22
de novembre
del
2020
Actualitzat
el
23
de novembre
a les
21:42h
Aquesta ha estat una setmana plagada d'enquestes en clau catalana. Dimarts es va fer públic el sondeig d'opinió anual de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) -depenent de la Diputació de Barcelona i la UAB-, dimecres va aparèixer un baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) -del govern espanyol- que incloïa un bloc de preguntes sobre Catalunya i, finalment, el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) -que penja del Departament de Presidència de la Generalitat- difonia divendres el seu tercer baròmetre anual. En què coincideixen i en què divergeixen cadascun, en relació a l'independentisme i a les eleccions del 14 de febrer?
El cert és que les similituds són més comunes de les diferències, i les conclusions que aporten també apunten a direccions compartides. Un fet que no hauria de sorprendre i que evidencia que, malgrat dependre d'organismes de colors polítics dispars, el treball demoscòpic és força acurat, amb alguna excepció, com que el record de vot del PSC en el baròmetre del CIS és més elevat que en les altres dues enquestes, per bé que, en totes elles, hi ha altres biaixos. Cal analitzar les respostes, però, en funció de les preguntes exactes i no anar més enllà del compte en les interpretacions, però el fet que no tots els enunciats siguin idèntics als diferents sondejos ajuda a guanyar en matisos.
1- Hi ha majoria independentista? La resposta a aquesta qüestió depèn de què s'interpreta com a majoria independentista. En aquest sentit, no hi ha males preguntes per esbrinar-ho, sinó que hi poden haver males interpretacions de les respostes. Una majoria independentista és que més de la meitat de la població vulgui la independència, és a dir, que respongui afirmativament quan se li demana? O majoria independentista és que, en cas de referèndum, el "sí" s'imposi al "no"?
Pot semblar el mateix, però no ho és, per diverses raons. Per una banda, perquè no voler la independència -quan es pregunta per ella- no implica voler la unitat d'Espanya, s'hi pot ser indiferent -com ja es va analitzar arran d'una altra enquesta recent de l'Institut Català Internacional per la Pau-. I per l'altra, perquè fins i tot preferir la unitat d'Espanya no implica que s'estigui disposat a moure un dit per mantenir-la, per exemple, anant a emetre un vot. Totes les enquestes apunten, per exemple, que l'abstencionisme en les eleccions és sobretot unionista, una actitud que també es podria repetir en cas de referèndum.
En aquest sentit, l'enquesta de l'ICPS és molt útil, ja que formula moltes preguntes diferents sobre aquest assumpte i, en cadascuna d'elles, el nivell de suport a la independència és diferent. Així, en relació al vot a un referèndum, un 56,7% dels que votaria optaria pel "sí", el que suposaria un 44,4% dels cens. Tot i això, només un 41,8% d'enquestats respon que sí que vol la independència en una pregunta binària, i només un 38,1% quan pot optar entre quatre opcions (estat independent, federalisme, autonomia i regió). Finalment, només un 31,9% vol que l'actual procés acabi amb la independència -la majoria vol un major autogovern- i un esquifit 9,1% creu que això és el que acabarà passant.
En tot cas, centrant la qüestió en la pregunta binària, tant l'ICPS com el CEO coincideixen que el "sí" se situa uns quants punts per darrere del "no", que rondaria el 50% de suports. En canvi, com ja s'ha vist, l'ICPS preveu que fins i tot gent que no vol la independència votaria "sí" en un referèndum i, en canvi, una part dels que no la volen s'abstindrien, cosa que faria guanyar l'opció independentista. El CIS, per contra, no pregunta per aquesta qüestió.
2- El suport a l'independentisme creix o cau? L'ICPS i el CEO tornen a coincidir en aquest sentit que, en el darrer any, es manté una gran estabilitat en el suport i rebuig a aquesta opció, amb diferències que entren dins el marge d'error. El CEO, a nivell històric, va detectar un salt en favor del "sí" just després de l'1-O, situant-se llavors al capdavant, però les tornes es van capgirar l'estiu del 2019. L'ICPS també va detectar en el sondeig de l'any passat un retrocés de l'independentisme, en la pregunta binària que es manté en aquesta edició.
Per contra, el resultat del "sí", si es pregunta en relació a un referèndum, es manté molt més estable. La conseqüència pràctica en forma de vot varia menys que la resposta espontània sobre la preferència política. Tal com s'observa en el gràfic inferior, el "sí" en el referèndum oscil·laria poc, segons l'ICPS i, de fet, el limitat retrocés d'aquest 2020 es pot explicar per biaixos en la mostra -el percentatge de nascuts a Catalunya o gent que té el català com a llengua habitual a casa és dos o tres punts inferiors als enquestes anteriors.
Paradoxalment, el "no" en referèndum va retallar diferències el 2017, quan la situació estava més polaritzada i quan, segons el CEO, la majoria independentista era més clara a nivell social. Això podria indicar que, com que l'independentisme està més mobilitzat, l'èxit del "no" depèn de si s'absté més o menys gent a les urnes. En cas d'un referèndum acordat i vinculant, de fet, les diferències segurament serien més ajustades del que preveu l'ICPS.
3- Qui guanyarà les eleccions del 14-F? Les enquestes no poden respondre aquesta pregunta, perquè no fan pronòstics de vot futur, però sí una foto del moment i assenyalen que ERC seria ara la clara favorita, en base a les preferències dels enquestats durant el treball de camp. Tots els sondejos apunten que és el partit amb més simpatia i intenció directa de vot i, malgrat que això no equival a estimació de vot -això només ho fa el CEO i els republicans també guanyen clarament aquí-, és un bon punt de partida per Pere Aragonès.
Hi ha formacions com JxCat que, per diversos motius, tenen vot ocult i un record de vot inusualment baix, però l'avantatge d'ERC és encara força alt. Hi ha altres variables que ho reforcen. Segons els enquestats de l'ICPS, els republicans són el partit que genera menys rebuig i el que més creuen que defensa millor els interessos de Catalunya i, segons els del CIS, és el primer quant a preferència per governar i també el que millor defensa els interessos de Catalunya, el que més representa les idees dels enquestats, el que inspira més confiança, el més capacitat per governar el país, i el que té millors líders a Catalunya.
Ara bé, hi ha altres elements a tenir en compte. I és que, malgrat que Oriol Junqueras és el líder més ben valorat i únic que aprova segons totes les enquestes, el cap de files d'ERC, Pere Aragonès, obté un 4,49 a l'enquesta de l'ICPS -de les més altes, però lluny del líder del partit-. I només un 18,2% dels enquestats catalans del CIS destaca com a bona o molt bona la seva gestió com a vicepresident en funcions de president -per damunt, en tot cas, de la valoració del gruix del Govern- i un 1,1% el vol de president.
El més citat per encapçalar el nou executiu és Junqueras, però Carles Puigdemont obté força més suport que el seu propi partit, en part de votants d'ERC, motiu pel qual la implicació de l'expresident -no com a presidenciable- pot impactar en les expectatives d'Aragonès. La bona valoració dels republicans, a més, es manté estable respecte anys anteriors, no creix i fins i tot retrocedeix una mica en les dades en brut.
4- Té opcions d'entrar el PDECat? Per primera vegada, la formació d'Àngels Chacón apareix a les enquestes i es troba al llindar entre treure el cap i el fracàs. Només el CEO fa estimació de vot i li atorga un 2,4%, cosa que, de fer-se ara els comicis, apunta que el podria deixar fora o entrar amb un escó -cosa difícil ja que suposaria entrar per una demarcació que no sigui Barcelona, on el mínim són dos-. La intenció directa de vot, però, es queda en 1,1%. La de l'ICPS també es troba en 1% i, pel que fa a la suma de vot i simpatia del CIS, obtindria un 1,6% -per sobre de Vox, amb 1,3%.
