els que s'hi oposen també superen els partidaris, cosa que es capgira ja en el col·lectiu d'entre 55 i 64 anys.
Curiosament, el rebuig a les vacunes no creix entre els col·lectius amb menys formació, sinó tot el contrari. Aquelles persones sense estudis o només amb la primària tenen clar que es vacunarien en la majoria dels casos. La situació està equilibrada entre aquells que han cursat l'ESO o el batxillerat i, en canvi, el rebuig a la vacuna és més comú que l'adhesió entre els que han fet formació professional o tenen estudis superiors.
A nivell ideològic, el rebuig a la vacuna creix com més de dretes és l'enquestat. Així, entre aquelles persones que es consideren d'esquerres, aquells predisposats a vacunar-se assoleixen el 46,7%, més de 16 punts per damunt dels contraris, mentre que, entre aquelles que es reconeixen de dretes, la negativa a la vacuna suma el 46,7% de les respostes i els partidaris, tan sols el 38,3%.
Si es trasllada això a nivell de record de vot a les eleccions espanyoles de 2019, el resultat sorprèn en part. La meitat de votants de PSOE i Podem estan disposats a vacunar-se i, per contra, en els de Vox i Cs, la negativa té més pes, cosa coherent amb les preferències a nivell ideològic. En canvi, hi ha més votants del PP que es posarien la vacuna -segurament perquè són d'edat més avançada- i, en canvi, la majoria dels d'ERC i JxCat no ho farien, malgrat que la majoria d'aquests no es defineix de dretes.
Un element força rellevant a l'hora de determinar el posicionament sobre les vacunes és la confiança que desperta el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Un 52,7% dels que li'n tenen molta o bastanta es vacunaria, percentatge que cau fins al 37,9% entre els que li tenen poca o gens de confiança. Això podria explicar en part l'oposició de l'electorat independentista català, el qual té poca simpatia amb el líder del PSOE.
El posicionament sobre les vacunes també presenta certa correlació -tot i que menor- amb la resposta a la pregunta de si caldria mesures més exigents per fer front a la pandèmia. Un 45,1% dels que ho defensen es vacunarien, mentre que rebutja fer-ho un 48,4% dels que creuen que amb les restriccions del moment de l'enquesta n'hi hauria prou, amb set o vuit punts de diferència en favor de cada opció en cada cas. El temor al coronavirus, doncs, sembla que té un cert pes a l'hora d'acceptar la vacuna.
El que no sembla que afecti massa en la predisposició a vacunar-se és el fet d'haver hagut de contactar amb el sistema de salut a causa del coronavirus, per haver cregut que se'n patien símptomes -s'hagin confirmat o no-. Les diferències són mínimes i no rellevants entre aquells que sí que ho han hagut de fer i els que no, senyal que la possibilitat d'haver emmalaltit no empeny a prendre més mesures per evitar que passi o torni a passar.
En el gràfic anterior només hi apareixen aquells territoris en què, en els dos sondejos citats, s'hi van fer més de 200 entrevistes, havent-se'n realitzat a Catalunya 903 en total, una xifra rellevant que certifica que és un dels focus d'oposició principals a aquesta mesura. De fet, només a Castella-la Manxa i a Galícia sembla que hi hagi xifres que s'apropen al 50% de favorables a la vacuna, tot i que sense arribar-hi. Al País Valencià, Madrid o el País Basc, les tornes semblen equilibrades, cosa que és igualment mala notícia si es pretén aconseguir nivells del 70% de vacunació.
En tot cas, el rebuig encara serà previsiblement major un cop es pugui comptabilitzar en aquestes estadístiques els resultats del baròmetre de novembre, més recent i encara sense les dades en obert per analitzar-lo per autonomies. En tot cas, el "no" a la vacuna creix en aquest cas fins al 47% a nivell estatal, molt per damunt que els mesos anteriors, per un 36,8% del "sí". Les notícies sobre la proximitat d'aquesta cura, per tant, no sembla que n'alleugin els recels.
En tot cas, hi ha diferències clares entre diversos col·lectius, si s'analitza a nivell estatal aquesta predisposició. Així, mentre un 49,8% d'homes es posaria la vacuna quan arribés i un 37,5% no ho faria, les tornes es capgiren entre les dones, amb només un 35,2% que ho faria i un 46,3% que ho rebutja.
Pel que fa a les edats, els menors de 25 anys i els de 65 o més són els que més clar tenen que es vacunarien, amb percentatges del 46,4% i el 47,7%, respectivament. En canvi, el grup que més rebuig reconeix és el d'entre 25 i 34 anys, amb només un 35,3% que es vacunaria i un 52,7% que no ho faria, més de 17 punts de diferència. Entre els 35 i els 54, els que s'hi oposen també superen els partidaris, cosa que es capgira ja en el col·lectiu d'entre 55 i 64 anys.
Curiosament, el rebuig a les vacunes no creix entre els col·lectius amb menys formació, sinó tot el contrari. Aquelles persones sense estudis o només amb la primària tenen clar que es vacunarien en la majoria dels casos. La situació està equilibrada entre aquells que han cursat l'ESO o el batxillerat i, en canvi, el rebuig a la vacuna és més comú que l'adhesió entre els que han fet formació professional o tenen estudis superiors.
A nivell ideològic, el rebuig a la vacuna creix com més de dretes és l'enquestat. Així, entre aquelles persones que es consideren d'esquerres, aquells predisposats a vacunar-se assoleixen el 46,7%, més de 16 punts per damunt dels contraris, mentre que, entre aquelles que es reconeixen de dretes, la negativa a la vacuna suma el 46,7% de les respostes i els partidaris, tan sols el 38,3%.
Si es trasllada això a nivell de record de vot a les eleccions espanyoles de 2019, el resultat sorprèn en part. La meitat de votants de PSOE i Podem estan disposats a vacunar-se i, per contra, en els de Vox i Cs, la negativa té més pes, cosa coherent amb les preferències a nivell ideològic. En canvi, hi ha més votants del PP que es posarien la vacuna -segurament perquè són d'edat més avançada- i, en canvi, la majoria dels d'ERC i JxCat no ho farien, malgrat que la majoria d'aquests no es defineix de dretes.
Un element força rellevant a l'hora de determinar el posicionament sobre les vacunes és la confiança que desperta el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Un 52,7% dels que li'n tenen molta o bastanta es vacunaria, percentatge que cau fins al 37,9% entre els que li tenen poca o gens de confiança. Això podria explicar en part l'oposició de l'electorat independentista català, el qual té poca simpatia amb el líder del PSOE.
El posicionament sobre les vacunes també presenta certa correlació -tot i que menor- amb la resposta a la pregunta de si caldria mesures més exigents per fer front a la pandèmia. Un 45,1% dels que ho defensen es vacunarien, mentre que rebutja fer-ho un 48,4% dels que creuen que amb les restriccions del moment de l'enquesta n'hi hauria prou, amb set o vuit punts de diferència en favor de cada opció en cada cas. El temor al coronavirus, doncs, sembla que té un cert pes a l'hora d'acceptar la vacuna.
El que no sembla que afecti massa en la predisposició a vacunar-se és el fet d'haver hagut de contactar amb el sistema de salut a causa del coronavirus, per haver cregut que se'n patien símptomes -s'hagin confirmat o no-. Les diferències són mínimes i no rellevants entre aquells que sí que ho han hagut de fer i els que no, senyal que la possibilitat d'haver emmalaltit no empeny a prendre més mesures per evitar que passi o torni a passar.