LLENGUA

Colau com a símptoma: el català perd pes a l'esfera política

Des de la irrupció de Ciutadans el 2006 s'ha anat esquerdant el consens per reservar al català la comunicació política

per Bernat Surroca / Andreu Merino , 23 de novembre de 2020 a les 18:55 |
Colau, en una imatge d'arxiu | ACN
"En principi utilitzo el castellà però si hi ha preguntes en català, em passo al català". Així es va expressar l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, el passat divendres al vespre a l'inici d'un dels seus directes a Instagram. L'alcaldessa va justificar així la voluntat de comunicar-se "amb el màxim de gent possible" i el seu argument ha despertat crítiques a les xarxes. Colau no és l'única representant política del país que opta per deixar en segon terme el català en algunes ocasions -en el seu cas mai dins la institució, però sí en intervencions fora-, evidenciant que el consens perquè la comunicació política sigui en català s'ha trencat. En el seu cas, a més, va criticar "el rollo [sic] fiscalitzador" davant les crítiques.

En el cas de Barcelona té poc sentit optar pel castellà si el que es justifica és la voluntat d'arribar a tothom. A la capital el 93,4% dels veïns entenen el català, segons l'Enquesta d'usos lingüístics de la població (EULP) presentada el 13 de novembre. Per tant, és pertinent plantejar que rere la decisió d'utilitzar el castellà hi ha altres motius. Marina Massaguer, investigadora del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la UB i sociolingüista de la UOC defensa que l'alcaldessa fa una "tria ideològica".


"És ideològica encara que la tinguem tan assimilada que no ens ho sembli", diu Massaguer. Per a la sociolingüista tot es redueix a la concepció social del català que té cadascú. "En aquests casos la persona entén que el català és una llengua comunitària que només pertany a una part de la població, mentre que el castellà pertany a tota la societat", explica. Massaguer també apunta com a possible motiu la voluntat de l'emissor, en aquest cas Colau, de dirigir-se a uns ciutadans i potencials votants que no parlen habitualment el català o no s'hi identifiquen. "Això té a veure amb les expectatives que tens per a aquella persona i pel rol del català en el seu projecte de vida", considera.


Una estratègia que Massaguer demana deixar de banda, alhora que demana a les institucions compensar les "desigualtats lingüístiques". La desigualtat es palpa en les conclusions de l'EULP, que assenyala que al llarg d'un dia el 74% de la població adulta de Barcelona utilitza el català, mentre que el castellà és utilitzat pel 97,9%. "L'objectiu de les institucions ha de ser que tothom pugui entendre el català. Si el deixem d'utilitzar, com demostrem que val la pena aprendre'l?", pregunta la directora general de Política Lingüística de la Generalitat, Ester Franquesa. 

En la mateixa línia, Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua, assenyala que seria més útil destinar recursos perquè el percentatge que falta també entengués el català que no pas canviar de llengua. "Les estadístiques ens diuen que pràcticament tothom entén el català. En lloc de canviar de llengua potser seria millor destinar mitjans perquè el total de la població entengui el català", sosté.


El català, les xarxes i el procés

Colau ha reaccionat a les crítiques mantenint la seva posició i defensant que parla sempre català als actes institucionals. Franquesa, però, defensa que els representants institucionals no només ho són dins la institució i en els actes més protocol·laris. Fora de l'àmbit institucional estricte, però, no hi ha normativa sobre les llengües d'ús i els polítics cada cop tenen més presència a través de les xarxes socials. Franquesa reconeix que el debat amb relació a la llengua s'ha "polaritzat" i assegura que un dels efectes és l'"exclusió" de part de la ciutadania.

L'escriptor Màrius Serra, una de les veus que va discutir amb Colau a través de Twitter durant el cap de setmana, assenyala que avui en dia hi ha missatges que s'adrecen en castellà per buscar "la caixa de ressonància" dels mitjans de comunicació espanyols i d'altres per buscar "viralitzar-se" i aconseguir "més likes que no pas vots". De fet, l'alcaldessa té projecció més enllà de Catalunya gràcies a ser durant anys la cara del moviment antidesnonaments a tot l'Estat. Durant els primers anys de la Transició això era diferent i es va establir el català com a llengua de l'espera oficial, mentre que el castellà només treia el cap en campanya. La realitat actual és clarament una altra.
Paral·lelament, l'escriptor assenyala que el procés independentista ha oblidat la reivindicació del català amb l'objectiu de penetrar en espais majoritàriament castellanoparlants. "El procés s'ha deixat enredar en el discurs victimista dels que sostenen que el castellà està perseguit a Catalunya", remarca. 

Del franquisme a Ciutadans

Massaguer dona per fet el trencament del consens entorn de l'ús del català com a llengua de comunicació política i assenyala l'origen en la fi del franquisme. "La unitat antifranquista s'esvaeix i cadascú ha de lluitar pel seu nínxol electoral. Al principi la postura contra l'ús predominant del català venia només de cercles espanyolistes molt ideologitzats, però després irromp Ciutadans, trenca el marc mental i això afecta a tothom", explica. Catorze anys després del naixement del partit taronja, són diversos els representants polítics de partits catalans que utilitzen habitualment el castellà, des del PP al PSC passant per ERC.

En el mateix sentit reflexiona Òscar Escuder. Al seu entendre, el franquisme va situar al subconscient de molta gent que canviar de llengua quan l'altra persona parlava en castellà era senyal de "bona educació". "Això no ens ho hem tret de sobre. La majoria de gent dels territoris de parla catalana canvia d'idioma sense ni tal sols preguntar si l'altra persona entén el català", explica. Amb la irrupció de Ciutadans, que identifica els pilars del catalanisme -llengua i escola- el castellà entra també al Parlament. "Ciutadans i el seu discurs catalanòfob va revifar l'hostilitat contra el català després d'unes dècades en què la llengua havia aconseguit prestigi", apunta Escuder. 

El missatge subliminal: amb el català no n'hi ha prou

La irrupció de Ciutadans ha fet virar el PSC i el PP amb relació a la llengua. I també els comuns i, en menor mesura, ERC. Escuder sosté que el risc que dirigents d'ERC i els comuns com Gabriel Rufián i Colau utilitzin en bona mesura el castellà envia un "missatge subliminal" segons el qual "amb el català no n'hi ha prou". "És clar que com més llengües parlis millor, però això a Catalunya fa que el català es vegi com una llengua subsidiària", apunta. Comportaments com els de Rufián o Colau, entre d'altres, transmeten la idea que el català és "una llengua de segona categoria" i no facilita que la gent faci un canvi de mentalitat en el sentit de reivindicar més el català. 

Massaguer és partidària de capgirar aquesta tendència i demana als partits que s'hi sumin, especialment a aquells amb "vocació transformadora". "Els processos d'expansió del capitalisme busquen una homogeneïtzació lingüística perquè les mercaderies i mà d'obra puguin circular. Si no desemmascares això, compres el relat", denuncia. Tant ella com Franquesa coincideixen a assenyalar que el desgast d'una llengua té conseqüències directes sobre les persones del lloc on es parla.  "Si dones per fet que t'has d'adreçar a algú en castellà, també dones per fet que aquesta persona no aspirarà a feines on hagi de dominar el català ni a tenir cercles socials amb aquesta llengua habitual", conclou la sociolingüista.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació