23
de novembre
del
2020
Actualitzat
a la
13:36h
El Partit Popular de Catalunya ha considerat que la llei d'educació és una "autoesmena" del govern espanyol als pressupostos i ha escomès contra el projecte de la ministra Celaá. La diputada Cayetana Álvarez de Toledo ha titllat Pedro Sánchez de "franquista" i d'actuar com un "cabdill hereu directe del franquisme" perquè fa, segons ella, el mateix que Franco: "Marginar la llengua materna", en aquest cas dels castellanoparlants, com Franco feia amb els catalanoparlants.
En això, la dirigent del PP -cessada recentment per Pablo Casado com a portaveu del seu grup al Congrés- no ha estat molt original. Les acusacions de la dreta espanyola a la política de normalització lingüística a Catalunya utilitzant l'argument de "fer com Franco però a l'inrevés" ja han ressonat altres vegades i van ser tema d'una coneguda portada del diari ABC de Madrid. Ara, l'espanyolisme ha sortit en tromba contra la llei Celaá, amb manifestacions incloses.
Álvarez de Toledo, que ha comparegut junt amb el president del PP català Alejandro Fernández, i la diputada Llanos de Luna, ha considerat que la llei Celaá "ataca la llibertat d'educació". Però on la diputada ha incidit més ha estat en l'esmena que afecta el castellà. El PP, que ha presentat aquest dilluns les esmenes propugnades en l'avantprojecte de pressupostos generals de l'Estat, ha insistit en la idea de "reforçar" la presència de l'Estat a Catalunya.
Cayetana Álvarez de Toledo ha considerat que cal revertir l'"abandonament" de l'Estat des de fa 40 anys, una afirmació que sol fer la dirigent del PP. Ha afirmat que el procés sobiranista s'ha traslladat des de Catalunya a les institucions centrals espanyoles. Segons ella, la consigna que el PSOE dona als "catalans constitucionalistes" és de "desistiment" i que es dona el fet que l'esquerra espanyola actua contra la consolidació del poder de l'Estat.
La diputada per Barcelona ha esmentat algunes de les esmenes presentades, bàsicament proposant complements retributius de territorialitat per a les forces de seguretat de l'Estat, el personal del poder judicial, en especial jutges, magistrats i fiscals, l'alta inspecció educativa de l'Estat i també dotar de més recursos per a l'estructura de les oficines del SEPE a Catalunya.
Preguntat sobre una posible coalició amb Ciutadans, Alejandro Fernández ha afirmat que defensen una col·laboració amb les forces constitucionalistes. Ha deixat oberta l'opció a una aliança preelectoral, "però no volem convertir això en material mediàtic". Ha tornat a mostrar-se escèptic envers una coalició, recordant que la coalició sobifranista de Junts pel Sí "no els va donar el resultat que buscaven".
En això, la dirigent del PP -cessada recentment per Pablo Casado com a portaveu del seu grup al Congrés- no ha estat molt original. Les acusacions de la dreta espanyola a la política de normalització lingüística a Catalunya utilitzant l'argument de "fer com Franco però a l'inrevés" ja han ressonat altres vegades i van ser tema d'una coneguda portada del diari ABC de Madrid. Ara, l'espanyolisme ha sortit en tromba contra la llei Celaá, amb manifestacions incloses.
Álvarez de Toledo, que ha comparegut junt amb el president del PP català Alejandro Fernández, i la diputada Llanos de Luna, ha considerat que la llei Celaá "ataca la llibertat d'educació". Però on la diputada ha incidit més ha estat en l'esmena que afecta el castellà. El PP, que ha presentat aquest dilluns les esmenes propugnades en l'avantprojecte de pressupostos generals de l'Estat, ha insistit en la idea de "reforçar" la presència de l'Estat a Catalunya.
Cayetana Álvarez de Toledo ha considerat que cal revertir l'"abandonament" de l'Estat des de fa 40 anys, una afirmació que sol fer la dirigent del PP. Ha afirmat que el procés sobiranista s'ha traslladat des de Catalunya a les institucions centrals espanyoles. Segons ella, la consigna que el PSOE dona als "catalans constitucionalistes" és de "desistiment" i que es dona el fet que l'esquerra espanyola actua contra la consolidació del poder de l'Estat.
La diputada per Barcelona ha esmentat algunes de les esmenes presentades, bàsicament proposant complements retributius de territorialitat per a les forces de seguretat de l'Estat, el personal del poder judicial, en especial jutges, magistrats i fiscals, l'alta inspecció educativa de l'Estat i també dotar de més recursos per a l'estructura de les oficines del SEPE a Catalunya.
Preguntat sobre una posible coalició amb Ciutadans, Alejandro Fernández ha afirmat que defensen una col·laboració amb les forces constitucionalistes. Ha deixat oberta l'opció a una aliança preelectoral, "però no volem convertir això en material mediàtic". Ha tornat a mostrar-se escèptic envers una coalició, recordant que la coalició sobifranista de Junts pel Sí "no els va donar el resultat que buscaven".