En casos com aquest, costa fer prediccions per convertir el vot en brut en possible resultat electoral, ja que es disposa de poques dades sobre perfil del votant del PDECat o un record de vot per poder fer una bona cuina. Hi ha, però, dos elements a tenir en compte. El primer és que, si aguanta el tipus el 14-F, pot tenir més èxit en unes futures eleccions municipals, on la intenció directa de vot quasi es triplica, fins al 2,9%. La segona és que pràcticament només obtindria suports d'exvotants de JxCat, segons l'ICPS i el CEO: entre el 6,3% i el 6,8% dels que van donar suport a aquesta formació el 2017 optarien ara pel PDECat, aproximadament una desena part dels que ara tenen clar que repetiran amb Junts -un nivell que els podria deixar fora però que perjudicaria clarament aquesta formació en el seu combat amb ERC.
Un altre element a destacar en relació al PDECat és que la seva llunyania amb la direcció de JxCat s'ha traslladat a l'electorat. Segons el sondeig de 2019 de l'ICPS, un 56,4% dels votants de JxCat del 2017 se sentien llavors molt propers o bastant propers al PDECat, percentatge que ha caigut fins al 33,3% en l'edició de 2020, fins i tot per darrere de la proximitat d'aquests mateixos votants amb ERC (41,4%).
5- Com impactarà la pandèmia a la campanya? Moltes enquestes assenyalen que les qüestions vinculades a la gestió relativa a la pandèmia o la sanitat són ara més rellevants per a la ciutadania que aspectes més polítics i, en particular, les relacions entre Catalunya i Espanya. Des de mitjans del 2017, la insatisfacció amb la política o el conflicte territorial eren els problemes més citats al CEO, cosa que ara ha deixat de ser així. El CIS també apunta a variacions en les prioritats, tot i que, en aquest cas, la independència es manté per poc al capdamunt.
Una altra enquesta recent del CEO, de fet, ja apuntava que un 56,6% de catalans prioritza ara la gestió dels recursos propis i un 39,9% prima resoldre el conflicte polític, quan un any abans era els pesos eren els oposats. L'ICPS ara també reflecteix un canvi similar, ja que, en un any, el percentatge d'enquestats que afirmen que el posicionament sobre la independència és el més important o molt important a l'hora de triar el vot cau del 41,6% al 30,6%. Els electorats on més cau és el de JxCat (-25,1 punts) i CUP (-15,1 punts). Un canvi de paradigma que podria perjudicar els partits que més centren el discurs en la qüestió nacional.
El cert és que les similituds són més comunes de les diferències, i les conclusions que aporten també apunten a direccions compartides. Un fet que no hauria de sorprendre i que evidencia que, malgrat dependre d'organismes de colors polítics dispars, el treball demoscòpic és força acurat, amb alguna excepció, com que el record de vot del PSC en el baròmetre del CIS és més elevat que en les altres dues enquestes, per bé que, en totes elles, hi ha altres biaixos. Cal analitzar les respostes, però, en funció de les preguntes exactes i no anar més enllà del compte en les interpretacions, però el fet que no tots els enunciats siguin idèntics als diferents sondejos ajuda a guanyar en matisos.
1- Hi ha majoria independentista? La resposta a aquesta qüestió depèn de què s'interpreta com a majoria independentista. En aquest sentit, no hi ha males preguntes per esbrinar-ho, sinó que hi poden haver males interpretacions de les respostes. Una majoria independentista és que més de la meitat de la població vulgui la independència, és a dir, que respongui afirmativament quan se li demana? O majoria independentista és que, en cas de referèndum, el "sí" s'imposi al "no"?
Pot semblar el mateix, però no ho és, per diverses raons. Per una banda, perquè no voler la independència -quan es pregunta per ella- no implica voler la unitat d'Espanya, s'hi pot ser indiferent -com ja es va analitzar arran d'una altra enquesta recent de l'Institut Català Internacional per la Pau-. I per l'altra, perquè fins i tot preferir la unitat d'Espanya no implica que s'estigui disposat a moure un dit per mantenir-la, per exemple, anant a emetre un vot. Totes les enquestes apunten, per exemple, que l'abstencionisme en les eleccions és sobretot unionista, una actitud que també es podria repetir en cas de referèndum.
En aquest sentit, l'enquesta de l'ICPS és molt útil, ja que formula moltes preguntes diferents sobre aquest assumpte i, en cadascuna d'elles, el nivell de suport a la independència és diferent. Així, en relació al vot a un referèndum, un 56,7% dels que votaria optaria pel "sí", el que suposaria un 44,4% dels cens. Tot i això, només un 41,8% d'enquestats respon que sí que vol la independència en una pregunta binària, i només un 38,1% quan pot optar entre quatre opcions (estat independent, federalisme, autonomia i regió). Finalment, només un 31,9% vol que l'actual procés acabi amb la independència -la majoria vol un major autogovern- i un esquifit 9,1% creu que això és el que acabarà passant.
En tot cas, centrant la qüestió en la pregunta binària, tant l'ICPS com el CEO coincideixen que el "sí" se situa uns quants punts per darrere del "no", que rondaria el 50% de suports. En canvi, com ja s'ha vist, l'ICPS preveu que fins i tot gent que no vol la independència votaria "sí" en un referèndum i, en canvi, una part dels que no la volen s'abstindrien, cosa que faria guanyar l'opció independentista. El CIS, per contra, no pregunta per aquesta qüestió.
2- El suport a l'independentisme creix o cau? L'ICPS i el CEO tornen a coincidir en aquest sentit que, en el darrer any, es manté una gran estabilitat en el suport i rebuig a aquesta opció, amb diferències que entren dins el marge d'error. El CEO, a nivell històric, va detectar un salt en favor del "sí" just després de l'1-O, situant-se llavors al capdavant, però les tornes es van capgirar l'estiu del 2019. L'ICPS també va detectar en el sondeig de l'any passat un retrocés de l'independentisme, en la pregunta binària que es manté en aquesta edició.
Per contra, el resultat del "sí", si es pregunta en relació a un referèndum, es manté molt més estable. La conseqüència pràctica en forma de vot varia menys que la resposta espontània sobre la preferència política. Tal com s'observa en el gràfic inferior, el "sí" en el referèndum oscil·laria poc, segons l'ICPS i, de fet, el limitat retrocés d'aquest 2020 es pot explicar per biaixos en la mostra -el percentatge de nascuts a Catalunya o gent que té el català com a llengua habitual a casa és dos o tres punts inferiors als enquestes anteriors.
Paradoxalment, el "no" en referèndum va retallar diferències el 2017, quan la situació estava més polaritzada i quan, segons el CEO, la majoria independentista era més clara a nivell social. Això podria indicar que, com que l'independentisme està més mobilitzat, l'èxit del "no" depèn de si s'absté més o menys gent a les urnes. En cas d'un referèndum acordat i vinculant, de fet, les diferències segurament serien més ajustades del que preveu l'ICPS.
3- Qui guanyarà les eleccions del 14-F? Les enquestes no poden respondre aquesta pregunta, perquè no fan pronòstics de vot futur, però sí una foto del moment i assenyalen que ERC seria ara la clara favorita, en base a les preferències dels enquestats durant el treball de camp. Tots els sondejos apunten que és el partit amb més simpatia i intenció directa de vot i, malgrat que això no equival a estimació de vot -això només ho fa el CEO i els republicans també guanyen clarament aquí-, és un bon punt de partida per Pere Aragonès.
Hi ha formacions com JxCat que, per diversos motius, tenen vot ocult i un record de vot inusualment baix, però l'avantatge d'ERC és encara força alt. Hi ha altres variables que ho reforcen. Segons els enquestats de l'ICPS, els republicans són el partit que genera menys rebuig i el que més creuen que defensa millor els interessos de Catalunya i, segons els del CIS, és el primer quant a preferència per governar i també el que millor defensa els interessos de Catalunya, el que més representa les idees dels enquestats, el que inspira més confiança, el més capacitat per governar el país, i el que té millors líders a Catalunya.
Ara bé, hi ha altres elements a tenir en compte. I és que, malgrat que Oriol Junqueras és el líder més ben valorat i únic que aprova segons totes les enquestes, el cap de files d'ERC, Pere Aragonès, obté un 4,49 a l'enquesta de l'ICPS -de les més altes, però lluny del líder del partit-. I només un 18,2% dels enquestats catalans del CIS destaca com a bona o molt bona la seva gestió com a vicepresident en funcions de president -per damunt, en tot cas, de la valoració del gruix del Govern- i un 1,1% el vol de president.
El més citat per encapçalar el nou executiu és Junqueras, però Carles Puigdemont obté força més suport que el seu propi partit, en part de votants d'ERC, motiu pel qual la implicació de l'expresident -no com a presidenciable- pot impactar en les expectatives d'Aragonès. La bona valoració dels republicans, a més, es manté estable respecte anys anteriors, no creix i fins i tot retrocedeix una mica en les dades en brut.
4- Té opcions d'entrar el PDECat? Per primera vegada, la formació d'Àngels Chacón apareix a les enquestes i es troba al llindar entre treure el cap i el fracàs. Només el CEO fa estimació de vot i li atorga un 2,4%, cosa que, de fer-se ara els comicis, apunta que el podria deixar fora o entrar amb un escó -cosa difícil ja que suposaria entrar per una demarcació que no sigui Barcelona, on el mínim són dos-. La intenció directa de vot, però, es queda en 1,1%. La de l'ICPS també es troba en 1% i, pel que fa a la suma de vot i simpatia del CIS, obtindria un 1,6% -per sobre de Vox, amb 1,3%.
En casos com aquest, costa fer prediccions per convertir el vot en brut en possible resultat electoral, ja que es disposa de poques dades sobre perfil del votant del PDECat o un record de vot per poder fer una bona cuina. Hi ha, però, dos elements a tenir en compte. El primer és que, si aguanta el tipus el 14-F, pot tenir més èxit en unes futures eleccions municipals, on la intenció directa de vot quasi es triplica, fins al 2,9%. La segona és que pràcticament només obtindria suports d'exvotants de JxCat, segons l'ICPS i el CEO: entre el 6,3% i el 6,8% dels que van donar suport a aquesta formació el 2017 optarien ara pel PDECat, aproximadament una desena part dels que ara tenen clar que repetiran amb Junts -un nivell que els podria deixar fora però que perjudicaria clarament aquesta formació en el seu combat amb ERC.
Un altre element a destacar en relació al PDECat és que la seva llunyania amb la direcció de JxCat s'ha traslladat a l'electorat. Segons el sondeig de 2019 de l'ICPS, un 56,4% dels votants de JxCat del 2017 se sentien llavors molt propers o bastant propers al PDECat, percentatge que ha caigut fins al 33,3% en l'edició de 2020, fins i tot per darrere de la proximitat d'aquests mateixos votants amb ERC (41,4%).
5- Com impactarà la pandèmia a la campanya? Moltes enquestes assenyalen que les qüestions vinculades a la gestió relativa a la pandèmia o la sanitat són ara més rellevants per a la ciutadania que aspectes més polítics i, en particular, les relacions entre Catalunya i Espanya. Des de mitjans del 2017, la insatisfacció amb la política o el conflicte territorial eren els problemes més citats al CEO, cosa que ara ha deixat de ser així. El CIS també apunta a variacions en les prioritats, tot i que, en aquest cas, la independència es manté per poc al capdamunt.
Una altra enquesta recent del CEO, de fet, ja apuntava que un 56,6% de catalans prioritza ara la gestió dels recursos propis i un 39,9% prima resoldre el conflicte polític, quan un any abans era els pesos eren els oposats. L'ICPS ara també reflecteix un canvi similar, ja que, en un any, el percentatge d'enquestats que afirmen que el posicionament sobre la independència és el més important o molt important a l'hora de triar el vot cau del 41,6% al 30,6%. Els electorats on més cau és el de JxCat (-25,1 punts) i CUP (-15,1 punts). Un canvi de paradigma que podria perjudicar els partits que més centren el discurs en la qüestió nacional.