23
de novembre
del
2020
Actualitzat
a les
21:26h
Bars i restaurants, així com part del sector cultural, han tornat a obrir la persiana a mig gas i amb un cert alleugeriment, però amb recels sobre les expectatives de recuperació. En paral·lel, les autoritats sanitàries i governamentals contenen la respiració. L'aspiració és la de trobar l'equilibri que permeti salvar la temporada del Nadal i, al mateix temps, evitar una tercera onada de coronavirus que tots els actors coincideixen que seria devastadora. Amb les setmanes que venen com a prova de foc, la vacuna es presenta com l'esperança per evitar el pitjor dels escenaris. Les administracions ja l'esperen en candeletes per a principis de l'any que ve i han activat tot l'engranatge per subministrar-la.
L'estat espanyol té previst disposar de 80 milions de dosis -la població d'Espanya és de 47 milions- de fins a set vacunes diferents en virtut de l'acord signat a escala europea per un repartiment equitatiu de la vacuna. Espanya i Alemanya seran els primers països en activar els plans massius de vacunació. La Moncloa presentarà aquest dimarts quina serà la pauta que se seguirà per subministrar-la amb la dificultat que es tracta de diferents vacunes i, per tant, que poden tenir una eficàcia desigual. El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha insistit que la "seguretat i l'eficàcia" estaran garantides en tots els casos i fonts del seu ministeri apunten que vacunar-se no serà obligatori -d'entrada, cap ho és a Espanya- però que no descarten cap possibilitat.
Els governs estan desenvolupant les estratègies per subministrar les vacunes abans fins i tot que cap d'elles hagi rebut l'autorització de l'Agència Europea del Medicament per aplicar-se. Tot i que el Ministeri de Sanitat ha precisat que no està fixada la quantitat de dosis que rebrà cada autonomia, la Generalitat ha avançat que, en funció del repartiment estatal que es farà, calcula disposar de 350.000 dosis de la vacuna de l'americana Pfizer a finals de gener. Tenint present que s'ha de subministrar dues dosis per persona, l'horitzó és que a finals de març hi hagi 175.000 catalans que ja siguin immunes al virus. El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimón, ha avançat a RAC 1 que l'objectiu és que un 70% de la població de Catalunya estigui vacunada l'any 2021.
Aquest és el pla sobre el paper, i per arribar-hi serà clau tota la logística per tal de vacunar la gran majoria de la població. La Moncloa ha anunciat que hi haurà una estratègia "única" a tot l'Estat, i la Generalitat ha puntualitzat que fa setmanes que un equip intern de la consellera de Salut hi treballa en coordinació amb el Ministeri de Sanitat. D'entrada, ja s'han comprat deu milions de xeringues. Però, més enllà del material, la clau estarà en com s'organitza el subministrament de la vacuna.
La consellera Alba Vergés ha confirmat que l'aplicació recaurà sobre l'atenció primària, en aquests moments molt tensionada per atendre malalts crònics, urgències i els pacients de Covid-19, amb el sistema de control i rastreig que implica. La consellera ha apuntat, però, que quan es comenci a vacunar la població contra el coronavirus ja haurà acabat la campanya de vacunació de la grip i ha deixat entreveure que es podria aprofitar aquesta mateixa infraestructura. Amb tot, no ha descartat explorar altres vies de reforç per poder anar més ràpid.
Qui seran els primers en vacunar-se és una altra de les qüestions que estan en debat. En aquests moments, Salut està definint quins seran els "col·lectius prioritzats" i el director de la Unitat de Seguiment de la Covid-19, Jacobo Mendioroz, ha explicat que s'estan treballant en diverses estratègies i amb quatre col·lectius en el focus. D'entrada, la primera passa per protegir les persones més vulnerables per qüestions d'edat i de patologies prèvies. El segon col·lectiu serien els treballadors essencials, especialment el personal sanitari. El tercer, aquelles persones que estan exposades a una elevada transmissió comunitària. I, per últim, s'estudia vacuna de forma ràpid sectors de la població concrets on apareguin brots.
En canvi, ISGlobal, el Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) i l'Associació Catalana de Centres d'Investigació (ACER) han recomanat que primer es vacuni tot el personal sanitari en contacte amb pacients i, en segon lloc, els majors de 80 anys prioritzant aquells que viuen en residències. A continuació, a mesura que es disposessin de més dosis de vacunes i per aquest ordre, vindrien les persones d'entre 65 i 79 anys, les persones amb malalties cròniques com la diabetis, persones institucionalitzades i en risc d'exclusió social, el personal essencial, els majors de 55 anys i, per últim, la resta de la població.
A l'espera de com es defineixen els criteris definitius, el Govern ha emplaçat la ciutadania a no fiar-ho a tot al sistema de rastreig i de cribratges massius que han arrencat aquest dilluns i al pla de vacunació que s'està esbossant. Si un temor hi ha de portes endins a la Generalitat és que l'inici de la desescalada sigui entès com un retorn a la normalitat que acabi desembocant, com va passar a l'estiu, en un nou descontrol dels contagis. "No abaixar la guàrdia", ha insistit una i altra vegada Vergés.
Però encara que hagi fet aquesta advertència i argumentat que es busca l'equilibri entre l'emergència sanitària i l'emergència econòmica i social i que aquesta balança és fràgil, els sectors més afectats per les restriccions, com la restauració, continuen reclamant més flexibilitzacions i més ràpides. Ja han posat sobre la taula que s'allargui l'horari d'obertura -ara poden fins a dos quarts de deu de la nit- i que en la segona fase es retardi el toc de queda per poder servir sopars. En aquest primer dia del pla de reobertura, es calcula que han aixecat la persiana el 70% dels locals de restauració que van tancar fa més d'un mes.
Amb l'experiència de la precipitada desescalada de l'estiu, però, Vergés ha estat taxativa a l'hora de deixar clar que no pensa parlar d'accelerar el ritme de la relaxació ni de canvi de criteris per, per exemple, fer excepcions en els confinaments del cap de setmana. La consigna és evitar els errors comesos a l'estiu, avantsala de l'actual onada, tenint present com el Nadal pot ser un nou punt d'inflexió perquè es tem un relaxament col·lectiu amb les mesures de prevenció. L'advertència llançada pel Govern, amb el fantasma d'una tercera onada sobrevolant, és clara: "Continua existint un risc important".
L'estat espanyol té previst disposar de 80 milions de dosis -la població d'Espanya és de 47 milions- de fins a set vacunes diferents en virtut de l'acord signat a escala europea per un repartiment equitatiu de la vacuna. Espanya i Alemanya seran els primers països en activar els plans massius de vacunació. La Moncloa presentarà aquest dimarts quina serà la pauta que se seguirà per subministrar-la amb la dificultat que es tracta de diferents vacunes i, per tant, que poden tenir una eficàcia desigual. El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha insistit que la "seguretat i l'eficàcia" estaran garantides en tots els casos i fonts del seu ministeri apunten que vacunar-se no serà obligatori -d'entrada, cap ho és a Espanya- però que no descarten cap possibilitat.
Els governs estan desenvolupant les estratègies per subministrar les vacunes abans fins i tot que cap d'elles hagi rebut l'autorització de l'Agència Europea del Medicament per aplicar-se. Tot i que el Ministeri de Sanitat ha precisat que no està fixada la quantitat de dosis que rebrà cada autonomia, la Generalitat ha avançat que, en funció del repartiment estatal que es farà, calcula disposar de 350.000 dosis de la vacuna de l'americana Pfizer a finals de gener. Tenint present que s'ha de subministrar dues dosis per persona, l'horitzó és que a finals de març hi hagi 175.000 catalans que ja siguin immunes al virus. El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimón, ha avançat a RAC 1 que l'objectiu és que un 70% de la població de Catalunya estigui vacunada l'any 2021.
Aquest és el pla sobre el paper, i per arribar-hi serà clau tota la logística per tal de vacunar la gran majoria de la població. La Moncloa ha anunciat que hi haurà una estratègia "única" a tot l'Estat, i la Generalitat ha puntualitzat que fa setmanes que un equip intern de la consellera de Salut hi treballa en coordinació amb el Ministeri de Sanitat. D'entrada, ja s'han comprat deu milions de xeringues. Però, més enllà del material, la clau estarà en com s'organitza el subministrament de la vacuna.
La consellera Alba Vergés ha confirmat que l'aplicació recaurà sobre l'atenció primària, en aquests moments molt tensionada per atendre malalts crònics, urgències i els pacients de Covid-19, amb el sistema de control i rastreig que implica. La consellera ha apuntat, però, que quan es comenci a vacunar la població contra el coronavirus ja haurà acabat la campanya de vacunació de la grip i ha deixat entreveure que es podria aprofitar aquesta mateixa infraestructura. Amb tot, no ha descartat explorar altres vies de reforç per poder anar més ràpid.
Qui seran els primers en vacunar-se és una altra de les qüestions que estan en debat. En aquests moments, Salut està definint quins seran els "col·lectius prioritzats" i el director de la Unitat de Seguiment de la Covid-19, Jacobo Mendioroz, ha explicat que s'estan treballant en diverses estratègies i amb quatre col·lectius en el focus. D'entrada, la primera passa per protegir les persones més vulnerables per qüestions d'edat i de patologies prèvies. El segon col·lectiu serien els treballadors essencials, especialment el personal sanitari. El tercer, aquelles persones que estan exposades a una elevada transmissió comunitària. I, per últim, s'estudia vacuna de forma ràpid sectors de la població concrets on apareguin brots.
En canvi, ISGlobal, el Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) i l'Associació Catalana de Centres d'Investigació (ACER) han recomanat que primer es vacuni tot el personal sanitari en contacte amb pacients i, en segon lloc, els majors de 80 anys prioritzant aquells que viuen en residències. A continuació, a mesura que es disposessin de més dosis de vacunes i per aquest ordre, vindrien les persones d'entre 65 i 79 anys, les persones amb malalties cròniques com la diabetis, persones institucionalitzades i en risc d'exclusió social, el personal essencial, els majors de 55 anys i, per últim, la resta de la població.
A l'espera de com es defineixen els criteris definitius, el Govern ha emplaçat la ciutadania a no fiar-ho a tot al sistema de rastreig i de cribratges massius que han arrencat aquest dilluns i al pla de vacunació que s'està esbossant. Si un temor hi ha de portes endins a la Generalitat és que l'inici de la desescalada sigui entès com un retorn a la normalitat que acabi desembocant, com va passar a l'estiu, en un nou descontrol dels contagis. "No abaixar la guàrdia", ha insistit una i altra vegada Vergés.
Però encara que hagi fet aquesta advertència i argumentat que es busca l'equilibri entre l'emergència sanitària i l'emergència econòmica i social i que aquesta balança és fràgil, els sectors més afectats per les restriccions, com la restauració, continuen reclamant més flexibilitzacions i més ràpides. Ja han posat sobre la taula que s'allargui l'horari d'obertura -ara poden fins a dos quarts de deu de la nit- i que en la segona fase es retardi el toc de queda per poder servir sopars. En aquest primer dia del pla de reobertura, es calcula que han aixecat la persiana el 70% dels locals de restauració que van tancar fa més d'un mes.
Amb l'experiència de la precipitada desescalada de l'estiu, però, Vergés ha estat taxativa a l'hora de deixar clar que no pensa parlar d'accelerar el ritme de la relaxació ni de canvi de criteris per, per exemple, fer excepcions en els confinaments del cap de setmana. La consigna és evitar els errors comesos a l'estiu, avantsala de l'actual onada, tenint present com el Nadal pot ser un nou punt d'inflexió perquè es tem un relaxament col·lectiu amb les mesures de prevenció. L'advertència llançada pel Govern, amb el fantasma d'una tercera onada sobrevolant, és clara: "Continua existint un risc important".