El conflicte laboral s'enquista al servei d'atenció a la violència masclista de Barcelona

Les treballadores denuncien que no poden prestar l'atenció òptima a les usuàries

Concentració de les treballadores del SARA davant l'Ajuntament
Concentració de les treballadores del SARA davant l'Ajuntament | Assemblea de treballadores SARA
22 de novembre del 2020
Actualitzat a les 17:57h
El conflicte laboral al Servei d'Atenció, Recuperació i Acollida (SARA), que atén víctimes de violència masclista, ja fa tres anys que dura, amb alts i baixos. El 2016 el servei es va municipalitzar i el 2017 es va signar un acord de condicions laborals. El 2018, però, es va signar el nou conveni col·lectiu de l'Ajuntament de Barcelona i des d'aleshores s'han tancat acords amb la majoria de serveis municipals. No és el cas del SARA on encara no hi ha acord horari.

 El SARA ofereix, principalment, dos tipus de serveis. El primer es basa en l'atenció amb visites puntuals de les dones amb treballadors o educadors socials, psicòlegs o advocats. El segon és el circuit d'acollida. En principi, el primer pas del circuit és un pis d'urgència municipal o d'alguna fundació on la dona s'hi està 15 dies. D'allà, passa a un habitatge de llarga estada i el pas final són els pisos d'autonomia.

Les treballadores -la majoria són dones- reclamen una equiparació amb la resta de serveis de l'Ajuntament. La darrera proposta presentada per part de l'Ajuntament presenta quatre torns d'horari diferent, amb dues tardes de dilluns a dijous. També s’estableix una reducció horària en els períodes d’estiu i de Nadal. La proposta preveu compensar les tardes amb cinc dies festius extres i una reducció  addicional de tres. "La proposta suposa tractar amb equitat les treballadores del SARA", diuen fonts oficials del consistori.

L'assemblea de treballadores, però, veuen la proposta lluny de les seves reivindicacions. Assenyalen, per exemple, que en altres àrees d'atenció a la ciutadania als empleats se'ls compensa amb dues hores i mitja per hora de tarda treballada. "Demanem que se'ns compensi de la mateixa manera que als altres serveis", diuen fonts de l'assemblea a NacióDigtial, alhora que denuncien la "rigidesa" que al seu parer manté l'Ajuntament en les negociacions. 

Amb tot, valoren positivament que en una de les últimes mobilitzacions a les portes de l'Ajuntament, la tinent d'alcaldia de Drets Socials i Feminismes, Laura Pérez, parlés directament amb elles. Per ara, no preveuen incrementar la pressió més enllà de convocar protestes i mobilitzacions i expliquen que la possibilitat de convocar una vaga és "l'últim recurs".

Les reivindicacions de les treballadores van més enllà de les condicions laborals. Denuncien la insuficiència de les infraestructures del servei i també unes ràtios excessives d'usuàries per treballadores. "Els serveis s'ha publicitat molt i conseqüentment ha crescut la demanda. Això provoca que falti personal i, per exemple, les psicòlogues estan donant hores a un mes i mig vista", detallen. 

"O et creus molt el projecte, o marxes"

També asseguren que en alguns casos es fa difícil oferir una atenció òptima. El servei està pensat per fer una primera atenció als usuaris i després fer conjuntament un pla de treball. En principi cada tipus d'atenció hauria d'anar a càrrec de diferents professionals però asseguren que això ara no passa. "O et creus molt el projecte i t’agrada molt treballar al SARA, o quan t’ofereixin canviar de servei, te n'aniràs. En l’últim any 20 persones han marxat", afirmen.

"S'està desenvolupant una proposta per establir les ràtios més adients per tal d’assolir els objectius del servei", asseguren des de l'Ajuntament. "També hem de tenir en compte la situació tan excepcional que estem vivint, on el servei s’ha hagut d’adaptar a les normatives sanitàries, tant en l’atenció de les usuàries com en l’organització laboral", afegeixen.

Per ara no hi ha data per a una nova reunió on es negociïn les condicions laborals i les millores del servei. La intervenció personal de la tinent d'alcaldia ha generat confiança entre part de la plantilla. Els sindicats CCOO, UGT, CSIF, Intersindical-CSC i CGT mantenen les seves reivindicacions mentre la vega és per ara una possibilitat llunyana. 
Arxivat a