ERC guanyaria les eleccions amb claredat i l'independentisme sumaria més del 50% dels vots

Els republicans obtindrien 36-37 escons, per 28-30 de JxCat, 22-23 del PSC, 13-14 de Cs i PP, comuns, Vox i CUP pugnarien pel cinquè lloc, amb entre 6 i 9 diputats cadascú

Pere Aragonès, Roger Torrent i altres dirigents d'ERC, en un míting.
Pere Aragonès, Roger Torrent i altres dirigents d'ERC, en un míting. | ACN
20 de novembre del 2020
Actualitzat a les 19:26h
Les eleccions suposarien un reforçament clar de l'independentisme i un canvi intern en els lideratges, segons el tercer baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), fet públic aquest divendres. L'enquesta apunta que, si es fessin ara, ERC esdevendria primera força, amb 36-37 diputats (ara en té 32), clarament per davant de JxCat, amb 28-30 (ara en té 32), trencant així l'empat dibuixat en l'anterior baròmetre. A banda, però, les forces independentistes podrien superar el llindar del 50% de vots.

El PSC esdevindria tercera força, amb 22-23 escons (ara en té 17), per davant de Cs, que cauria del 36 actuals a 13-14. El cinquè lloc estaria molt disputat, ja que el CEO preveu que el PP n'obtingui 8-9 (ara en té 4), els comuns 7-9 (ara en tenen 8), Vox 7-8 i la CUP 6-8 (ara en tenen 4). El PDECat, finalment, podria entrar, amb un diputat. Les quatre candidatures independentistes sumarien el 50,8% dels sufragis, amb el 24,4% d'ERC, el 18,7% de JxCat, el 5,3% de la CUP i el 2,4% del PDECat.

En el cas que es repetissin unes eleccions al Congrés, ERC també milloraria la seva representació, passant de 13 a 15 escons i sent primera força a Catalunya, mentre que el PSC reeditaria els 12 o en sumaria un altre. JxCat també es mantindria amb 8 o en perdria un, els comuns caurien de 7 a 6, Vox en tornaria a aconseguir 2, la CUP igualment repetiria els 2 o en perdria un, i Cs passaria de 2 a 1. El PDECat, en aquest cas, no aconseguiria entrar.

Pel que fa als lideratges, Oriol Junqueras torna a ser el més puntuat i l'únic que aprova, amb un 5,56, per davant de la seva companya de partit, Marta Rovira (4,8). En tercer lloc, se situaria el líder dels comuns a Madrid, Jaume Asens (4,78) -tot i que el coneix menys de la meitat dels enquestats-, seguit de prop pel ministre socialista Salvador Illa (4,76) i, per darrere, hi hauria el cupaire Carles Riera (4,67) i la cap de llista dels comuns, Jéssica Albiach (4,3) -tot i que aquests dos tenen un nivell de notorietat inferior al 50%.

Els expresidents Quim Torra (4,14) i Carles Puigdemont (4,09) es mantenen per davant del líder del PSC, Miquel Iceta (3,76), i els pitjor puntuats són els dirigents de Cs Lorena Roldán (2,29) i Carlos Carrizosa (2,03) i el cap de files del PP a Catalunya, Alejandro Fernández (2,21).

En relació a la gestió de la pandèmia, les úniques institucions que aproves són els Mossos d'Esquadra (5,73), els ajuntaments (5,34) i l'Organització Mundial de la Salut (5,33). Per sota del 5, es troben la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil (4,76), la Generalitat (4,74), la Unió Europea (4,73), els mitjans de comunicació (4,67), el Parlament (4,54), l'exèrcit (4,46) i el govern espanyol (4,03). Les menys valorades són el Congrés dels diputats (3,39), els parts polítics (3,21), l'Església catòlica (2,17) i la monarquia (1,63).

En relació al compliment de les instruccions de les autoritats, una gran majoria del 89,9% afirma que les seguirà, encara que no hi estigui d'acord o les trobi poc encertades. Un 8,2%, però, admet que seguirà el seu propi criteri al marge del que diguin les autoritats.