Societat

Brega de bisbes per l'art de la Franja

El conflicte per les obres s'intensifica amb un "cos a cos" insòlit entre els prelats de Barbastre i Lleida, que s'acusen mútuament

per Àlvar Llobet , Lleida, 20 de novembre de 2020 a les 14:15 |
Imatge d'una de les obres en litigi | Hermínia Sirvent / Paeria Lleida
El conflicte de les obres d'art entre l'Aragó i Catalunya s'allarga i s'endureix. La titularitat catalana d'alguns béns artístics que l'Aragó reclama porta anys enfrontant les diòcesis de Lleida i Barbastre-Montsó, que han anat a la justícia per dirimir les diferències i que aquest mes de novembre han aixecat el to amb un intercanvi de comunicats que palesen el desacord absolut en la qüestió de les obres i la seva propietat.

El bisbat aragonès reclama la pertinença de 111 obres, una vintena de les quals estan exposades al Museu de Lleida, entre les quals hi ha la Mare de Déu de Saidí, l'arqueta de Sant Hilari de Buira i el frontal de Sant Vicent Tresserra, i el lleidatà insisteix en la legalitat de la titularitat de les peces i en mantenir-les als museus catalans.


El passat 2 de novembre el Museu de Lleida, el Bisbat de Lleida i la Generalitat van anunciar la presentació de recursos d'apel·lació contra la sentència de l'Jutjat de Barbastre que ordenava la devolució de les obres a les 43 parròquies de la Franja, que havien pertangut a la diòcesi de Lleida i ara són aragoneses, de Barbastre.

El bisbe de Barbastre parla d'"humiliació i ultratge" mentre que el de Lleida defensa la llibertat de la seva diocesi de "recórrer i exposar els seus arguments"


Els recursos defensen la propietat catalana dels béns, un argument que encrespa Aragó, que va carregar les tintes contra la decisió dels catalans amb la nota "L'església, una institució lliure i oberta", firmada pel mateix bisbe, Ángel Pérez Pueyo. El prelat afilava el verb; "La gent no concep aquest despropòsit i m'ho fa arribar constantment. Està molt cremada, ja que són 25 anys d'espera, en què tant la justícia eclesiàstica com la civil ha dictaminat que aquests béns han de tornar a les parròquies aragoneses". I rematava dient que la situació és "insostenible", "d'humiliació i ultratge" i que "cada cop es més difícil" establir ponts de diàleg amb el bisbat de Lleida després d'intentar-ho en diverses ocasions. 

Les paraules de Pérez Pueyo van tenir resposta immediata per part del bisbe de Lleida, Salvador Giménez-Valls, un home pacífic i que ha marcat poc perfil propi en l'univers de bisbes catalans però que va entrar en el cos a cos per defensar allò que considera propi. No tenia més opció que la brega. Concidia amb el seu homònim apuntant que l'església és "lliure i oberta", però que de la mateixa manera que el Bisbat de Barbastre va anar als tribunals civils per resoldre el litigi per l'art, el de Lleida "gaudeix de la mateixa llibertat per recórrer i exposar els seus arguments".


En aquest sentit, Giménez-Valls recorda que la demanda inicial va partir de Barbastr i diu que la diòcesi de Lleida va acceptar el retorn de les obres ordenada pels tribunals eclesiàstics però que "no va ser possible satisfer els requeriments". 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació