Disparar només quan és «inevitable»: les ordres que ha de complir la Guàrdia Urbana

La persona sense sostre que va rebre dos trets d'un agent continua en estat crític a l'hospital

Un agent de la Guàrdia Urbana a les Rambles
Un agent de la Guàrdia Urbana a les Rambles | Adrià Costa
23 de novembre del 2020
Actualitzat a les 20:29h
L'home sense sostre ferit de bala el passat dissabte per un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona està en estat crític a l'hospital després de complicacions derivades de l'impacte de bala a l'abdomen, segons ha informat el conseller d'Interior, Miquel Sàmper. En paral·lel, els Mossos continuen amb la investigació oberta sobre el cas, que entre altres coses haurà de determinar si l'agent va actuar correctament o no.

El funcionament de les policies de Catalunya queda establert en el redactat de la llei catalana de policies locals. El text fa molt poques referències a les armes de foc. "Els policies locals, com a integrants d'un institut armat, han de dur l'armament reglamentari que se'ls assigni" diu.  "L'alcalde ha de determinar, en forma motivada, les circumstàncies i els serveis en què no s'han de dur armes de foc", afegeix. També s'estableix que la tipologia d'armes i l'ús que se'n faci ha de decidir-se en funció del "reglament".

Un reglament que en el cas de la Guàrdia Urbana de Barcelona pren el nom de "principis d'actuació" i que no és públic. Fonts oficials de l'Ajuntament asseguren, però, que aquests principis es basen en la normativa aprovada pel vuitè congrés de les Nacions Unides sobre Prevenció del Delicte i Tractament del Delinqüent, aprovada el 1990. També asseguren que els agents reben "formació continuada" en la matèria.

Què diu aquesta normativa? En primer lloc té com a punt de partida l'objectiu de restringir cada cop més l'ús d'armes que poden provocar la mort. "Els funcionaris encarregats de fer complir la llei utilitzaran en la mesura del possible mitjans no violents abans de recórrer a la força i les armes de foc", detalla

La normativa de les Nacions Unides redueix l'ús recomanat d'armes de foc en aquells escenaris que sigui "inevitable". Per exemple, quan hagin d'actuar en defensa pròpia o en defensa d'altres persones que estiguin en perill de mort o de patir lesions greus. "Només es podrà fer ús intencional d'armes de foc letals quan sigui estrictament inevitable per protegir una vida", diu el text. Quan això passi, estableix que s'han de fer servir amb "proporcionalitat" i avisant que es dispararà abans de fer-ho.

Entre altres aspectes les investigacions obertes hauran de tenir en compte si s'han complert o no aquests preceptes. A banda de la investigació dels Mossos d'Esquadra, també investiga els fets el Síndic de Greuges.

Per ara, la versió de la Guàrdia Urbana és que l'home que va rebre els trets portava un ganivet de grans dimensions a la mà i havia amenaçat els agents i també a vianants. El tinent d'alcaldia de Seguretat i Prevenció de l'Ajuntament, Albert Batlle, va matisar en la primera roda de premsa després dels fets que no li "constava" que s'haguessin produït amenaces per part de l'home sense sostre als veïns. En les imatges que han circulat fins ara, es veu com dos agents a peu acorralen l'home, mentre una furgoneta policial avança per barrar-li el pas. 

L'alcaldessa de Barcelona no ha sortit al pas de l'incident fins a aquest dilluns. L'alcaldessa ha demanat prudència i ha assegurat que els agents van actuar en una situació de "màxima complexitat".
Arxivat a