20
de novembre
del
2020
Actualitzat
el
23
de novembre
a les
8:31h
La investigació entorn el cas del Consell Esportiu de l'Hospitalet de Llobregat ha arribat ja a institucions supralocals. Segons ha pogut saber NacióDigital, la Unitat de Delinqüència Econòmica (UDEF) de la Policia Nacional espanyola va entrar fa dues setmanes a la secretaria general de l'Esport de la Generalitat i a l'àrea d'esports de la Diputació de Barcelona per requerir documentació en relació amb les transferències fetes al Consell Esportiu.
Portaveus dels dos organismes han confirmat aquesta informació i, segons concreten, les peticions de la UDEF es referien especialment a les subvencions atorgades a l'entitat local. És un dels aspectes per les quals la Policia Nacional espanyola s'ha interessat en els interrogatoris amb els investigats, segons fonts coneixedores del desenvolupament del cas. A causa de la doble comptabilitat amb què treballava el Consell Esportiu, la investigació pretén delimitar els recursos de què disposava i com els justificaven.
Sigui com sigui, els funcionaris haurien facilitat la informació requerida a la UDEF, tant el dia en què es van personar o més tard, si no es trobava a l'edifici. Pel que fa a la tercera institució que posa recursos al Consell Esportiu, l'Ajuntament de l'Hospitalet, no hauria rebut cap nova visita policial, ja que va aportar tota la documentació de què disposava un cop va esclatar el cas, el mes de juny, segons un portaveu.
Aquestes actuacions evidencien que la investigació per irregularitats en la gestió del Consell Esportiu de l'Hospitalet segueixen avançant. Segons va revelar la setmana passada NacióDigital, s'han produït vuit noves imputacions, per presumptes delictes de de falsedat documental, desviació de subvencions públiques, malversació i blanqueig de capitals, els mateixos pels quals s'investiga el primer secretari del PSC a l'Hospitalet de Llobregat, Cristian Alcázar, que és encara tinent d'alcaldia a l'Ajuntament governat per Núria Marín, l'encara regidor i exdirector del Consell, Cristóbal Plaza, i l'actual director, Eduard Galí.
Fonts de la Diputació, en tot cas, afirmen que la UDEF es va sorprendre perquè van trobar poca documentació rellevant en aquesta institució. Efectivament, el Consell Esportiu rep el principal ingrés públic de l'Ajuntament de l'Hospitalet, de 210.000 euros el 2018, mentre que n'arriben 107.000 de la secretaria general de l'Esport i tan sols 2.092,26 de la Diputació. Així consta tant en a comptabilitat que entrega al consistori local i les entitats com el que aporta a la Generalitat, tal com es pot comprovar en la imatge, a esquerra i dreta, respectivament:
Seria en els ingressos provinents dels participants a les activitats del Consell Esportiu que aquest engruixiria una caixa opaca de fins a mig milió d'euros que no constaria en la comptabilitat lliurada a l'Ajuntament i a les entitats esportives i que serviria per pagar en negre nombroses retribucions a col·laboradors i directius tècnics i polítics. Tal com es pot comprovar també en la imatge, la documentació lliurada a l'assemblea del Consell Esportiu inclou 88.221,47 euros en ingressos dels participants, el 2018, els quals creixen fins a 601.059,92 euros en la comptabilitat registrada a la Generalitat.
Aquesta doble comptabilitat respondria al fet que l'ens entregaria a l'Ajuntament la mateixa informació que a les entitats esportives presents a l'assemblea interna, ja que el consistori exigeix justificar tot el pressupost, encara que tan sols se'n subvencioni una part. En canvi, el Consell Esportiu enviaria a la secretaria general de l'Esport de la Generalitat documents aprovats suposadament en assemblees que, en realitat, no van tenir lloc i amb un total de recursos contemplats mig milió d'euros superior, ja que el Govern només rep la informació, però no la comprova ni en demana justificants.
Els documents relatius a l'assemblea falsa i la real serien quasi idèntics, excepte per la seva data i les quantitats econòmiques reflectides. Eduard Galí hauria reconegut a la UDEF que "això porta fent-se sempre, sent una pràctica habitual, ja que, d'aquesta manera, no cal justificar a l'Ajuntament tots els moviments econòmics", segons consta a l'atestat policial i han confirmat fonts de l'entitat. Malgrat que la divergència en els ingressos no provingués dels recursos públics, però, la UDEF hauria comprovat igualment que els que hi consten fossin reals.
El Consell Esportiu és formalment una entitat privada sense ànim de lucre, per bé que rep més de 300.000 euros anuals de subvencions públiques i sis dels dotze membres de la seva comissió directiva són designats pel govern municipal, incloent la regidoria d'Esports, que n'ostenta la presidència. Els altres són triats pels centres educatius i clubs esportius, i el seu objectiu és l'organització d'activitats esportives en edat escolar.
Ara bé, què es feia amb el prop de mig milió d'euros amagats? Segons una testimoni del Consell Esportiu que va declarar a la UDEF, aquestes quantitats s'usarien per fer "pagaments de dietes sense justificar" que, en realitat, serien "retribucions o prebendes" amagades a l'òrgan de control de l'ens. La denúncia apuntaria que hi hauria una "caixa interna" o "caixa B" de la qual es farien bona part dels pagaments del Consell Esportiu, els moviments de la qual estarien detallats en llistats complets.
Bona part dels pagaments efectuats amb aquests recursos opacs, segons els llistats de què disposa la Policia Nacional espanyola i lliurats al jutge, tenen relació amb l'activitat pròpia del Consell Esportiu, com el pagament de monitors i altres col·laboradors d'activitats esportives, el cost de l'organització d'aquestes, pagament de salaris i dietes a treballadors o tasques de comunicació. El frau arribaria en el fet que bona part d'aquests pagaments es farien en negre, sense els impostos i cotitzacions corresponents.
Per fer-ho, els serveis es justificarien a través de fulls de despeses de desplaçaments, com si fossin quilometratges, justificat fins i tot altres col·laboracions en activitats de l'ens per part de familiars d'un dels regidors investigats. Entre la documentació intervinguda, però, hi hauria també pagaments no tan fàcilment vinculables a l'activitat pròpia del Consell Esportiu de l'Hospitalet i dels seus responsables. És el cas, per exemple, de diversos enviaments de llibres a través d'Amazon al domicili del regidor Cristóbal Plaza, molts dels quals tindrien poc a veure amb les activitats del càrrec del director de l'ens i serien, per exemple, d'autoajuda o novel·les.
De la mateixa manera, la UDEF també investiga diversos pagaments qüestionables presumptament pagats a través de la caixa B, com alguna multa de trànsit amb retirada de cotxe del dipòsit a Cristóbal Plaza, però també tiquets de locals de còctels. El primer secretari del PSC a l'Hospitalet, Cristian Alcázar, hauria pogut cobrar 7.450 euros en negre del Consell Esportiu de l'Hospitalet en cinc anys, en nombrosos pagaments justificats sempre com a tiquets, dietes o bestretes de fins a 1.200 euros.
Cristóbal Plaza també estaria sent investigat per haver-se arreglat l'acomiadament com a director del Consell Esportiu, el gener de 2017, després de 16 anys al càrrec, per cobrar una indemnització d'uns 47.000 euros. Són uns ingressos que no hauria hagut de cobrar si hagués deixat la feina per voluntat pròpia, però el cert és que, sis mesos que la majoria del PSC a la comissió directiva l'acomiadés, el partit el va fitxar com a assessor i el va fer regidor dos anys més tard. Ell havia afirmat públicament que deixava el càrrec i, si es confirmés que l'acomiadament formal va estar arreglat, s'hauria pogut incórrer en fraus a la Hisenda estatal i a la seguretat social, a més d'adjudicar-se quasi 50.000 euros il·lícitament.
La denúncia que va fer esclatar aquest cas va ser presentada per un altre regidor socialista, Jaume Graells, llavors tinent d'alcaldia però que ha renunciat a les seves responsabilitats. Plaza, que també ha dimitit com a responsable d'esports de l'equip de govern -però es manté de regidor-, havia estat 16 anys director del Consell Esportiu, fins que va deixar la tasca a principis del 2017 i Galí li'n va agafar el relleu. Al seu torn, Alcázar va ser regidor d'Esports entre 2011 i 2019, motiu pel qual presidia el Consell Esportiu mentre Plaza, que el va succeir en la regidoria de l'Ajuntament el 2019, i Galí n'eren directors.
El mateix primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va treure ferro a l'assumpte en una entrevista a NacióDigital, tot i admetre mala praxis: "Pel que nosaltres sabem, el que es pot haver comès és algun tipus d’irregularitat administrativa. Però res que tingui a veure amb corrupció". L'alcaldessa i presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, també ha optat per mantenir els regidors a govern després de les revelacions del cas.
Per tot això, el regidor denunciar lamenta el "poc compromís de l'aparell del PSC" per investigar el cas. Jaume Graells critica que Iceta no el consultés i limités els fets a "algun tipus d'irregularitat administrativa" i assegura que el febrer va oferir proves a Núria Marín però l'alcaldessa les va rebutjar. "Sento que se m'ha condemnat a l'ostracisme en el meu propi partit i, en canvi, s'està fent costat i protegint als qui han pogut cometre les irregularitats", afirma.
A nivell polític, ERC, que és la principal força de l'oposició, va exigir en el ple de juny una comissió d'investigació municipal sobre el cas i que l'Ajuntament es personés com a acusació, en cas que el judici tirés endavant, però la petició va ser rebutjada, ja que el PSC hi va votar en contra i Ciutadans es va abstenir. Des de llavors, ha exigit infructuosament tenir accés a la documentació del Consell Esportiu, tot i que el govern municipal va anunciar en el ple d'octubre la creació d'una comissió per seguir l'evolució del cas, amb periodicitat trimestral i participació de tots els partits. S'ha compromès també a lliurar la documentació relacionada, però recordant que part d'aquesta va ser confiscada per la UDEF.
Al seu torn, els comuns s'han presentat com a acusació popular a la causa. Totes dues formacions, a més, han presentat peticions a la comissió d'afers institucionals del Parlament per instar a comparèixer-hi els regidors investigats i el denunciant i, malgrat que encara no han estat votades, tenen suports suficients per tirar endavant si la fi de la legislatura no ho impedeix. ERC, a més, també demana que hi doni explicacions Marín.
Portaveus dels dos organismes han confirmat aquesta informació i, segons concreten, les peticions de la UDEF es referien especialment a les subvencions atorgades a l'entitat local. És un dels aspectes per les quals la Policia Nacional espanyola s'ha interessat en els interrogatoris amb els investigats, segons fonts coneixedores del desenvolupament del cas. A causa de la doble comptabilitat amb què treballava el Consell Esportiu, la investigació pretén delimitar els recursos de què disposava i com els justificaven.
Sigui com sigui, els funcionaris haurien facilitat la informació requerida a la UDEF, tant el dia en què es van personar o més tard, si no es trobava a l'edifici. Pel que fa a la tercera institució que posa recursos al Consell Esportiu, l'Ajuntament de l'Hospitalet, no hauria rebut cap nova visita policial, ja que va aportar tota la documentació de què disposava un cop va esclatar el cas, el mes de juny, segons un portaveu.
Aquestes actuacions evidencien que la investigació per irregularitats en la gestió del Consell Esportiu de l'Hospitalet segueixen avançant. Segons va revelar la setmana passada NacióDigital, s'han produït vuit noves imputacions, per presumptes delictes de de falsedat documental, desviació de subvencions públiques, malversació i blanqueig de capitals, els mateixos pels quals s'investiga el primer secretari del PSC a l'Hospitalet de Llobregat, Cristian Alcázar, que és encara tinent d'alcaldia a l'Ajuntament governat per Núria Marín, l'encara regidor i exdirector del Consell, Cristóbal Plaza, i l'actual director, Eduard Galí.
Fonts de la Diputació, en tot cas, afirmen que la UDEF es va sorprendre perquè van trobar poca documentació rellevant en aquesta institució. Efectivament, el Consell Esportiu rep el principal ingrés públic de l'Ajuntament de l'Hospitalet, de 210.000 euros el 2018, mentre que n'arriben 107.000 de la secretaria general de l'Esport i tan sols 2.092,26 de la Diputació. Així consta tant en a comptabilitat que entrega al consistori local i les entitats com el que aporta a la Generalitat, tal com es pot comprovar en la imatge, a esquerra i dreta, respectivament:
Tancaments de l'any 2018, segons la documentació lliurada a l'assemblea del Consell Esportiu (esquerra) o a la Generalitat (dreta).
Seria en els ingressos provinents dels participants a les activitats del Consell Esportiu que aquest engruixiria una caixa opaca de fins a mig milió d'euros que no constaria en la comptabilitat lliurada a l'Ajuntament i a les entitats esportives i que serviria per pagar en negre nombroses retribucions a col·laboradors i directius tècnics i polítics. Tal com es pot comprovar també en la imatge, la documentació lliurada a l'assemblea del Consell Esportiu inclou 88.221,47 euros en ingressos dels participants, el 2018, els quals creixen fins a 601.059,92 euros en la comptabilitat registrada a la Generalitat.
Aquesta doble comptabilitat respondria al fet que l'ens entregaria a l'Ajuntament la mateixa informació que a les entitats esportives presents a l'assemblea interna, ja que el consistori exigeix justificar tot el pressupost, encara que tan sols se'n subvencioni una part. En canvi, el Consell Esportiu enviaria a la secretaria general de l'Esport de la Generalitat documents aprovats suposadament en assemblees que, en realitat, no van tenir lloc i amb un total de recursos contemplats mig milió d'euros superior, ja que el Govern només rep la informació, però no la comprova ni en demana justificants.
Els documents relatius a l'assemblea falsa i la real serien quasi idèntics, excepte per la seva data i les quantitats econòmiques reflectides. Eduard Galí hauria reconegut a la UDEF que "això porta fent-se sempre, sent una pràctica habitual, ja que, d'aquesta manera, no cal justificar a l'Ajuntament tots els moviments econòmics", segons consta a l'atestat policial i han confirmat fonts de l'entitat. Malgrat que la divergència en els ingressos no provingués dels recursos públics, però, la UDEF hauria comprovat igualment que els que hi consten fossin reals.
El Consell Esportiu és formalment una entitat privada sense ànim de lucre, per bé que rep més de 300.000 euros anuals de subvencions públiques i sis dels dotze membres de la seva comissió directiva són designats pel govern municipal, incloent la regidoria d'Esports, que n'ostenta la presidència. Els altres són triats pels centres educatius i clubs esportius, i el seu objectiu és l'organització d'activitats esportives en edat escolar.
Ara bé, què es feia amb el prop de mig milió d'euros amagats? Segons una testimoni del Consell Esportiu que va declarar a la UDEF, aquestes quantitats s'usarien per fer "pagaments de dietes sense justificar" que, en realitat, serien "retribucions o prebendes" amagades a l'òrgan de control de l'ens. La denúncia apuntaria que hi hauria una "caixa interna" o "caixa B" de la qual es farien bona part dels pagaments del Consell Esportiu, els moviments de la qual estarien detallats en llistats complets.
Bona part dels pagaments efectuats amb aquests recursos opacs, segons els llistats de què disposa la Policia Nacional espanyola i lliurats al jutge, tenen relació amb l'activitat pròpia del Consell Esportiu, com el pagament de monitors i altres col·laboradors d'activitats esportives, el cost de l'organització d'aquestes, pagament de salaris i dietes a treballadors o tasques de comunicació. El frau arribaria en el fet que bona part d'aquests pagaments es farien en negre, sense els impostos i cotitzacions corresponents.
Per fer-ho, els serveis es justificarien a través de fulls de despeses de desplaçaments, com si fossin quilometratges, justificat fins i tot altres col·laboracions en activitats de l'ens per part de familiars d'un dels regidors investigats. Entre la documentació intervinguda, però, hi hauria també pagaments no tan fàcilment vinculables a l'activitat pròpia del Consell Esportiu de l'Hospitalet i dels seus responsables. És el cas, per exemple, de diversos enviaments de llibres a través d'Amazon al domicili del regidor Cristóbal Plaza, molts dels quals tindrien poc a veure amb les activitats del càrrec del director de l'ens i serien, per exemple, d'autoajuda o novel·les.
De la mateixa manera, la UDEF també investiga diversos pagaments qüestionables presumptament pagats a través de la caixa B, com alguna multa de trànsit amb retirada de cotxe del dipòsit a Cristóbal Plaza, però també tiquets de locals de còctels. El primer secretari del PSC a l'Hospitalet, Cristian Alcázar, hauria pogut cobrar 7.450 euros en negre del Consell Esportiu de l'Hospitalet en cinc anys, en nombrosos pagaments justificats sempre com a tiquets, dietes o bestretes de fins a 1.200 euros.
Cristóbal Plaza també estaria sent investigat per haver-se arreglat l'acomiadament com a director del Consell Esportiu, el gener de 2017, després de 16 anys al càrrec, per cobrar una indemnització d'uns 47.000 euros. Són uns ingressos que no hauria hagut de cobrar si hagués deixat la feina per voluntat pròpia, però el cert és que, sis mesos que la majoria del PSC a la comissió directiva l'acomiadés, el partit el va fitxar com a assessor i el va fer regidor dos anys més tard. Ell havia afirmat públicament que deixava el càrrec i, si es confirmés que l'acomiadament formal va estar arreglat, s'hauria pogut incórrer en fraus a la Hisenda estatal i a la seguretat social, a més d'adjudicar-se quasi 50.000 euros il·lícitament.
La denúncia que va fer esclatar aquest cas va ser presentada per un altre regidor socialista, Jaume Graells, llavors tinent d'alcaldia però que ha renunciat a les seves responsabilitats. Plaza, que també ha dimitit com a responsable d'esports de l'equip de govern -però es manté de regidor-, havia estat 16 anys director del Consell Esportiu, fins que va deixar la tasca a principis del 2017 i Galí li'n va agafar el relleu. Al seu torn, Alcázar va ser regidor d'Esports entre 2011 i 2019, motiu pel qual presidia el Consell Esportiu mentre Plaza, que el va succeir en la regidoria de l'Ajuntament el 2019, i Galí n'eren directors.
El mateix primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va treure ferro a l'assumpte en una entrevista a NacióDigital, tot i admetre mala praxis: "Pel que nosaltres sabem, el que es pot haver comès és algun tipus d’irregularitat administrativa. Però res que tingui a veure amb corrupció". L'alcaldessa i presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, també ha optat per mantenir els regidors a govern després de les revelacions del cas.
Per tot això, el regidor denunciar lamenta el "poc compromís de l'aparell del PSC" per investigar el cas. Jaume Graells critica que Iceta no el consultés i limités els fets a "algun tipus d'irregularitat administrativa" i assegura que el febrer va oferir proves a Núria Marín però l'alcaldessa les va rebutjar. "Sento que se m'ha condemnat a l'ostracisme en el meu propi partit i, en canvi, s'està fent costat i protegint als qui han pogut cometre les irregularitats", afirma.
A nivell polític, ERC, que és la principal força de l'oposició, va exigir en el ple de juny una comissió d'investigació municipal sobre el cas i que l'Ajuntament es personés com a acusació, en cas que el judici tirés endavant, però la petició va ser rebutjada, ja que el PSC hi va votar en contra i Ciutadans es va abstenir. Des de llavors, ha exigit infructuosament tenir accés a la documentació del Consell Esportiu, tot i que el govern municipal va anunciar en el ple d'octubre la creació d'una comissió per seguir l'evolució del cas, amb periodicitat trimestral i participació de tots els partits. S'ha compromès també a lliurar la documentació relacionada, però recordant que part d'aquesta va ser confiscada per la UDEF.
Al seu torn, els comuns s'han presentat com a acusació popular a la causa. Totes dues formacions, a més, han presentat peticions a la comissió d'afers institucionals del Parlament per instar a comparèixer-hi els regidors investigats i el denunciant i, malgrat que encara no han estat votades, tenen suports suficients per tirar endavant si la fi de la legislatura no ho impedeix. ERC, a més, també demana que hi doni explicacions Marín.