Educació

L'espanyolisme es manifesta contra la Llei Celaá amb la plana major del PP al capdavant

La dreta surt al carrer criticant el blindatge del català i la preeminència de l'escola pública

per NacióDigital , 22 de novembre de 2020 a les 14:37 |
Els populars Pablo Casado, Díaz Ayudo i Martínez Almedia durant la marxa de cotxes convocada a Madrid. | @pablocasado
Milers de vehicles han marxat aquest diumenge pels carrers de ciutats de l'Estat contra l'aprovació de la Llei Celaá d'Educació. Es tracta d'una reforma educativa que blinda el català i les altres llengües regionals a les escoles i que dóna prevalença i aposta decididament pels centres públics.

I això no ha agradat a l'espanyolisme: formacions com el PP, Vox i Ciutadans hi han donat suport, però també l'església -dirigeix milers d'escoles privades i concertades- així com altres sectors que consideren que la nova llei "posa en perill la llengua castellana i suposa una retallada de llibertats" i la defineixen com a "fortament intervencionista".



L'organització de la protesta, sota el lema "Pel dret a decidir l'educació que volem", ha convocat manifestacions en prop d'una trentena de capitals de província on els vehicles han exhibit llaços i cartells amb missatges taronges, el color amb què s'identifica el moviment #StopLeyCelaa, integrat per col·lectius conservadors i espanyolistes. No hi ha hagut mobilitzacions a Catalunya, País Basc, Canàries, ni al País Valencià.


La concentració més multitudinària ha tingut lloc a Madrid, on els vehicles han transitat pel cèntric Paseo de la Castellana a partir de les 11 h. A aquesta hi han acudit l'alcalde de la ciutat, Jose Luís Martínez-Almeida, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i el president del seu partit, Pablo Casado.

També s'hi han deixat veure membres de Vox al Congrés amb Iván Espinosa de los Monteros al capdavant representants de Ciutadans amb Begoña Villacís i Mariano Fuentes com a cares visibles. Les formacions han anunciat que portaran la reforma al Tribunal Consitucional després d'assegurar que "posa en perill la unitat nacional".

 
La xarxa s'ha omplert de publicacions participants a la mobilització que asseguraven que el centre de la seva ciutat "es trobava col·lapsat". El líder dels populars, així com ciutadans de tots els racons de l'Estat, han compartit imatges acompanyades de l'etiqueta #StopLeyCelaá per donar suport a la imposició del castellà com a llengua vehicular i "per la llibertat dels pares per escollir l'educació dels seus fills".

La llei de la discòrdia

La llei Celáa ha estat aprovada pel PSOE, Podem, ERC, PNB, Compromís, Més País i Nova Canàries. I en el bloc del no es van situar PP, Vox i Ciutadans, així com altres grups menors com Coalició Canàries, PRC, UPN i Foro Astúries. També la CUP, que com JxCat -que finalment es va abstenir- consideren que no està prou blindat el model d'immersió. "Genocidi lingüístic". "Trencament de la Constitució". "Instrument separatista". "Llei ideològica". Van ser algunes de les expressions que les formacions liderades per Pablo Casado, Santiago Abascal i Inés Arrimadas van formular a l'hemicicle. 

Que la llengua i, en concret, el català, continua sent un factor d'alta crispació es va constatar en una imatge de tres minuts al Congrés dijous passat, quan l'aprovació de la nova llei impulsada pel PSOE i per Podem es va convertir en una batalla campal a propòsit, especialment, de la supressió del castellà com a llengua vehicular: els partits de dretes, cridant "llibertat, llibertat" mentre els diputats picaven la fusta dels seus escons; la majoria dels d'esquerres, en canvi, aplaudien efusivament. 

 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació